Sóc molt fan de'n Harry Potter i per tant també de la seva autora: la J.K. Rowling. És digne d'admirar que hagi fet que milers i milers i milers de nens i nenes d'arreu del món agafèssin veritables "totxos" per llegir i se'ls acabessin ràpidament. :-)
Per tant volia llegir-ne el seu primer llibre pensat per a un públic adult: La vacant imprevista.
Sobre si m'ha agradat o no... bueno, sí, sí que m'ha agradat. Però no és una GRAN obra. M'explico: el llibre té unes 500 pàgines i les 100 primeres són lentíssimes, massa contextualitzadores. Si que és cert que hi ha molts personatges i abans d'entrar al nus argumental cal presentar-los una mica... però crec que entre poc i massa. Les darreres 150 pàgines estan molt bé, i clar, això fa que pel mig tinguem unes 250 pàgines que estan bé (a seques).
Amb això vull dir que, per la meva humil opinió, si al llibre li haguessin retallat unes quantes pàgines no les haguessim trobat a faltar. Sempre he pensat (i no sóc la única que ho defensa) que un llibre ha de tenir ganxo a les primeres pàgines, i en aquest n'hi ha poc. Però bé... passem a l'argument:
La trama es concentra a Pagford, un petit poble anglès fictici. És el típic poble petit: casetes boniques, esglèsia, plaça, famílies somrients... ep, he dit somrients? NI DE CONYA.
Quan a la primera pàgina se'ns parla de la mort de'n Barry Fairbrother, comencem a veure com és en realitat aquest poble.
En Barry era del Consell del districte i al morir deixa una vacant imprevista. A mesura que anem veient el procés per cobrir aquesta plaça veiem també l'odi entre veïns, les constants xafarderies, els recels i secrets que hi ha darrera de cada casa... en fi, que cap se'n salva! Drogues, sexe i violència, assetjament, maltractaments... déu ni dó amb la Rowling :-)
No sé, em costa creure que no hi hagi una sola família feliç O_O
I després, alguns detallets: no ho trobo malament, eh, però sovint es fa referència a la xarxa social Facebook. No em convenç gaire: si el llibre es llegeix d'aquí 10 o 15 anys, ves a saber que se n'ha fet de facebook! Jo potser ho haguès deixat amb el genèric "xarxa social" i ja està.
Bé, sembla que només critiqui però no eh! m'ha agradat el llibre. :-)
8 comentaris:
Que els llibres han d'enganxar al principi, d'acord totalment. Jo de fet no tinc gens de paciencia, li dono 50 pàgines màxim a un llibre perquè m'atrapi, però si ja la primera frase no era bona difícilment l'hauré comprat.
Sobre Facebook... en desacord. Està bé que els llibres siguin un símbol dels temps. D'aquí 50 anys no existirà FB però la gent que llegeixi aquest llibre dirà: "Ah, així es comunicaven aleshores", igual que quan llegim un llibre del segle XIX i hi trobem coses exòtiques com llums de gas, llànties d'oli, cartes, cotxes de cavalls...
Kaixo Eli!: Coincido contigo totalmente. El libro está bien escrito, pero se hace lento y al final, tanta miseria humana aburre. Si la realidad inglesa está reflejada aquí ¡pobres!
Saludos
Alex - ja... pero a mi el que em molesta es dir la "marca", per això dic, podria haver dit simplement xarxa social i ja ens fem a la idea en un futur que la gent es comunicava amb la xarxa social de moda. No sé, és una opinió,.. entenc la teva eh! i és bon argument. Però quan diuen cotxes de cavalls o llàsnties d'oli són genèrics, no marques :)
Goretti - ¿verdad? son todas familias muy desestructuradas O_O!
A mi em va agradar molt!! jajajajaj
No, es veritat que en certs moments dius "avança coi", pero a mesura que vas coneixent les families es fa molt interessant. També es veritat que m'agrada molt Harry Potter i ja es bon motiu per a donar-li una oportunitat.
Pero com dius, va millorant a mesura que avança la lectura!
No l'he llegit, però pel que fa al que dius de les marques, és quelcom que em molesta a la música, perquè crec que trenca la màgia que s'esmenti un telèfon, un ordinador o coses així en una cançó.
En canvi, en un llibre només contextualitza històricament i trobo que no està malament. Quants clàssics de la literatura universal de tots els temps fan referència a costums i tendències... pensa-hi. Potser un dia aquest "La vacant imprevista" serà considerat un clàssic, un llibre menor de l'autora de la saga Harry Potter. XD
Sí Dani, va millorant. Tot i així, és el que dic... m'hi sobren pàgines jeje
I sobre l'altre tema, Toni... hmmm no, segueix sense que em convenci l'argument. No m'agrada la contextualització tant directa. Segueixo pensant que n'hi havia prou en dir "xarxa social" i queda contextualitzat igual :P
M'ha deixat perplexe aquest llibre, de vegades un petit avorrit, però en general es una obra decent.
Ara n'estic ansiós per veure la minisèrie basada en aquesta novel·la que la BBC està produint.
(Si mi catalán es muy malo, perdón, pero estpy aprendiendo =). Saludos desde México)
No sabia que s'estava preparant una mini-sèrie! gràcies :) i el parles molt bé! :)
Publica un comentari a l'entrada