Exercici Gianni Rodari a classe d'il·lustració

L'altre dia pensava que no havia penjat encara cap treball dels que hem fet a classe d'il·lustració. Els curs ja s'acaba (continuarem l'any vinent) i he après un munt i he conegut gent fantàstica.

Els darrers treballs entregats han sigut quatre il·lustracions de Contes per telèfon, de Gianni Rodari (escriptor italià). Ens van passar 5 contes i n'havíem de triar dos. De cada un dels contes havíem de fer dues il·lustracions.

La passejada d'un distret 

(llegir conte aquí)

Va d'un nen que va caminant i va perdent tot (braços, cames.... però arriba a casa ben feliç)

(havíem de pintar amb un sol color)

La velleta que comptava esternuts

Que va d'una dona que amb les seves amigues compta esternuts de la gent. Quan es mor li troben una llibreta plena de creuetes: es pensen que són bones obres però en realitat només són esternuts :)

Cultura a la pràctica: Editorial Tria

Gràcies a una companya de professió, he descobert aquest interessant cicle cultural: Cultura a la pràctica. Cicle de visites a institucions culturals.

Estan organitzades per la UOC amb diferents entitats culturals i estan orientades als estudiants del màster de Gestió Cultural, tot i que estan obertes a tothom i són d'accés gratuït.

L'objectiu d'aquestes visites es que es pugui veure com es gestionen culturalment algunes entitats, veure què fan i com tiren endavant amb el context actual :)

Bé el cas es que em vaig apuntar a la visita a l'Editorial Tria Llibres.

Es tracta d'una editorial una mica diferent a la resta. Funcionen com una associació.

La xerrada va anar a càrrec de Guillem d'Efak (president de l'ass. cultural Tria Llibres) i una noia que no recordo el nom però porta el tema de les xarxes socials.

Publiquen "on demand" (es diu així?) o sigui, en comptes d'editar centenars de llibres, fan tirades petites i després si algú vol un llibre doncs s'imprimeix a mesura que es compra. La cosa és que clar, a l'editorial li surt més car, però això és relatiu: les editorials grans que imprimeixen 5.000 llibres, els venen tots? És fàcil ser un best-seller mediàtic i vendre, però el % d'aquests casos és petit. Per tant ells no tenen pèrdues perquè ho fan sota comanda i així no hi ha estoc.

Tampoc podem trobar els seus llibres a les llibreries... però, de fet, a les llibreries tampoc hi és tot: a vegades  vols un llibre i te l'han de demanar... no seria el mateix cas? :-)

Resumint, que un grup de persones amb il·lusió, empenta (i el saber que d'això de moment no en viuran) han tirat endavant aquest projecte que no depen de ningú més que d'ells mateixos i que per tant poden publicar el que vulguin.

De moment tenen, crec, 21 llibres publicats. I el catàleg anirà creixent (més o menys dos cops l'any presenten 3 novetats).

La veritat és que el tema editorial mola molt. Des de que vaig a classes d'il·lustració que m'ho miro des d'un punt de vista diferent (sobretot temes d'autoedició, etc) m'ho miro per sobre del punt de vista bibliotecari i hi veig tantíssimes coses interessants... 
ah! la vida! és una merda, no es pot estar pendent de tot..... ara tinc part del cervell ocupat en temes il·lustratius i per desgràcia això s'ha menjat espai que ocupaven els punts de llibre (tinc neurones assignades a cada tema, hehe). L'espai bibliotecari té gana... no paro de veure coses que m'encanten...  a més, ara estic llegint sobre realitat augmentada i m'estic enamorant de les possibilitats que ofereix.... en fi, coses, coses, sempre hi ha mil coses! M'encanta ser bibliotecària perquè encara que no ho sembli des de fora, ÉS UN CAMP TANT AMPLI i una professió tan infinita que viuria dues-centes vides i encara en necessitaria unes 500 més. :-)

Apa, que vagi de gust! 
I no us oblideu de llegir! :)

[Marcapáginas] Sorteo 119

Buenas!

Bueno, parece que el puzzle ha gustado bastante, por lo que se refleja en la participación... me alegro!

Pues bien, esta vez la suerte ha caído en manos de BARTOMEU!

De todas formas, creo que os será fácil de conseguir a los que seais por aquí, puesto que lo estan dando en las bibliotecas públicas de Barcelona. Ya miraré a ver si consigo alguno más.

Por otra parte, decir que........ estoy un poco "out" del tema marcapáginas (ai va! lo que he dicho!) Me explico: en lo que va de año me he metido en mil temas y la verdad es que, aunque sigo apasionada por el mundillo marcapaginero y miro de ir a los encuentros que me pillan cerca, cada vez tengo menos tiempo para clasificar.... ergo, se acumulan, no sé que tengo repetido, sé que tengo correos por mandar... mmm.... como no sé que tengo repetido, tampoco sé que sortear cuando llega el martes.... y bueno,....

Bueno, de momento os anuncio que esta semana sorteo éstos:

Y luego la semana que viene ya veré que hago.

Igual paso a hacer un sorteo quincenal ............... ya veré. :-)

También quería mostraros estos dos :)

Son de un bonito pueblo en el sur de Francia. Se llama CONQUES. 

Estuve hace un mes o así. Algun rato que tenga un poco de tiempo os pondré fotos, porque realmente es BONITÍSIMO. También estuve en ROCAMADOUR y más de lo más. ¡¡¡Qué bonitos!!!

Bibliotecaris de paper, núm. 68

Podeu llegir el número 68 aquí:

ENLLAÇ

QR, Neymar, privatitzacions de pàrquing, Primavera Sound, Fesabid, sales d'estudi nocturnes i préstecs compensants. A què espereu per llegir-lo? :-)

Le peli del diumenge: The Piano (Jane Campion)

La pregunta és: perquè he trigat tant en veure aquesta pel·lícula? què maca és! m'ha encantat....

L'heu vista?

És una peli de 1993. Va guanyar 3 Oscar: a la millor actriu (Holly Hunter), actriu secundària (Anna Paquin, que en aquells moments era una nena) i guió original.

La pel·lícula està ambientada a mitjans del segle XIX. Va d'una dona escocesa que és muda i com que es queda vídua ha de marxar a Nova Zelanda a casar-se amb un home que no coneix. A la llarga travesia l'acompanyen la seva filla i el seu piano.

El piano per ella no és només un instrument, sinó que bàsicament és una forma de comunicació que té ella amb el món...

Quan arriben a Nova Zelanda, al principi de la peli, el seu nou marit li diu que no poden quedar-se el piano i se l'acaba quedant un veí... un veí que li deixarà tocar el piano a canvi de que ella es deixi tocar...

I fins aquí l'argument sense destripacions. No diré més.

La BSO és de Michael Nyman. És preciosa!!!! Feia temps que no m'agradava tant una banda sonora. Us deixo aquí el tema principal:

https://www.youtube.com/watch?v=0Su8LXNS16A

.

Les interpretacions són molt bones. Tots ells.... la nena fa molt bon paper i ella, la Holly, també. Muda però súper expressiva, ho diu tot amb la mirada... ah, m'ha agradat molt la peli, sí sí. Hi ha escenes (una en concret) que fa patir moltíssim. Sobretot vull destacar-ne la fotografia, els paisatges.... ostres, la imatge del piano abandonat enmig de la platja no us sembla brutal? Té tanta expressió una sola imatge!!

Bé, que si no l'heu vist, a què espereu?!! :-)

(pd: podeu trobar-la a les biblioteques públiques, que és d'on l'he tret jo).

Dia de l'orgull friki

Que tingueu molt bon dia!

Micromundi: Museu de miniatures i microminiatures de Besalú

Atenció amb aquest museu, perquè realment és sorprenent. Em va encantar!!!!

És un museu de miniatures! únic a Espanya! :-)

És impressionant. Hi ha per exemple un Gepetto fent al Pinotxo en una closca de pistatxo (festuc) o una Torre Eiffel a escala 1:100.000, una catedral de NotreDame pintada el el cap d'una agulla... O FINS I TOT 12 CAMELLS EN UN FORAT D'AGULLA DE COSIR.

Mireu aquest vídeo 

Algunes mostres trobades al Google:

Bitxo ampliat on hi ha dos rinocerons a la pota

Camells "enfilant" el camí

El Pinotxo que us deia

La dona de l'entrada ens va explicar que actualment al món només hi ha 5 persones que dominin la tècnica a la perfecció. Es provoquen una apnea (deixar de respirar) i després fan concidir el batec del cor amb la pinzellada, que es fa amb un pinzell que només té un pèl de pestanya.

I ah, s'han de veure amb microscopi, clar.

Al mateix museu hi ha un espai per exposicions permanents. Ara mateix hi ha una exposició de gravats, 31 anys de guayadors al MiniPrint Internacional de Cadaquès:

Val la pena visitar-lo, és barat i és maquíssim!
Més informació a la seva web: http://www.museuminiaturesbesalu.com

Els barris de Barcelona i els seus carrers (Jordi Cantavella)

Com que m'agrada llegir coses de Barcelona... doncs una de les darreres lectures ha sigut aquesta:

La veritat és que m'ha agradat molt (alguns barris més que d'altres, clar, per afinitat o coneixement de la zona o història). Bé, el cas és que llegint aquest llibre he descobert....

- Que la sala de festes Bagdad (pornoshow) hi ha restes de muralla, convertint-la així en l'única sala de festes del món que té una muralla del segle XVI al seu interior.

- Que a Barcelona hi ha les restes d'una sinagoga que és una de les més antigues d'Europa. Avui en dia pertany a l'Associació Call de Barcelona. Com que durant molt de temps s'ha mantingut desconeguda, ara el que en queda és només una part... (a Barcelona hi ha tantes coses que ens podem permetre el luxe, per desgràcia, de no conèixer coses com aquestes....) Està al carrer Marlet número 5 (Ciutat Vella).

- Que a tres passes d'on treballo hi ha un monument al general Joan Moragues, a qui li van tallar el cap i el van exposar durant 12 anys (Plaça Pau Vila)

- Que molta gent ROBA les rajoles del Passeig de Gràcia, les dissenyades per Gaudí. Diu el llibre que en un sol dia n'han arribat a desaparèixer 250. Es veu que van buscades. Quan em quedi sense feina aniré a arrencar rajoles.... nye! (nota: segons he llegit, es poden vendre per 10-20 euros i el cost de fabricació és menys d'1 euro).

- Que als jardins de la Maternitat hi ha 40 espècies diferents d'arbres i que hi ha una magnòlia de 12x15m (??? això no em sona de res, ho hauré de comprovar algun dia).

- Que Ramon Trias Fargas, polític, va morir mentre feia un míting (1989) (no recordo haver-ho sentit mai)

- La curiosa història del Mercat del Ninot (aquí un altre enllaç)

...O l'enderrocament de la Colònia Castells, a Les Corts. El suposat progrés es carrega les coses amb història (com les Cases Barates del Bon Pastor, del qual ja en vaig parlar un dia)

Bueno, doncs això i moltes altres coses són les que trobareu en aquest llibre. Interessant, amè i sobretot, amb molta informació curiosa :)

Exposició "Petit Príncep" (Museu del Joguet, Figueres)

El cap de setmana a la casa rural va donar per molt, fins i tot per descobrir una exposció dedicada a "El petit príncep", clàssic de la literatura universal :)

Es tracta d'una exposició que s'està fent al Museu del Joguet de Figueres i que durarà fins al 16 de juny. El motiu de l'exposició -tal com diu aquest fulletó- és conmemorar els 70 anys de la primera edició d'aquest conte. Va ser l'any 1942 quan l'editorial Reynald & Hitchcock va encarregar a Antoine de Saint Exupéry un conte breu amb dibuixos originals. I poc després el text era entregat, incloent-hi els detalls de disseny i compaginació.

El llibre es va publicar a Nova York l'any 1943 i poc després, l'autor va morir. Bueno, de fet va desaparèixer pilotant un avió... (2GM).

La exposició recull moltíssimes edicions en diferents idiomes (unes 130) gràcies a l'Associació El Petit Príncep. El llibre s'ha publicat en quasi 250 llengües i dialectes!

Bitllets francesos amb el Petit Príncep

Llistat amb totes les traduccions

[Marcapáginas] Sorteo 118 (¡repetimos!)

Buenas!

Como voy mal de tiempo (pa' variar) y como veo que el sorteo anterior triunfó bastante, hoy, ¡REPETIMOS! y vuelvo a sortear lo mismo, ya que me han dado otro pack en otra biblioteca :-)

Así tenéis otra oportunidad de ganar el puzzle. Os recuerdo como era:

Aunque hay un par de caras nuevas en el sorteo, la ganadora es una veterana, Maite (elspuntsdellibre). Suerte a los demás en esta segunda oportunidad! :-)

Casa rural "Els Lledoners"

Aquest cap de setmana he estat a una casa rural que es diu "Els Lledoners". 

Panorámica feta amb un mòbil modern (el meu no) jeje

 Tot i que sembli impossible veient la previsió del temps, a la casa ens ha fet un micro-clima excepcional. Ha plogut una mica, però no massa. De fet, dissabte ens va fer un sol radiant, fins i tot vam poder fer una barbacoa a l'aire lliure :-)

La casa (aquí teniu la web) està entre Besalú, Figueres i Banyoles. Com que Banyoles ja ho teníem tots molt vist, dissabte vam aprofitar per fer una volteta per Besalú i diumenge per Figueres. De fet volíem entrar al Museu Dalí, però anàvem justos de temps... el que sí que vam visitar a Besalú va ser el Museu de les Miniatures... oh, és impressionant! crec que li dedicaré una entrada a part :)

La casa té 8 habitacions dobles, cadascuna amb lavabo i dutxa. Està ben equipada, amb rentadora i tot plegat.

Jo la veritat és que no sóc gaire de turisme rural... (el concepte relax per mi és un sinònim d'avorriment) però al final entre les mini excursions i les passejades, tampoc ha sigut tan terrible, ijijij. Ah! a la web posa que la casa és a 10 minuts dels antics rentadors de la finca (on les masoveres de les cases veïnes anaven a rentar la roba) i no sé si ho vam arribar a trobar, jajaja :)

Cap de setmana!

Aquest cap de setmana ni restaurants ni pel·lícules. Me'n vaig a una casa rural :-)

Que tingueu bon cap de setmana (i que no plogui gaire)

Pd. En realitat estic una mica trista perquè avui és LA NIT DELS MUSEUS i me la perdré. És de les coses que més m'agraden!!! (i aquest any l'oferta a Barcelona ciutat és molt àmplia) u_u

Curs sobre jocs i màrqueting (Gamificació: integra les tècniques de joc a la teva estratègia de màrqueting)

L’altre dia vaig assistir a aquest curs al COBDC ^_^ Va estar molt bé.

La professora va ser Andrea García, especialista en cultura digital i que fa cursos al Cibernàrium (entre d’altres)

El curs va ser molt complet. Miraré de resumir-lo una mica!

Gamificació és quan apliquem tècniques i dinàmiques de joc en coses que no són jocs. Per exemple, quan la Mary Poppins cantava i jugava perquè els nens ordenessin l’habitació.

La cosa és que amb la irrupció d’Internet (ara fa ja anys) el món s’ha tornat menys seriós. Les empreses i institucions saben que han de ser una mica informals i sobretot molt originals per poder captar l’atenció de l’usuari/client, i que a vegades les millors idees són súper econòmiques. Si un anunci és creatiu, aconseguirem que la gent ho comparteixi a les seves xarxes socials i que per tant arribi a més gent ;-) Aquí alguns exemples d’anuncis:

- McDonald’s Picadilly Circus

- National Geographic (realitat augmentada) (és un tema que dóna molt de joc)

Per exemple, sabíeu que el catàleg d’IKEA té continguts amagats? Tenir un smartphone a la butxaca és la porta a milers de continguts, i els creadors d’aquests continguts ho saben J. Vaig flipar molt amb aquest traductor en línia... O_O!

Bé doncs el cas és que es veu que s’ha demostrat que el que s’utilitza més en els mòbils són els jocs (Angry Birds i Apalabrados són només dos exemples. I qui no recorda la serpiente? ^_^)

I les xarxes socials, que també són un vici. Durant una bona estona vam estar veient exemples de concursos i campanyes que han utilitzat les xarxes socials. Un dels més sorprenents és un que va fer Burger King que a canvi d’esborrar deu amics et regalaven una hamburguesa (Burger king whopper sacrifice). O un que no recordo l’empresa, però era com una ruleta russa i si perdies et quedaves sense compte de Facebook... (inclús amb una frase final de “Share your last words”). La gent està fatal!

* Vídeo recomanat: Gaming can make a better world (Jane McGonigal, conferència TED)

* També vaig tenir un moment remember quan la noia va mostrar aquest joc:

 

Anda que no havia jugat! Durant unes setmanes potser va ser el joc més jugat a la Facultat, jaja. Era un vici. Recordo que en aquella època vaig fer un curs virtual per aconseguir crèdits de lliure elecció (IL3-UB) sobre Second Life... i una de les pràctiques era parlar d’un joc i vaig fer aquest, jaja. Podeu jugar-hi, encara està en línia, és una mica estressant: una crítica al sistema. Tens que alimentar vaques, fer hamburgueses, explotar als treballadors i que les ventes no parin de créixer....

Altres temes...

Tema web mòbil i codis QR: Aquí teniu una web que permet veure com es veu la vostra web en un mòbil. La web es complementa amb informació diversa i estudis que demostren la importància d’estar presents (i bé) en els dispositius mòbils.

I sobre els QR, doncs alerta perquè ja s’estan quedant obseolets... (qui no corre, vola). Ens va mostrar exemples interessants, com posar un QR al collar d’un gos per si se’ns perd. I un programa: QRHACKER per personalitzar-los (colors, imatges de fons, imatges al mig...)

(Exemple de la web, no l’he provat) 

Bé, em passaria línies i línies parlant d’exemples (curs molt complet) però més val que vagi alleugerint sinó es farà etern...!

Ens va ensenyar una web SÚPER XULA que es diu The fun theory. Aquesta web recull vídeos amb exemples de com la gamificació pot fer les ciutats més divertides (papereres amb sons, escales piano... està molt bé.

També va parlar d’un curs que fan en plataforma d’aquestes MOOC (cursos en línia i massius). La Universitat de Pensilvania té un sobre gamificació que es veu que és dels més bons que s’estan oferint actualment. Segona edició acabada i suposo que en un futur en faran més.

Propiament per fer “gamificació” cal:

           

> Elements del joc: punts, avatars, nivells, recompenses... pensar tot el context abans de començar res. És perillós quedar-se a la fase primera (molts s’hi queden). No es tracta només de donar premis, cal implicació. T’ha d’animar, ha de ser atractiu...i ni molt fàcil ni molt difícil.

> Tècniques del disseny del joc: com començar? Quin és el nostre objectiu? Ser coneguts, conèixer gustos o dades...? Hem de pensar com un dissenyador de videojocs. Lo que agrada no és només el premi, sinó poder competir, solucionar coses, treballar en equips, col·leccionar...

En fi, no m’enrollo més que prou extens m’ha quedat. Recomano molt el curs i tot el que té a veure amb la gamificació. ;-) (pd. També va parlar de FOURSQUARE, però com que ja en vaig parlar fa temps al blog, doncs no em repetiré!)

Els capullus no regalen flors (Moderna de poble) [Raquel Córcoles]

Fa temps, al blog, vaig parlar del llibre SÓC DE POBLE.

Va d'una noia de poble que marxa a viure a la gran ciutat i es converteix en una moderna (aquesta gent que va a festes, veu gintònics i va a festivals calçada amb les seves Converse).

Bé, com que va tenir molt d'exit, la noia ha fet una segona obra:

I també m'ha agradat molt.

Va de .... tios, sí. Tots els tios són uns capullos, com diu ella.

Al llarg de les seves 160 pàgines ens va mostrant les diferents tipologies de tios, cada cual peor, els que juguen amb tu, els que t'enganyen i tenen una segona vida feliç al darrera, els que només volen rollo d'una nit, els que diuen et trucaré i ja no truquen, en fi, ja sabeu :-)

El còmic va sortir fa molt poquet. Jo me'l vaig comprar de novetat pel Saló del Còmic (juntament amb "¿Dónde está el guionista", que tot just ahir feien la presentació a La Casa del Llibre). També l'he llegit i espero parlar-ne en breu.

Bé, doncs res més per afegir. No cal dir que està pensat per a un públic molt de noia moderneta de ciutat (jo no ho sóc, jo sóc friki, m'identifico més amb el còmic que vaig comentar ahir, molt més!!!!) però l'humor de "la moderna" no deixa indiferent. I l'estil de dibuix tampoc, jej. És molt amè, m'agrada.

Podeu seguir les seves vinyetes aquí: http://modernadepueblo.com/

Whisky & Nueva York (Julia Wertz)

Vaig agafar un còmic a la biblio "de casualitat" (aquells còmics que et fan gràcia o bé per la portada, o pel tipus de dibuix, o pel títol, o ves a saber) i uala, m'ha encantat XD

Es diu "WHISKY & NUEVA YORK". Es un còmic autobiogràfic d'una dibuixant de còmics que marxa de San Francisco per buscar-se la vida a Nova York. I li passen moltes coses... viu en pisos de merda, treballa en treballs de merda i tot li surt malament :-)

Lo bo és que a mesura que llegia li he anat agafant carinyo a la protagonista, en moltes coses em recorda a mi i per això la lectura m'ha atrapat ijijijij. Ara bé, jo no bec whisky, de fet no bec res. O sigui que en aquest punt (i en altres, eh) doncs no hi ha afinitat :P

És humor pur. Un sarcasme irònic excepcional i un dibuix simple però ben fet. M'he partit, és boníssim, fa riure molt. Ara tinc un nou ídol, Julia Wertz (casualment va néixer el 29 de desembre de 1982, jo vaig neixer el 29 d'octubre també del 82 :D).

Aquí alguns exemples escanejats:

1.

 2.

3. 

i 4. :-)

Per aquestes vinyetes i moltes més, Julia Wertz passa a la meva llista de "persones que m'inspiren".

[Marcapáginas] Sorteo 117

Hola!

Ya vuelve a ser martes :-)

Bueno, cada vez hay menos participación en los sorteos pero no pasa nada! así tenéis más probabilidades de que os toque jeje ^_^

La ganadora de la semana pasada es PAULA, que se lleva los ratoncitos a su casa. Y esta semana voy a sortear éstos:

HACEN PUZZLE

No sabía ni que existían. Me los dió el otro día una amiga bibliotecaria. "Barcelona, ciutat diversa, ciutat de convivència". Editados por las Biblioteques de Barcelona, la Diputació i el Ajuntament de Barcelona. Son 4.

Si os gustan y los quereis, participad en el sorteo dejando un comentario :-)

También tengo otras novedades.

Estos, por ejemplo, de la Universidad Rovira i Virgili. También me los ha mandado una amiga "de les terres de l'ebre". Son la Facultad de Infermería y la de Economía y Empresa. Ignoro si hay más!

La misma amiga me ha dado también estos turísticos de MORELLA:

Luego otra cosa. ¿Os acordais de los de Sant Jordi que daban en el Ayuntamiento de Barcelona? Yo encontré dos modelos: el normal y el del Tibidabo. Pues encontré otro, de la donación de sangre. Ya son tres:

Aprovecho también para anunciar un congreso que tendrá lugar en Barcelona a finales del 2014. Se llama BOBCATSSS y cada año se hace en una ciudad diferente (aquí en el blog ya he comentado el de Porto, Szmobathely y Amsterdam ^_^) Bueno total, que ya estamos empezando la difusión para enero. Mirad la web: http://bobcatsss2014.hb.se/ que este año lo organizamos Barcelona con Suecia :-)

Este marcapáginas se hizo en enero para anunciar el congreso:

Por último, estos de la semana de la poesia.... ¿cuantos son?! tengo dos.

Bibliotecaris de paper, núm. 67

Bon dia i bona setmana.
Número 67 de Bibliotecaris de Paper: LLEGIR AQUÍ

La peli del diumenge: Arrugas (adaptació del còmic de Paco Roca)

Arrugas és una pel·lícula d'animació basada en la novel·la gràfica de Paco Roca, amb la qual va guanyar molts premis, el més destacat el Premio Nacional de Cómic 2008.

Havia llegit el còmic perquè el tenim a la biblio on treballo, però encara no havia vist la pel·lícula. És curiós i no em passa mai, però la pel·lícula m'ha agradat més que l'obra gràfica...

De fet no és que tingui moltes diferències (és una fidel adaptació!) però la pel·lícula m'ha emocionat més que no pas el còmic. No debia entrar bé en la història quan la vaig llegir...

Però centrem-nos: de què va Arrugas? doncs d'un home, ja gran, que ingresa a una residència de gent gran. Ell, que sempre havia sigut un home intel·ligent i amb grans capacitats de direcció, es troba que el seu cervell ja no li funciona com abans i que per culpa de l'Alzheimer cada dia va perdent més capacitats...

Total, que arriba a la residència on es troba amb altres persones que més o menys com ell estan en la mateixa situació...

Tot i que l'obra no és trista, en realitat sí que ho és. Molt. Perquè l'Alzheimer és una enfermetat molt trista, arriba de cop i poc a poc es va menjant tot el que tens... i això és dur... tant per un mateix com pels que estan al voltant d'aquella persona.

La pel·li, guanyadora de 2 Goya (millor peli d'animació i millor guió adaptat), s'estrenarà el mes vinent a Japó (país on tb s'ha publicat el còmic) i se n'ocupa Studio Ghibli. Gran!

És curiós: segons llegeixo a la Wikipedia, aquesta obra no es va publicar inicialment a l'estat espanyol (tot i que l'autor és valencià). Resulta que el tio estava a Angoulême (un poble francès on hi fan un festival de còmics important) i va presentar el projecte a l'editorial Delcourt, que va acceptar. La Wikipedia comenta que abans van haver de fer-se alguns canvis, que menciono perquè em fa gràcia: eliminar un crucifix, modificar un mapa, modificar el menú de la nit de Nadal i canviar els horaris de la residència. 

L'obra es va publicar a França i en poc temps ja es va esgotar la primera edició. Després l'obra va arribar a Espanya, de la mà de la gran Astiberri.

M'agrada com fa les coses Paco Roca, les seves obres són molt diverses. Aquí al blog n'he comentat unes quantes, però em quedo amb Memorias de un hombre en pijama. :-)

Restaurant de la setmana: Cerveseria catalana

En realitat, tot i que tingui un nom com molt de la terra, és més aviat un local per a turistes. Està força ple sempre (deu sortir a les guies ^^) i bé, la gràcia del local són les moltes tapetes diverses que ofereix. 

La veritat es que són de qualitat, almenys a mi em van donar molt bona impressió. Aquí us en deixo una petita mostra (en realitat vaig menjar-ne algunes més, clar).

El que veiem a la foto és:

- Un mini bistec plegat sobre un panet pla

- Un tros de formatge camembert arrebossat i amb mermelada de maduixa (cruixent, boníssim!)

- Una mini hamburgueseta amb formatge :-)

Per mi el millor va ser el formatge. Bé, sóc molt fan del formatge. ^_^

 

Hi vam anar d'hora (una mena de berenar-sopar), per tant vam trobar taula perfectament. I el local realment està cèntric: carrer Mallorca 236, entre Balmes i Rambla.

Valoració final: 7,2

Varietat de menú/carta: 7,5

Quantitat de menjar: 7

Qualitat/preu: 7

Tracte personal: 7,5

Ambient local:7

Oleanna (David Mamet)

L'altre dia vaig llegir "Oleanna" (sí: l'obra de teatre).

La cosa és que fa un temps feien l'obra al teatre (bé, l'han fet diverses vegades). La darrera versió representada és la que surten el Ramon Madaula i la Carlota Olcina, cares molt conegudes a Catalunya per les sèries de tv3.

Doncs bé, un cop va acabar l'obra a Barcelona, feien bolos per diferents pobles de Catalunya, i la feien a Lloret però no vaig poder anar i vaig pensar, potser hi ha llibre. I si, efectivament, hi ha llibre. És l'obra de teatre, editada per Proa sota la col·lecció "Teatreneu".

Bé, al cas, l'obra. 

Aquesta obra, estrenada a Massachussetts l'any 1992, és un diàleg entre dues persones: l'un és professor universitari i l'altre, alumna. 

El llibre és curtet, i l'escena passa en el despatx d'ell. Ella necessita aprovar un examen, ell té certs problemes... des del primer moment el to és distant, ja que tot i l'intent de proximitat (massa?) per part d'ell topa amb la fredor distant d'ella, innegociable, innperturbable. Els temes que van parlant són diversos: món educatiu, món laboral... fins que arriba a un punt on l'assetjament sexual fa acte de presència (hmm.. discutible). Llavors hi ha un punt d'inflexió i comença la segona part, el segon acte.

I bé, tampoc hi ha molt més a dir. Com va dir la Carlota Olcina en el moment de l'estrena, tant si et poisiciones per un com per l'altre, t'equivocaràs. Tots dos personatges són igual de defensables com discutibles: un està a dalt, l'altre està a baix, i això implica moltíssim, idees, pensaments, actes i reaccions.

M'haguès agradat veure l'obra: el llibre queda descafeinat!

[Marcapáginas] Sorteo 116

Hola!

Hoy voy un poco tarde, lo sé :-)

Ayer por la noche no me encontraba muy bien y no pude dejar preparado el post. Pero ya estoy aquí.

Esta semana quizá un poco de poca participación pero "pocs i ben avinguts", que dicen por aquí. O sea que demos la enhorabuena a IRATI, ganadora de los marcapáginas de la biblio de Palafrugell.

Y bueno, seguimos!

La semana pasada puse unos marcapáginas llegados de Venecia. Pues hoy, más.

Debe estar de moda ir a Italia :-)!!!!

En concreto estos dos de la cateral de San Marco: 

Y estos cuatro de Florencia.

A mí me gusta mucho Florencia, quizá más que Roma (oh! pecato! que ha dicho la loca esta!) pero si... Roma agobia mucho, demasiado guiri... y no sé. Florencia está bien cuidada, se come muy bien, los colores claros de las casas al lado del río, ... es la Girona italiana! jajaja!

En Florencia he estado tres veces. La primera vez dormí en un saco de dormir en un antiguo hospital psiquiátrico abandonado con 300 personas más y cinco duchas. O_O. Mejor lo cuento otro día.

Bueno, luego un amigo se ha deshecho de algunos marcapáginas que tenía por casa. La mayoría de los años 90. Mi colección se ha bonitizado :)

Estos dos no se si són de los 90, pero bueno, los muestro:

 Y por último os enseño estos, que son PSI, puntos sin identificar. Pone Sitges 2006, 2007, 2008, 2010 y 2011. Segun la persona que me los ha dado, son de la Feria del Patchwork, pero no lo indica en ninguna parte (aunque por las ilustraciones, parece que sí). Si por casualidad alguien tiene el 2009... :)

Bueno, y ahora sorteo semanal. Vamos allá:
 

Sorteo tres porque no tengo más de los ratones estos. Corresponden a los meses de agosto, setiembre y noviembre de "La visita de la Valentina", tercera edición. Es el cuento de un ratón campesino :) Espero que os gusten.

Baci per tutti!