"La signatura 400" al Círcol Maldà

Ahir vaig anar al teatre!

Una obra de teatre TOTALMENT BIBLIOTECÀRIA que vaig podr gaudir gratis gràcies a les entrades que em van tocar al sorteig que van fer els del COBDC. :-)

Remuntem-nos un any i mig abans:

Al setembre de 2011 vaig llegir SIGNATURA 400 (Sophie Divry), una obra que de seguida em va cridar l'atenció (com a qualsevol altre bibliotecari, suposo!) i que no vaig dubtar ni mig segon a llegir.

El resultat? doncs aquí el teniu (entrada de blog 29/09/2011). El llibre em va avorrir bastant...

Perquè? doncs perquè els llibres monòlegs doncs no m'acaben de fer al pes. PERÒ, tot i així, a l'entrada de blog ja vaig destacar que es tractava d'un llibre amb frases molt bones, frases que tot bibliotecari pot llegir amb un somriure als llavis. Frases d'orgull de professió. Sobretot aquesta:

  Saber orientarse en una biblioteca es dominar la cultura 

en su conjunto, y por tanto, el mundo.

I bé, aquí es va quedar la cosa.

Un dia però, passejava pel centre i vaig veure un cartell als Maldà: "properament Signatura 400". I jo vaig pensar: "ai calla! però si això és una obra de teatre bibliotecària!" i sí sí, així era. I la comunitat professional no va trigar a fer-ne ressó. Som així de frikis, tu ;-)

I, oh! em vaig enterar d'una cosa curiosa: la protagonista de l'obra (em refereixo a l'actriu), és bibliotecària de veritat! Ho vaig llegir "al full" de la Facultat: "La signatura 400" al Círcol Maldà, protagonitzada per Lluïsa Mallol, exalumna de la Facultat. Recordo quan jo anava a classe que veia una dona pels passadissos que em sonava molt, fins que un company de classe em va dir: "és que surt a la tele!". I és ella. Ella mateixa ha traduït i adaptat el text.

Però passem a parlar de l'obra.

Signatura 400 va d'una bibliotecària. Una bibliotecària rància.

La dona viu amargada al soterrani d'una petita biblioteca de províncies, ocupant-se de la secció de Geografia i anhelant algun dia poder ocupar-se d'Història, que està a mig metre seu però que no li correspon.

L'acció gira al voltant d'un pobre usuari que es queda adormit i passa la nit a la biblioteca. I clar, quan arriba ella pel matí... doncs ja us podeu imaginar.

Durant 75 minuts que no es fan gens pesats, la bibliotecària monologueja sobre la cultura, la decadència cultural, l'amor i el desamor, la soledat, llibres, història (de França)... i sobretot explicant-li confidències com l'amor que sent per un usuari que vé més o menys un cop per setmana i del qual n'està completament enamorada gràcies al seu clatell sexi (d'aquí la imatge del cartell).

He de dir que, tot i que el llibre se'm va fer una mica pesat (tot i sent curt), la posada en escena m'ha agradat molt. Amena, ben resolta i, sobretot! el paperàs que fa la Lluïsa, que realment està molt bé i consegueix captar tota l'atenció dels espectadors. Bravo per ella!

Bibliotecaris i bibliotecàries: animeu-vos a anar-hi, no passa cada dia que una obra de teatre parli el mateix llenguatge que nosaltres. Entre frikis ens entenem!

I pels no bibliotecaris: aneu-hi, que passareu una bona estona i coneixereu part del nostre món :-)