Al Paral·lel, 1894-1939 (Exposició al CCCB)

És una pena parlar d'això justament avui, ja que ahir es va acabar l'exposició. Va començar el 26 d'octubre, al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

Potser és una de les exposicions del CCCB que he gaudit més: estava molt ben feta, molt ben muntada i sobretot molt ben documentada (això ens agrada!).

Un teatre en construcció

L'exposició, tal com diu el títol, ha sigut un recull del que va ser el Paral·lel des de finals del segles XIX (naixement) fins a l'acabament de la Guerra Civil (i el franquisme que va fer tancar-ho tot). Noves formes d'espectacle, transformacions d'una ciutat, d'uns ciutadans... la vida nocturna, bohèmia, que barrejava no només cabarets i xous musicals de dubtosa decència sinó que també va ser escenari de teatres, mims, petites projeccions de cinema (semblants al que ara no seria més que un GIF animat) i altres noves maneres de fer.

AQUESTA FOTO M'ENCANTA

El fons que s'ha exposat prové de moltes institucions (biblioteques, arxius, col·leccions particulars) però sobretot del MAE, que tècnicament és el Museu d'Arts Escèniques (Institut del Teatre) però que de moment no és ben bé un museu sinó que és el centre de documentació en tota la seva possible expansió. La veritat és que allà tenen una col·lecció de coses que es per flipar. Nosaltres amb la facultat hi van anar "d'excursió" i allà tenen diorames, molta roba, titelles, maníquis, cartells... bueno, de tot i més.

Tot això prové del MAE

La veritat és que Barcelona va ser pionera en moltes coses, però tal com es pregunta la mateixa exposició, la majoria de gent no ho sap. Era com una ciutat al marge... com una història esborrada (això és com els refugis de la guerra civil: n'hi van arribar a haver 1400 i ningú els recorda o els vol recordar! No ho entenc...).

El Paral·lel va nèixer com a carrer l'any 1894. 

Fins al segle XIX, Barcelona encara estava enmurallada. Quan Ildefons Cerdà va portar a terme el procés d'enxamplament, una de les vies principals va ser aquesta (així com també la Diagonal, la Meridiana, Gran Via... eixos d'aquests). Però no va ser només un carrer d'espectacles, sinó que tot això va anar lligat a les classes populars que s'organitzaven (republicanisme, socialisme, anarquisme...) i molt de sexe i prostitució:

 

Preservatius i tractaments anti-sífilis

Cómprese un mataladillas

Data destacada: abans de la guerra, quasi el 80% de locals del carrer eren d'espectacles!

Aquí us deixo amb una altra fotografia que demostra part de la feina documental que s'ha fet: moltes fotos del carrer tal com està avui en dia amb el que hi havia en aquella época. Vaig fer foto a aquesta precisament perquè em va fer gràcia la polifacètica professió de la senyora: comadrona, cirujana y callista. Ole tu! jajaja! :-)