Germans, gairebé bessons (M. Mercè Cuartiella)

Feia dies que no llegia. No tenia temps!

Però poc a poc estic remprenent totes les activitats que m'agraden: actualitzar el blog, llegir, dibuixar, veure pelis... :-) es que el mes de febrer ha estat una mica ple.... O_O!

L'últim llibre llegit és: GERMANS, GAIREBÉ BESSONS, de M. Mercè Cuartiella.

Anem a pams:

El llibre ha guanyat el Premi Llibreter 2012, però a mi no m'ha acabat der fer el pes. No nego que és una bona obra, ben escrita i lleugera (la trama passa en 6 dies i és el relat de cada un dels dies). Però, mmm... no em cauen gaire bé els personatges.

Suposo que en part és la gràcia del llibre, no? però a mi si els personatges dels llibres no em cauen bé, doncs no hi ha feeling. No és que em caiguin malament, però em fan una mica de ràbia: tot ells. No m'agrada llegir llibres o veure pelis on no tinc certa complicitat amb algun o altre personatge ^^U

La història va de dos germans molt i molt units (en el moment en que transcorre el llibre tenen uns trenta anys). Tenen un caràcter molt difícil que fa que entre ells es barallin sempre però visquin completament connectats l'un amb l'altre, aliens al món.

El problema és que ell, en Joan, està casat. La dona de'n Joan, la Raquel, sap que mai podrà entrar al joc dels dos germans i es sent exclosa del seu propi matrimoni...

Total, que a la primera pàgina se'ns descriu el problema: el tarambana de'n Joan ha perdut una gran quantitat de diners en una timba, i té sis dies per reunir-los sinó vol que la màfia russa li trenqui les cames.

Davant d'aquesta situació i al llarg dels sis capítols corresponents als sis dies, veiem una mica més la relació entre els germans, el context familiar viscut i els secrets d'infància que amaguen. I la dona d'ell, la Raquel, una bleda soleiada que només fa que plorar i lamentar-se de les situacions. 

Sobretot veiem la manera que tenen cadascún dels personatges a l'hora d'afrontar-se al problema, però de manera solitària.... on queda allò de "la unió fa la força"? aix. I el final no m'acaba de fer el pes, jejeje. Bé, que estic criticant molt però deixo clar que el motiu que no m'ha agradat són els personatges, eh! és només una opinió. :-)

[Marcapáginas] Sorteo 107

Hola!!!

Hoy me voy a alargar. Tengo mucho pa' mostrar (y además estos días estoy a tope con el blog!)

En primerísimo lugar: el domingo hubo encuentro en Poble Sec (CC El Sortidor). Estuve muy poco rato porque tenía frio, no tenía apenas repetidos para cambiar y tenía invitados a comer... pero aún así saludé y entregué in person uno de los premios dl sorteo. Esta es una de las fotos. Es M. Carmen recibiendo los marcapáginas de Gossip Girl. :-) Había varios fotógrafos jejejejej

Esta la he sacado del blog de Conxi i Miquel

Maite me dió éstos cuatro marcapáginas-posavasos de la editorial DBolsillo y de la colección "Mezclados y agitados". No los conocía y los encuentro muy originales :-)

También aproveché para comprar una colección de El Troc, la de la trobada Kinder del 3 d febrero. Me hizo gracia :D

A parte de los cambios físicos, también me han llegado algunas cosas por carta. Por ejemplo, los marcapáginas de la pasada edición de la Fira del Farro:

 

O el del último Carnaval d'Olot... :-)

... O el puzzle de ocho piezas de las Hermanas Clarisas.... :-)

Y incluso hoy el sorteo es especial. Fijaros!

Son cuatro marcapáginas, ATENCIÓN, DE BIBLIOTECA! 

Son de una biblioteca valenciana y tengo este juego para sortear. Espero que os guste tanto como a mí y que os entren ganas de participar en el sorteo.

Y ahora anunciemos el ganador o ganadora..... TRTRMUMUMUMMUM (redoble de tambores). Txan! La ganadora es MARIA. Felicitats! (la Maria de sempre, suposo?)

Ale, buena semana a todos!

Al Paral·lel, 1894-1939 (Exposició al CCCB)

És una pena parlar d'això justament avui, ja que ahir es va acabar l'exposició. Va començar el 26 d'octubre, al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

Potser és una de les exposicions del CCCB que he gaudit més: estava molt ben feta, molt ben muntada i sobretot molt ben documentada (això ens agrada!).

Un teatre en construcció

L'exposició, tal com diu el títol, ha sigut un recull del que va ser el Paral·lel des de finals del segles XIX (naixement) fins a l'acabament de la Guerra Civil (i el franquisme que va fer tancar-ho tot). Noves formes d'espectacle, transformacions d'una ciutat, d'uns ciutadans... la vida nocturna, bohèmia, que barrejava no només cabarets i xous musicals de dubtosa decència sinó que també va ser escenari de teatres, mims, petites projeccions de cinema (semblants al que ara no seria més que un GIF animat) i altres noves maneres de fer.

AQUESTA FOTO M'ENCANTA

El fons que s'ha exposat prové de moltes institucions (biblioteques, arxius, col·leccions particulars) però sobretot del MAE, que tècnicament és el Museu d'Arts Escèniques (Institut del Teatre) però que de moment no és ben bé un museu sinó que és el centre de documentació en tota la seva possible expansió. La veritat és que allà tenen una col·lecció de coses que es per flipar. Nosaltres amb la facultat hi van anar "d'excursió" i allà tenen diorames, molta roba, titelles, maníquis, cartells... bueno, de tot i més.

Tot això prové del MAE

La veritat és que Barcelona va ser pionera en moltes coses, però tal com es pregunta la mateixa exposició, la majoria de gent no ho sap. Era com una ciutat al marge... com una història esborrada (això és com els refugis de la guerra civil: n'hi van arribar a haver 1400 i ningú els recorda o els vol recordar! No ho entenc...).

El Paral·lel va nèixer com a carrer l'any 1894. 

Fins al segle XIX, Barcelona encara estava enmurallada. Quan Ildefons Cerdà va portar a terme el procés d'enxamplament, una de les vies principals va ser aquesta (així com també la Diagonal, la Meridiana, Gran Via... eixos d'aquests). Però no va ser només un carrer d'espectacles, sinó que tot això va anar lligat a les classes populars que s'organitzaven (republicanisme, socialisme, anarquisme...) i molt de sexe i prostitució:

 

Preservatius i tractaments anti-sífilis

Cómprese un mataladillas

Data destacada: abans de la guerra, quasi el 80% de locals del carrer eren d'espectacles!

Aquí us deixo amb una altra fotografia que demostra part de la feina documental que s'ha fet: moltes fotos del carrer tal com està avui en dia amb el que hi havia en aquella época. Vaig fer foto a aquesta precisament perquè em va fer gràcia la polifacètica professió de la senyora: comadrona, cirujana y callista. Ole tu! jajaja! :-)

La peli de la setmana: Hitchcock (Sacha Gervasi)

La intenció de veure "pel·lícules nominades als Oscar abans que siguin els Oscar" ha quedat una mica punxada d'intencions. Però bueno... les veuré a posteriori. Diuen que Argo està força bé.

Jo només he vist la que avui comento: Hitchcock

Mmmm. Ni fu ni fa.

imatge extreta de La butaca

També és veritat que no he vist pelis del Hitchcok (només la dels ocells i a mitges, en italià) XD. Però tot el que siguin pel·lícules basades en personatges reals m'agraden i en comptes de començar per Lincoln, per exemple, doncs ho he fet per aquesta.

La peli gira al voltant de dos fets molt lligats entre sí: per una banda, el rodatge de Psicosis. Per l'altra, la curiosa relació que va tenir amb la seva dona, de nom Alma, i que si em premeteu fer el joc de paraules, l'alma de la pel·lícula i la seva manera de fer les coses.

Parteix de que la crítica ja no valora igual que les altres la darrera peli del Hitchcock i ell decideix fer una nova peli... però com que no confien massa en ell, decideix autofinançar-se. 

El resultat ja se sap: Psicosis va ser un èxit i van seguir unes quantes pel·lícules més.

És una peli fluixa perquè no té gaire suc. Crec que està nominada al millor maquillatge (el protagonista és en Hopkins). I al principi potser fa gràcia, però crec que hi ha un abús de planos de perfil...

Hmmm... li posaria un 5 o un 6.

Restaurant de la setmana: Klein 84 (Malgrat de Mar)

Ahir vaig sopar a Malgrat de Mar, i ho vaig fer al Klein 84, un lloc on fan uns entrepans boníssims :-)

Bé, no són ben bé entrepans, ja que només hi ha el pa de sota: un pa de coca prou ampli perquè si vols t'ho puguis plegar i menjar com a bocata.

Hi vam anar a les 9 del vespre. Tot i la crisi permanent i el fred que fotia, el restaurant es va omplir de seguida, bona senyal. Tenen una carta molt àmplia i costa molt decidir el que es menjarà (sense dubte, hauré de repetir la visita i provar alguna altra cosa!). Jo vaig optar per la secció d'hamburgueses i em vaig decidir per una que tenia formatge de cabra, tomàquet confitat, ceba caramelitzada... i una hamburguesa gruixuda que estava ben feta (et demanen si la vols molt feta o què). L'hamburguesa amb formatge de cabra és una cosa que m'encanta :D (molt recomanable també l'Umami de Barcelona)

Aquí una foto:

Poso també una altra foto, del plat que es va demanar la meva mare, la meva cosina i un dels seus fills:

Realment boníssim, en sèrio. Potser per les fotos us semblarà una cosa normal i estàndard, però de veritat que molt bo.

El personal també molt atent i simpàtic, sempre a l'aguait que tothom estigui bé.

L'únic que potser no em va convèncer va ser el lavabo: no hi tenen calefacció i clar, fa fred. I ahir feia molt de fred. Trobo que és una pena perquè el local està decorat amb molt bon gust i els lavabos són una part important! :-)

Ah! una altra curiositat: de postres pots demanar "gelat de mojito". És una cosa molt curiosa: té gust de mojito totalment, però és un gelat. I amb una mica de gelatina a sota. Molt curiós, de veritat, molt bo. I també ens van oferir xupitos, en fan un sense alcohol (recepta pròpia) que està molt bo, així dolcet.

No tenen pàgina web, però sí Facebook. Allà podeu trobar-ne la carta. I alguna foto del local.

Valoració final: 8,6

Varietat de menú/carta: 8,5

Quantitat de menjar: 9

Qualitat/preu: 8

Tracte personal: 9

Ambient local: 8,5 

"La signatura 400" al Círcol Maldà

Ahir vaig anar al teatre!

Una obra de teatre TOTALMENT BIBLIOTECÀRIA que vaig podr gaudir gratis gràcies a les entrades que em van tocar al sorteig que van fer els del COBDC. :-)

Remuntem-nos un any i mig abans:

Al setembre de 2011 vaig llegir SIGNATURA 400 (Sophie Divry), una obra que de seguida em va cridar l'atenció (com a qualsevol altre bibliotecari, suposo!) i que no vaig dubtar ni mig segon a llegir.

El resultat? doncs aquí el teniu (entrada de blog 29/09/2011). El llibre em va avorrir bastant...

Perquè? doncs perquè els llibres monòlegs doncs no m'acaben de fer al pes. PERÒ, tot i així, a l'entrada de blog ja vaig destacar que es tractava d'un llibre amb frases molt bones, frases que tot bibliotecari pot llegir amb un somriure als llavis. Frases d'orgull de professió. Sobretot aquesta:

  Saber orientarse en una biblioteca es dominar la cultura 

en su conjunto, y por tanto, el mundo.

I bé, aquí es va quedar la cosa.

Un dia però, passejava pel centre i vaig veure un cartell als Maldà: "properament Signatura 400". I jo vaig pensar: "ai calla! però si això és una obra de teatre bibliotecària!" i sí sí, així era. I la comunitat professional no va trigar a fer-ne ressó. Som així de frikis, tu ;-)

I, oh! em vaig enterar d'una cosa curiosa: la protagonista de l'obra (em refereixo a l'actriu), és bibliotecària de veritat! Ho vaig llegir "al full" de la Facultat: "La signatura 400" al Círcol Maldà, protagonitzada per Lluïsa Mallol, exalumna de la Facultat. Recordo quan jo anava a classe que veia una dona pels passadissos que em sonava molt, fins que un company de classe em va dir: "és que surt a la tele!". I és ella. Ella mateixa ha traduït i adaptat el text.

Però passem a parlar de l'obra.

Signatura 400 va d'una bibliotecària. Una bibliotecària rància.

La dona viu amargada al soterrani d'una petita biblioteca de províncies, ocupant-se de la secció de Geografia i anhelant algun dia poder ocupar-se d'Història, que està a mig metre seu però que no li correspon.

L'acció gira al voltant d'un pobre usuari que es queda adormit i passa la nit a la biblioteca. I clar, quan arriba ella pel matí... doncs ja us podeu imaginar.

Durant 75 minuts que no es fan gens pesats, la bibliotecària monologueja sobre la cultura, la decadència cultural, l'amor i el desamor, la soledat, llibres, història (de França)... i sobretot explicant-li confidències com l'amor que sent per un usuari que vé més o menys un cop per setmana i del qual n'està completament enamorada gràcies al seu clatell sexi (d'aquí la imatge del cartell).

He de dir que, tot i que el llibre se'm va fer una mica pesat (tot i sent curt), la posada en escena m'ha agradat molt. Amena, ben resolta i, sobretot! el paperàs que fa la Lluïsa, que realment està molt bé i consegueix captar tota l'atenció dels espectadors. Bravo per ella!

Bibliotecaris i bibliotecàries: animeu-vos a anar-hi, no passa cada dia que una obra de teatre parli el mateix llenguatge que nosaltres. Entre frikis ens entenem!

I pels no bibliotecaris: aneu-hi, que passareu una bona estona i coneixereu part del nostre món :-)

  

Exposicions a la Biblioteca Sagrada Família

Una mica d'agenda.

L'altre dia vaig anar a tornar uns llibres a la biblio de la Sagrada Família i vaig aprofitar per visitar dues exposicions que hi ha muntades a la planta baixa: "Calders il·lustrat" i "El llibre il·lustrat en femení".

Tal com es pot deduïr amb el títol, les dues són d'àmbit d'il·lustració i estan força bé (són petitones, eh! sobretot la segona) :-)

Calders il·lustrat

Es tracta d'una mostra d'unes 15 o 20 il·lustracions que han realitzat alumnes del CFGS d'Il·lustració de l'Escola d'Art i Superior de Disseny Serra i Abella.

Es tracta d'una mostra molt variada en el sentit que hi ha molts estils ("registres gràfics") i moltes interpretacions. Es pot visitar fins al 24 de febrer (és una sala).

Aquí una mostra:

El llibre il·lustrat en femení

Aquesta segona és una mica més petita i són àlbums il·lustrats fets per dones... el que passa és que són edicions molt peculiars, autoeditades, originals i quasi úniques :-). Es pot visitar fins el 10 de març.

Us deixo amb aquesta imatge extreta del blog Tataricum:

Bé, doncs ja sabeu: si esteu per la zona, podeu donar-li un cop d'ull :)

Fàbrica Anís del Mono (Badalona)

Diumenge vaig anar a la FÀBRICA D'ANÍS DEL MONO, a Badalona. Em va encantar la visita! Vaig fer algunes fotos (no es podia fer-ne a tots els espais, però deu ni dó) i també vaig prendre moltes notes, o sigui que intentaré fer una ressenya completa. Us recomano anar! Fan visites el tercer diumenge de mes :-)

La visita es divideix en dues parts: la que t'explica història i context i la que t'explica el procés. Es tracta d'una visita patrimonial, no publicitària, ja que és un edifici que s'utilitza (ENCARA ESTÀ ACTIU) des de 1870 i la sala de destl·lació, arxiu i despatx del gerent estan intactes :-) (mobles de 1920)

Història

Quan es va inaugurar hi havia moltes destil·leries. Era una época molt industrial i la línia de tren Barcelona-Mataró va ajudar també bastant a que Badalona es convertís en ciutat creixent i potent.

La fàbrica la van crear dos germans (Bosch). Eren rics i teníen negocis en terres americanes (lo típic de l'época, tabac, cacao...) Ara bé, el més curiós de tot i que jo no sabia és que TOTA LA PRODUCCIÓ SURT DE BADALONA! Uns 5 milions de litres cada any! Només surten d'aquí i encara més fort: NOMÉS HI TREBALLEN 12 PERSONES! 

De fet l'any 1975 els de Osborne (toro) van comprar l'empresa, però no han traslladat la producció a Andalusia perquè la maquinària és patrimoni cultural i si ho mouen, al ser peces antigues, segurament no funcionaria igual de bé. És fort, eh! :-)

Tenen molt mercat internacional (per contrarrestar que el mercat nacional ha baixat i que la gent ja no consumeix tant aquest tipus de begudes). Actualment s'exporta a uns 50 països.

Etiqueta

La marca va fer molts esforços per posicionar-se i distinguir-se de la resta d'anisos.

Tot i que l'empresa és de 1870, l'etiqueta no es va registrar fins al 1902. No s'ha modificat mai.

De fet el nom real de l'anís és "Anisado refinado Vicente Bosch", pero com que hi sortia un mono, va anar prenent el nom popular.

En aquella época hi havia diverses begudes que utilitzaven animals exòtics per identificar-se. A Arenys de Mar, per exemple, hi havia "Anís el tigre", i l'emblema era un tigre atacant un mico. Com que eren competència, Anís del mono va denunciar el simbolisme del seu logo i al cap de dos anys els d'Arenys van haver de canviar de dibuix :-)

Actualització 2018!: un comentari puntualitza que l'Anís del Tigre era fet a Arenys de Munt (no de Mar) i que, a més, al final no van canviar mai l'etiqueta perquè van guanyar el litigi (l'advocat va defensar que no era un mono sinó una mona)

També hi ha motes teories al voltant del mico aquest: alguns diuen que era la cara del Sr Bosch, altres, un de la competència. Però sense dubte la teoria més comentada és que el mico té la cara de Darwin, cosa gens rara tenint en compte que és d'aquella mateixa época i que els animals exòtics estaven de moda precisament per la tasca de Darwin.

Passa que la burgesia d'aquella época era molt catòlica i la teoria evolucionista no se la creien gens. I clar, el sr Bosch no es volia posicionar dient si estava a favor o en contra... Tanmateix jo crec que sí, que es DARWIN, i més perquè duu una frase que diu: "Es el mejor, la ciencia lo dijo y yo no miento". Es súper darwinista aquesta frase.

A més, que coi, és la història que jo sempre he sentit a casa, per tant el de l'etiqueta és en Darwin i punto. :-)

Un altre fet curiós: en un dels viatges a Sudamèrica, Bosch va tornar amb un mico, I després uns quants més. Els tenien durant el dia al pati de la fàbrica i per les nits a la destileria (tot això fins l'arribada d'Osborne i la llei de protecció d'animals i sanitat, etc).

Les etiquetes es van imprimir a França perque aquí encara no feien aquest tipus d'etiquetes modernes. Si us hi fixeu hi ha una falta: DESTILLACION. I, ves per on, aquesta falta va servir molts cops per distingir imitacions :)

L'ampolla

És molt peculiar! De fet al principi no era així (a l'etiqueta es veu plana). Però el Bosch va anar a París i va trobar un perfum amb aquest tipus de vidre, i ho va voler imitar.

A l'arxiu de la Fàbrica es conserva l'ampolleta de perfum inspiradora.

Està en aquesta vitrina

Curioisitat: a la web d'Anís del Mono hi ha una app per descarregar... molt friki

Dale al riquirrín durante todo el año

El procès

La segona part de la visita, com ja he dit, consistia en saber el procés i visitar l'espai de destil·leria. Els ingredients són molt simples: aigua desmineralitzada, alcohol, sucre i herbes aromàtiques (matafaluga) (tota la fàbrica fa olor de matafaluga).

Cada dia utilitzen 1200 kg d'herba (la compren arreu del món). I ho barrejen amb aigua bullint, com si fos una infusió. Després ja fan els següents passos del sucre i alcohol.

Fan com uns olis, essències, que després és el que barrejen... i bueno, que segons la quantitat d'una cosa o de l'altre, doncs en surt Anís dulce o Anís seco (les dues varietats). Si es variés el percentatge dels ingredients, doncs clar, ja no seria el mateix.

Bé, com a darrera curiositat us diré que des de fa més o menys un any, a la fàbrica també s'hi fabriquen productes de Montserrat. Són 6 begudes que estan externalitzades i que duran 10 anys es fabricaran a Badalona, com les famoses "Aromes de Montserrat".

I bé, fins aquí l'explicació. 

Espero que us hagi agradat :-)

[Marcapáginas] Sorteo 106

Hola!

Otra semana más por aquí :-)

Bueno, empecemos por algunas novedades:

1. Los de BCNegra, que cada año se hacen en motivo de la semana de novela negra en Barcelona donde participan librerías, bibliotecas etc y se organizan muchas actividades :-)

Que yo sepa, hay dos. De hecho pensaba que sólo había uno, pero luego ví otro....

2. Esos de "Barcelona corre" no sé de cuando son, pero a mí me los ha dado una amiga esta semana.

3. Y por último también una chica que va a clase conmigo me ha dado éstos. Creo que son plantas medicinales porque son de una farmacia. Corresponden al año 2008, 2009, 2010 y 2012.

Ignoro si tienen ejemplares repetidos en la propia farmacia... Si alguien está interesado en saber el nombre del centro, que me mande un correo.

Y bueno, ahora sí que vamos a por el sorteo.

Esta semana va de editoriales. No son muy especiales pero para hacerlos un poco interesantes, he puesto solo versiones de libro en catalán, así los que sois de fuera de Catalunya quizá no los tengais. (Gracias a Paula por la donación)

Ah! Y el ganador es PERE C, que fue el último en apuntarse. ¡Los hay con suerte! :-)

Feliz semana!!

Restaurant de la setmana: Cor caliu

El "Cor Caliu" és un restaurant de l'Eixample (Roger de Llúria, 102).

És cuina d'aquí, i està prou bé.

El local des de fora sembla un bar i prou, però si entres descobreixes que també és restaurant.

 

Per picar vam demanar pa amb tomàquet i la veritat es que era destacable: pa molt finet, mig torradet. Després en canvi no vaig quedar tant convençuda: vaig demanar raviolis i n'hi havia molt poquets, no valien el preu que marcava. 

L'ambient tranquilet i agradable. Els cambrers bé.

Els que estaven a la taula del costat van menjar només postres :P (em va fer gràcia i per això ho comento).

En fi, està bé però no mata.

Bé, fins aquí la ressenya (sóc conscient que és com no dir res de lo curta que l'he fet XD)

Valoració final: 6,8

Varietat de menú/carta: 7

Quantitat de menjar: 5,5

Qualitat/preu: 6,5

Tracte personal: 7

Ambient local: 8

100 cómics con Aspirina (Bayer)

Feia temps que n'havia sentit a parlar, però no ha sigut fins fa poc que l'he tingut a les mans: el vaig trobar casualment a la biblioteca del barri :-)

Es tracta d'una obra curiosa: és un recopilatori que va publicar l'empresa Bayer per celebrar el centenari de la famosa pastilleta. 100 anys, 100 historietes (bé, no les he pas comptat, però m'ho suposo!).

El llibre era promocional i si no m'equivoco, no es va posar mai a la venta.

La recerca de vinyetes la van fer un equip de sis persones sota la coordinació de Jesús del Hoyo, profesor de diseny de la Universitat de Barcelona. I la responsable de tot plegat va ser Montse Martínez, responsable del departament mèdic i comunicació de la "Division Consumer Care" de Bayer. Tota aquesta info l'he tret d'aquí: Tebeosfera.

Després de mirar-lo vaig pensar que seria bona idea recopilar vinyetes on surtin en biblioteques (n'hi ha moltes!) i vaig parlar-ho amb els companys del GrupCòmic del COBDC. I dit i fet! ...Si hi haurà llibre o no algun dia, no se sap mai.... però el que si que ja tenim és un Facebook on anirem posant diferents vinyetes. Us convido a fer-vos-en seguidors! :)

Facebook GrupCòmic

S'hi aniran penjant imatges.... aquesta és la primera que s'ha pujat!

La vida es buena si no te rindes, Seth 

.

[Marcapáginas] Sorteo 105. Fitur

Benvenidos y bienvenidas una semana más :-)

Esta semana estoy contenta porque el sábado puse que nos habíamos disfrazado de pingüinos y resulta que hemos ganado un premio! El segundo puesto de disfraces en la calle :-)

Y estoy así en racha porqué también he ganado un vale doble para ir a un spa y por otra parte también una entrada doble para ir al teatro la semana que viene ^__^ #happy

Y bueno, sigo con los marcapáginas un poco en segundo plano, pero dos cosas a destacar! El priopietario del pato más cascarrabias de la red se fue a FITUR y me ha enviado algunas cositas que ahora os muestro. Y, por otra parte, este fin de semana he conocido en persona a PAULA, asídua a los sorteos :-) Ha estado en Barcelona y aprovechamos para vernos....

Y dicho todo ésto, vayamos al grano!

Aquí tenemos esta fantástica colección de seis ejemplares.... que soy tan lista que lo he escaneado en baja resolución y al no tenerlos a mano no sé que pone y por tanto no os puedo decir de qué son ^^U

Luego dos ejemplares de Aerolínas Argentinas, que ojo! si no nos fijamos no nos daremos cuenta, pero hay bastantes. 

Lo mismo pasa con éstos, con las Termas Outariz... primera vez que me fijo que hay varios... :-)

Y estos de Logroño, son bonitos!

Están muy bien!

Y para celebrar el Fitur, los que sorteo también son fiturosos y almenos nos sirven para viajar de pensamiento sin levantarse de la silla.... .-) Gracias Javier!

Y a por el sorteo! La persona ganadora de los Gossip es.... M. CARMEN M. 

No sé si sé quién es o no ni si tengo su e-mail ni dirección.......... luego lo miro. Por si acaso escríbeme! jeje.

Suerte a todos!

Museu Frederic Marès de Barcelona

Heu anat algun cop al Marès?

La primera vegada que vaig anar-hi va ser amb el cole. Si mal no recordo, era a 3er d'ESO.

A vegades hi ha coses que les veus i no les saps apreciar i quan les tornes a veure et flipen bastant. O al revès! coses que et causen una primera impressió brutal i quan les tornes a veure et desinfla...

Amb el Marès em va passar el cas primer. No recordava haver-ho vist tant... tant gran. Tan ple. Per això, quan vaig tornar-hi vaig pensar: quin tio aquest senyor! Com a col·leccionista i acumuladora de coses admiro la gestió de tot el que va arribar a tenir...

Frederic Marès va ser un escultor que va viure del 1893 al 1991 (deu ni dó) però que va donar la seva col·lecció en vida per tal de que formés part del patrimoni de la ciutat. De fet d'això ja fa molts anys, perquè el museu es va inaugurar l'any 1948.

Està ubicat a un antic palau dels comtes de Barcelona, que té un pati molt bonic (de fet les dues trobades de col·leccionistes més importants de Barcelona es fan al pati del Museu Marès!) (per la Mercè i per St Jordi).

Total, que al museu hi ha la tira d'escultures perquè era la seva passió, però també hi ha.... de tot i més: rellotges, bastons, claus, pipes, pots de farmàcia, petits diorames i cartronets de teatrillos, ventalls,.... O_O una cosa exagerá

N'hi ha milers, de coses. Milers.

Coses que no sé ben bé que són

Bastons

Claus

Rellotges

Bé, una gran col·lecció.
Aquí teniu més informació del museu: PÀGINA WEB

I per cert: hi ha a Barcelona un altre "temple" de col·leccionisme: El Gabinete Arnaldo Biete. Un gran col·leccionista! Aquí en aquest enllaç podeu veure el reportatge que li van fer els de BTV i en aquest altre, una entrevista.

La peli de la setmana: Volare (Joaquim Oristell)

Les TVmovies m'agraden bastant, i més si són de producció pròpia... però bueno, aquesta és bastant així-així XD

No sabia ni que la feien, va ser de casualitat: dimarts feien Sense Ficció (feien el reportatge del Bansky) i com que encara no m'acostumo a tenir tele doncs no sabia a quina hora començava. Pensava que acabaria el telenotícies i començaria, però no: primer van fer aquesta peli.

Surt el Joel Joan i no m'acaba de fer al pes... Ho he dit altres vegades en aquest blog: com a professional la veritat és que és un crak i ha fet coses que ole tu, que diríen per algunes bandes... però com a persona... pfff... el trobo bastant pedant i això em frena bastant i m'influeix a l'hora de veure'l actuar... però bueno, siguem objectius.

VOLARE és una pel·lícula estranya (i es va estrenar a Sitges, per cert). Somnis i subconscients.

Va d'un grup de gent que els hi agrada estudiar i interpretar els somnis, i es reuneixen de tant en tant. A la reunió que centra la pel·lícula hi acudeix per primera vegada en Jonàs (en Joel Joan) que després d'intercanviar algunes opinions, veu com estan força tarats tots plegats ... :)

I el problema és quan es desperten a l'endemà i apareix una nova noia al grup.... una noia que va morir fa uns dies i que el propi Jonàs, forense de professió, va practicar-li una autòpsia. I a més sembla adivinar tot el que ell pensa....

I fins aquí l'argument, que la resta seria dir massa. 

Cal dir que és una comèdia (no és el meu gènere preferit ¬¬). Però es deixa veure, com a mínim és entretinguda i té moments bons.

Carnaval!

És Caranaval!

Normalment els dissabtes parlo de restaurants, però avui és carnaval, és una excepció!

Hem participat aquest matí al concurs de disfresses al carrer :-)

De fet no era la nostra primera intenció. Al DRIM vam trobar disfresses de pingüí...

I la veritat és que posats quedaven la mar de bé... i com que a Lloret hi ha un concurs de disfresses al carrer el dissabte al matí, doncs hem decidit fer ambient pel poble. Amb IGLÚ i tot!

La competència molt dura i no crec que guanyem res, però ens hem divertit molt. I ha fet molt bon temps! :-)

ACTUALITZACIÓ 20:16
(He vist aquesta foto al Facebook de l'Associació de Comerciants de Lloret) ;-)