El arte de volar (Antonio Altarriba, Kim)

Darrerament estic aprofitant per llegir còmics que tenia pendents. El arte de volar era un d'ells, m'en havien parlat diverses persones i tenia moltes ganes de llegir-lo, i per fi l'altre dia vaig trobar-lo disponible a la biblioteca :-)

- conté lleugers spoilers -

La història parteix d'un cas real i comença amb la mort del protagonista ("El 4 de mayo de 2001 el padre de Antonio Altarriba se suicidó"). El seu fill ha volgut amb aquesta obra intentar reconstruir la vida del seu pare i els de que, com ell, van voler lluitar per uns ideals durant la guerra i van veure com tot el que creien s'anava caient a trossos.

El protagonista, que comença odiant la vida al camp, decideix provar sort a la ciutat. Una sort que no és gens fàcil de trobar, però que si t'espaviles pots mirar de sobreviure. Però la guerra, el front, perdre i veure com el país agafa rumbs que no comparteixes... no és fàcil. I tot i passar pels camps de platges franceses, el nostre protagonista encara té una mica de sort i aconsegueix readreçar una mica la seva vida (per contra tota aquella gent que va morir...).

L'obra és trista. No perquè tingui moments tristos concrets, sinó perquè tota ella es situa en un context gris, una época on no hi havia il·lusió per a res. Tanmateix trobo que, com he dit més amunt, ell mateix ho va passar malament però va aconseguir sobreviure (a dures penes, ja que quan sembla que tot comença a rutllar passa una cosa). Però suposo que és difícil sobreviure a la depresió. Ha de ser dur veure com tots els teus objectius o ideals cauen a fons perdut.

Segons he llegit a la Wikipedia, l'autor va denunciar la Comunitat Autònoma de La Rioja perquè a la residència on estava ingressat el seu pare li van voler cobrar 34 euros  corresponents al mes de maig (des del dia 1 al dia 4, que és quan es va suicidar).

L'obra està molt ben narrada i el dibuix (de Kim) és bo i molt detallat (i són unes 200 pàgines). De fet ha guanyat diversos premis importants, com el Premi Nacional de Còmic de Catalunya, la millor Obra Nacional, al Millor Dibuix autor nacional, millor guió... (Saló Còmic 2009), premis de la crítica, de diaris... i el Premi Nacional de Còmic 2010 del Ministerio de Cultura (premi que tb va gaunyar dos anys abans Arrugas de Paco Roca).