Sota la pols (Jordi Coca)

A vegades, classificant punts de llibre, veig llibres que vull llegir. Aquest d’avui n’és un cas: després de veure el punt, vaig tenir ganes de llegir-lo i el vaig agafar de la biblio.

A veure... no és que el llibre no m’hagi agradat... però és com gris, depriment. No TRIST, que també, però no és un llibre en el sentit dramàtic, no. És un llibre gris que parla de com un nen de postguerra veu el món: la seva relació amb els seus amics, l’escola, el futur incert, la relació amb el pare autoritari i la mare sense cap mena de poder de decisió, l’entorn familiar, mort i records de la guerra... sí, gris.

El llibre, que va guanyar un premi Sant Jordi, comença així:

"Quan miro les velles fotografies de la meva infantesa se m'encongeix el cor. No semblo un nen malalt, però estic prim, vaig despentinat i faig uns ulls grossos i tristos. Exactament a les mateixes fotografies hi ha altres criatures que somriuen i juguen. En canvi a mi sempre se'm veu aclaparat i sense vida".

I així és el llibre. Tot el llibre. Sense il•lusió, apagat, relatant uns temps complicats on s’hi passava gana. Ni és un llibre molt llarg ni és una lectura complicada... però a mi personalment no m’ha convençut massa. El pobre nano solitari i amb manca d’autoestima i ganes de viure m’ha superat... 

Per tant, novament, tampoc és un llibre qui recomani a tothom sinó només a aquelles persones que de tant en tant us agrada enfonsar-vos en pàgines on s’expliquen misèries... amb el plus de la postguerra.

Open House: Central de bombeig

Anava a fer una entrada sobre un dels edificis que vaig visitar amb l'Open House però m'he adonat que encara me'n quedaven d'altres edicions XD). O sigui que avui parlaré de l'antiga central de bombeig :-)

Una mica de context històric:

L’any 1895 Barcelona va voler garantir l’abastament d’aigua per a la ciutat i va signar un contracte amb la companyia d’Aigües de Montcada per tal de construir un aqüeducte i una central de bombeig. Es veu que a Barcelona no hi havia prou aigua i a Montcada sí. Per tant la idea era fer baixar l’aigua, potabilitzar-la i pujar-la a la zona alta de Barcelona.

El projecte va anar a càrrec de Pere Falqués (és un edifici modernista, construït entre 1915 i 1917).

La Casa de les Aigües (nom pel qual és conegut actualment) era una estació de bombeig (l’aigua baixava de Montcada, com ja he dit) i des d’aquí l’enviaven cap a la zona de la Trinitat Nova. En
realitat va funcionar fins fa ben poc: l’any 1989 es va aturar l’activitat perquè un estudi de l’Ajuntament de Barcelona (crec) va descobrir que hi havia elements contaminants.

Aquest és l'edifici per dins:

(Actualment, o almenys des de fa un any, hi ha un centre d'art per ocupar persones amb situació de risc d'exclusió)

Aquí podem veure la part baixa de l'edifici (si accedeix baixant escales). Es veu mot bé en aqusta foto les comportes que feien que l'aigua arribés per una banda i marxés per una altra:

I, SORPRESA! (m'encanta el sota-terra, jijiji).
Obrint un porticó es podia accedir als passadissos secrets per veure les tuberies i tal :)

Curiosament estava tot molt ben cuidat i conservat, fins que vam arribar a un punt o estava tallat i només s'hi veien runes. La guia ens va explicar que això és degut a l'interès dels districtes: la part ben cuidada pertany a Sant Andreu i ells havien apostat per la conservació i donar-ho a conèixer, mentre que el districte de Nou Barris ha tingut altres prioritats. Potser ara ja està tot arreglat i es pot anar d'una banda a l'altra :)

(penseu que això que veieu és sota de la Meridiana, a l'entrada de Barcelona i en direcció Montcada)

 

Em va agradar molt. :-)

Finestres de la memòria (Eixample dret) Casa Elizalde

La setmana passada vaig passar per la Casa Elizalde a veure una petita exposició fotogràfica que hi havia al primer pis: Paisatges interiors. Les cases de la Dreta de l'Eixample

Eren fotografies antigues que mostraven els interiors d'aquestes cases, i com vivia la gent (quasi tots rics i vivint en palauets). L'exposició (que va acabar ja divendres) forma part d'un ampli projecte titulat "Finestres de la memòria", on l'objectiu és crear un arxiu fotogràfic virtual per tal de poder recuperar la memòria històrica del barri.

És curiós perquè, al no ser de Barcelona, la meva memòria sobre la Barcelona pre-olímpica és inexistent. I abans i tot. Veient aquesta exposició i pensant en les coses que he anat llegint i veient, se'm fa molt raro pensar que no fa tants anys de la creació de l'Eixample, i que fins fa 4 dies (com qui diu) Barcelona encara estava envotada de muralles. O la Barceloneta, el Somorrostro, Ciutadella i Montjuïc... trobo que la memòria històrica és important i que no se li dóna prou importància!

Però bé, a veure, l'inici de l'Eixample va ser l'any 1860. En la meva opinió, no és que sigui un barri gaire maco, la veritat... vull dir que, no hi veig barri... A Barcelona he viscut a Sants, a l'Eixample i ara al Clot. A Sants i al Clot hi veig més barri, més poble, i l'Eixample és una quadrícula de espais iguals amb carrers iguals i molts de cotxes (es salven algunes illes interiors... però vaja, ja m'enteneu que vull dir). M'ha costat molts anys ubicar-me una mica i saber si va abans el carrer València o el de Mallorca o el de Rosselló XDDD

A la exposició surten famílies riques i com vivíen. Hi ha el cas d'una família que va anar a viure a la Pedrera i la filla explica (les fotos tenen textos) que la seva mare va tenir mots problemes per adaptar-se a la casa perquè les parets feien corbes i els mobles "no quedaven bé". També explica que la Pedrera al principi no agradava gens, perquè és molt diferent a la resta de cases i palauets.

És una pena perquè en paral·lel a la exposició es va fer una conferència a càrrer de Lluís Permanyer titulada "Vida quotidiana a l'Eixample burgès".. i a mi, que m'apassiona Barcelona amb els cinc sentits m'haguès agradat anar-hi!! Però "a lo hecho pecho", què hi farem :-)

Bé, com que tampoc podeu anar a veure ja l'exposició física, l'únic que em queda és passar-vos l'enllaç del projecte, on s'hi van penjant fotografies.

http://www.finestresdelamemoria.org/

 

Podeu explorar les fotografies per temes, époques, etiquetes, ubicació, col·leccions i exposicions.

Mirant l'apartat EXPOSICIONS veig que diu això:

La Casa Elizalde programarà anualment una exposició al centre amb una selecció del material fotogràfic recollit de les aportacions d’usuaris, veïns, entitats i comerços de la Dreta de l’Eixample. A més, durant la resta de l’any, es presentaran diverses mostres virtuals al web amb el material cedit a través de la xarxa. 

Interessant saber-ho :-)

Nens mirant coques de Sant Joan

Granja Vendrell (hi heu estat? ara és molt diferent, jeje)

[Marcapáginas] Sorteo 94

Hoy ultra-breve (ya sabeis que a veces me enrollo mucho y otros no tanto). :-)

Ganador de la semana pasada: CARLOS
Sorteo para esta semana: unos cuantos de cómics, la mayoría de Norma:

Y hasta aquí!
No time! :-)

Bibliotecaris de Paper, núm. 55

Encara assimilant els resultats d'ahir i quin serà el nostre futur com a país, us deixo amb el número 55 de Bibliotecaris de Paper... :-)

ENLLAÇ

Restaurant de la setmana: Pla dels Àngels

Feia molt que no tocava aquesta secció, i no per falta de continguts!

O sigui que aquesta setmana tornem-hi i el restaurant a comentar és el PLA DELS ÀNGELS, que està al carrer Ferlandina núm. 23 (plaça del MACBA = Plaça dels skaters).

Hi vaig menjar dijous amb uns companys bibliotecaris (veníem de les Jornades ^^). 

Bé, situem-nos: aquest és un restaurant de cuina d'aquí amb toc modern i d'autor (restaurant de l'Ada Parellada). De fet l'Ada (que és autora de molts llibres de cuina) té dos restaurants més: el Semproniana a l'Eixample i el Petra al Born. Més info: http://www.semproniana.net/

El menú migdia val 10,20 i és bo. Vam tenir uns problemets amb el postre que us explicaré després, però vam riure molt :-) (de fet, feia molt que no reia tant amb uns postres, i potser realment no m'havia passat mai jejeje).

El restaurant és molt bonic. És acollidor: té quadres de totes mides i colors a les parets, diferents llums, espais de pati (tancat amb vidre però que dóna llum natural a l'interior).

I els plats de les taules, són tots diferents. Aquí us deixo amb una foto que vam fer mostrant cadascú el nostre plat:

Hi havia uns 5 o 6 primers per escollir i uns 5 o 6 segons. 

De primer em vaig demanar macarrons:

I de segon, hamburguesa amb una salsa que ara no recordo el nom però que és així com dolceta. Molt bona també. I les patates, al punt! (a vegades hi ha llocs que queden molt dures o molt toves, aquí estaven al seu punt)

Bé, arribats al postre... va ser un xou XD

Primer ens van dir que només hi havia plàtan... però un va dir que el plàtan no li agradava i que si podia ser una altra fruita. I alguns vam preguntar si a part de fruita hi havia alguna cosa més (flam, per exemple). Al cap d'un rato torna el pobre noi (que pobre potser era nou i no ens entenia gaire) i diu que hi ha yogur i pel que voia una fruita diferent, li podia oferir una taronja.

Acceptem el iogur i la taronja i esperem.

Al cap d'un rato torna el noi...

Al nostre amic que havia acceptat la taronja li porta una poma tota tallada i li comenta que no quedava taronja (la presentació maca, això sí).

Als de iogur ens ensenya això:

Preguntem quina mena de yogur és i ens diu que no hi ha yogurt, que és xocolata blanca. A mi la idea m'agrada i començo a menjar la xocolata blanca espumosa barrejada amb la xocolata calenta que hi ha també a la foto.

Una de nosaltres comenta que no vol la xocolata blanca, però que no passa res sinó hi ha yogurt.

Finalment apatreix el noi amb yogurt, amb textura diferent però efectivament yogurt.

Tret de aquest embolic divertit (i la voluntat del pobre noi), cal dir que és un restaurant molt recomanable i que segur que algun dia hi tornaré :-)

Valoració final: 7,9

1) Varietat de menú/carta:7,5

2) Quantitat de menjar: 7

3) Preu: 7,5

4) Tracte personal: 8,5

5) Ambient local: 9

13es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació [13JCD] - Dia 2

I ahir va ser el segon dia de les Jornades :-)

(ahir vaig publicar la croniqueta de la conferència inaugural)

La jornada, com sempre fan, està dividida en diferents espais i segons els teus gustos i interessos personals i professionals, vas a una sala o una altra.

Aquesta vegada s'ha fet al IEC (Institut d'Estudis Catalans). Val a dir que l'edifici és molt bonic i m'ha agradat molt.

Aquest és el comentari dels llocs on vaig anar jo.

9.30 "El nou sistema de Biblioteques públiques", per Carme Fenoll.

La Carme va parlar una mica de la situació de les biblioteques i les accions que s'estan duent a terme per a convertir-les NO en un dipòsit de llibres sinó en el cor cultural dels municipis ("el Club Tr3sC ens ha robat el nom, el club de cultura som nosaltres", deia)

Valors estratègics:

- Eficiència

- Accessibilitat

- Vitalitat (hem de creure en la nostra gran capacitat pel canvi)

- Innovació (nous serveis malgrat la crisi, com els projectes que es duen a terme amb editors, etc).

Va parlar també d'alguns dels reptes que tenen en ment cumplir, com per exemple, la existència d'un CATÀLEG ÚNIC, que el Departament de Cultura tingui més en biblioteques escolars, major coordinació amb biblioteques universitàries i una MAJOR VISIBILITAT DE LES BIBLIOTEQUES ESPECIALITZADES (ho poso en negreta i majúscula perquè és el tema que ara mateix, professionalment, em preocupa més).

També cal, per exemple, unificar línies d'informació (tants equipaments que tenim...!) més millores en els 11 bibliobusos que existeixen actualment, el Pla Nacional de Biblioteques 2014,...

Més accions amb altres agents (Wikipèdia, editors, una nova plataforma de llibres digitals que naixerà al 2013....) 

En fi, per mi, la millor del dia. No perquè digués res que ja no sabés, sinó perquè amenys veus que hi ha moviment.

Jo realment mai pregunto perquè em fa vergonya (agafar el micro i que m'escolti tothom? marededeusenyor, em moro XD) Però vaig estar a punt de fer-ho.... l'únic què, es va acabar el temps de preguntes XD.

Total que jo volia preguntar-li això (ara ho amplio):

Si ja hi ha problemes amb el Departament d'Ensenyament en matèria de biblioteques escolars, quina previsió hi ha amb les biblioteques especialitzades que cadascuna depén del seu propi departament? Qui hauria de "manar" més? Si les BEG impulsen accions comunes i sorgeixen conflictes amb alguns departaments... com ho farem?

Les BEG tenen un problema molt gran, penso jo... primer que no són conegudes (cada biblioteca es busca la vida per la seva banda buscant usuaris, no hi ha accions comunes, som les germanetes pobres del sistema) i segon, que cadascuna té la seva jerarquia al seu propi departament...

Jo opino que el Departament de Cultura hauria d'estar per sobre en quan a biblioteca especialitzada es refereix.

A més hi ha un tercer problema, que no hi ha web. Seria magnific disposar d'una web per a totes les BEG on s'hi recollissin dossiers temàtics o butlletins de novetats o el que sigui que ofereixen totes i cadascuna d'aquestes BEGs.

Cal posar-s'hi, però sobretot, cal coordinació i accions comunes!!!

(Que ja s'estan començant a fer i això és esperançador!!!!)

10.30 Pausa-cafè 

11.00 "Llibres, àtoms i bits", per Iolanda Bethencourt i Josep Mª Vinyes (beat.cat)

Una mica de llibres digitals i noves tecnologies.

Es va començar a parlar de com les noves tecnologies ens han canviat moltes coses i hem anat prenent nous hàbits (llegir en un "aparato", per exemple).

Podem fer moltes coses a qualsevol lloc i a qualsevol moment (sense oblidar que el llibre en paper encara està viu i que encara té un valor que els llibres digitals no tenen) :-)

La conferència sobretot estava centrada en com ha canviat el procés editorial. Abans, per exemple, hi intervenien molts factors (autor, editor, distribuidor, punt de venda, comprador, consumidor...). I ara en canvi moltes vegades es pot reduïr només a autor i consumidor, gràcies a la publicació en nous formats digitals i l'autoedició.

Tendències del món del llibre:

- Autoedició

- Contingut generat per l'usuari

- Narrativa transmèdia i crosmèdia (=múltiples formats,etc)

- Fragmentació de continguts

- Mash-ups, remixos, openData, LinkeData (tenir-ho tot relacionat i saltar d'un lloc a l'altre etc)

- Lectura social, recomanació lectora (això va en alça i n'hem de ser conscients!)

- Contingut lliure: copyleft, copyright

- Micromecenatge

- Importància de les metadades

Per acabar també va recordar-nos que res és gratis. És a dir, tu connectes a Facebook i penses, que guai, gratis! però no siguem il·lusos, que hi ha al darrera una mineria de dads brutal (same for Google). Però bé, simplement ser-ne cosncients.

  

12.00 "Impliquem-nos", per Jaume Barberà (Singulars)

Aquesta conferència m'ha fet plorar una mica i tot XD

A veure, que m'expliqui.

El sr Barberà ha començat destacant la importància dels documentalistes (clar, que ha de dir si l'hem convidat nosaltres, els bibliotecaris jejejej). Diu, i té raó, que els periodistes, sense els documentalistes, no són res. Que no s'ha de només transcriure, sinó preguntar més enllà.

I és que les coses anàven per aquí. La conferència anava sobre la frase d'haver viscut per sobre de les nostres possibilitats.

Ha explicat el concepte, que tot i que no ha dit res nou, ho ha explicat d'una manera molt clara. Se'n diu: INDEFENSIÓ APRESA.

Total, que fent un exercici pràctic, ens va demostrar que l'esser humà, si prova 3 vegades una cosa i no li surt, a la quarta ja no ho intenta. Tenim aquesta actitut davant la vida.

De fet ens va posar un tros de la peli d la Lista de Shindler i clar, sents impotència. I et preguntes: si sabíen que anàven a morir igualment, perquè no es rebel·laven? La gent que a casa, a la feina, on sigui, es deixa trepitjar i maltractar... tenim una psicologia que és dèbil i la por i la INDEFENSIÓ ens superen. No lluitem.         

Bé, va posar varis vídeos, tots molt emotius (buscava fer-nos caure la llagrimeta...). Alguns ja els havia vist (heu vist algun cop el vídeo de l'equip petit? és maquíssim).
Però realment el que em va agradar més va ser aquest:

THE POWER OF WORDS

I té raó... Change your words. Change your world.


16.00 "Pecha Kucha: Serveis i usuaris", David Caminada (mod.)

Per la tarda, més fluixet. Lo primer que vam fer va ser una sessió de Pecha Kucha ("pit i cuixa"). No, en sèrio: Pecha Kucha és un format de mini-conferència que els ponents presenten la seva idea en 6 minuts i 40 segons, el temps ideal per a que el públic presti atenció.

La cosa és que hi havia dues hores programades i només dos pecha-kuchas. Però bueno, van estar prou bé.

La primera va ser sobre la creació de biblioteques en els centres de menors i joves infractors de Catalunya (planificar, crear, implementar i avaluar).

L'únic que em va quedar dubtós (a mi i a la resta de públic) va ser l'ús de la paraula censura. Censurar continguts en aquests centres? Jo entenia, crec, el que volia dir o venia a referir-se... però potser no va quedar prou clar. Tal com va dir una persona del públic, potser hagués sigut millor la paraula "control".

Tanmateix, de 7 centres de menors que hi ha a Catalunya, només n'hi ha un que col·labori amb la biblioteca pública (Montbau). Cal, per tant, de nou parlar de coordinació! 

El segon pecha-kucha va ser sobre els screencasts com a tutorials per als usuaris. Screencasts són aquests vídeos que són vídeo-tutorials i que una veu en off va explicant el procés i a la pantalla veus les accions que hauràs de fer tu.

Es tracta d'un equipament senzil (hi ha software gratuït) que pot oferir moltes possibilitats a les biblioteques     

18.00 Cloenda. Mercè Muntada i Ferran Mascarell

La cloenda va anar a càrrec de la presidenta del Col·legi i el conseller de cultura.

D'aquest últim punt només voldria dir una cosa: 

Aquest últim mes el COBDC ha fet un concurs per dissenyar un pot de llapisos (el típic d cartolina, amb calendari...) Bé... trobo que... han dit el guanyador i... no sé, es podria haver ddicat un o dos minuts més, passar el disseny per la pantalla, que se jo... (a més la guanyadora ha recollit el sobre amb el premi i ha marxat de la sala XD) --> no l'estic criticant, és una observació...  

En fi, volíem veure el pot, sí (ho dic en plural perquè ha sigut un comentari entre uns quants) :-)

Conclusió?  

M'enduc bon record de les Jornades. Sempre és agradable conèixer gent nova, retrobar vells companys de classe (i de feina!) i posar-se al dia. Update i endavant que ho hem de fer entre tots, això.  

 

Steve Coffman: I ara, què? (conferència inaugural de les 13JCD)

I ja són les 13enes!

Les Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, en certa manera, m'han acompanyat des de que vaig decidir optar "per ser bibliotecària".

De fet jo ho he dit sempre que lo meu no era vocacional, però al poc de començar la facu van anunciar les 9es Jornades. No tenia ni idea de que coi eren, però un profe ens  va dir: "apunteu-vos de voluntaris, que està molt bé!" (el mateix profe que ens deia "aneu d'erasmus!"... sempre fent recomancions jajaja) Doncs bé! em vaig apuntar de voluntària. I va estar bé! I vaig començar a conèixer gent d'altres cursos i d'altres que, tot i també ser de primer, anaven de tarda i no havíem coincidit.

De totes maneres, les del 2008 les vaig gaudir molt més. Com a voluntària, vull dir. Perquè ja coneixes a més gent i era guai. 

Tapo la cara dels meus companys per això del tema dels drets d'imatge... jejeje (no vull pas que em fotin una denúncia!). La foto es mona, jajajajaj! amb les floretes i el roll-up

Doncs bueno, a lo que anàvem, que ahir van començar les 13es Jornades. Aquestes s'han fet una mica diferents, han apostat per fer una primera part virtual (un espai web on compartir opinions en 4 eixos temàtics: serveis i usuaris, generació de continguts... mm... espais... i no recordo que més). La presidenta del COBDC, la Mercè Muntada, ha fet una presentació de les jornades i ha dit que potser si es tornessin a fer buscarien un altre format perquè tot canvia mot ràpid. Potser poca participació? No ho sé. Però qui no arrisca no guanya mai res!

El cas és que la jornada presencial s'ha reduït (1 dia) però complementada amb una conferència inaugural oberta a tothom (la que es va fer ahir i ara comentaré una mica) i un segon dia amb visites a centres (tots pel matí, llàstima!).

La conferència es titulava I ARA, QUÈ? i plantejava........... la fi de les biblioteques :P

O almenys, la fi de les biblioteques com s'han anat entenent en aquests darrers anys (bé, tot i que ja fa temps que es respiren aires de canvis, eh, i qui no ho hagi vist és per matar-lo jajaja).

Moooooooooooooolt resumidament em quedo amb algunes idees:

- Que Google ens ha menjat camp d'actuació (això com a frase general jajaj)

- El tema dels xats de les biblioteques: Coffam comentava que els bibliotecaris s'hi van bolcar amb molta il·lusió i entusiasme, però poc a poc es van anar adonant que la gent no utilitzava aquest canal de consulta. Jo la veritat és que sóc molt fan del XAT. Al lloc on treballo (DIXIT) abans hi teníem xat i ara ja no, i jo el trobo a faltar. De fet jo si veig un xat en alguna web l'utilitzo (cosa molt diferent a xatejar via gmail o xat facebook, que ho odio i m'agobia). Però per exemple, l'altre dia vaig voler buscar informació sobre sofàs-llit, a Ikea. Ikea mola molt i té aquella assistent ("Anna") que és un robot que segons lo que dius et posa enllaços del teu interès. Però també tenen xat, i em va anar perfecte per, en dos minuts, saber despeses i temps d'enviament.

O per exemple, a la feina, si tenim algun problema doncs tenim una cosa que es per fer incidències a "Suport gencat". Però enviar la incidència i esperar resposta a vegades és avorrit. Però també tenen XAT! i jo opto sempre per xatejar, exposar el problema i tancar el xat amb la solució... NO???

Evidentment no un xat 24h com comentava el Coffman, però en horari laboral, tenir un xat obert, què costa? I no cal programari de pagament... amb una compta de google es podria fer i posar l'app a la web, no? (penso) (ho he vist a varis llocs).

- Bases de dades... deu meu, les odio. Quina manera de complicar-se la vida. Igual que la catalogació. NO DIC QUE NO S'HAGI DE CATALOGAR, no em llenceu els tancs. Només dic que, totalment d'acord amb Cofmann: "hem de reduir la quantitat que estem gastant en catalogar i processar". La majoria de biblioteques no haurien de catalogar... és absurd que la BC tingui un llibre catalogat i una altra biblioteca el catalogui... I qui diu BC diu.... etc.

- Tema dels pc's a les biblioteques: abans complien una funció, que era dotar d'Internet als usuaris. Ara aquesta funció s'està perdent (i anirà a més) perquè la gent ja té internet a la butxaca...

De totes maneres, cal destacar l'ús que s'està fent de la biblioteca actualment, i més amb la situació de crisi que hi ha. La gent va més a les biblioteques. 

...El tema dels llibres electrònics... bé, tema llarg i complex. Que si llicencies, que si drets... la veritat és que és un tema que jo no domino ni vull opinar. Una biblioteca pública pot comprar un llibre físic i deixar-lo en préstec.... 15 vegades a l'any? com a molt... i en canvi, que passa si compren un llibre digital? Bé, deixo el dbat per als experts... 

Bé... no sé, ha seguit entrant en temes i dient de cadascún com els bibliotecaris (biblioteques) ens estavem quedant al limbo. Oh... és... és...

EL CANVI DE 

PARADIGMA!

I personalment m'ha fet gràcia la frase de..."La biblioteca digital ja està aquí... i nosaltres NO HI SOM". No hi som. No hi som de veritat? 

Em precupa enormement la visiblitat de la nostra professió. Això es nota molt als pobles... dius que fas de bibliotecària i t'associen amb........qui sap què (tots ens fem a la idea del que vull dir, no?). Per paliar aquests efectes ens fem dir altres coses.

Sóc gestora de la informació

Si bueno... 

A mi m'agrada dir que sóc bibliotecària. Realment no exerceixo de bibliotecària típica, però la meva professió és la que és i tot i que no catalogo cap llibre ni acostumo tampoc a posar llibres al prestatge en el seu ordre (que sovint confonc entre tant de punt, barra i parèntesi) jo em declaro bibliotecària amb tot el meu orgull, que és molt. Estimo la professió! Estimem-la tots i fem que la gent l'estimi (i la conegui) i tots serem més feliços (si més no, estarem més ben informats) ijijij

Apa. Demà crònica del DIA 2.

[Marcapáginas] Sorteo 93

¡Nos acercamos al cien! 

¿Qué tal todo? :-)

Bueno a ver,... los envíos no se han completado al 100% pero ya están casi todos! La mayoría teneis que haber recibido ya mi carta ("Hay una carta para tí") XD Los otros pronto, pronto. Coming soon...! (mr CUAC CUAC, no te me quejes que ya me parece oírte).

El domingo fui al encuentro de MOLLET. Hacía bastante que no iba a ninguno y estuvo bien :) Aproveché para comprar:

- La colección de Chimeneas de destilerías de Tomelloso (aquí más info)

- La colección Soldaditos de plomo (aquí más info)

Las dos colecciones son muy bonitas y si las queréis, ya sabéis ;-)

Bueno, sigamos.

El encuentro de Mollet sirvió, a parte de comprar nuevas col·lecciones, para cerrar temas pendientes. Y es así como me han llegado varios marcapáginas holandeses gracias a las personas que hacen de "pajes recaderos" (quien sepa ya me entiende). Son muy bonitos!!!

Os pongo seis de ellos:

Y de Holanda también llegaron dos marcapáginas de MIFFY (la conejita blanca con boca de cruz):

El tercero no es Miffy, sino POLLITOS (que no patos), POLLITOS DE PASCUA a los cuáles ya he dicho alguna vez que tengo adoración absoluta.

Y luego también conseguí estos del SARC, que son para volverse loco porque cada año hacen de nuevos y hay un montón y es un lío saber cual tienes y cual no.

Estos son una colección de 10 del 2011.

Y finalmente, ahora que os habéis tragado todo el rollo, ahora viene el sorteo.

Cómo estamos en plena campaña electoral, voy a poner marcapáginas políticos. Quisiera más variedad pero no la tengo. Por cierto, el cuarto es verde, no amarillo (el escáner me hace estas cosas).

Decir también que el segundo está al revés hecho a posta (LO SIENTO, es un chiste...) No quisiera herir ninguna sensibilidad ni provocar ningún enfado.

Aprovecho para:

- 1 - Pediros si alguien tiene repetidos los de BOOLINO en castellano, la serie que ha salido ahora de 10, pues me falta el consejo 6 y el consejo 10. Los catalanes ya los tengo todos.

- 2 - Puestos a pedir, aprovechando que hablamos de temas políticos, busco marcapáginas políticos... los actuales genéricos ya los tengo, busco sobretodo de pueblos. Especialmente busco de CiU (...). 

De "SI", ¿alguien tiene algo? o de otros fuera de Catalunya.

AH! Y EL SORTEO!!!!

Vamos a ver,,,, pues según RANDOM.ORG (mi mano innocente) la ganadora es...

YOLANDA A! que creo, si no voy equivocada, que nunca había ganado. Es así? Pues te llevas el perrito piloto! digo......... EL PUZZLE! :-)

Ya me pasarás tus datos!!!

Nada más por hoy. ¡Que vaya muy bien!

Memorias de un hombre en pijama (Paco Roca)

L'altre dia vaig agafar de la biblio el llibre "Memorias de un hombre en pijama". És un còmic de'n Paco Roca.

D'ell n'havia llegit ja alguna obra, i si per alguna cosa es caracteritza és pel fet que cap de les seves obres s'assembla... (bueno, d'estil potser sí, però d'arguments em refereixo :D). Potser la seva obra més coneguda és ARRUGAS, amb la que va guanyar el Premi Nacional de Còmic 2008. Arrugas, que també té versió pel·lícula, va sobre l'Alzheimer. 

Jo he llegit Arrugas (que el tenim a la biblio), el Invierno del dibujante (història dels dibuixants de tebeos dels anys 50) i Las calles de arena (una obra sobre un home perdut en una ciutat estranya... és potser la seva obra menys directa, la que et fa pensar més)(bé, tampoc he llegit més d'ell).

Bé, però anem a lo que anem, que són las Memorias de un hombre en pijama.

Comparat amb els altres tres que he llegit d'ell, aquest fa riure molt. És el que m'ha agradat més :)

L'obra són un recull de tires autobiogràfiques que van aparèixer al diari Las provincias entre maig de 2010 i juliol de 2011.

La trama és senzilla: són ell mateix (un quarentón) que treballa des de casa seva i per això està tot el dia amb pijama. I això li encanta.

Complementen la història les seves relacions de parella, la crisi dels 40, les seves amistats amb diversos punts de vista i un plegat de coses més. Tot narrat amb un humor mot bo que fa que ja a la segona pàgina el protagonista et caigui estupendament bé.

Ara mirava per internet i he vist que ja se n'està preparant la pel·lícula on ell mateix fa de director (a Arrugas va col·laborar amb el guió). Ell mateix va dir:

 “Trabajar en pijama haciendo mis cómics es para mí un símbolo de libertad creativa. Pero, ¿cómo dirigir una película sin renunciar a vestir esta cómoda ropa de cama? Muy fácil, haciéndola en animación. Podría llamarse 'Memorias de un hombre en pijama: una película hecha en pijama'”. 

 Haurem d'esperar, però, a finals de l'any vinent.

Una de les històries m'ha fet especialment gràcia, ja que parla de la posició del paper de WC. Jo el poso com al dibuix, m'agrada que el paper toqui a la paret. Però només he trobat una altra persona que pensi com jo. La resta estan equivocats.... I fa poc vam tenir un debat amè sobre el tema, i mira, casualitats... jajaja

En fi, si voleu passar una bona estona, no dubteu en llegir aquest còmic. A més, com que són històries curtes (cada tira una pàgina) doncs podeu llegir de manera atemporal. Us el recomano!