[Marcapáginas] Sorteo 77

Hola gente! (sí, gente: animales no, creo que alguien se dará por aludido, jajaja!) :-)

Ya he llegado y ya vuelven los marcapáginas a mi blog. La verdad es que llegué el otro día y ya llevo unos días escribiendo en el blog, pero mantengo el martes como día del marcapáginas... :)

Por cierto, en Tailandia casi no había marcapáginas... pero bueno.

Primero vamos a resolver el sorteo múltiple del otro día. Los ganadores son, por este orden:

1) Bruixa

2) Goretti

3) Pere C.

4) Isabel

Haciendo una logística digna de premio nobel (es decir, mirando que preferencias habíais puesto y que orden), los marcapáginas quedan distribuidos así:

1) Bruixa: los del Liceu (porque no pusiste preferencias....)

2) Goretti: Ed. Anthropos

3) Pere C: Ed. Rompecabezas

4) Isabel: Norma Còmics

Si teneis alguna queja podéis dejarla en el apartado de comentarios.

Y bueno, antes de ir al sorteo, os pongo algunas novedades que han ido llegando... 

LO MÁS IMPORTANTE ÉS QUE MC EDICIONS (Miquel i Conxi) HAN PUESTO A LA VENTA LA LOTERIA DE NAVIDAD. Y ATENCIÓN PORQUE ESTE AÑO TENGO EL HONOR DE PODER DECIR QUE EN LA LOTERIA HAY UN DIBUJO MÍO!!!! EL MOTIVO DEL DIBUJO ES LA CULTURA CATALANA, YA QUE EN EL 2013 RIPOLL SERÀ LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA.

Estoy muy contenta y agradecida por este gran honor. En su blog podéis ver un reportaje completo de fotografías y su mail por si quereis comprar. Son 2 euros por punto (6 euros en total), y se debe especificar que no hay beneficio, lo que pagas es lo que juegas, participas 6 euros al número 39.872, capicci? :-)

Esperemos que toque!!!

Y bueno, a parte del encuentro en Ripoll, que estuvo la mar de bien, estos son algunos recien añadidos en mi colección:

Italianos "sono arrivato qui"

Un programa europeo

Estos son de un museo de Istanbul

Aquàrium de Barcelona

Bueno y ahora finalmente voy al sorteo.

Estos 4 que sorteo hoy en realidad son de una serie un poco más grande, pero repetidos solo tengo 4, lo siento!

Son de "Premio de las Letras Aragonesas", de diferentes años. En concreto 2007, 2004, 2005 y 2002. Salieron todos de golpe creo que hace un par de años por el LIBER (feria de libro).

En fin, espero que os gusten. Recordad que para participar sólo hay que dejar un comentario de blog. 

Que paseis un feliz agosto!!!

50 ombres d'en Grey (E.L. James)

La primera vegada que vaig saber d'aquest llibre (triologia) va ser per La Vanguardia. El titular era això: "La triología erótica "Cincuenta sombras" arrasa en las librerías".

Com a lectora i bibliotecària és un titular que em va cridar l'atenció. No pel simple fet que parlessin d'una triologia eròtica, sino pel fet "d'arrassar". Recordeu: estem en crisi, i en el sector del llibre malauradament no és un mercat aïllat.

Llavors vaig llegir la notícia sencera. L'escriptora és una dona d'uns 50 anys que signa com a E.L James, (Erika Leonard James). El truc de les ventes ha sigut el format e-book, que ha permès a moltes lectores (en femení??) llegir amb la privacitat que comporta el llibre electrònic sense que ningú vegi que llegeixes.

Total, que em van entrar ganes de llegir-los (de moment només n'he llegit el primer i quan trobi un moment llegiré els dos següents).

Sincerament, no és un llibre bo, però enganxa molt. Tot comença quan Anastasia Steele, una jove a punt de llicenciar-se en filologia anglesa, entrevista a Christian Grey, president de Grey Enterprises Holdings Inc., per encàrrec d'una amiga seva que duu el diari de la universitat. Ell és guapo i ric. Molt ric. Amb aficions de rics i gustos de rics. Propietari fins i tot d'un helicòpter que pilota ell mateix. 

A partir d'aquest moment comença una història d'amor. No, mentida. A partir de llavors comença una història d'atracció, atracció obsessiva tant per part d'ell com per part d'ella, amb molt de sexe i molta passió.

Però hi ha un petit problema: ell no vol una relació normal. Ell vol una submissa, un persona que li digui Si, senyor; que li faci cas. Una persona a qui poder castigar si no fa el que se li indica. I aquí comença el drama per la senyoreta Steele.......

Falla en dues coses:

1) Literàriament: no és un llibre amb gaire nivell literari. És una història "Crepusculiana" (de fet la mateixa autora confessa haver-se inspirat en la saga dels vampirs), on una noia pava s'enamora d'un noi perfecte amb algun inconvient que dificulta la seva relació.

A més el vocabulari utilitzat és pobre i hi ha moltes expressions que es repeteixen en excès. Acabes una mica fart de la "deessa interior" de la protagonista.

2) De fons: no conec molt el tema, però hi ha coses en les quals veig que l'autora s'ha deixat emportar pels tòpics. Sobretot a les últimes pàgines del llibre. El desenllaç del primer llibre no m'ha agradat, la reacció d'ella és molt pobre (estic quasi segura que l'autora mai s'ha plantejat una relació així a la seva vida). És més, tot i que la novel·la sembla que tingui per objectiu donar a conèixer tipus de relacions no-stàndars, no deixa d'haver-hi un sentiment d'anormalitat en tot el llibre. No sé com continuarà la història, però si en el tercer llibre (final de la triologia) acaben junts i "avainillats" (vainilla, wikipedia) m'haurà decebut bastant.

Ah! Una cosa que m'agrada molt del llibre: els correus electrònics que s'envien. Són diàlegs entretinguts i dinàmics, posen ritme al llibre. Esperò que en els següents llibres segueixin els correus. Són com la vida mateixa!

I ah! una altra cosa que m'agrada del llibre: quan l'Anastasia va a una entrevista de treball, la dona li pregunta per les activitats "extraescolars" durant els seus estudis... i ella respon:
"començo a recitar detalls sobre la meva activitat com a bibliotecària a la biblioteca central del campus"

Diumenge de cine: Lorax / La pesca de salmón en Yemen / Sácame del paraíso

Bé, aquí van les altres tres pelis que vaig veure a l'avió (fa un moment he fet les altres dues). Aquestes les vaig trobar més fluixes. Les posaré per ordre (primer la que m'ha agradat més)

Sácame del paraíso (David Wain)

No sóc molt fan de les còmedies (mai són la meva primera opció al cinema) però he de reconèixer que aquesta em va fer riure molt. Té bons moments.

La peli ens explica la història d'una parella (George, Linda) que viuen súper estressats a Manhattan. La cosa canvia quan a ell el fan fora de la feina i es queden sense diners. Llavors, empassant-se l'orgull, van a casa del germà d'ell, que viu a Atlanta... PERÒ, pel camí, es troben ELYSIUM, una comunitat hippy que viu feliç sense diners ni preucupacions.

Així doncs, al llarg de la pel·lícula anem veient quins són els inconvenients de viure en un lloc així i els diferents problemes que se'n deriven. És entretinguda, per passar una estona està molt bé.

Lorax: en busca de la trúfula perdida (Chris Renaud)

Aquesta pel·lícula em va decebre bastant... La cosa és que són els mateixos creadors de Gru, mi villano favorito (Despicable me) i aquella si que em va agradar molt, em va encantar, es va convertir al moment en una de les meves pelis d'animació preferides (aquí en parlo).

Total, que m'esperava força més. 

És una peli amb un argument fluixet però carregat de bona intenció, tot i que el Lorax penso que no té el protagonisme que hauria de tenir ni tampoc fa falta, perquè no el vaig veure gaire carismàtic tampoc... (no sé, el pinten cascarràbies però no és ni un 0.1% del que era en GRU).

Vaja, que no.

La pesca del salmón en Yemen (Lasse Hallström)

No sé quines expectatives tenia amb aquesta pel·lícula, tot i que quan la vaig veure anunciada al cine vaig pensar que seria més bona...

Va de un jeque ricachón que contacta amb Alfred Jones (Ewan McGregor) per introduir la pesca del salmó al nord del Yemen. Però ell en declina la petició perquè el salmó necessita rius freds i un espai geogràfic molt diferent al que hi ha allà.

Tot i així, per causes econòmiques i polítiques, s'acaba tirant endavant.

En realitat la peli és una història d'amor que no s'aguanta per enlloc. Jo la veritat és que l'he trobat molt fluixa i penso que se'n podrien millor molts aspectes... 

Diumenge de cine: Los juegos del hambre / El exótico Hotel Marigol

A l'avió del viatge hi havia pantalletes i podies triar quina pel·li veure (amb forces opcions!). També hi havia videojocs, sèries, música...

Entre l'anada i la tornada vaig veure 5 pel·lícules. En aquesta entrada en comento dos (les que em van agradar més) i després potser faig l'entrada de les altres tres.

Los juegos del hambre (Gary Ross)

Al març d'aquest mateix any vaig descobrir el llibre de Els Jocs de la Fam i de seguida vaig haver de llegir-me la triologia completa: enganxa i és un tema interessant (aquí parlo del 1er llibre). Tenia ganes de veure la peli, però encara no havia trobat el moment... ara ja he complert :)

L'argument i la posada en escena és molt fidel al llibre, la veritat. 

Els jocs de la fam és una història per la lluita d'un poble, (una novel·la més adulta del que ens volen fer creure) i on dos joves s'enfronten al seu destí desafiant així el poder.

Ja estan preparant la segona pel·lícula i espero que no triguin massa en estrenar-la (ai, ara he vist.. estreno en USA 22 noviembre ...2013!) xufa! Però bé, que hi farem. Al llibre la Katniss (protagonista) té 16 anys i l'actriu en té 20.. a aquest pas passarà que rodarà la tercera peli als 25 o 26! (tot i que també els nens de Harry Potter anàven creixent).  :-)

El exótico Hotel Marigol (John Madden)

No pensava que aquesta pel·lícula m'anès a agradar tant. És molt maca..

El éxotico Hotel Marigol és la història d'un grup de jubilats amb no masses diners que arriben a la India per poder gaudir de la seva jubilació a baix cost. Però quan arriben, no només troben que l'hotel no és com havien esperat, sinó que cada un d'ells inicia el camí per retrobar-se a sí mateix.

El repartiment és molt bo, principalment per dos actrius: Judi Dench (la qual per cert té una enfermetat visual vinculada a l'edat i ja no pot llegir els guions per si sola) i Maggie Smith, de la qual sempre me n'he declarat molt fan, des de que la vaig veure a HOOK (la meva pel·lícula preferida). De fet la Maggie té un paper maco a la pel·lícula, tot i que potser és el més trist (sense oblidar-nos que en principi es tracta d'una comèdia, que ho és, però no del tot). 

Total, recomano les dues però potser la segona més. Crec que pot agradar a més gent!

Restaurant de la setmana: Canta Napoli

Seguint el ritme habitual del blog, avui dissabte toca parlar de restaurant. No sé fins quan seguirà existint aquesta secció, ja que ja m'he preparat el meu propi pla d'austeritat XDDD

Al setembre canvio de pis: deixo el pis d'estudiants i emprenc una nova etapa. Crec que trobaré a faltar la zona on sóc ara, ja que l'Eixample (Provença amb Roger de Flor) era molt a prop de tot :) però bueno, espero anar a millor!

Total, que aquesta setmana que encara tinc vacances he dinat en un restaurant que hi ha prop del pis: Canta Napoli. Està al carrer Indústria número 21. La veritat és que és un restaurant molt estàndar i no té res d'especial.

Tenen menú migdia i prou complet, tot i que jo em vaig decantar per una pizza de formatge de cabra. Estava bona però era molt intensa i amb la calor que fa no me la vaig poder acabar :)

Petit comentari pere-punyetes: les pizzes estan en ordre alfabètic castellà, cosa que queda molt maco... però la carta també està en català i s'ha mantingut l'odre de paraules en castellà :P Ja, és una gran tonteria, però són aquells petits detalls ¿tipogràfics? que es poden cuidar. M'enteneu que vull dir no? o sigui que en castellà potser posa: Atún, Boloñesa, Carbonara... i en català: Tonyina, Bolonyesa, Carbonara. I el tonyina queda raro. 

Tret d'aquesta parida, és un local que està prou bé, però sense ser espectacular.

Valoració final: 7,1

1) Varietat de menú/carta: 8

2) Quantitat de menjar:7

3) Preu: 8

4)  Tracte personal: 7

5) Ambient local: 5,5

Tailàndia (1/3): Bangkok

Reprenc el bloc després d'unes llargues vacances :-)

Què dir de Tailàndia? és un país maquíssim............. 

Al Facebook he posat un centenar de fotos, però miraré de fer aquí una croniqueta. Tot i que hauré de fer tres entrades perquè resumir 15 dies en una sola és complicat :)

La primera entrada la dedico a Bangkok.

 

Monjo budista sortint d'un bus Barça

Bangkok és una ciutat enorme (8 milions d'habitants, imagineu!), caòtica i molt contaminada i bruta. Però té un encant especial. Els seus carrers estan coberts de paradetes de menjar i roba, sobretot menjar... menjen a totes hores, i algunes paradetes, la veritat, no sé com poden XD

Hi vam estar tres dies. El primer va ser mortal, perquè vam arribar al país a les 7 del matí i en comptes d'anar a l'hotel a refer-nos vam començar a caminar i caminar sota un sol d'infern. I les distàncies no són com surten al mapa haha!

Vam anar a visitar la casa del Jim Thompson, que és un home que va fer crèixer el país amb el negoci de la seda. Va arribar a ser molt estimat pels tailandesos, crec, però en un viatge a Malàsia va desaparèixer i mai més es va saber res d'ell.

Després vam seguir caminant. Una cosa que també sorpren molt, a banda del tràfic caòtic però exempt d'accidents, és el cablejat:

Com es poden aclarir, amb tants de cables?

Doncs en saben, en saben...

Sembla que sap el que es fa!

El segon dia vam visitar el Palau Reial i alguns temples. El Palau Reial és enorme, però no és lña residència oficial dels Reis (el rei de Tailàndia, per cert, té el record mundial de permanència al poder, i després d'ell és la reina d'Anglaterra). A Tailàndia són super devots del Rei, i tenen fotos seves i banderes seves a tot arreu.

La bandera oficial del Rei és de color groc i la de la reina, blau. El color va en funció del dia que ha nascut. Quan aquest rei és mori i regni el seu fill, hauràn de canviar tooootes les banderes i toootes les fotos, que són milers. 

Un dels temples que vam veure tenia el "Buda esmeralda", que és tot de jade. Un altre tenia el "Buda de oro", que era tot d'or i per protegir-lo dels birmans en una guerra de l'antiguitat, el van cobrir de fang... i moooooooooooooolts anys després van descobrir que realment era d'or. I finalment vam veure també "Buda tumbado", que està estirat i es tan i tan gran que no entra a cap foto.

Buda de Oro

Per la tarda vam anar a Chinatown. No és com el ChinaTown d'altres llocs, aquest és molt autèntic, més pensat pels xinesos que pels turistes. Manté l'encant original i els carrers estrets i atapaïts.

Per moure's per la ciutat es pot agafar metro, bus (més aviat per locals) o taxi (que posin TAXIMETRE) o TUK TUK. Nosaltres vam anar en Tuk Tuk :-) És un petit vehicle a motor que pactes el preu (es pot regatejar) i et porta a on vulguis, i es fresquet perquè passa l'aire.

Després de ChinaTown vam agafar una barqueta pel riu i vam pujar cap amunt, on hi havia un mercat d'amulets. Tot eren paradetes de pedres amb símbols i coses curioses. Sobretot molt pensat pel client local... allà no hi havia turistes comprant. Resultava molt curiós, tot plegat. Tot i que realment el que em va sorprendre més és aquesta paradeta:

No pregunteu, no us sabria respondre...

I res, després de passar per Khaosan que és una zona molt turística, ens vam dirigir cap a l'hotel. Per la nit vam anar al SIROCO, que és un bar piju que està a 65 pisos d'altura. Uns amics nostres hi van anar fa poc i s'hi van trobar al Pep Guardiola...(nosaltres no vam tenir tanta sort).

El tercer i últim dia a Bangkok el vam aprofitar per visitar el mercat flotant. És molt bonic, tot i que no vam anar a l'autèntic-autèntic. Aquest estava bé però hi havia massa turista...

"Canoes" de productes

 I per la tarda vam visitar el "Templo dorado", un temple no gaire concorregut que va resultar ser el que em va agradar més de tota la ciutat. Té unes escales que pujen fins a dalt i s'hi obté una visita de la ciutat molt maca (360º, pq és rodó) :-)

 

I per acabar, no podia faltar la visita a la Biblioteca Nacional. Vam entrar a dins i tot. No té res d'especial, però era visita obligada! haha!

Cal dir que a l'entrar em van fer guardar la càmara i em van dir que em posés un jersei o algo (igual que als temples, que no pots anar amb els ombros descoberts). Encara sort que no van dir res de les sabates (que s'han de treure sempre) :-)

 

Un cop dins vaig anar amb el rollo de "I'm a librarian (cara de pena...) from Barcelona... yes... bla bla, can I take a photo... thanks... :D"

Total que amb el mòbil vaig fer alguna foto del seu interior, ens van deixar connectar a Internet i tot va anar molt bé.

I fins aquí els tres dies a Bangkok. Els següents sis dies van ser ruta, que ho explicaré en una altra entrada... :)

[Marcapáginas] Sorteos 74, 75 i 76 (y vacaciones!)

Tres sorteos seguidos por tres martes de ausencia. ((((Por si no lo he dicho mil veces, lo vuelvo a decir: me voy de vacaciones a Tailandia!!!)))

Como hay poca participación al ser verano, aprovechad, que seguro que os toca algo :) tres sorteos son tres sorteos... además es que son bonitos eh!!!!
POR CIERTO! el ganador de la setmana passada es Jordi.

Sorteo 74 (10 de julio)
Editorial Anthropos:

Sorteo 75 (17 de julio)
El Rompecabezas, colección sabelotod@s.
Newton, Einstein, Platón, Curie Atómica y Pasteur y sus vacunas.

Sorteo 76 (24 de julio)
Norma Editorial. Marcapáginas de cómics, que para mí son de los de top ten, me encantan :)

I un sorteo plus. Des de hace unos pocos meses en el Liceu hacen marcapáginas de sus obras. Aquí os dejo tres que tengo repetidos y que también voy a sortear.

Conclusión, 4 sorteos, 4! Y para participar sólo hace falta dejar un comentario.

Ah! Indicad que pack quereis (si sólo os interesa uno), o que orden de preferencia tenéis (si quereis optar a todos pero unos os gustan más que otros). Si sólo poneis un comentario y nada más, interpretaré que os da igual uno que otro :)

Feliz verano!
Nos vemos el dia 25!

Bibliotecaris de paper, 46! (i Higgs)

Un nou número de Bibliotecaris de Paper. Llegir aquí el núm 46

 

 Quan vaig dibuixar això ho vaig fer amb la broma de que si haguès hagut un bibliotecari entre tants científics, no haurien trigat dècades en trobar el que buscàven..

PERÒ... m'ha sortit malament l'acudit, doncs mireu aquesta notícia:

 http://francisthemulenews.wordpress.com/2012/07/01/higgs-y-el-vino-de-mayordomo-hasta-bibliotecario-directo-hacia-el-nobel/

Ho veieu? Exacte: Higgs era bibliotecario de su departamento

De fet, no podia ser de cap altra manera. Està ben clar: els bibliotecaris som la força que mou el món.

Restaurant de la setmana: Daps

Aquesta setmana he descobert un restaurant nou i m'ha agradat força: es diu DAPS i està a l'Avinguda Diagonal 469, molt a prop de la Plaça Francesc Macià (plaça Calvo Sotelo segons Google Maps O_O).

El Daps és un local així com modernillo que té una cuina variada i uns preus bastant normals (depen del que t'agafis pot pujar, clar, però uns 15 euros per persona, potser 15-20).

El restaurant pertany al grup AN Grup, que aplega diferents restaurants de la ciutat. Es defineix així:

Esmorzars, aperitius, dinars, sopars, còctels, música genial, revistes Cook, pernil del bo, wi-fi, gent simpàtica... Després de 10 anys, reneix un nou Daps Bar & Restaurant, amb cuina non-stop, Gin-tònics i còctels afterwork.

Té una part de restaurant i una par de bar, cosa que està molt bé si només es vol anar a prendre algo. Pel matí també s'hi pot esmorzar.

El que vaig menjar em va agradar moltíssim: de primer unes croquetes de gorgonzola i nous. Estaven boníssimes!!!

Però bones de veritat!!!

I de segon també deu ni dó lo bo que estava, ja que vaig agafar-me hamburguesa ("carn de Nebraska" jaja) amb dos formatges fosos pel damunt i quatre patatetes. Vamos, una hamburguesa, però maca.

En aquest enllaç podeu fer una visita virtual al local. L'únic criticable és que són lents. El local no estava ple (hi vam anar a les 15.30...) i per no estar ple van trigar bastant... tant en dur-nos la carta, com en prendre'ns comanda, com els plats (això encara, si els plats triguen...) per portar el tiquet.... per cobrar.... sí, una mica lents.

Valoració final:7'7

1) Varietat de menú/carta: 8,5

2) Quantitat de menjar: 8

3) Preu: 6,5

4)  Tracte personal: 7

5) Ambient local: 8,5

Twitter en català

La gran notícia del dia és que Twitter ja està disponible en català.

Imatge extreta de xarxanet.org

Que ja fa més d'un any que es va començar a sol·licitar i per fi ha arribat! :) Ens agrada!

Per cert, aquí teniu l'entrada que vaig publicar ahir a BibliogTecarios: Bibliotecas de Edinburgo. A veure si us agrada :)

Estiu

M'agrada l'estiu. M'agobia una mica (sobretot quan estic a Lloret...) però és una bona época. Tot i que abans no m'agradava gens i evitava qualsevol activitat!!!

No sé qui és l'autor, però M'ENCANTA

[Marcapáginas] Sorteo 73

Muy buenas!

¿Como estais? bien? yo también.

Este viernes ya me cojo vacaciones (siiii!) y me voy a Tailandia (siiii!) Pero dejaré un sorteo para la semana que viene. Ya lo vereis!

De momento vayamos al sorteo de esta semana. El ganador de la semana pasada es CARLOS VIDAL, o sea que felicidades! os tengo que decir que a todos los que os debía puntos ya van en camino, avisad cuando lleguen :)

Esta semana voy a sortear 7 MARCAPÁGINAS (para que luego digáis que soy rancia jajaja!). Son de la editorial Claret:

SE ME HA COLADO UNO REPE. LO CAMBIARÉ POR OTRO

Para participar, ¡ya sabeis! un comentario y listos (bueno, y tener suerte luego...)

Esta semana también me han dado marcapáginas. La mayoría son del mundo bibliotecario, mi tema estrella.

Pero hablando de estrella, también me dieron éstos:

Son de Navidad. Me encanta la Navidad!

Ya sé que ahora hace mucho calor y que la navidad queda un poco lejos.... pero no es una época bonita? un brindis por los pastorcillos de Belén!

Y luego también me han hecho llegar estos, que son un puzzle:

Los edita el Cercle d'Investigació i Documentació Medieval de Catalunya (Amics de la Bandera de Sant Jordi). L'acuarela es de Jordi Català i corresponden a Sant Jordi de 2010.

Incluso me ha llegado un marcapáginas "tesoro", ya que es de diciembre de 1969!!! No lo escaneo porque es blanco y no se apreciaría, pero es de Nestlé, de la edición de un libro que luego regalaron o algo así. Incluso va con un sobrecito.

En fin.... os deseo un buen inicio de verano!

Ilustrum, el joc social del col·leccionisme

Gràcies a un company de la uni he descobert un joc genial: ilustrum, el joc social del col·leccionisme.

Ilustrum és una idea d'un jove català (Albert Abelló, Tarragona) que ja està triomfant a tot Espanya i part de l'estranger (40 països ja, i creixent!).

És una web que combina trivial i cromos. Sí, ho heu sentit bé: cromos.


Recordeu quan ereu petits i compraveu cromos per enganxar als àlbums de Panini? doncs és un concepte similar, però virtual.

La cosa és que quan entres pots triar entre diversos àlbums de diversos temes (Còmic, videojocs, dones i cine, Bola de Drac, música... etc). I un cop decideixes començar un àlbum, has de contestar preguntes de trivial per guanyar cromos.

Comences amb la categoria més baixa, i et pertoca un "salari" de 20 monedes. Cada dia 20 monedes i cada trivial val una moneda. Quan completes col·leccions pujes de nivell i el teu salari també s'incrementa.

El registre és gratuït. Si voleu jugar podeu registrar-vos si voleu a través d'aquest enllaç d'invitació, així guanyes un JOKER tu i un jo. Un joker és un cromo que et pot servir per completar qualsevol col·lecció (perquè hi ha cromos més difícils de conseguir, com a les col·leccions normals) :)
L'únic potser problema que veig al joc és que la gent regala molts cromos, llavors treu mèrit pq completes col·leccions a base de regals i no per pròpies respostes, potser s'hauria de limitar?... penso que la gràcia del joc és el Trivial i poder contestar preguntes...

I per cert, ja hi ha algun col·legi que utilitza Ilustrum com a plataforma d'aprenentatge. En concret el Joan Roig de Tarragona, on els seus alumnes van crear l'àlbum de Belles arts-Escultura.

En definitiva, tot un vici.

Jo, que sempre he sigut una fanàtica del col·leccionisme i dels àlbums de cromos i que el Trivial és el meu joc de taula preferit, he trobat en aquest joc virtual algo que en altres jocs no trobava... o sigui que felicitats per la iniciativa i que en vinguin moltes més com aquesta! :)

Diumene de cine: Tintin / Mientras duermes

Novament una setmana de "dues pel·lis".

Resulta que com que arriba l'estiu proliferen els cinemes a la fresca. A Barcelona hi ha el famós "Cinema a la fresca" de Montjuïc, però val 5 euros... i si vols llogar una gandula, 3 euros més. I suma-li que has de pujar fins a Montjuic...vamos que no.

En canvi a centres cívics i entitats més modestes fan cinema a l'aire lliure gratis i de qualitat, com per exemple a les Cotxeres de Sants :) Cada dijous a les 22 h. Aquesta setmana han fet Tintin i el secret de l'unicorn. Totes les pelis són en català menys les espanyoles-llatinoamericanes, que les pasen en versió original en castellà.

TINTIN (Steven Spielberg)

He de confessar que MAI he llegit res de Tintin. Sempre m'ha fet mandra, a l'igual que Astèrix... però així com Astèrix i Obèlix no van despertar la meva atenció després de veure'n la peli, amb Tintin sí... i de cop m'han vingut ganes de llegir-los tots :)

La peli em va agradar molt, la trobo molt ben feta. Ja volia anar quan la feien al cine però entre pitus i flautes se'm va passar... i ara almenys l'he vist "en pantalla gran" :)

Va de que en Tintin compra una maqueta d'un vaixell i a dins s'hi amaga un secret... i aquest secret el portarà a conèixer l'últim Haddock (capità Haddock). No explico més per no desvetllar la trama haha!

L'altre peli que he vist és MIENTRAS DUERMES (Jaume Balagueró)

Quin patiment de pel·lícula!!!

No m'agrada veure pelis de sofriment, ho passo malament. El que passa és que sóc molt fan de la Marta Etura, és una actriu que m'encanta...

En aquest cas protagonitza la peli amb Luis Tosar (4a vegada que treballen junts) i són parella a la vida real.

No us puc explicar massa de que va, simplement l'heu de veure. No és de por, ni de sustos... però aix... fa peneta. El Tosar és un cabrón i quasi sempre fa de dolent a les pelis haha!!!!

Aquesta segona peli també la faran a les cotxeres de Sants, però jo seré de vacances molt lluny de Barcelona, per això m'he avançat a veure-la. 

Les dues m'han agradat molt i les recomano!