Pausa

Inevitable.

 

El meu cos em demana pausa, i com que hi ha coses que no puc frenar-les, he de sacrificar una mica el blog. Sempre utilitzo el blog per desconectar però ara no tinc temps...

Estaré en pausa una setmana i el reprendré el 4 de juny.

El sorteig de punts de llibre d'aquest dimarts es posposa a l'altre dimarts. Anunciaré el guanyador i el proper sorteig el dimarts dia 5!

El blog estará en pausa hasta el 4 de junio. El sorteo de marcapáginas se pospone y se retomará el martes 5 de junio! El dia 5 también anunciaré el ganador del sorteo vigente.

Restaurant de la setmana: Casa Danone (Yoghourtería)

Bé, és un restaurant però jo vaig utilitzar-lo a mitja tarda per a fer un gelat. No sempre es pot anar de restaurant ;-)

La "Casa Danone" és un local blanc i lluminós que es troba a Francesc Macià (Av Diagonal 477, per ser exactes :D). És de fet una yogurtería on es poden menjar yogurs normals i yogurs gelats, amb diferents toppings per escollir. Jo vaig optar per la salsa de dulce de leche i estava super boníssim!

Aquests són els diferents toppings que s'hi poden afegir :

A un costat del local hi ha l'espai restaurant. No em vaig fixar massa en el menú, però crec que és menjar així "modernet i urbà" (que si unes amanidetes, etc) Coses saludables i pràctiques. A la web de BcnRestaurantes posa això:

Amanida de bombons de foie, poma en textures i vinagreta de Pedro Jiménez. Risotto de ceps. Milfulls de vedella i verdures a la graella amb crema de bolets. Calamars a la planxa amb base de patates. Llibret de pit de pollastre amb pernil ibèric amb formatge curat i puré de moniato. Iogurt gelat amb toppings.

Resum: lloc modernet i agradable. 

Foto del local (trobada a google)

Estat de la qüestió

(necessito unes vacances)

Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea (Annabel Pitcher)

Diumenge vaig acabar de llegir-me "Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea".

He de dir que al començament no em va agradar gaire... però a mesura que avançaven les pàgines m'hi he anat enganxant (és un llibre petit i es llegeixi ràpid).

L'argument és una mica dramàtic: tot comença 5 anys enrera, quan en un atemptat a Londres es mor una nena que es diu Rose. El llibre comença quan el nen de 10 anys explica que la seva germana va morir amb la bomba i que la policia va poder identificar-ne 10 parts. La mare va voler enterrar i el pare, incinerar... i és per això que  5 trossos estan enterrats i 5 trossos estan incinerats i dipositats en una urna "en la repisa de la chimenea".

Tot i el contetx, el llibre no és drama. O sigui sí, però està narrat pel nen de 10 anys, que quan tenia 5 va perdre a una germana però de la qual no en recorda gaire cosa ni n'ha plorat mai la seva mort... i encara menys enten perquè el seu pare segueix posant-li un mitjó al costat de la urna quan arriba Nadal, per exemple.

Per si la situació inicial no fos prou dura, se li ha de sumar que:

1) La mare els ha abandonat

2) La nena morta tenia una bessona, que segueix viva, però pateix anorèxia

3) El pare s'emporta el nano i la germana a un poble lluny de Londres, però no se'n fa càrrec, és alcohòlic

4) Els nanos de l'escola nova li fan bullying al protagonista

I per més inri, la única amiga que consegueix el nen és Sunya, una musulmana. Cal especificar que l'atemptat de Londres el van provocar els musulmans i que el pare no para de insultar-los i de dir que fabriquen bombes a casa seva.

Tot i així, la relació del nen amb la nena és preciosa, i la germana que s'ha quedat sense bessona, tot i els seus propis problemes, també és un punt tendre en el llibre. Realment la pena veritable, el moment de les llàgrimes, és quasi al final de llibre. La resta té un posat "agridulce" que el converteix en un llibre prou acceptable.

Ara he començat a llegir "En el país de la nube blanca"... a veure que tal és!

[Marcapáginas] Sorteo 68

Y otra semana más. ¿Qué viento y que horror de tiempo hace estos días, no?

La colección va creciendo a ritmo de "progressa adequadament". Espero que las vuestras también! Y con los sorteos se pueden conseguir de vez en cuando algunos, ¿no? :-)

Esta semana ha pasado una cosa que ahora cuando la explique gritaréis ¡TONGO, TONGO! pero de verdad que no. Resulta que una amiga mía, que se llama Aina, estuvo en la Feria de Turismo de Barcelona y me dió algunos punts. Como había de repetidos pensé, ah mira, para el sorteo. Son estos:

 

Son de turismo. ¿Os gustan los de este tema?  :-)

Y ahora la casualidad: mi amiga nunca participa a los sorteos, pero los de la semana pasada los vió muy bonitos y decidió apuntarse. Pues el señor RANDOM ha decidido premiarla a ella. Casualidades de la vida! os juro que sin tongo. Aina es la ganadora del sorteo de la semana pasada.

Moraleja: al hacer buenas obras, el destino nos premia :)

(es que no habéis visto La Bella y la Bestia??? que la pasa al príncipe cuando decide no albergar a la bruja fea, eh? que le cae una maldición!) :)

Vamos a por otras cosas y dejémonos de historias jeje.

El sábado fue el encuentro en la novedosa biblioteca de Vilapicina / Torre Llobeta. Estuvo bien! Aproveché para comprar los nuevos marcapáginas de l'Associació Punts de l'Aigua.

Si no sabéis de que hablo, visitad su blog!!!!!!!!!!!!

Y a parte del encuentro, otras novedades han llegado a mis cajitas (no guardo la colección en álbumes), entre ellas estos que vienen ni más ni menos que de la China y en una perfecta cajita de color rojo. Ai como me gustan :)

A veces buscamos la felicidad donde no la hay... en grandes trabajos, en grandes casas, grandes coches.... y la felicidad a veces la tenemos tan cerca, tan cerca... que corre el peligro de infravalorarse. Cuando un amigo/a me dice... "tengo marcapáginas para tí", para mí eso es lo más parecido a la felicidad absoluta. (jaja hoy estoy sensiblona....)

Mucha suerte

Museu Marítim de Barcelona: viatge mar enllà

Aquest cap de setmana ha sigut un d'aquells caps de setmana rodons, dels que fan falta per animar-te, per respirar nous aires i per funcionar amb energia renovada.

I una de les coses que he fet ha estat anar amb un amic al Museu Marítim de Barcelona (MMB). En realitat aquest cap de setmana ha sigut la Nit dels museus, però jo vaig anar a la Pedrera i de tanta cua que vaig fer ja no vaig anar enlloc més. Però els diumenges per la tarda els museus municipals són gratis! O sigui que allà que vam anar.

Resulta que està en obres i no es pot veure quasi res, però hi ha un parell d'exposicions temporals que animen una mica la visita (a part de la del Titanic, que es diferent i si vols entrar si que s'ha de pagar!).

L'exposició "Viatge mar enllà" és, tal com diu la web:

Aquesta exposició explora el significat de viatjar per mar i proposa un recorregut per la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona (MMB). L’exposició vol mostrar les diferents dimensions de l’experiència de viatjar amb vaixell, a través dels elements físics i simbòlics que intervenen en qualsevol viatge.

La mostra aplega prop de cent peces provinents de la col·lecció de l’MMB, entre models de vaixells, cartografies nàutiques, instruments de navegació, pintures de temàtica marítima, exvots i mascarons de proa. S’hi poden veure alguns dels seus tresors més preuats com la carta de Gabriel Vallseca, un dels models de la galera Reial de Joan d’Àustria o la col·lecció d’exvots mariners.

I si voleu veure-la teniu temps fins al desembre.

Està bé si mai heu anat al museu.

Veient la exposició he reafirmat que no m'agrada gaire el mar (sí, d'acord, que faig anant al museu marítim doncs? XD). No, però en sèrio, no sóc molt de mar.

I a part en l'època antiga, per a qualsevol tonteria et posaven a remar durant 10 anys... :S

Les peces que s'hi exposen són curioses i si més no et fan entendre una mica millor tot aquest món!

Em vindràs a buscar (Pastora)

Divendres. Cap de setmana. Cançó. Nostàlgia.
Versió catalana de Wonderful life. Preciosa. Cal escoltar-la si mai ho heu fet abans.

Un racó
vora el mar obert,
el sol als meus cabells,
et busco i ja no hi ets.
Miro endavant,
tot és massa ple,
no em vull aturar,
veig màgia a tot arreu.
El temps va depressa,
vaig cap a l'infinit,
però em sento sola.

No vull fugir plorant,
tu vindràs, em vindràs a buscar,
no vull morir somniant,
tu vindràs, em vindràs a buscar.

El sol als meus ulls,
el vent als meus cabells,
però no puc seguir,
si no ets aquí.
Vull un amic,
oh oh, vull un amic,
que em faci ser feliç,
com ho havia estat abans.
El temps va depressa,
vaig cap a l'infinit,
però em sento sola.

No vull fugir plorant,
tu vindràs, em vindràs a buscar,
no vull morir somniant,
tu vindràs, em vindràs a buscar.

Vull un amic,
oh oh, vull un amic,
que em faci ser feliç,
com ho era abans.
El temps va depressa,
vaig cap a l'infinit,
però em sento sola.

No vull fugir plorant,
tu vindràs, em vindràs a buscar,
no vull morir somniant,
tu vindràs, em vindràs a buscar.
Sé que vindràs,
sé que vindràs,
sé que vindràs.

Yotsuba, vol. 11

Sóc conscient que cada dos per tres parlo de la Yotsuba. Però és que el millor còmic del món es mereix referències continues ;-)

Aquesta setmana m'he comprat el volum 11... i té la portada més xula del món:

Tots els capítols que s'inclouen dins aquest volum són bons, però jo vull destacar-ne un....

(IMATGES EXRETES DE MANGA READER)

La Yotsuba té un osset de peluix i no se'n separa mai. Anant pel carrer es troben un gos enorme i ella es pensa que el seu peluix la protegirà (està clar: un ós és més fort que un gos). Però OH! el gos agafa el peluix d'una mossegada...

Les següents vinyetes són un poema, pobre nana.... ahahahaha!I quan per fi el recupera....... FA OLOR DE GOS. 

Les seves amigues (unes nenes més grans, la Yotsuba només té 5 anys)  ho volen arreglar ficant el ninu a la rentadora. I se'l carreguen.... perquè l'osito feia sorollets i després de posar-hi aigua s'espatlla ^^UUUUUU

Cara de culpabilitat absoluta

En fi, que si voleu llegir la història sencera NO DUBTEU EN COMPRAR-LO (o agafar-lo de la biblioteca)

JS GameBoy Color Game Center

Coses que t'arrenquen un somriure.

Fa un parell de dies vaig descobrir, a través d'un enllaç a Facebook, una cosa que m'ha dut a les més nostàlgiques aventures: un emulador de la Game Boy.

La d'hores que em vaig passar jugant a la GameBoy...... increïble, i per estrany que sembli (almenys a mi) a mesura que van anar passant els anys vaig anar oblidant la meva companya d'aventures fins arribar al punt que ara mateix no sé ni on és ni si funciona.

Però la tecnologia també pensa en els nostàlgics. I aquesta setmana he descobert un emulador de Game Boy genial!: el JS GameBoy Color Game Center

Tenia ganes de tornar a jugar al Super Mario Land... el primer, el cutre. Quasi em salten les llàgrimes :)

Lo bo és la música. Sí, la músiqueta de cada pantalla, els sons de quan et passaves la pantalla, de quan perdies una vida, de quan mataves el monstre (T H A N K  Y O U   M A R I O..... O H, D A I S Y) (mític!!)

La pantalla dels xinitus, la de la Illa de Pasqua.... tot molt retro. Els qui ho hagiu viscut m'entendreu (i en aquella época tothom jugava als mateixos jocs, no com ara que n'hi ha milers!).

El Mario Land 2 molava molt més, cert. També hi és! O jocs com els Looney Tunes (tot i que molava més el de Mega Drive, clar...) :)

I el Tetris. Clar. El millor joc del món.

Quines viciades... i mai passa de moda.... em vaig arribar a obsessionar molt, amb el Tetris! Quan feies un Tetris et donaven crec que 12.000 punts, i sempre jugava a que sino arribava als 100.000 punts de manera perfecta (a base de Tetris) em deixava morir.

A partir dels 100.000 punts crec que era quan arribaves al nivell 10. Cada cop anava més ràpid i cada cop sortien més coets i més orquestres.... era tan genial......... oh, vull la meva game boy!!! :-)

[Marcapáginas] Sorteo 67

Bueno, una semana más......... hoy tengo ganas de escribir mucho. Empezemos jaja!

En primer lugar, una pequeña aclaración: seguro que ya habréis visto que en el blog de mondopunt hay un marcapágina especial donde sale nuestro amigo Pato... pues bien, no os dejéis "enredar", esta es la real vida de nuestro amigo:

Se cree un "collverd" y no es más que un patito amarillo. Pero le queremos igual, .... ¿no?

Ahora un par de notícias:

1) La Biblioteca de Cambrils ha hecho una sección en su página web donde van a ir colgando (en pdf) los diferentes marcapáginas que vayan editando. Os dejo el enlace por si queréis darle un vistazo! Ojalá más bibliotecas hicieran lo mismo! :-)

2) No sé si conocéis la web de BIBLOGTECARIOS. Va de bibliotecas. El otro día hice una entrada y hablé de los marcapáginas en las bibliotecas. Si quereis verlo podéis hacerlo aquí.

Ahora vayamos a mostrar algunas adquisiciones recientes...

Estoy muy contenta porque un amigo bibliotecario me ha dado estos marcapáginas:

  

Son lo mismo en color "pato" i en color azul. Estan dedicados a Charlie Rivel, payaso catalán, que murió en 1896. Y estos marcapáginas son del centenario, 23 de abril de 1996. Yo no tengo muchos marcapáginas de antes del año 2000, o sea que se agradece un montón.

En segundo lugar, más marcapáginas de bibliotecas (gajes del oficio jaja). 

Mirad que colección más bonita!!

 

  

Son de la Biblioteca y Archivo de la Universidad Autónoma de Madrid. Son muy geniales. Además, no se aprecia, pero la textura es muy suave (comentario friki, lo sé).

Venga que ya queda poco!

Los siguientes que quiero comentar son... los de la Col·lecció Costa! la historia de los marcapáginas. Ya han salido nuevos ejemplares:

 

 Son, como siempre, de buena calidad y preciosos. Ya sabeis, si los queréis podeis comprarlos a Punts Costa. Os dejo el enlace a su blog, donde también ponen otros que van editando!

 

Finalmente, vayamos a por el sorteo!

Los ganadores son:

Marcapáginas políticos --> Maria (volies els dos? ets la Maria de sempre?)

Marcapáginas expo 1900 --> Jaume, Gemma, Miquel&Conxi, Swany i Pere C.

 

Y esta semana sólo hay tres pero son MUY BONITOS!!! (al menos para mí)

Son cuadrados.

Sé que no parecen marcapáginas, pero si lo son! (no quisiera estafaros....) Tienen una solapita que en la imagen no se aprecia.

La ilustración es de Lucía Serrano y son de la editorial Barcanova. La verdad es que a mí me gustan mucho, hasta me los colgaría en la pared jajaj (hoy estoy muy friki) pero si, porque no? además son de promoción de la lectura, otro tema que me encanta. Venga pues, mucha suerte!

Bibliotecaris de paper, núm. 42

Últimament estic més "out" que "in", però... estic seguint la filosofia IKEA! ("redecora la teva vida") :-)

Ahir no les tenia totes sobre si avui podria sortir BIbliotecaris de Paper (em vaig posar malalta) però mira, al final se'm va passar (terme "malaltia" potser queda massa gros haha!).

Sigui com sigui, aquí teniu el número 42:

Estar entre l'espasa i la paret

FEU CLIK AQUÍ

Restaurant de la setmana: Come una Volta

Ara estava mirant i he vist que mai havia parlat d'aquest restaurant italià que tinc just al davant de casa (amb lo que m'agraden a mi els restaurants italians!!).

Vaig trigar bastant en entrar-hi, no per res! sinó perquè quan menjo fora sempre surto de la zona. Però mira, quan per fi vaig provar-lo vaig pensar: "està molt bé i molt a prop!".

En realitat jo no m'hi haguès fixat massa sinó fos per una companya de pis que n'era súper fan i m'el va recomanar moltes vegades (parlo en passat perquè ara aquesta noia viu al Canadà XD).

El lloc és força petit però molt molt acollidor. El noi que ho porta es diu Max (és italià) i és molt simpàtic, molt atent amb els clients. Per Nadal, per exemple, la decoració del restaurant era molt mona. Vamos, que les coses les fan amb carinyo.

 Hi ha menú i no surt gaire car, i sino podeu demanar la pasta del dia o triar de la carta.

Està a Roger de Flor cantonada Roselló. Aquí us deixo un parell de fotos més:

Per dins

Per fora

Les fotos les he tret de la web, també tenen Facebook.

Polina (Bastien Vivés)

Si fa dos dies us parlava de Sostres, avui us parlaré de Polina, una altre novel·la gràfica (còmic).

N'havia sentit a parlar i quan el vaig veure a la biblioteca no em vaig poder estar d'agafar-lo. Ja la imatge de la coberta trobo que està molt bé i que diu molt:

Sí, ens podem imaginar de què va la història.

Polina és una nena russa que fa les proves per entrar a una acadèmia de ballet. Com ens podem ja imaginar, l'agafen, i al cap de poc es converteix en una alumna avançada i puja de nivell gràcies al professor Bojinski.

Al llarg de les pàgines podem anar veient l'evolució de la noia, els seus progressos, els seus fracassos, les seves decisions. Sobretot m'ha agradat això últim: Polina deixa una cosa per anar a una altra, i sense més marxa de la ciutat per enfrontar-se a una nova vida i estil. No suficient amb això, les diferents coses que passen a la vida fa que ho deixi tot per anar a una nova destinació, arriscant-se a deixar tot el que tenia i començar de zero en un altre lloc. L'evolució del personatge m'ha agradat molt, i la relació que té amb Bojinski també.

És una bona manera d'acostar-se al món de la dansa, que és molt dur i requereix molt de sacrifici. El llibre transmet molt bé les coses, trobo que és de lectura imprescindible. Si el llegiu o l'heu llegit, ja em direu que us ha semblat :-)

Sostres (Cristina Bueno)

Heu sentit a parlar de la beca "Connecta't al còmic", de Carnet Jove? L'any passat el premi va anar per Raquel Córcoles i Marta Rabadán, i el resultat va ser el genial SÓC DE POBLE (ja en vaig parlar i us el vaig recomanar fervorosament!) però també va ser, per exemple, la catapulta per Aleix Saló (Españistán).

Bé, anem a parlar de l'obra d'aquest any, que ja he tingut el gust de llegir:

SOSTRES (publicada per EDT -edicionesdetebeos-, >> Glènat) és una història tendre i sensible. Una obra autobiogràfica on la pròpia autora ens explica l'accident de moto que va tenir fa uns quants anys i que va canviar la seva vida. El títol fa referència als diferents sostres que veu des del llit estant, a vegades envoltada de gent, a vegades sola, i moltes vegades en situacions una mica incòmodes.

L'autora és Cristina Bueno, formada a l'Escola Joso i que ella mateixa reconeix que fins fa poc no tenia interés per als còmics (llegir entrevista aquí).

M'ha agradat, sobretot, el tipus de dibuix. I l'ambient que es respira en tot el còmic (la majoria de pàgines en colors clars) i la historia, intimista i propera.

[Marcapáginas] Sorteo 66. Más Sant Jordi

Estos días me han ido llegado más "Sant Jordis". Debo reconocer que hacía tres semanas que no iba a Lloret (donde me hago enviar las cartas) y bueno, llegué el viernes y........ oh! 

(Poco a poco iré respondiendo a todos!!! ) (GRACIAS)

Por tanto hoy hago un "Sant Jordi II", con algunas cosas más que se suman a las del otro día:

Luego también quería mostraros este par:

Son de SIDASTUDI. Hace ya unos años sacaron una colección de cinco  y este 2012 nos soprenden con este nuevo par. Debemos agradecer estas iniciativas en tiempos de crisi!

Y ahora, sin enrollarme más, vamos a por el sorteo. Esta semana hay un aliciente! 

Primero, la ganadora del sorteo anterior: ROSER, felicitats!!

Y ahora los que os quiero endosar:

Es que como a mí me gustan los marcapáginas políticos..., pues he pensado en hacer un sorteo de marcapáginas políticos :-)

¡Y ahora el bonus!

Gracias a Pedro tengo 5 ejemplares de la exposición "1900. El origen del arte publicitario", que está ahora mismo en el Centro Cultural Bancaja de Valencia.

(No, no hace puzzle por delante ni por detrás, comprobado)

O sea que es un premio extra para 5 personas más (que no coincidirá con la persona ganadora del pack político). Podéis -en los comentarios- indicar si estáis interesados sólo en una cosa o en la otra. Si no se dice nada interpretaré que optáis a los dos. ¿Se entiende, no? Suerte a todo el mundo!

Fer-se gran

Sovint parlo d'això de fer-se gran i tot el rotllo aquest. A vegades es fa molt present.

Quan jo era petita tenia una amiga que es deia Neus. Era la meva millor amiga (he parlat d'ella algunes vegades, com el trauma amb la platja o els seus aniversaris). Amb el temps vam seguir sent amigues però al cole ens van posar en classes diferents (ella a l'A, perquè el seu cognom comença per F i jo a B, perquè començo per R) i poc a poc ens vam anar distanciant, arribant a l'època d'institut al total distanciament.

PERÒ, les coses bones es porten dins sempre, i pel que sigui vam tornar a ser amigues i ara fa anys que ho tornem a ser molt (tot i la diferència de ciutat i estils de vida). 

El cas és que ha sigut mare, ha tingut un nen preciós que es diu Martí.

És súper absurd el que diré ara però... no és com màgica, la vida? D'una persona i una altra en surt una tercera... sí, ja sé, JA SÉ que estic dient evidències. Ja sé el que em dic.

És parar-se a pensar. En la vida, en l'amistat, en la il·lusió de noves esperances per a un futur millor, un futur que està força negre per als que tot just neixen ara, però si més no el planeta que serà d'ells i que hauran de saber tirar endavant.

La Neus i jo. Com guiris... jo camisa hawai i ella amb llacet

Aquí en una comunió. La del mig és l'Eva, la cosina de la Neus.

En aquesta foto d'aquí dalt torna a sortir la seva cosina Eva. La trobo molt maca aquesta foto. Se'ns veu tope felices. Debia ser entre setmana perquè anem amb la bata del cole. M'agradava molt la bata aquella....tenia una butxaqueta per guardar-hi coses i jo sempre la tenia plena... No sé, devia ser el cumple d'algú. Calculo que celebrem els 5 anys de l'Eva (més que res perquè quan jo anava al cole no existia encara P4... i feiem pàrvuls segur, perquè sino sota la bata duríem l'uniforme i no és el cas).

I aquesta última foto també m'agrada molt. Potser l'he posada ja amb anterioritat (són les mateixes que tinc al facebook). Els pares de la Neus i els meus eren molt amics (encara ara) i sovint els diumenges anàvem a dinar tots juntets.

La bola que està al meu costat és la Janina, la meva germana que viu a Brighton :) L'altre nen és el germà de la Neus. En aquella época es deia Joaquim, i ara es fa dir Kim hehe. Però la seva are i germana encara li diuen Joaquim heheh

Tinc molt bons records de tota aquella época. Vaig tenir una infància feliç i això és la base de tot.

Espero que el petit Martí sigui feliç en aquests primers dies de la seva vida i la resta de la seva vida també!!!!!!!!!!!!!!!!!

Els nens d'avui són els adults del demà. El futur. No perdem l'esperança!

Restaurant de la setmana: Little Bay Brighton

Normalment no parlo de restaurants lluny de les nostres contrades, però en aquest cas s'ho mereix.

A Brighton ma germana coneix molta gent (hi ha molt espanyol treballant allà). Vam estar els tres dies amb frases com "anem al restaurant mexicà perquè el noi el conec i ens pot fer descompte", "anem a fer un gelat aquí perquè els qui ho porten són italians i ens faran descompte perquè són amics meus"... etc. La cosa és d'agraïr, tenint en compte la crisi ^^U

Bé, al lloc on vam anar a sopar la primera nit no ens van fer descompte, però ens van aconseguir una taula molt guai, al "palco".

Entrar al Little Bay Brigthon és com entrar en un teatre d'òpera. Cortines vermelles, palcos, i fins i tot una cantant.

La imatge l'he tret d'aqui, no és pas meva!

Sincerament, quan va dir "anirem a sopar a l'òpera" no em va motivar especialment... però cal dir que és un restaurant molt bo. 

Mireu la foto: veieu que a dalt hi ha com un palconet? doncs nosaltres tres (ma mare, ma germana i jo) estàvem a dalt. No cal que enumeri els avantatges... vista de tot el restaurant amb una posició privilegiada, tranquil·litat, intimitat (un gran lloc per anar-hi amb parella).

Mentres menjes hi ha una noia que va cantant òpera. No sé si la canvien de tant en tant però la que tocava aquella nit era una crak! molt entusiasta i de bon humor. Va per les taules animant (rollo froilan maría de Sonrisas y lágrimas però en òpera) i fins i tot puja als pisets superiors. Bé, és una mica incomòde menjar i tenir una dona somrient i cantant a ple pulmó que et mira intensament jajaja! però només és mig minut, després torna a baixar i va per les taules.

El servei molt bo, no s'obliden de tu ni que estiguis a dalt... i el menjar, la canya! no sé com s'ho fan però el menjar estava al seu punt, molt molt bo. I mira que jo sóc súper llepa-fils... (ui, al dir aquesta paraula acabo de recordar que quan tenia 9 anys vaig anar de colònies una setmana i a l'últim dia ens van donar medalles de fullola -fusta prima- amb un cordill... i a mi em van donar Miss Llepafils! hahaha!)

Bé, seguim amb el Little bay.... realment un lloc molt bo, and not expensive, ens va costar uns 30 pounds però les tres juntes, que vindria a ser 10 pounds per cap, mm 13 euros?. (un primer, un segon, beguda)... i pel que vam menjar, gaudir i per la manera en que ens van atendre, es pot dir que si visqués allà, repetiria i el recomanaria a tothom!!

Pd. PLUS: entre òpera i òpera posen música fluixeta. Va sonar una cançó de Mecano! :-)

Valoració final: 8'5

1) Varietat de menú/carta: Força àmplia, però no extensa (veure) (7)

2) Quantitat de menjar: molt bé i bo, costa acabar-s'ho (8,5)

3) Preu: Normal per a un sopar. Tenint en compte el lloc i el tracte, molt bé (8,5)

4) Tracte personal: molt bé, en tot moment molt atents. (9)

5) Ambient local: el factor estrella, i més si s'està al palco (9,5)

L'ocell de la revolta (Suzanne Collins)

Després de llegir el primer (Els Jocs de la Fam) i el segon (En flames), he completat la triologia i m'he llegit el tercer. Me'l van regalar per St Jordi i des de que el vaig començar que no l'he pogut deixar!

En feia certa por aquest tercer volum, perquè m'havien dit que era més fluix... però no, almenys per mi. L'he trobat molt a l'alçada dels altres dos.

Com ja vaig dir, els llibres dels Jocs de la Fam són novel·les dirigides a joves però que al contrari del que passa amb altres llibres juvenils, són aptes (i molt aptes!) també pels adults. És una història crua amb grans paral·lelismes al món actual i que si més no fa pensar i no deixa indiferent.

Si hagués de triar un dels tres llibres potser em quedaria amb el segon, ja que al primer no deixa de ser una presentació del món en el que es troben (he aprés una paraula nova: distopia), mentre que aquest tercer és la narració de la revolució per fer caure El Capitoli i és força trist (mor molta gent, però no faré spoilers!).

I com a tot bon llibre tenim una història d'amor pel mig.... però fins i tot aquesta és trista.

En fi, que m'han agradat molt els tres llibres, i que la Katniss Everdeen (muntagarlaire), en Peeta, en Gale, en Haymitch, en Cinna, la Prim i la resta de personatges s'han fet un petit lloc en el meu cervell.

Per acabar, una frase que diu en Plutarc i que representa molt bé el sentit de l'obra:

El pensament col·lectiu sol tenir una vida curta. Som uns éssers volubles, 

estúpids i de curta memòria amb un gran do per a l'autodestrucció.

Brighton and Hove City Library

Sóc friki i faig col·lecció de carnets de biblioteca.

No em puc queixar de la petita col·lecció que he anat reunint al meu nom hehe:

Califòrnia, Londres, Chile, Menorca

Doncs bé, un nou germanet s'uneix a la família de carnets:

No sempre és fàcil d'aconseguir (no sempre ho intento, tampoc). Ma germana em va dir que no demanaven quasi res i vaig anar a fer-me'l.

Vaig enredar-los una mica (vaig donar l'adreça de a germana, vaig fer veure que vivia allà...). En realitat és provisional, i quan vagi a presentar algun paper conforme realment visc a Brighton (factura, contracte...) em donaran l'original. [Ja poden esperar].

Els que tinc de California i Menorca també són provisionals / no residents hehe

Algunes fotos de la biblioteca:

Façana de vidre, molt maca i elegant

Quan et fas el carnet, als cinc minuts reps un mail (això les nostres biblioteques no ho fan, no? preneu nota!):

Welcome,

As a member of the library you can now access Books and information for everyone including children, young people and families, most of our services are absolutely free!

We offer
-       bestsellers, popular and graphic novels and classics
-       films on DVD and music on CD for hire at very reasonable rate
-       large print and audio books
-       free access to computers
-       online resources
-       free information and reference service
-       wide range of events and activities
-       access to automated telephone renewals on 0303 123 0035

For more information visit our website:
www.citylibraries.info

Or you can call us on
01273 290800

Best Wishes
Brighton & Hove City Libraries Team