12 de març 2012

Records d'infància (II): La platja

Ja tinc una edat (29-cap als-30) en que he de començar a fer memòria de les coses del passat, que si no m'oblido :-). Avui, la platja!

Tal com vaig dir una vegada, jo mai he sigut gaire de nadar ni d'aigua (d'acord, sóc de Lloret, i què?? don't like the sea XD). Tot i així, tenia dues coses que em salvaven la vida cada cop que havia de fer-me a la mar:

 1. Un dia a la farmàcia em van donar una pasta de dents inflable per la platja. Sí, sí, tal com sona. Ho devien tenir de promoció i a mi em va enamorar des del primer moment. Era una pasta de dents de la marca ELMEX i era quasi tan gran com jo (bé, no tant, però ja sabeu com és la pecepció de l'espai quan ets petit). Jo me l'enduia a tot arreu... era tant feliç amb la meva pasta de dents inflable!!!:

2. També tenia un flotador en forma de pato (bé, era una mena de cigne, exacte, un pato no.. eh, ja sé que en català és ànec eh :D) Bé, és que jo ODIAVA ELS MANGUITOS. No els veia gens fiables, perquè clar, t'aguanten els braços... però i la resta de cos?? no no... jo era més de flotadors... i encara hi ha una cosa que odiava més i que per sort MAI vaig tenir... una cosa que és de suro rosa i que s'enganxava a l'esquena per a no ofegar-se... buf, quina inestabilitat.... jo sempre preferia el meu súper-flotador d'aneguet bonic :-)

Aquí tenim una foto de l'época:


Jo sóc la que neda amb el súper-flotador. La del mig no sé qui és.
La de l'esquerra és la meva amiga Neus, que com que és molt previsora duu doble protecció, manguitos i flotador.
La foto està feta a la piscina que hi havia a la urbanització on vivia la Neus :)

I veient la foto he recordat els cubilets de colorins que també tenia (són els que duu la Neus a la mà, que dubto si és que ella els tenia iguals o bé són els meus).

Eren tres cubos i amb ells feiem castells a la platja. N'hi havia un de groc, un de verd i un de blau. El blau diria que era normal, i després els altres dos, un treia aigua pel nas i l'altre per sota (tenia ple de foradets). Evidentment aquests dos últims no servien per transportar l'aigua, però eren divertits.

I fins aquí la platja (que més aviat ha sigut piscina).
M'encanta fer dibuixos de les coses que vaig recordant!

Entrades relacionades:
- Traumes d'infància: Leticia Sabter / Natació

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Els records,temps passats....anava dir, passats per aigua,( en aquets cas, mai millor dit)
M'has fet recordar, no m'importa fer-ho pùblic ¿?. Soc més de terra endins, pero de jovenet vaig estar internat i de tant en tant ens duien a una bassa molt gran, podriem dirne piscina, i d'aqui ve el meu record, i dintre que ho passava be, vaig tenir una mala experiencia i sempre l'aigua ma fet alló... repecte.
Era jo també un nen de flotador i avans, parlem de molt avans que tu, Eli, de flotadors no n'hi havian, i feiem servir almenys allà, les cámares dels neupmàtics de cotxe i n'hi havien uns,30 a 40,(era casa d'una finca com podeu imaginar de !feudals!?, per aquí anava la cosa.
Bé, com era normal tots "Patos a la agua"... jo amb el flotador, que m'anava just molt just al cos i de bones a primeres un company amb va tocar i amb vaig donar la voltareta cap per avall... i la veritat que no sé com, però el cap pesaba més i no hi havia manera de tornar a treure el cap,(com els anecs) m'era molt difìcil donar altre volta la voltereta i com podeu imaginar, el mal rato que vaig passar. No sols vaig veure les estrelles, doncs tam´bè un forat molt fosc....¿!!!? ho deixem aixi. Salutacions. Miquel.

Moroboshi ha dit...

I el que rascaven els manguitos prop de l'aixella?

Jo tampoc no sóc gaire aquàtic, no m'agrada la fredor de la piscina i a la platja em sobra la sorra, però sóc més de platja si he de triar. Ara, 1 cop a l'any màxim, per exemple el 2011 hi vaig anar 0 cops. XD

Encara ara, de gran, tinc traumes amb els matalassos inflables de platja/piscina, que són ben poc estables i sempre hi ha un graciós que te'l gira i et fa caure.

Eli Ramirez ha dit...

Miquel... ja t'imagino! sí, els flotadors tenen aquest perill.. a mi també em preucupava força... per sort hem sobreviscut, no? :-)

Toni: jajaja sii els manguitos rasquen!! fora, fora... no m'agradaven gens. I els matalassos... fua tens raó. Són súper poc estables (amb el que costen d'inflar!)i a la mínima et caus... XD

Anònim ha dit...

Hola Eli.
Jo de platja, piscina...uf!!!!
Temo l´estiu ja que no sóc
amiga de l´aigua. Sols la de la
dutxa, això si...Curiós perquè
el meu horoscop és piscis..
Per contra l´estiu m´agrada
per passejar prop de l´aigua,
sols els peus dins i
caminar, caminar...
Reconec que sóc amant de la
muntanya...Sóc molt complicada,
ejem. ejem....
Ah! sinó anem a la platja, millor
que millor!!!!!
Roser

Roser

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails