Barcelona revolució

Ahir a Barcelona es van cremar un munt de coses (mobiliari urbà, entitats...). Alguns dirán que això internacionalment no convé. 

No entraré en opinions ni colors (tot i que és evident que no defenso als qui ho destrossen tot i aprofiten per robar i cremar), només diré que històricament Barcelona sempre ha estat una mica així. Així ho explica Dani Cortijo al seu bloc Altres Barcelones.

"Engels va descriure Barcelona com a la ciutat amb més lluites de barricada a Europa de tot el segle XIX. Ni tan sols la París revolucionària amb la seva comuna va arribar a superar-la. Si observem que en aquell temps, era Europa el continent que més bullia entre trinxeres improvisades al carrer, podem arribar a la conclusió que Barcelona fou la ciutat amb més barricades del vuit-cents"

Amb això no vull donar a entendre res: és només un apunt històric que vaig llegir fa temps i que avui anava bé per explicar-ho.

Parque Europa (Torrejon de Ardoz)

Una altra cosa que vaig trobar organitzant fotos i que tampoc vaig arribar a escriure: el Parque Europa de Torrejón de Ardoz (un poble proper a Madrid).

Coneixeu Catalunya en miniatura? Doncs és un concepte similar, però sense miniatura ni Catalunya: monuments a petita escala de diferents ciutats europees, repartit en 230.000 metres quadrats.

Veieu??

Hi ha molins holandesos, la Fontana di Trevi, el ninu aquell pixaner de Brusel·les...

La Torre Eiffel!

Realment és maco de veure, però, un cop estàs allà, tampoc és tant. 

Ma germana vivia a Madrid (la que ara està a UK) i un dia vaig veure que havia posat fotos d'aquest parc. Vaig voler anar-hi sí o sí. ... PERÒ, després et desil·lusiones una mica: hi ha masses espais, coses a mig fer... però interpreto que d'aquí un temps estarà molt millor. 

Deixem-lo crèixer una mica (com el Parc del Poblenou, que encara està per crèixer :D)

Montserrat

Ahir vaig estar organitzant fotos. Sembla mentida la quantitat de fotos que s'acumulen any rere any. La veritat és que quan funcionàvem amb carrets de 12, 24 o 36 ... tot era més fàcil!

Fa un any vaig anar a Montserrat. Ho vaig anunciar, i també vaig posar la tira de punts de llibre que m'havia comprat... però no vaig arribar a explicar mai l'experiència en sí :-)

Potser no té massa sentit explicar-ho més de 300 dies després, però com que s'acosta el bon temps, preneu-vos-ho com a un motiu per pujar a Montserrat. Jo havia estat molts anys sense anar-hi i em va encantar tornar-hi, de veritat! :)

Era una excursió organitzada i gratuïta que elaboren des de l'oficina de turisme de Montserrat. La que ens va tocar era d'uns 6 km, crec, però feia pujadeta. A més després hi havien MOLTES ESCALES i vam acabar amb els genolls fets pols ^^U. Anàvem amb una guia que ens anava explicant tot: refugis, flors i plantes de la zona, llegendes, ermites i històries d'ermitans...

Jo pujant (bé, aquí estic asseguda)

Aquí ja estem més amunt.

La visita a l'abadia (abadia? esglèsia? com se'n diu? l'edifici, vull dir! Monestir, això!!) sempre és maca, tot i que no vam poder sentir cantar als escolanets. Llàstima, perquè quan entonen el Rosa d'Abril et deixen sense paraules...

Mare de Déu de Monstserrat, La Moreneta

Després de dinar, vam aprofitar que encara feia bon temps per anar a la cova (SANTA COVA) on es va trobar a La Moreneta. S'ha de caminar un tros més, però en baixada (l'altre cosa és pujar depsrés, però bé, tampoc és una cosa que no pugui fer-se bé, vull dir que no és gens inassolible)

Em dóna una mica de cosa les ermites on la gent hi deixa coses per agraïr. O sigui, cames ortopèdiques, cors de cera, rosaris, ... no sé. Sabeu que vull dir oi? té un nom... ara no em surt. Ho respecto molt eh! però em fa cosa.. Un exemple light:

gent que deixa cascos, etc

 En fi, que sempre és bon moment per deixar-se envoltar per les muntanyes de Montserrat. Si no heu anat mai (??) o fa molt que no hi aneu, aprofiteu que s'acosten dies festius i deixeu-vos hi caure ;-)

[Marcapáginas] Sorteo 60......... y mucho más!

Hola!

Veo que el marcapáginas de puzzle ha truinfado un montón. ¡Lástima no tener más! Hecho el sorteo se lo llevan JORDI I CARMEN. Enhorabona!

Atención! REGALO PARA NOVATOS O GENTE SIN SUERTE: si nunca os ha tocado uno de mis sorteos, aprovechad esta oferta de regalo para novatos o gente sin suerte, y recibiréis en vuestra casa un pack de bienvenida con 5 o 6 marcapáginas. Pero sólo si nunca os ha tocado, vale? :-) (sólo SI NUNCA NUNCA habéis recibido una carta mía) (sólo hay una o dos personas creo... los demás todo el mundo creo que ha tenido algo!, más que nada por los sorteos a veces que hago en que todo el mundo gana jaja). Pato y Aitor no valen (jaja!)

Y hecho el sorteo, ahora voy a daros envidia y a poneros algunas de mis novedades, que la verdad no me puedo quejar jejeje. Me han llegado marcapáginas incluso de Argentina y Brasil, o sea que estoy radiante de felicidad :-)

Venga empecemos!!!

Estos son del Ajuntament de Tortosa. Son nuevos de este 2012, porque la ciudad le toca ser durante seis meses la presidenta de la Red de Juderías de España. Cada marcapáginas está dedicado a una cosa ("La Tortosa jueva").

Luego estos tres, que son de "La Municipal" (no tengo ni idea de que es, pero mira, son bonitos, no??) :-)

Me llegaron también éstos, que tenía alguno suelto y creo que ahora ya están todos. Son seis, pero en el escáner sólo cabían cinco y me ha dado mucha pereza escanear el que falta (para que engañar). O sea que os pongo cinco:

Los siguientes vienen ni más ni menos que de Francia, son de "La marathon des mots". Aquí os muestro el del 2007, 2008, 2009, 2010 y 2011:

Los tres siguientes son de la galería de arte Pedreguet-Art, de Amer (prov. de Girona). Cada vez que hacen una exposición creo que editan tres marcapáginas: dos de puzzle y uno de suelto. Estos corresponden a la obra que estuvo expuesta en febrero.

Y finalmente estos que creo que son los que vienen de más lejos, más o menos:

¿Veis como estoy contenta? Cómo no iba a estarlo!! los punts de llibre marcan el ritmo de mi felicidad :-)

Y ahora los del sorteo!

Como esta semana estamos internacionales, los marcapáginas del sorteo también lo serán:

Mi hermana vive en Brighton (UK) y este fin de semana ha venido a pasar unos días y me ha regalado unos cuantos marcapáginas. Y repetidos también, ¡para sortear! y nada, son estos 4 que veis aquí arriba. 

Espero que os gusten y que os animéis a participar.

Recordad que si nunca os ha tocado me podéis escribir y recibir el pack de bienvenida.

Que vaya muy bien la semana!!!!

Content curator

L'altre dia vaig anar a un curs de "Content curator". L'organitzaven els de BiblogTecarios amb el COBDC (el COBDC posava l'espai i la gestió de les inscripcions, i el curs el va fer l'Evelio Martínez de BiblogTecarios).

Content curator és un perfil professional que ara s'està posant de moda, com el comunity manager i aquestes coses modernes :-) La questió era conèixer en que consisteix i si els bibliotecaris-documentalistes podem assolir aquest nou perfil.

Content curator és aquell qui s'ocupa de la "curació de continguts". Això no vol dir que els hi posem una tirita (haha XD) si no escollir quins continguts són interessants i útils de toooot el que hi ha a la xarxa per tal que els usuaris finals en puguin fer bon ús i sigui allò que realment volen.

La presentació està en línia a través de l'entrada de BiblogTecarios, aquí. I jo us la incrusto aquí sota per a més comoditat:

[BiblogTecarios 1.0] Nuevo perfil profesional: el content curator

View more presentations from BiblogTecarios

Bé, cal dir que l'Evelio s'ho va currar un munt i les tres hores de curs van passar volant. 

Per cert, aprofito aquesta entrada per explicar una mica per sobre QUÈ ÉS BiblogTecarios:  

BibliogTecarios es un espacio web colaborativo que busca compartir noticias y opiniones sobre temas de interés para los profesionales del mundo de la Información y la Documentación.

BiblogTecarios es un proyecto que participa de la filosofía del "crowdsourcing": el aprovechamiento de la inteligencia colectiva. De esta manera, en BiblogTecarios podréis encontrar contenidos sobre los diferentes campos de la Biblioteconomía y la Documentación, tratados desde los diferentes puntos de vista de los bloggeros que conforman el proyecto.

Fa poc vaig unir-m'hi :-) aquesta és la meva fitxa:

http://www.biblogtecarios.es/biblogtecario/eli-ramirez

Domingo de cine: Intocable (Eric Toledano, Olivier Nakache)

Esta semana he visto Intocable:

 

Es una de las mejores pelis que he visto este 2012. No sé si la habéis visto ya, pero os recomiendo hacerlo.

Digamos que tampoco es una súper-película-imprescindible, pero la mezcla de humor y sentimiento positivo y optimista -aún teniendo en cuenta las condiciones de los protagonistas-, merece que le deis una oportunidad.

En Francia (origen de la película) ha sido un boom de taquilla, creo que hasta se ha coronado como segunda película más taquillera de la historia! (O_O!!!)

El argumento es este:

Philippe (François Cluzet) es un hombre extremadamente rico, muy muy rico, de los que se pueden permitir vuelos privados y se de los que se gastan auténticas fortunas en arte. Pero tiene un problema: hace años tuvo un accidente y perdió la mobilidad de casi todo su cuerpo (= del cuello para abajo). Y por otra parte está Driss (Omar Sy), un caradura feliz que acaba de salir de la cárcel, que no tiene trabajo....

Y la peli es la unión de estos dos personajes, que por muy diferentes que sean resulta que encajan a la perfección y nos brindan con una película como ésta.

Lo que quiere Philippe es tener un asistente personal que no sienta compasión  por él, que lo trate de igual a igual, y en este caso Driss es el hombre perfecto :-)

Hay escenas muy buenas, consigue hacer bromas con temas muy serios y no te hace sentir mal en ningún momento (no es para nada un drama, aunque como ya he dicho, la situación de cada uno es para llorar).

En fin, que vayáis a verla, os va gustar! Y por cierto, ESTA BASADA EN HECHO S REALES.

Antic Teatre: Oxymoron

Ahir la meva companya de pis em va dir: Eli, tinc dues entrades gratis per anar al teatre aquesta nit, vols venir?. I jo, CLAR, allà que hi anem :-)

Era una petita obra a l'Antic Teatre.

L'Antic Teatre és un centre que hi ha al centre de Barcelona i que té un logo que sempre m'ha fet gràcia:

I a part és un lloc molt guai per anar a prendre algo, ja que té un jardinet interior i els preus no són cars.

Bé, però parlem de l'obra: OXYMORON (Cia Jordi L. Vidal). Com ells mateixos es defineixen, "teatre d'humor, clown i dansa". I ben cert!

La veritat és que si més no, és una obra curiosa, una estranya barreja.

Són dos protagonistes, un que fa com de llest i seriós i l'altre que fa de simpàtic bromista (típic estereotip pallasero, perquè negar-ho). El llest, que fa de mestre, intenta ensenyar a l'alumne, que sovint és una mica patata (però que quan fa falta, demostra talent).

Em va fer riure, i això ja és molt :-)

Si voleu, estaran actuant fins dissabte!!

Falles 2012

Ja fa uns quants dies que he tornat i encara no m'havia posat a parlar de les Falles... Bé! doncs som-hi :)

Per començar diré que no és la primera vegada que vaig a València ni tampoc la primera vegada que vaig a les Falles. Quan feia el CFGS d'Animació Sociocultural hi vam anar uns dies i l'ambient fallero ja es respirava (Museu del Ninot etc)... i després quan feia primer de carrera també hi vam anar amb uns companys de classe... 

Tot i així ara feia ja mooolts anys que no hi anava i m'ho he passat molt bé! I en aquest cas, també ha sigut amb companys bibliotecaris (es que som una plaga).

D'ells només us en mostraré els peus:

Esperant la MESCLETÀ i jo al terra asseguda

 Quina calorada que ens va fer! quasi ens agafa una insolació! :) A la mascletà hi havia tanta gent.... tanta calor... tant de soroll... (quasi em peta el timpà!)

El primer dia vam caminar molt. Pel matí vam veure falles, per la tarda vam anar a la Ciutat de les Arts i les Ciències i per la tarda/nit vam seguir veient falles. Algunes són aquestes:

Algunes eren molt xules

Aquesta falla gegant és la que va guanyar

Això és un exemple de falla minimalista #crisi

A totes hi havia ninots de la Rita, el Rajoy...

Quasi morim aixafats quan vam decidir entrar en aquest carrer súper il·luminat:

Molt bonic i tot lo que tu vulguis, però una quantitat de gent.... buuuf! però bé, ES QUE HI HAVIA GENT A TOT ARREU. Per sort vam trobar un bar on vam PODER SEURE i demanar algun bocata... tot i que només tinguessin tres models a elegir i els wc estiguessin espatllats.

I res, per la nit vam anar a veure els focs artificials. Ens vam asseure al terra i vam esperar i esperar fins que van començar :)

A l'endemà poca cosa vam fer: vam anar a veure l'ofrena floral a la verge, que es fa amb flors de totes les falleres i, després d'una autèntica paella valenciana feta a casa, vam posar rumb a Barcelona.

Semblava una falla més (amb perdó!)

Piero (Baudoin)

Encara estic llegint Juego de Tronos. M'hi he de posar en sèrio, però de mentres aprofito les estones de bus per llegir còmics (i qui diu còmics diu novel·les gràfiques i etc.). I una d'elles és Piero.

Publicada per Astiberri (qui sinó?) Piero ens torna a la infància de l'autor, on la seva màxima companyia és el seu germà, en Piero. Són germans, amics, confidents... creixen junts entre dibuixos, somriures i entrebancs.

És llegeix molt ràpid ja que és una obra molt curta... però desprén força nostàlgia.

La veritat és que el dibuix no és molt desenvolupat, tot i que amb això no vull dir que sigui dolent. Simplent, són dibuixos simples, que alguns podriem dir que amb prou feines passen de la línia de l'esboç. Però el missatge s'entèn.

El que em mola és la vida de l'autor, que fins als 33 anys no va decidir que seria dibuixant tot i que sempre havia dibuixat. Això m'agrada, sí. M'inspira!

[Marcapáginas] Sorteo 59

Hola!

Ya estamos a martes otra vez! 

Veo que esta semana la participación ha sido un poco más baja. En fin!! :-)

El sorteo ya está hecho y los marcapáginas de editoriales se los lleva Javier de Aranjuez (cuac). Bueno, después de tanto participar el azar ha querido que le tocara a él...!

Estos días me han llegado varios marcapáginas por diferentes vías. Estoy contenta!

Y también he aprovechado mi visita a Valencia para comprar unos que ví hace tiempo en no sé que blog:

Son del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. Ya ni me acordaba de ellos... los ví hace tiempo y cuando el sábado encontré el museo de casualidad me vinieron a la cabeza :)

Sólo hay éstos cinco, QUE YO SEPA.

Y el otro día una amiga valenciana me dió éste:

 

Que es de la "Nova biblioteca Centre d'Estudis de Picanya", el pueblo de ella. Yo mega feliz porque los marcapáginas de bibliotecas ya sabéis que son mi pasión (y si no lo sabiaís, ahora ya sí!)

Finalmente toca sortear.

Ya he dicho muchas veces que yo no tengo mucho material para sortear... sólo hago estos concursos para distraerme y conocer a otros coleccionistas, pero no encontraréis ningún tesoro y menos quantitativo!... :-) Por esto esta semana sorteo solo tres:

 Y de hecho, en realidad son dos porque los dos primeros son uno mismo. Lo que pasa es que si tienes dos pues se hace puzzle. Y el otro es de mi Facultad (ex-Facultad, de hecho), de cuando se hizo una conferencia sobre libros y luego una pequeña mesa de intercambio de marcapáginas. Eso fue exactamente el 17 de marzo de 2011.

Ya diréis. Es vuestro turno de participación!

Bibliotecaris de paper, número 38!

Bé, típica entrada de bloc que faig cada dos dilluns. 

Només per avisar que ha sortit un nou número de Bibliotecaris de Paper i que podeu llegir-lo...

AQUÍ

Tancat per vacances (Falles 2012)

M'encanta aquesta imatge....

Perquè això vol dir que marxo a alguna banda!!! :-)

Tanco la paradeta un parell de dies: me'n vaig a València, a les Falles! Torno dilluns al blog amb un nou i flamant número de Bibliotecaris de Paper. 

Bon cap de setmana!

Boira a Barcelona

Ahir Barcelona sembla una altra ciutat... semblava Londres!

A mitja tarda va començar a posar-se fosc i va començar a sorgir una boira tenebrosa...! Semblava una pel·lícula de por!

No es veia el Maremagnum

Ocells volant a cegues

El Museu d'Història va desapareixent en la boira

Sembla Londres, eh!

No es veu ni al Cristóbal Colón...

El motiu és aquest: l'aire càlid en altura (10ºC a 1500 m) en contrast amb l'aigua freda del mar (13-14ºC) fa que surti boira... és un fenomen molt comú a la primavera, tot i que ni estem encara a primavera ni jo ho havia vist de forma tant intensa.

Aquesta explicació l'he tret del btvmeteo, que també van posar un dibuix:

  

Imatges aleatòries (II)

Ja vaig posar una vegada un petit recull d'imatges vinculades al món del llibre (/bibliotecari) i que m'anava trobant pel Facebook. La quantitat és molt gran i ja toca fer una segona edició recopilatòria... :-)

Les imatges... no sé si tenen drets. Jo les poso perquè les he nat trobant per internet (sobretot al Facebook de la Biblioteca de Bellvitge, grans proveïdors :D)

 

No, definitivamente los ebooks nunca sustituirán completamente al libro

 També podeu fer-vos fans de BIBLIOTECARIS DE PAPER (ja de pas ho deixo caure, jeje)

[Marcapáginas] Sorteo 58

Hola!

¿Cómo estamos? Espero que poco a poco todos vayamos recuperando los ánimos. A veces toca ser fuerte...

Esta semana también seré breve... al momento de escribir esto la verdad es que no me encuentro muy bien y bueno, allá vamos....!

Primero, el sorteo, que sin trampas ni cartones ha vuelto a caer en manos de Miquel i Conxi. ¡Últimamente tienen mucha suerte! Pero bien, mejor para ellos! (no sé que opinarán vuestros competidores jeje).

Y esta semana el sorteo son marcapáginas de editoriales. A ver que os parecen:

...Y me despido ya, que de verdad que me iré a dormir (si: dejo las entradas programadas la noche antes) (me gusta que salgan a las 9 de la mañana cada día, y por eso las dejo preparadas la noche anterior) :-)

Muchos abrazos para todos. La semana que viene prometo volver con más energía y mostrar más marcapáginas :)

Pd. Si queréis pelearos por el Barça en los comentarios, podéis jajajaja pero eso sí, que quede claro que el Real Madrid se esta llevando la Liga por los regalos arbitrales!! jejeje. Visca el Barça!

Records d'infància (II): La platja

Ja tinc una edat (29-cap als-30) en que he de començar a fer memòria de les coses del passat, que si no m'oblido :-). Avui, la platja!

Tal com vaig dir una vegada, jo mai he sigut gaire de nadar ni d'aigua (d'acord, sóc de Lloret, i què?? don't like the sea XD). Tot i així, tenia dues coses que em salvaven la vida cada cop que havia de fer-me a la mar:

 1. Un dia a la farmàcia em van donar una pasta de dents inflable per la platja. Sí, sí, tal com sona. Ho devien tenir de promoció i a mi em va enamorar des del primer moment. Era una pasta de dents de la marca ELMEX i era quasi tan gran com jo (bé, no tant, però ja sabeu com és la pecepció de l'espai quan ets petit). Jo me l'enduia a tot arreu... era tant feliç amb la meva pasta de dents inflable!!!:

2. També tenia un flotador en forma de pato (bé, era una mena de cigne, exacte, un pato no.. eh, ja sé que en català és ànec eh :D) Bé, és que jo ODIAVA ELS MANGUITOS. No els veia gens fiables, perquè clar, t'aguanten els braços... però i la resta de cos?? no no... jo era més de flotadors... i encara hi ha una cosa que odiava més i que per sort MAI vaig tenir... una cosa que és de suro rosa i que s'enganxava a l'esquena per a no ofegar-se... buf, quina inestabilitat.... jo sempre preferia el meu súper-flotador d'aneguet bonic :-)

Aquí tenim una foto de l'época:

Jo sóc la que neda amb el súper-flotador. La del mig no sé qui és.

La de l'esquerra és la meva amiga Neus, que com que és molt previsora duu doble protecció, manguitos i flotador.

La foto està feta a la piscina que hi havia a la urbanització on vivia la Neus :)

I veient la foto he recordat els cubilets de colorins que també tenia (són els que duu la Neus a la mà, que dubto si és que ella els tenia iguals o bé són els meus).

Eren tres cubos i amb ells feiem castells a la platja. N'hi havia un de groc, un de verd i un de blau. El blau diria que era normal, i després els altres dos, un treia aigua pel nas i l'altre per sota (tenia ple de foradets). Evidentment aquests dos últims no servien per transportar l'aigua, però eren divertits.

I fins aquí la platja (que més aviat ha sigut piscina).

M'encanta fer dibuixos de les coses que vaig recordant!

Entrades relacionades:

- Records d'infància 1: el sofà pintat

- Infancia y cole (1/2)

- Infancia y cole (2/2)

- Traumes d'infància: Leticia Sabter / Natació