Amigues i regalets

Avui faig una entrada d'aquestes dedicades a les amistats. No parlo quasi mai, dels amics, aquí al blog... greu error, és cert. O sigui que avui ho faré :)

Aquest any, a l'octubre, faré 30 anys (30!). Per tant ara en tinc 29 i mig.

Doncs bé, ahir vaig rebre un regal atrassat... concretament de quan en vaig fer 26 XDDD. És molt raro, eh! però fa il·lusió.

Tinc una amiga que es diu IRIS i que quan vaig fer 26 em va fer aquest súper dibuix (i ara per fi el tinc!!!):

Cada nino té un gomet numerat

I per si fos poc (!!!!) també m'ha donat els regals del dia que vaig fer 27 :-)

En aquest cas el regal va ser compartit amb una altra amiga, la Carlota. Em van comprar una carbassa de Halloween i a dins van posar-hi entre les dues un piló de coses... i ara han arribat a mi!! Per exemple, punts de llibre! I aquí en teniu un:

És un punt, amb les potes es posa a les pàgines

O aquestes fantàstiques titelles de dit (tot i que la Iris m'ha confessat que hi havia un Spiderman i que me l'ha robat). També un Playmobil "model nen" (m'encanten):

 

I ple de cosetes més!!! Fins i tot una castanya seca amb xinxetes clavades formant una simpàtica cara :-) ... o un munt de paperets de colors amb frases boniques i paraules mones...

I com que ella també dibuixa i fa xapetes amb els seus dissenys, doncs n'he adquirit unes quantes.... :-)

[Marcapáginas] Sorteo 56

Buenos días!

¿Qué tal va la semana? Por aquí seguimos!

Esta domingo estuve en la trobada de la Plaça del Sortidor (CC El Sortidor). Conxi i Miquel ya lo han documentado gráficamente... :-)

Allí cambié algunos, pero también aproveché para "desvirtualizar" a más gente, más participantes. Primero a la Bruixa del Punt i a su "bruixot", que me dieron un fantástico repertorio de marcapáginas de brujas y demás :-) y luego a Roser, que también hacía tiempo que nos intercambiábamos correos y marcapáginas y aún no nos habíamos visto de manera consciente.

Cambié marcapáginas bonitos, pero no puedo ponerlos todos. O sea que opto por escanear un par que me hicieron mucha gracia:

Pan i bocadillos!

Son muy monos ^_^

Bien, y ahora vamos a por el sorteo. Primero anunciar que la persona ganadora de la semana pasada es....taxan... MILAGROS! (ya me pasarás tu dirección,  a: eliramirez82@gmail.com) (atención: no olvidarse el 82!).

Y ahora el sorteo de esta semana.

Resulta que encontré por Internet a un ilustrador (Pedro López) que había hecho unos marcapáginas para CONVEGA (Comercio para el Desarrollo Económico de la Vega Baja). Total que contacté con él y me ha mandado unos cuantos. Tengo cinco para sortear, que se darán aleatoriamente a cinco concursantes de esta semana.

En su blog (LOS DIBUJICOS DE PETER) podéis ver más diseños suyos. Espero que os gusten! 

Entre los cinco ganadores habrá también "un/a ganador/a principal", que a parte del marcapáginas de Pedro, se llevará estos dos:

Són unos marcapáginas que me ha dado una amiga del "Spannabis" (Feria del Cáñamo y Tecnologías alternativas). Mi amiga estuvo trabajando todo el fin de semana en uno de los stands y mira, me ha dado un souvenir.

Ya sé que es un sorteo pequeño, pero, es especial! Seguro que no los tenéis, oi?? :-)

Recordad que para participar sólo hace falta un comentario. ¡Suerte!

Còmics i biblioteques [2]: Calvin & Hobbes

M'encanten les tires còmiques de Calvin & Hobbes... en sóc súper fan (qui s'hi podria resistir? són entranyables!!!).

A més, té algunes tires on la presència dels bibliotecaris és molt visible... aquí us les deixo!  (no sé si es veuran bé, feu clic per ampliar!)

1. El bibliotecari que trenca les cames als usuaris que tornen tard els llibres:

 

2. Los veranos son para vegetar:   

 

3. Els llibres compliquen la vida:

4. Serveis bibliotecaris: diccionari de paraulotes

Entrada relacionada:

- Cómics y bibliotecas [1]  (Emma Victorian Romance)

Domingo de cine: Polisse / No reservations

Aquesta setmana he vist dues pel·lícules. Començaré per la que més m'ha impactat, POLISSE.

 

Polisse és una peli francesa que s'ha estrenat aquesta setmana (de fet jo vaig aconseguir entrades per la preestrena, i vaig anar-hi dijous ^_^).

És una peli xunga, força dura. L'argument gira al voltant de la vida dels que treballen a la Unitat de Protecció de Menors, fent ressó dels diferents casos que es troben. En concret és la unitat que es centra en temes de abús sexual.

La peli són un munt de petites històries, sempre prenent de referència la vida dels propis policies, molt sovint no reconeguts ni per les seves pròpies famílies (la difícil compaginació treball i feina i el grau d'implicació [sobretot emocional] que suposen alguns casos, per no dir quasi tots). 

Així, veiem nenes a les quals "els seus pares els estimen massa", entrenadors que van més enllà, menors obligats a prostutuir-se, noies incoscients que fan de tot per aconsguir qualsevol parida, nens que són abandonats per manca de recursos... tot un ampli repetori que et fa patir al llarg de les dues hores que dura la pel·lícula.

On jo treballo vam fer fa poc una conferència sobre aquest tema, sobre abús sexual infantil.. 1 de cada 5 infants pateix abusos. És una barbaritat... (per cert, el vídeo de la conferència està penjat al portal web de la biblio).

La peli estava nominada a molts César (oscars francesos) però al final quasi tot s'ho ha endut The Artist (li tinc mania, em nego a veure-la, hum!).

L'altre pel·lícula que he vist ga estat "No reservations" (Sense reserves).

La feien a TV3 ahir i m'hi vaig enganxar.

La pel·lícula és previsible des del primer quart d'hora, però és distreta i és maca.

Va d'una dona súper xef que té la vida dedicada a la cuina, fins que s'ha de fer càrrec de la seva neboda de 10 anys, a la qual quasi no ha vist en sa vida. Això farà trontollar la seva vida personal i professional.... i a part que entra un nou cuiner a la cuina.... i el cuiner es fa súper amic de la nena... i vamos, que té un final feliç, és clar, peli de dissabte tarda.

La peli és de l'any 2007 i està protagonitzada per la Catherine Zeta-Jones. No sé si la van estrenar al cine... no ho recordo, per mi és com si fos nova, mai n'havia sentit a parlar! :-)

Restaurant de la setmana: Panchito

Aquesta setmana ha sigut molt "mexicana". Dilluns vaig sopar al Panchito i ahir al Panxos de Lloret. Del segon ja n'he parlat al blog, o sigui que parlaré del primer.

Panchito és una petita cadena de restaurants mexicans que hi ha a Barcelona (bueno, i a Sant Cugat, Sitges... i Chile!). Jo concretament vaig anar al que hi ha prop de la Plaça Sant Jaume (carrer Banys Nous, 8).

Segons la pàgina web, el restaurant va arribar l'any 1985, quan la família Martín Candela va voler exprotar el gust mexicà al seu nou país d'acollida. Tot va anar molt bé i és per això que s'han anat multiplicant els restaurants.

Vam menjar la mar de bé (almenys jo!), la veritat és que portava setmanes amb "antojo mejicano". Vam agafar nachos d'aquells com aperitiu i després tortitas. Està bé perquè et donen diverses tortitas... cosa que en alguns restaurants te'n posen només dos o tres i et queda tota la resta sense saber on enrollar-la.

Podeu trobar més informació a la web: http://www.panchito.com/

Valoració final: 7,8

Varietat de menú / carta: 7,5

Quantitat de menjar: 7,5

Qualitat/preu: 7,5

Tracte personal: 8,5

Ambient local: 8

Palau Güell (Antoni Gaudí)

El primer diumenge de mes, el Palau Güell (Gaudí) és GRATIS. I per tant, vam anar-hi. No hi havia estat mai... :-)

Primer de tot, i abans de començar, he de dir que val MOOOOLT LA PENA que si podeu hi aneu. L'entrada val 10 euros si ets "general" o 8 si ets estudiant/jove o tens més de 65. Tampoc és que sigui extremadament car, però millor aprofitar quan és gratis, que ja paguem prou per moltes altres coses :-)

Actualment l'edifici pertany a la Diputació de Barcelona. L'obra és de Gaudí, per encàrrec del Sr Eugeni Güell entre els anys 1885 i 1890. Era un senyor molt ric! (i a més es va casar amb una senyora rica, filla del 1er marquès de Comillas). 

Va estar un temps reformant-se, i ara en podem gaudir en tota la seva esplendor (penseu que forma part del patrimoni mundial UNESCO)

La visita es fa amb audioguies, al teu aire, apretant els botonets segons el teu ritme.

1. Soterrani / Planta baixa / Entresòl: el soterrai és on és guardaven els cavalls, la llenya, el carbó... te una baixada de cargol molt maca.

Cal dir que tooooooooooooooooot està ple de detallets....

2.  Planta noble / Entreplanta: és l'espai social de la casa. Hi ha el menjador, salons.. el que resulta més curiós és una sala on s'hi feien misses i concerts, ja que l'esglèsia era "de quita y pon": amb uns porticons es deixa veure l'altar o es pot amagar per aprofitar l'espai per a fer-hi altres actes.

A la part de l'entreplanta es on es posàven els músics a tocar. Cal especificar que una de les filles dels srs Güell va ser compositora de música i mentre fas la visita pots sentir algunes de les seves obres a través de l'audioguia.

Pati

Vidres amb imatges. Eren molt rics!!

Això és la sala noble. Mireu els porticons que us deia!

3. Dormitoris: El senyor i la senyora Güell dormien en habitacions separades... no sé si era normal això o bé es cosa de rics... el que no em va quedar clar és on dormien tots els fills, perquè segons he llegit, en van tenir 10! Hi ha una sala que crec que era la dels nanos però no em queda clar que dormissin tots allà...(la filla compositora si que té una habitació per ella sola)

Mireu, tots els detalls estan molt ben cuidats!!!

 4. Golfes / Terrat: a les golfes hi havia la cuina, el personal de servei, la sala per netejar la roba... etc!. Actualment no s'ha conservat res de tot això i és una sala on fan exposicions (ara hi ha la explicació de com s'ha restaurat el palau).

Al Terrat hi ha 20 xemaneies xulíssimes :D (és que tenien moltes llars de foc!!!). Totes tenen colorins, molt al estil Gaudí :-)

Per últim, no te res a veure, però us deixo una imatge de la casa veïna al palau.... (vistes des del terrat). Em fa gràcia que també tinguin un "mosaic artístic"jejeje)

 

Bé, fins aquí la explicació. Espero que us hagi agradat i que us animi a anar-hi si és que no hi heu estat mai!.

Per cert, he utilitzat la guia/plànol de la visita del Palau Güell per elaborar aquesta entrada. La majoria d'informació l'he extreta d'allà.

Senyor de les mosques (William Golding)

L'altre dia vaig acabar el llibre "Senyor de les mosques" (Lord of the flies), de William Golding.

Recordo que fa molts i molts anys ens van posar la peli al cole, potser devíem fer sisè o seté, no més. En aquell moment la pel·lícula em va impressionar i algunes escenes se'm van quedar gravades.

Anys després, amb la lectura de NADA, he tornat a aquella història. Hi ha vinculacions entre una obra i l'altra, tot i que no parteixen del mateix. ..

És una novel·la força xunga escrita l'any 1954.

Suposo que en coneixeu l'argument, però per si no és així us en faig cinc cèntims: un avió ple de nens anglesos pateix un accident i els nanos van a parar a una illa deserta. Sense cap mena d'adult per fer-se responsable de la situació, els nois (entre 6 i 11 anys) responsables i disciplinats fins ara, comencen a patir un salvatgisme extrem. Vamos, que els nois monten una societat a la seva mida, cada cop més terrible i injusta.

L'excessiva descripció fa que t'integris en l'entorn ràpidament i t'imaginis la situació en tot moment. No és una lectura fàcil, o almenys a mi així m'ho ha semblat... ija no només pel contingut de l'obra, sinó per la traducció, força espesa.

Avui en dia és una peça clau de la literatura anglesa, lectura obligatòria a moltes escoles (Golding va guanyar el premi Nobel l'any 1983). Jo m'he quedat amb ganes potser de tornar a veure la pel·lícula...

[Marcapáginas] Sorteo 55

Hola de nuevo! 

¿Cómo ha ido la semana? (esta frase es solo para los que vengáis de martes a martes jejej)(pero aquí hay contenido cada día!).

Por aquí seguimos igual. Cada vez tengo menos tiempo y menos marcapáginas para sortear o de novedad. Pero siempre hay algo! :-)

Vamos a empezar, como siempre, anunciando el ganador/a de la semana. La suerte ha recaído en MIQUEL Y CONXI! Felicitats! 

Creo que nunca había habido tantos participantes...!!! Veo que los de Impedimenta han triunfado. A mí personalmente me gustan mucho también, pero debo reconocer que prefiero los marcapáginas de bibliotecas (por si no lo había dicho nunca, soy bibliotecaria! :D). En fin, si encuentro más Impedimentas repetidos ya lo tendré en cuenta para sortearlos!

Esta semana voy a hacer un sorteo musical. Esta es la selcción que podéis ganar si dejáis un comentario:

Un poco de todo.. la la la!!

Y nada, de novedades poca cosa.

El otro día cené en un restaurante temático (EL CASTILLO DE LAS TINIEBLAS) y ¡sorpresa! había marcapáginas oficial :-) A ver si este sábado hago la reseña del restaurante aquí en el blog... la verdad es que estuvo bien!

Y estas dos "@" son de la Comunidad de Madrid. Venían dentro de un sobre que nos llegó ayer a la biblioteca. Son clips, pero entran también dentro de la categoría de marcapáginas, no?? ^__^ jeje

Y bueno, nada más por hoy... que paséis una feliz semana!

Bibliotecaris de paper, número 36

Ja s'ha publicat el número 36. 

FEU CLIC AQUÍ PER LLEGIR-LO!

(em fa molta gràcia com m'ha quedat aquest alien ^^)

Si us agrada Bibliotecaris de paper, ajudeu-nos a fer difusió del còmic! Tenim pàgina de Facebook també :-)

Domingo de cine: Chico & Rita

Hace aproximadamente un año que se estrenó "Chico & Rita", de Trueba y Mariscal (y música de Bebo Valdés). La verdad es que, aunque la crítica hablaba bien de ella, nunca la llegué a ver...me daba pereza... Mariscal no me apasiona, el tipo de música que sale en la peli tampoco (jazz etc), y la historia en si no me atraía... aunque finalmente ha acabado por verla. Y ni tan mal!

Hay una página que se llama Filmotech y que sirve para ver películas legalmente por internet. Pagas una tarifa plana de 9 euros al mes y es como tener el videoclub (aunque no están todas las pelis que uno quiere: solo español y latinoamericano).

Yo no pago esta tarifa, pero de vez en cuando ofrecen películas gratis, y esto es lo que pasó: con motivo de que Chico & Rita está nominada a los Oscar cómo mejor película de animación, en Filmotech la ofrecieron gratis. Y la ví.

Al principio no me estaba gustando, pero le acabé descubriendo su qué. Es una peli bonita, una historia de amor que va teniendo sus problemas... y que está ambientada en la Cuba de finales de los años 40.

Conslusión: no es el tipo de películas que me gustan, pero no me arrepiento nada haberla visto. Me sorprendió gratamente.

Restaurant de la setmana: Els ocellets

L'altre dia vaig anar al restaurant "Els ocellets", que està a la Ronda de Sant Pau (força a prop de la parada de metro de Sant Antoni).

És un restaurant cèntric especialitzat en cuina casolana i de mercat. Podríem dir que és un d'aquells restaurants de tota la vida (bé, està obert des de 1984 segons he llegit), per a gent del barri...ja que la majoria de clients que hi havia semblaven de la zona, i hi havia gent gran que semblava anar-hi cada migdia a dinar.

El nom prové d'un bar que hi havia angteriorment en aquest lloc, i que es deia Los pajaritos. Actualment hi ha un restaurant "agermanat": a pocs metres d'allà hi ha "Can Lluís", a càrrec del germà del propietari dels Ocellets.

Hi ha opció de menú migdia, tot i que jo vaig optar per demanar un plat de canelons i ja està (no tenia gaire gana aquell dia). De postres, però, si que en vaig demanar i van ser boníssims: era una mena de crema catalana amb una bola de vainilla... :-)

Obren cada dia de 13.30 a 16 i de 20.30 a 23.30 (tanquen dilluns i diumenge nit). Per a més informació podeu mirar la pàgina web: http://www.elsocellets.com/

Valoració final: 7,3

Varietat de menú / carta: 7

Quantitat de menjar: 7,5

Qualitat/preu: 7,5

Tracte personal: 7,5

Ambient local:7

Divendres! (i Barça)

Per fi és divendres. Desitjo que siguin ja les 15h... desitjo molt aquest cap de setmana perquè realment estic cansada, molt cansada! són mases coses juntes, molts projectes començats, moltes idees a desenvolupar que tot just comencen a treure cap, feines extres i plans de futur.

I no tinc temps ni de posar rentadores, ni d'anar a comprar, ni de netejar... (un dia d'aquests un monstre bola de pél em menjarà) :-) ..

O sigui que amb calma... però estic contenta! Em mola estar estressada... hahaha! amb il·lusió! hahaha! A més ahir em vaig comprar un jersei vermell abrigadet i uns auriculars nous de color verd. La felicitat de les petites coses :D!

Per acabar aquesta setmana us deixo ambun parell de fotos. Ahir estàvem a la biblio i de cop.... comencen a passar jugadors del Barça per davant nostre... tots eh! (tots menys el Guardiola, però bé...). El que anava més atabalat pobre era el Messi...

El Xavi va passar tan tranquil i va mirar cap a la biblioteca... jajaja! li vam fer una foto a través del vidre... (més no podiem fer!)

El Piqué va ser més difícil... (els altres encara més). Tot va ser molt ràpid, jejej

 

Van dinar al restaurant Emperador (alguns diaris en parlen... tampoc sé si cal, però bé...). No és la primera vegada que passa: l'any passat vaig aconseguir fer-me una foto amb Iniesta (veure entrada de blog)

Bé, no deixa de ser una tarda diferent... ;)

[Teatre] La vampira del Raval

Diumenge vaig anar al teatre. M'agradaria anar-hi més sovint, però econòmicament no es pot fer tot... i prou coses que faig, ja! Bé, vam anar a veure LA VAMPIRA DEL RAVAL.

Cartell

Comencem pel principi: és una història real (el final lleugerament modificat, però real si més no). La protagonista de l'obra es ENRIQUETA MARTÍ, una dona que a principis de segle va segrestar i matar molts nens i nenes per prostituir-los i després un cop morts fer-ne cremes i medicaments per curar malalties i neures de la gent rica. Per sorprenent que sembli, mai es va saber del cert quantes víctimes van haver-hi: segrestava nens pobres perquè la manca de recursos els impedia buscar massa (i la policia no buscava nens pobres). Es diu d'ella que ha sigut una de les assessines en sèrie que més activitat ha tingut en el nostre país.

La seva història fa esgarrifar. Podeu llegir-la a la wikipedia. 

Tenia una doble vida: de dia feia de captaire al Raval i vestia amb roba vella i bruta, mentre que de nit es posava les seves millors gales i anava al pis de luxe que tenia a Gràcia, on els seus clients (tots gent rica de la ciutat) pagàven xifres molt altes per ungüents curatius a base de sang d'infant o abusar sexualment de menors. Molt bèstia. I mai es van saber els noms dels clients...

La història va acabar sabent-se perquè un dia va segrestar a una nena de casa bona, la Teresita Guitard. Una veïna la va veure per una finestra i la policia va anar seguint el fil... a casa hi havia una altra nena que no recordava ja res.. i que havia presenciat com l'Enriqueta matava a un dels nens a la cuina de casa (en Pepito). Tot això podeu llegir-ho amb més calma a l'entrada de la Wikipedia que us he posat abans.

Enriqueta Martí

Ara parlem de l'obra de teatre: 

Els actors ho fan molt bé (boníssim el Mingo Ràfols, un puntazu) i l'obra trasnpira un ambient molt realista (poca llum, to vermell, fum de tant en tant...). 

És un musical, i la música està feta per Albert Guinovart (em vaig fer fan seva amb les melodies compostes per a Nissaga de poder xD). Segons he llegit al facebook de l'obra, ja estan preparant un disc.

Em va agradar molt també la solució que han optat per fer la representació infantil: titelles. La persona que les mou és una crak, queda tot molt bé. Semblen del tot reals.

 Resumint, que la recomano! Nosaltres vam trobar les entrades per l'Atrapalo i per ser diumenge tampoc ens va sortir molt car (17 euros clavats). Val la pena!


MÉS ENLLAÇOS
- Un treball realitzat per alumnes d'un institut (vídeo)
- "La vampira de Barcelona" (Bibarnabloc)
- Enriqueta Martí: itinerari complet (Llegeix B@rcelona)

El límit exacte dels nostres cossos (Iolanda Batallé)

Em vaig llegir fa poc La memòria de les formigues i m'he sentit obligada a llegir aquesta nova novel·la de la seva autora, la Iolanda Batallé.

Quan vaig llegir el llibre de les formigues, no tenia clar si m'estava agradant o no (va ser fins que no vaig acabar de llegir el llibre que em vaig adonar que valia molt la pena!) i aquest tampoc sabria que dir-vos. M'ha agradat, però no tant com l'altre. 

Aquest té dos parts, tot amb històries curtes. Es repeteixen els esterotips de la primera novel·la (la majoria de protagonistes són fills de casa bona, infidels, que han viscut fora del país...) Suposo que és la seva "huella" (sé que aquesta paraula en català té un altre nom, però m'agrada dir-li huella, hi ha paraules amb castellà que m'agrada com sonen :D). 

Tornem als mateixos temes, aquells temes que fan que busquem una felicitat que potser no hem tingut o no hem sabut trobar-la de tan a prop que la teníem. La felicitat té el límit exacte dels nostres cossos: més enllà no hi ha res.

D'històries n'hi ha de molt boniques, com el nen enamorat dels tomàquets... potser és una de les millors del llibre, i això que només ocupa 8 paginetes de no res. 

Són històries profundes, que van més enllà de les paraules. Són amb sentiment :-)

La segona part del llibre té històries més dures. Hi ha un paràgraf en especial que crec que és dels més durs que he llegit en molt de temps (pot ferir sensibilitats):

La Mbali coneix una dona a qui els rebels van violar davant tota la seva família durant dies, després van exigir a un dels fills que també la violés. El pare s'hi va negar i el van anar tallant a trossos fins que es va morir. Després es van emportar la mare i els tres fills a la selva. A ella la utilitzaven d'esclava sexual. Al cap d'una setmana va demanar de veure els seus fills i li van portar tres caps. La resta dels seus cossos te'ls estas menjant, li van dir. Va aconseguir fugir.

Amb aquest paràgraf, dur, l'autora ens fa veure que la felicitat és més a prop del que ens pensem. Que res no és tan greu, que la vida que tenim es pot fer flexible, i que si una cosa no ens agrada podem lluitar per canviar-la.

Els vius som uns privilegiats que ens compliquem la vida de mala manera.

[Marcapáginas] Sorteo 54

Hola!

Qué tal, ¿como vais con el frío? hace un frío que pela.... no sé como no se han congelado los marcapáginas al meterlos en el escáner ... jejeje.

Esta semana ha habido 14 participantes (salen 13, pero no sé porque hay uno que no se ha publicado, el de Roser... pero es raro: yo si que he recibido un correo notificando el comentario!!!). En fin. Me alegra ver caras nuevas por aquí!!! Vamos a sortear!!

GANADOR: NÚMERO 3

= Margarita

Felicitamos, pues, a la ganadora! Por cierto, aún no se ha identificado Mabel, nadie la conoce? 

SORTEO DE HOY

El sorteo de esta semana son cinco marcapáginas: tres de la editorial Impedimenta y dos de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), uno de la biblioteca y el otro del departamento de Documentación. :-)

Y una vez anunciado el sorteo, os pongo algunas novedades mías... (podría hacer un especial "san valentín", pero yo soy más de Sant Jordi....) 

En primer lugar dos de BCNegra2012, el festival de novela negra de Barcelona que año tras año nos va dejando nuevos marcapáginas. ¿Alguien sabe si de este año hay alguno más?

Luego estos dos más. El primero es de la Fundación Camino de la Lengua Castellana, que han sacado un nuevo marcapáginas con un código QR (explicación rápida para los que no sepáis lo que es un QR: es el cuadro blanco y negro que sale en el punto, y es como un código de barras... lo escaneas con el móvil y sale algo). 

El otro es MUY DIFÍCIL DE CONSEGUIR :-) Al menos por ahora... el BOBCATSSS es un congreso anual de bibliotecarios. Este año se hizo en Amsterdam (fuimos y ganamos el premio al mejor póster!!!) y en el 2013 se hará en Ankara, Turkia. Este segundo es el marcapáginas oficial:

¡Mirad! ¡también tiene un QR!

En el 2014 se hará en Barcelona.... (pongo por testigo a todos mis marcapáginas que habrá marcapáginas) jajaja!

Nada más por hoy. Espero veros por aquí el martes de la semana que viene :)

Festes de Santa Eulàlia: La casa màgica (Ajuntament)

Aquest cap de setmana han sigut les festes de Santa Eulàlia (la festa major "petita" de Barcelona, tot i que antigament era la patrona!). Bé, no les he pogut aprofitar massa, però finalment he anat a l'espectacle de llum de l'Ajuntament :)

Són projeccions a la façana de l'Ajuntament. Ho fan també durant la Mercè, però tampoc vaig poder anar en el seu moment...! Súper genial el moment dels videojocs, amb el Pacman, els Lemmings, el Tetris, el SuperMario....(però les fotos no han sortit bé v_v). Us deixo amb algunes que sí que han sortit més o menys bé per a que us feu a la idea si no ho heu vist mai!

L'espectacle dura 15 minuts i el van fent cada hora o cada mitja hora.

Feien moltes més coses amb llum (LLUM-BCN, que li han dit), però ahir nit només quedava això de l'Ajuntament.

Domingo de cine: The Fantastic Flying Books of Mr. Morris

He cambiado el título ("La peli del domingo" a "Domingo de cine"). Más que nada porque hoy voy a recomendar un corto... y porque me gusta más Domingo de cine. Ea!

Os quiero recomendar que uséis 17 minutos de vuestro tiempo para ver este corto de animación:

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris

Hace días que lo veo linkado en muchas partes... Facebook, Twitter... y no fue hasta ayer, y gracias a Ferran, que me decidí a verlo.

Según dice su ficha en IMDb (Internet Movie Data Base), este corto esta inspirado en el huracán Katrina, Buster Keaton, El Mago de Oz... y el amor a los libros! Es muda, pero llena de palabras y de letras! Y la música es muy bonita.......

Tenéis que verlo porque estoy segura que os gustará. Y... ¿sabéis que es lo mejor? Está nominado al Oscar para mejor corto de animación! Yo espero que lo gane... :)

Título original:

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore

Duración:

17 min.

País:

EEUU

Director:

William Joyce, Brandon Oldenburg

Guión:

William Joyce

Música:

John Hunter

Productora:

Moonbot Studios

Traumes d'infància: (II) La natació

Avui he recordat que un dia vaig parlar d'un trauma d'infància (Letícia Sabater i les figures de cartró pedra)... i tinc ganes de fer-ne més :) (he d'anar superant traumes!! haha)

Jo mai he sigut una crak en cap esport. Odiava la classe de "gimnasia" (ara és pecat dir-ho així, és Educació Física, però bueno, ja m'enteneu!!!). I tot i que sóc de Lloret i visc a minut i mig de la platja, tampoc sóc massa fan de l'aigua en grans quantitats ni el nadar.

Quan devia tenir 4 o 5 anys, la meva mare em va apuntar a natació. Era en un hotel de Lloret (explicació: no tenim piscina municipal, però tenim molts hotels!). 

Estic segura que la meva ment ha transformat el record, però jo ho recordo així: La professora ens va dir que anèssim cap a l'aigua. Jo tenia pànic perquè no sabia nadar gaire. O quasi res.

I això és el que recordo després: que em vaig ofegar. Jo crec que la professora estava despistada, jajajaja! El cas és que no debia ser la cosa tant exagerada, però jo ho recordo així... i el trauma s'ha quedat dins!

I és per això que nedant, el que es diu nedar, no m'hi veureu massa... Vull dir que si passa tot un estiu i no he anat a la platja no em sento malament...

Bip! Perpignan

A l'octubre vaig anar a Perpinyà, que va ser quan vam anar a la Réserve Africaine de Sigean (ja en vaig parlar!!!). Una de les coses que em va sorprendre més va ser trobar "UN BICING".... com el de Barcelona! :-)

Els mateixos colors, el mateix sistema electrònic, el mateix model de bicicleta... :-)

Em va fer gràcia, sí. És el BIP-Perpignan. Fins i tot, si poses la tarja del bicing... es queda pensant una estona!!!

Per cert, parlant de bicis i de bicings estrangers... aquí us deixo amb la del "bicing" de Milan (clarament és un model diferent):

I tal com vaig dir en el seu dia, els de Dolce&Gabbana la van utilitzar (^^U jaja). Aquí ja vaig explicar-ho tot :)