Quan vaig llegir "El món groc" (Albert Espinosa) vaig dir que el llibre m'havia encantat, que era fantàstic. Aquest que comento avui també m'ha agradat molt.., però no tant.
Tots els productes de l'Espinosa (llibres, pel·lícules, guions, el que sigui) segueixen uns mateixos patrons. El món groc és un bàsic, un must, un llibre que recomano a tothom. Però aquest no tant.
Segueix un mateix objectiu: mostrar que la felicitat és possible, i ho fa parlant-nos de la història d'un home que busca a nens perduts (tot i que aquest tampoc és l'argument, és l'excusa). Ell mateix havia sigut un nen perdut i ara en busca d'altres, per ajudar-los.
Tot i així, tot i que sigui una part de l'argument important, es resol ràpidament en les últimes pàgines (massa poques, tenint en compte les coses que es van dient al llarg del llibre).
El llibre, narrat en primera persona, és un continu anar i venir dels records d'ell mateix. També parla de "perles". Ell diu que al món anem trobant persones que són perles, de la mateixa
manera que al Món Groc ens deia que tenim que trobar els nostres
"grocs". El concepte és el mateix, igual. I també és un llibre que parla d'amor, és clar. All is love.
Sembla que l'estigui criticant molt i és veritat, però és que a la vegada el llibre em va agradar molt. És un xute de vida, com la resta de productes de l'Albert (no cal que parli de POLSERES VERMELLES, oi?) ;-)
- No puedo vivir sin tí
- Sí que puedes
- Sí, pero no quiero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada