L'Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un d'aquells llocs de Barcelona que poca gent coneix. O bé poca gent hi ha pujat. Arribar-hi no és del tot fàcil: s'ha d'agafar ferrocarril (FGC) fins a Peu del Funicular, i després agafar el funicular fins a Vallvidrera, on haureu d'agafar un bus o bé caminar uns 15 minuts. És obra de Joan Domènech i Estapà, del qual també us en vaig parlar ahir amb lo de la torre de la Catalana de Gas.

Té una història molt interessant que podeu llegir a la seva pròpia web, del qual en destacaré que pertany a la RACAB (Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) i que es va poder fer gràcies als diners del Sr Fabra (d'aquí el nom). Antigament hi vivia una família, la família Campos. N'eren els masovers-conserges i se'n cuidaven sempre, ja que l'observatori no podia mai quedarse sol. Durant la guerra civil també va servir per refugiar alguns acadèmics. El fill gran del Sr Campos va ser observador meteorològic i allà es va quedar fent aquesta funció.

El primer i principal astrònom va ser el Sr Josep Comas i Solà (van construir l'Observatori segons les seves recomanacions, com ha de ser!)

L'Observatori té tres línies de treball que encara es conserven: astronomia, meteorologia i sismologia. Segons la Wikipèdia, és el quart observatori més antic del món que segueix en funcionament.

Les vistes des d'allà dalt ja us podeu imaginar que són impressionants (està a tocar del Tibidabo). Foto feta des del Tibidabo (la vaig fer quan vaig anar al Tibidabo ara fa poc):

La visita es pot fer de dia o de nit. De nit és maco perquè pots veure estrelletes, però jo no hi anat perquè no tinc el cotxe a Barcelona i el transport públic és complicat per la nit. De dia el que té de bo és que no hi ha tanta gent i es pot xafardejar molt millor tot. Fins i tot vam veure les antigues habitacions dels Campos!

Aquest és el telescopi petit:

Després també ens van ensenyar el gran, que és el que s'utilitza (aquest petit ja no). Al voltant de la sala i per les diferents sales vas trobant moltes cosetes, que sí antics aparells que mesuren coses, fotos d'observacions antigues, anotacions dels astrònoms...

Aquesta cosa no sé com es deia però serveix per saber quantes hores de sol hi ha cada dia. Funciona posant una cartolina cada matí (això blau que té unes ratlles blanques, ho veieu?) i la bola de vidre fa que el raig de sol augmenti, de manera que fa cremar el paper. Com que el sol es va moment a mesura que va passant el dia, es va marcant en diferents llocs de la cartolineta blava. M'explico? (és molt més fàcil veure-ho allà mateix) :-)

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagin entrat ganes d'anar-hi ;-)