Fins fa poc tenia una companya de pis i, abans de marxar (no s'ha mort eh! ha marxat a viure al Canadà) doncs abans de marxar em va dir que s'havia llegit un llibre que li havia agradat molt i tal i qual. Em vaig fiar del seu criteri i el vaig reservar a la biblio. Un dia, setmanes més tard, va arribar. Taxan!
I ara ja l'he acabat.
Què dir-ne? M'ha encantat!!! ostres, no sé si dir que és el millor llibre que he llegit aquest any, eh? (bé, m'esperaré al desembre per pensar-ho tot amb perspectiva).
El llibre té un argument molt senzill: una noia-dona (34 anys)(més noia que dona, no??) finalitza la seva relació amorosa després de 14 anys. Això és la primera pàgina, l'excusa, el marc de fons. La noia torna al seu poble uns dies i allà comença a recordar històries viscudes. Infància, adolescència. El poble i el seu món, la seva amiga, el seu primer amor platònic..
L'argument pot semblar simple, i de fet ho és!, però el que enganxa és el caràcter de la protagonista. Una noia amb la qual moltes noies ens hi podem identificar, sinó és per una cosa és per una altra. Una noia amb 34 anys que de vegades té els seus dubtes. Gran frase la de:
Ja no pots esperar més per practicar l'edat que tens
És un llibre molt positiu però sense caure en tòpics (i ara mateix estic pensant en els llibres de l'Albert Espinosa, que sí, són molt bonics, però tot és massa pastel).
Parla també de l'amistat. Potser heu estat 15 sent súper amic d'algú i ara sou adults i no sabeu res l'un de l'altre... això passa molt. Fa pena, però passa molt! a mi em passa quan vaig a Lloret. Els amics canvien i les persones evolucionen
Jo no sé com és la Clara adulta. No sé si encara detesta les bledes [...] No sé que en pensa del Tripartit, ni de l'onada migratòria, ni de la situació de la dona a l'Afganistan...
I res, com sempre, sí, recomano aquest llibre. Però és que és molt bo, de veritat. Us acabareu enamorant dels personatges. Jo personalment em quedo amb la frase del Bernat (del qual a més, me n'he enamorat perdudament jajajajaja, quin gran personatge, el Bernat... jajaja):
Jo el que vull és dibuixar
