Imatges aleatòries (I)

Us poso algunes imatges que he vist aquests dies pel Facebook i que m'han fet gràcia (per estar vinculades al nostre món de llibres):

 

 

Avui és divendres! L'últim divendres de setembre.

Molt molt aviat serà octubre i tot serà genial. Octubre és el millor mes de l'any. Per mi octubre és igual a tardor, tot i que no sempre correspon massa (aquest any fa massa calor). La tardor és la millor época de l'any. Sí.

Signatura 400 (Sophie Divry)

Els bibliotecaris som una comunitat força tancada, rollo secta (bé, és un dir). És com si en una ciutat hi haguessin molts supermercats però quasi tots els productes sortissin d'una mateixa fàbrica...

Bueno, doncs com que la comunitat bibliotecària és així un pel friki, quan es fa alguna cosa tothom se n'entera. Si una persona crea un joc de taula per a bibliotecaris es triga menys d'un dia en que s'en enteri tota la comunitat bibliotecària mundial....... :-)

Però jo avui volia parlar-vos d'aquest llibre:

Un llibre on la protagonista és bibliotecària! Com que tothom en parlava, el vaig demanar a la biblioteca. Una novetat que feia olor a "recién forrao".

I quin és el resultat? doncs trencant totes les meves expectatives, el llibre em va avorrir.

Té frases mooooolt bones i la veritat és que té el seu mèrit, però a mi no em va agradar pas massa, que diguem.

El problema principal es que és un monòleg: una bibliotecària arriba a la biblioteca (al subterrani, a la seva secció) i s'hi troba a un usuari que s'ha quedat dormit. Llavors li fot el rollo.

Citacions que val la pena retindre (sobretot la última!):

- La Dewew es un código secreto inventado por el Eje de libros y bibliotecarios para someter al sujeto, todo. Incluso la sexualidad está clasificada. Y en varias signaturas distintas para complicarlo aún más.

- La biblioteca te da un beso mágico y todo desaparece. ¿Mal de amores? ¿Misantropía? ¿Desesperación hacia el mundo? ¿Dolor de cabeza? ¿Insomnio? ¿Indigestión? ¿Callos en los pies? Puedo atestiguarlo, no hay una sola de estas patologías que la biblioteca no pueda aliviar.

- (...) Me basta con ver un libro mal colocado en un estante, un poco torcido, un poco diferente, un poco demasiado bonito, un poco demasiado atractivo, como ese de ahí para que... Me da miedo que se caiga, me da miedo que llame la atención, y ya no consigo concntrarme... Ni hablar... Antes de... Discúlpeme un segundo... Tengo que colocarlo en su sitio.

- Los dos juntos, libro y lector, en el momento adecuado de la vida de cada uno, eso puede producir chispas, una llamarada, una hoguera, puede cambiar su vida.

- En el fondo, el lector solo viene a la biblioteca a desordenar. Por eso, para limitar los daños, es necesario vigilarlos de cerca. Mi misión puede resumirse así: impedir que los lectores perviertan el perfecto orden de mi sótano.

- Saber orientarse en una biblioteca es dominar la cultura en su conjunto, y por tanto, el mundo.

Especialistes en... (Document 197, COBDC)

Com cada mes, el Butlletí mensual del COBDC arriba als seus destinataris (el "Document").

I com cada mes, podem trobar-hi la petita vinyeta "Especialistes en..."

Aquest mes és "Realitzar el tractament intel·lectual de qualsevol tipus i suports documentals".

[Marcapáginas] Sorteo 34. Chile, MFM i UB

Hi everybody! (me estoy poniendo las pilas con el inglés jajaja).

Espero que hayáis pasado una buena semana (para los que sólo venís aquí los martes, deciros que los otros días en el blog también publico cosas, aunque no de marcapáginas :D).

Vamos allá!

En primer lugar hablaremos del ganador de la semana pasada. Bueno, ganadora: Panucci. Felidades! Recordad que podéis apuntaros hasta última hora del lunes. :-)

Ah!  last call for MILA and PERE, siguen sin dar señales de vida! Si en éstos siete días no dicen nada, el premio queda desierto y los marcapáginas vuelven a sortearse.... (me da pena pero es que no se como localizarlos!)

Bueno, hoy quiero hablaros de un descubrimiento: estos marcapáginas los venden en el Museu Frederic Marès y valen 50 céntimos cada uno:

 

 

 

Son muy bonitos :D

Y luego os quiero mostrar éstos que me hacen especial ilusión: el año pasado se celebraron los 200 años de Chile y desde el cielo arrojaron centenares de marcapáginas.

Fue poco después de irme yo, y me dió mucha pena no haberlo vivido en directo...

Aún así, un año después, he podido conseguir estos dos :-)

Son fragmentos de canciones chilenas. Los míos son: "Casamiento de negros" y "El solitario"

También estos días ha sido "La Mercè", la fiesta mayor de Barcelona. Este año lo he vivido por todo lo alto! Y bueno, en la Plaza Catalunya había muestra de entidades y asociaciones y éstos fueron los que pude recolectar:

No me enrollo más. ¡Vayamos al sorteo!

Como soy fan de la Universidad de Barcelona, esta semana el sorteo es UB total.

Espero que os guste.

Por cierto, ando buscando el marcapáginas que va dentro de la carpeta de la UB. Será el primr año en muchos años que no voy a tenerlo y ni que sea por tradición, LO QUIERO. :)

"Els secrets del Born" (Jornades Europees del Patrimoni)

Aprofitant una de les activitats de les Jornades Europees del Patrimoni (23-25 setembre) vaig fer la ruta "Secrets del Born" (inclou barri Gòtic).

Es tracta d'una ruta per carrers turístics que mostra coses que no són turístiques. La ruta la va fer l'historiador Dani Cortijo, ja conegut pel súper blog "Altres Barcelones" (em va fer gràcia conèixer en persona un tio del qual n'he llegit moltes coses :D)

Costa molt resumir en una sola entrada tot el que va dir, per tant jo us recomano que la feu i us encantarà :-) Aquí us en faig una mica d'explicació...

Bàsicament... és una ruta que serveix per desmentir totes les nostres creences.

Barcelona no tenia el barri gòtic com el que tenim i veiem ara. Es va muntar molta cosa a posteriori i amb el temps ens ho anem creient. No deixa de ser com una mena de parc temàtic! Mireu aquest edifici:

Les finestres són més falses que un duru sevillano! I també ens va ensenyar un gravat en una catedral (a la façana) que mostra una escena de la pietat de Crist... I ÉS DE PLÀSTIC!! és de plàstic perquè no el robin! XD i que m'en dieu d'aquest pont medieval tant bonic que tenim?

Què bonic i que antic, eh!!! Doncs és de 1928, no té ni 100 anys T_T. Forma part del parc temàtic jajaja. Es va fer per l'Exposició Universal, com les finestres de la fotografia anterior. Ai quina estafa.... T_T

La ruta segueix per la Plaça Sant Felip Neri. Estarem d'acord que és una de les places més maques de la ciutat :). Mil coses s'han dit de la metralla de les parets, però es va bombardejar dues vegades, i els nens que van morir eren a sota terra, però les bombes italianes eren molt xungues (com ja vaig dir el dia que vaig explicar el refugi antaeri de Gràcia, els italians aliats de Franco bombardejaven des de Mallorca...!)

El que molta gent no s'hi fixa és que la plaça és mig falsa: hi ha metralla en dos edificis... i la resta? la font no hi era i els dos edificis del davant tampoc. El dels sabaters el van moure pedra a pedra....

Els apanyos es poden veure si, com diu el Dani Cortijo, ens acostumem a mirar més enllà de l'altura dels nostres ulls. Fixem-nos-hi:

Ho haveu vist? cortar y pegar!

.

Ens van ensenyar que algunes pedres tenien coses escrites. Alguns són símbols dels constructors, altres són indicacions (LOPOV = lo pou, indica pou d'aigua), i d'altres, per sorprenent que sembli, són pedres de cementiris, de tombes.

Resulta que quan eren antijueus, es van agafar pedres de les tombes. Al costat del Museu Frederic Marès se'n veuen! inscripcions en hebreu!

I bé, seguint amb les estafes,... LA CATEDRAL és una gran xufa :-)

La façana i altres són súper recents. Ens volen vendre la moto que Barcelona és molt antiga i re de re,... ¬¬ A més posa que allà mateix hi ha l'aqüeducte i no és veritat, en realitat està aquí i així:

.

Ah! i també ens va explicar coses de tortures... per exemple, un home va estar a punt de tallar-li el cap a un rei (Ferran el catòlic?) i per càstig no el van matar, sinó que el van torturar a base de bé (tallant dits, dets, ulls, nas, pit, orelles, dents.... i metges mantenint en vida a la víctima, un horror). Això a la plaça on hi ha el museu d'història de la ciutat, amb la torre de Martí l'Humà que es va fer 100 anys després de la mort de Martí l'Humà.

I també hi ha un carrer que és el que va a la plaça St Jaume. Ara es diu "Baixada de la Llibreteria", però antigament era la baixada de la presó i tenia 100 cantonades (ruta circular) i donaven assots als delinqüents (100, 200, 300 o 400 cops).

I bé... mil coses més, el que passa és que no acabaria mai d'explicar les mil coses noves que vam aprendre. Vam veure l'edifici on Jacint Verdaguer feia exorcismes, com reconèixer prostíbuls de l'época...

Hi ha un carrer que és actualment el més estret de Barcelona i es diu carrer de les mosques perquè antigament era magatzem de menjar i hi havia milers de mosques O_O I per allà darrera hi havia la fàbrica més important de monedes en aquella época....etc. Històries mil. Com em va molar fer aquesta ruta, en sèrio!!! Dues hores que van passar volant!!!

Més informació: http://www.cultruta.com/php/apps.php 

La peli del domingo: Arrietty (Studio Ghibli)

Studio Ghibli, garantia de calidad donde las haya ;-)

Todo empezó en el bloc de mi amigo Toni, "Cementiri de Pneumàtics", dónde propuso un concurso para ganar una entrada e ir al cine a ver Arrietty con él. (aquí tenéis su entrada publicada sobre la peli) Gané y fuimos. Los dos somos muy fans de Ghibli (bueno, ¿y quien no? :D), y fuimos a Icaria a verla en VOSE. De hecho, con él ya ví PONYO EN EL ACANTILADO y aquí lo expliqué, alargándome con Ghibli hasta el infinto y más allá...

Arrietty es una "diminuta". De hecho el nombre largo en castellano es "Arrietty y el mundo de los diminutos" y se basa en la obra de los diminutos de toda la vida.

¿No veíais, de pequeños, LOS DIMINUTOS?

 los diminutooos, nadie sabe dónde estáááán

...pequeños seres bondadosos, estan viviendo con nosotrooos

Pues Arrietty es una diminuta, y como tal, no puede ser vista por humanos.

Vive con su madre y su padre en una cajita debajo de una casa, y todo es muy normal hasta que llega SHO, un niño enfermo del corazón. Y no cuento más!

Aquí los tenemos:

Cuando ves un producto Ghibli te vienen a la cabeza todas sus otras películas. Lo hablé con Toni al salir del cine, y es verdad. Todos siguen los mismos patrones. Cuando los personajes se emocionan se les hicha la cara y se les mueve el pelo :-)

Y de muchas escenas parecidas yo me quedo con una de las últimas, en las que un personaje da una fruta a Arrietty de una manera que me recordó un montón a Totoro, cuando el niño le da el paraguas a Satsuki para que no se moje :)

Además, mirad:

La primera se parece al gatobus de Totoro. El segundo personaje Toni dice que le recuerda al amigo de Conan (Conan el nen del futur) y la mujer de la tercera imagen es.... como todas las mujeres mayores que salen en las pelis Ghibli!!!! :D (en esta escena da más miedo que la MORSA DE PINGU)

En fin, una muy buena película, recomendada como todas las que hacen con el sello Ghibli, y tierna a más no poder.

Restaurant de la setmana: Les Brases (Blanes)

Crec que mai havia parlat d'un restaurant de Blanes. Som-hi doncs :)

L'altre dia vaig tenir dinar familiar, família de Blanes, i el lloc escollit va ser un restaurant que sempre havia vist però que mai hi havia menjat. Ens van tractar molt i molt bé.

La imatge l'he tret de l'Street View :-)

El restaurant és estàndar. No té una decoració especial ni té cap tret distintiu, però està força cèntric (carrer Antiga, 40), té preus estàndar (en aquest cas era menú cap de setmana i valia 12 euros) i el menjar està bo. Sembla que és un negoci familiar.

Tenen una sala abaix i una altra a dalt, on poden cabre uns dos-tres grups segons la grandesa del mateix. Nosaltres vam anar a dalt, erem uns 20.

Tampoc el lloc és molt molt gran, i això fa que tinguis  certa sensació d'apretament. Em vaig fixar que abaix també, hi ha moltes taules però estan totes força juntes. 

Vaig escollir un plat senzill perquè jo sóc senzilla menjant: macarrons de primer i butifarra amb patates de segon. Tot estava molt bo (bé, macarrons, mai enlloc són com els de casa... però eren bons, estaven prou bé, sí). De postre flam i també molt correcte.

Valoració final: 7

Varietat de menú / carta: 7

Quantitat de menjar: 7

Qualitat/ preu:7

Tracte personal: 8

Ambient del local: 6

Cop de rock, el musical

Cop de rock, una banda que fa el que pot!

Així es defineixen els nois de Cop de Rock, el nou espectacle musical de Dagoll Dagom. M'encanten els musicals on surten cançons conegudes.... ho disfruto taaaaant!!!
I vaig gaudir a tope amb aquesta obra. Què n'és, de bona!!

La història va d'uns nois de l'Empordà que coneixen tres noies de les Terres de l'Ebre. Això és tot. Històries d'amor, desamor, riure, plorar, i unes cançons fantàstiques que em van fer vibrar en tot moment.

Recordar cançons de Sau que tenia mig oblidades (Tu somreies veient-me passar pel carrer.... lalalala) i altres ben presents després de tants anys. Quin moment quan canten És inútil continuar! ... Podré tornar enrera.... Llença't.... Corren.... és molt bo, molt bo. Bones són les cançons, com podia fallar el producte??

A més que era el moment adequat per fer aquesta obra. La música en català va tenir un boom i després del boom va venir el baixón, però ara torna a fer-se lloc. I el català últimament està tant ferit!

En un moment de l'obra, se li diu al protagonista: "la música en català ja no es porta" i ell respon........

NO ÉS POLÍTICA, JO CANTO AMB 

LA LLENGUA AMB LA QUE SOMIO

Estava a tope. Us la recomano, clar que sí, però només si us heu emocionat amb cançons catalanes. Us la recomano si us heu enamorat amb un BOIG PER TU o si us heu despertat alguna vegada amb un BON DIA... i sobretot, sobretot, sobretot.... si heu nascut entre Blanes i Cadaquès :-)

I no us perdeu la cançó.............!

Cine a 2 euros!

Sempre són benvingudes les bones iniciatives entorn al món del cinema (i més si no és la primera vegada que les fan, sóc una empanada!).

Resulta que dilluns vaig anar a veure la nova de Ghibli, ARRIETTY (una preciositat de pel·lícula, en parlaré diumenge!) i em van donar una targeta que posa que els propers dilluns, dimarts i dimecres (26, 27 i 28 de setembre) podré anar al cine per 2 euros la sessió. 2 EUROS! I és il·limitat! Podeu veure pelis a 2 euros durant tres dies! (això sí: personal i intransferible).

ÉS GENIAL!

Què s'ha de fer? Doncs tant fàcil com anar al cine un dia d'aquesta setmana (entre el 19 i el 25) i ja està. Les sales adherides són QUASI TOTES.

La iniciativa es diu "Fiesta del cine", i és el tercer (tercer!!) any que es fa. La setmana vinent aniré a veure "La piel que habito", que ja fa dies que hauria d'haver-hi anat i sempre van sorgint cosetes ;) (bé, en realitat ahir vaig fer un altre intent, però vaig acabar al musical COP DE ROCK. Demà us en parlo!). Quin musical més genial!!!!

Barnatresc - Caminada de Sants

Fa un temps us vaig parlar de la caminada per Horta que vam fer gràcies a Barnatresc (aquí ho explicava). Mesos més tard hem decidit fer-ne una altra, aquest cop per Sants.

S'ha de dir que el mateix dia de la caminada (diumenge 18) era també la cursa de la Mercè, i clar, Barcelona feia goig amb tanta gent movent-se! Va haver-hi un moment que ens vam creuar, a la zona de Plaça Espanya-Paral·lel-Montjuic. A Montjuic uns pujàven i els altres baixàvem ;-)

La ruta de Sants comença i acaba al Parc de l'Espanya Industrial. En total són 13 km, i els vam fer en 2 hores i mitja. No és que sigui cap maravella de temps, és cert, però per nosaltres ja va ser molt (cal dir que ningú o quasi ningú la fa corrents, no és una cursa, es tracta de caminar). Anàvem a bon ritme i com que no feia una calor excesiva s'hi estava bé.

Jo la veritat, ja ho vaig dir i ho repeteixo: aconsello molt aquestes caminades! Primer per la raó òbvia: caminar sempre és sa. La segona raó és perquè aquestes caminades urbanes serveixen per conèixer millor la ciutat on vius. Visca Barcelona!

Més informació: Barnatresc

[Marcapáginas] Sorteo 33

Semana cargadita! Envíos, regalos, encuentros, Setmana del Llibre en Català, compras, intercambios postales...

Pero primero vayamos a los que os interesa: el sorteo.

Esta semana la ganadora es, casualmente, la que puso el primer comentario, Elvira. Como ya tengo tus datos, te mandaré un mail. Me gustaría que os tocara a todos...pero no puedo!

Aprovecho para hacer UN LLAMAMIENTO a dos ganadores que no han dado señales de vida: Mila (ganadora del pack de puntos de Roma) y Pere (ganador del pack de puntos infantiles). Si leéis ésto, dad señales de vida! (o si alguien los conoce...) Sino, los volveré a sortear!

Esta semana opto por sortear estos 4, que son del Cervantes (una estuve trabajando un mes en una biblioteca Cervantes, en Londres, y me aprecio mucho esta institución ^^). A ver si os gustan:

Os quería mostrar unos que encontré en la Setmana del Llibre en Català. El año pasado los del Què Llegeixes? hicieron esos que salían escritores (ver aquí algunos). Ahora han hecho esta colección de seis. Aunque no se aprecie, los colores son muy bontitos y son de buena calidad :-)

Y luego de curiosidad ésto:

Qué es, qué es? Loteria de Navidad! :-)

Llevan un número. Si toca, no sé, tendremos que renunciar a ellos... jejejee. La iniciativa es de Conxi i Miquel y se han ya agotado...!! 

Y de momento ya esta, que el escáner se me va a poner en huelga :)

Suerte en el sorteo (recordad, solo hace falta comentar! :D)

Bibliotecaris de Paper, núm. 25! (1er aniversari)

Com qui no vol la cosa, ja hem arribat al primer any de vida de Bibliotecaris de Paper. I a més, ho hem fet coincidir amb el número 25 (no és casualitat, reconec que ho he forçat una mica...jeje)

El cas és que el número arriba sense grans sorpreses. Havíem pensat en nou merchandising (lluny queden aquells punts de llibre de fa ja quasi un any) i alguna cosa més, però de moment només podem oferir-vos un número nou i ja està.

Estem tancant les negociacions amb nous col·laboradors, que aportaran nous estils al còmic, tant d'estil de dibuix com d'humor. Qui sap, potser haurem d'ampliar de 4 a 6 pàgines, per no aixafar-nos ;-)

La veritat és que després d'un any puc dir que estic conenta, i que tinc ganes de seguir tirant-lo endavant. Qualsevol persona que vulgui col·laborar només ho ha de dir, i estarem encantats de fer-li un lloc.

Aquí podeu llegir el NÚMERO 25

La peli del domingo: El árbol de la vida [The tree of life] (Terrence Malick)

El árbol de la vida no es una película normal. No es una película de domingo tarde. Es un poema visual con imágenes y palabras preciosas, con mucho para pensar, con muchos detalles e ideas para asumir. No es un visionado fácil.

Llegué al cine con mi madre y a los 20 minutos pensé: "dios mío, donde me he metido?" Pensaba en mi madre y en los posteriores reproches ("a que pelis me llevas!" "que rollo"). Pero no. No. La peli sigue y se supera a cada minuto. 

Poesía. Música. Sentimiento. Religión. Fe. Envidia. Amistad. Amor. Odio.

Las escenas son perfectas.

Salí sin entender algunas cosas. Por la noche las pensé más. Cada vez que pienso en la película creo que me gusta más, aunque no puedo recomendarla a todos, porque no es una película apta para todo el mundo. Con ésto no quiero decir que si te gusta la peli eres guai y sino te gusta eres un primo, no eh!!!!! pero para que te guste la película creo que tienes que dejarte llevar por lo que ves y hacerte preguntas. No todo el mundo quiere pensar viendo películas. Esto es como los dramas: hay mucha gente que no quiere ver dramas porque no quiere llorar, porque ya tiene suficiente con la vida misma.

Terrence Malick ha hecho una película que muchos odirán y muchos amarán. Yo tuve mis dudas, pero la estoy amando. Por lo que dice y por lo que no dice.

 Y Brad Pitt sale guapísimo. Yo no sé, más mayor más guapo...

Por cierto, el tráiler es de los mejores que he visto en años:

Usan la canción del Moldava, que ya he dicho alguna vez en el blog que la encuentro preciosa. Tiene mucha fuerza... y también la otra, la marcha fúnebre de Patrick Cassidy (en este caso no la conocía y creo que vale la pena que le dediquéis unos minutos.

Joder, és molt bona la pel·lícula

Restaurant de la setmana: Pim Pam Burger

Les hamburgueses i els macarrons són els meus menjars preferits. Curiosament, els macarrons FORA DE CASA mai queden tan bons, i les hamburgueses DE CASA mai són tan bones com les que pots menjar a fora (no parlo de McDonalds). Per molt que et compris carn de qualitat, panets, formatge i complements, mai et queden igual.

Hi ha hamburgueses per Barcelona que són molt bones (per exemple la del Negro Carbón) i avui us vull presentar un altre descobriment: el PIM PAM BURGER.

Descobriment no, perquè n'havia sentit a parlar. Era qüestió de deixar-s'hi caure. En aquest cas em va dir una amiga si volia anar, i entre recomanacions, ens hi vam acostar. I quines hamburgueses! Què bones!!!

Què dir del Pim Pam Burger? Bé, és un local petitet situat al Born (al costat quasi del Sandwich and Friends, del qual ja vaig parlar) i a dins te un parell de taules altes i una gran barra. El personal és molt simpàtic, almenys el que hi havia aquell dia, que ens va atendre en un català perfecte i la veritat és que era molt atent.

No és fast food, l'hamburguesa pren el seu temps. La cuina és oberta i pots veure en tot moment el procés, i quan l'acaben tries que vols que t'hi posin.

La salsa especial és molt bona. Vaig preguntar prèviament de què era però em van dir que era un secret, jeje.

Els preus són bons, l'hamburguesa et val 5 o 6 euros però et deixa ben tip!

 Direcció (mireu la web, que és ben mona!)

A tocar del c/Rec.

Valoració final: 7,4

Varietat de menú / carta: 6

Quantitat de menjar: 8

Qualitat/ preu: 8,5

Tracte personal: 8

Ambient del local: 6,5

Els dibuixos que ens han fet crèixer

Per acabar la setmana laboral (almenys la meva), avui volia fer-me ressó d'una notícia que ha aparegut aquesta setmana a la premsa: 

Bob Esponja pot produir "dèficit d'atenció" i d'altres 

problemes d'aprenentatge. (Ara Criatures)

A mi en general no m'agraden massa els personatges de color groc. Sempre he dit que els colors tant potents m'estressen XDD 

Mai he vist més de dos minuts de Bob Esponja (fins fa dos o tres mesos no n'havia sentit ni l'opening), però que consti que no tinc res contra l'esponja. Ho dic més que res pels Simpson. Amb el temps m'he deslligat d'ells (tot i que al principi m'agradaven molt, és cert)... aquells colors tan bàsics... (I per no parlar del Sr Piolín!)

Realment em van arribar a agradar molt, tenia llibres, un casette, peluche...

Bueno en fi, que la notícia no rau en els colors (cosa que hauria confirmat la meva teoria), sinó en el ritme accelerat de la sèrie!

Llavors és quan em plantejo que la nostra generació, la bona, la dels 80, no ha tingut aquests problemes d'infància perquè els dibuixos que vèiem nosaltres no eren gens accelerats... 

Un exemple:

El reconeixeu? Recordeu quanta estona (o quants capítols) trigava "l'Oliver" en creuar el camp??? Eren camps enromes, per ser la lliga de fútbol infantil :P (que per cert, a final de la sèrie fitxa pel FC Barcelona, i va en sèrio).

-

A més, hi havia molts més drames: la pobra Heidi condemnada a viure amb la tonta de la Rottermeier que li canviava el nom; el pobre Marco viatjant per tot el món passant misèries per trobar a la seva mare....

I la Candy Candy? quin drama de sèrie! (era quasi la meva preferida). Nena orfe, que va amb una família, se li mor el noi que li agrada, l'acusen de lladre, la recuperen, l'envien a un internat on troba el seu segon amor, que també acabava malament... etc .... ai en Terry, que maco era en Terry, que no feia cas de ningú... (sense oblidar el pobre i perfecte Anthony, DEP).

Jo m'alegro d'haver vist infinitat de dibuixos que m'han fet crèixer sana i feliç :-) 

Enllaços relacionats:

- Les bessones a St Claire's

La veritat sobre els "tuppers"

Tupper, Tupperware. Quina paraula tant rara, no? Taxan!

Han sigut creats per una sola i única missió: desgraciar els nostres plats. Fer-los inmengables.

Els seus creadors diran que és la millor manera de estalviar, que et fas el dinar a casa i te l'emportes a la feina... però..... 

Et facis el menjar que et facis... per MOLT BO que sigui... a l'obrir el tupper (TAPER) a l'endemà et trobaràs amb una cosa insípida i d'olor plasticosa recalentada. No hi ha més.

Aix... com enyoro la jornada intensiva...

Catalunya aixeca el teló

Dilluns vaig anar a la "gala" de Catalunya aixeca el teló, als jardins del TNC.

Va ser gràcies al Teatre Victòria i al sorteig d'entrades que va fer a travès del seu Facebook.

Va estar molt bé. Aquestes són les raons:

1) Vam poder participar amb una flashmob que seguia el ritme del lipdub començat pels artistes de la nova temporada de teatre (sino sabeu la diferència entre flashmob i lipdub podeu buscar-la al Google) (^_^)

2) Hi havia pica-pica (desenganyem-nos: a tothom li agrada picar menjar i tornat tipet a casa...)

3) La gala la presentava el MAG LARI. En sóc súper fan (aquí ja ho vaig dir!).

Què no va estar tant bé...? doncs que al jardí del TNC hi havia una línia separatòria de VIPS i "gente de a pie". Darrera de la separació hi havia actors de renom, personalitats polítiques, etc. Amb un catèring amagadet que ni vam veure :P

I per cert, tinc MOLTES GANES d'anar a veure COP DE ROCK!

Aquesta és la coreo que ens vam haver d'aprendre:

[Marcapáginas] Sorteo 32

Hola!

Sabéis? he descubierto que en mi pueblo venden marcapáginas turísticos (no lo había visto nunca) y no me puedo estar de mostrarlos:

 

Son súper bonitos, a que sí?

Cada uno vale 50 céntimos, hay siete modelos distintos.

Luego también quiería comentar otra cosa: en Barcelona estos días se celebra la Setmana del llibre en Català, en el Parc de la Ciutadella.

Han hecho un puzzle!

En realidad son 4 piezas pero la cuarta la tienes que ir a buscar allí. Un día de éstos me paso a ver si lo consigo. Los otros tres se pueden conseguir en bibliotecas y tal (de hecho, yo primero no me dí ni cuenta de que formaban puzzle... jejeje).

Y bueno, dejo de enrollarme y vamos al sorteo. La ganadora de la semana pasada es PAULA (debes estar a puto de recibir los anteriores, que tardé un poco en enviarlos) :-)

Esta semana opto por sortear unos de cómic, de la editorial Gaijin. 

Recordad que sólo hace falta dejar un comentario :-)

Espero que tengáis una feliz semana!

Biblioteca Pública de Lloret de Mar

Durant molts anys... molts... o sigui, tota una vida, Lloret es pot dir que no ha tingut biblioteca com déu mana.

Jo quan era petita anava de tant en tant a la biblioteca de "La Caixa", una biblioteca vella que no tenia gaires llibres moderns... després hi havia la biblioteca de l'Institut... que es va convertir en biblioteca municipal... però jo no hi anava gaire. Era més maca però estava dins d'un institut i clar... no. L'Institut estava a dins el complexe de la Casa de la Cultura (l'antic teatre, també molt antiquat!!!) i toooot ho van tirar a terra per fer millors instal·lacions.

La biblioteca es va moure al subterrani d'un centre comercial, a l'antic Valvi. Accessibilitat no gaire fàcil. I molt gran tampoc era... però poc a poc smeblava que Lloret ja tornava a tenir consciència del món bibliotecari... (ep, jo hi vaig anar amb els nens del Casal d'estiu ^^)--> quan hi vaig anar amb els nens de P3 del Casal, molts no sabien que era una biblioteca, no havien anat mai... ara això no tornarà a passar, perquè on hi havia la casa de la cultura ara hi ha una GRAN BIBLIOTECA, molt maca, molt gran, amb molts llibres, moltes revistes, moltes pel·lícules, moltes taules, molts prestatges.... gran, maca, una biblioteca de veritat!

... I amb una sala infantil súper xula!

(al blog de la sala infantil trobareu més fotos)

Quan vaig començar Biblioteconomia i Documentació a la UB i ho deia als meus amics i coneguts de Lloret... em miraven raru. Ara això ja no passarà mai més perquè tenim al poble una de les millors biblioteques de Catalunya, HUAHAHA!

A la revista "Lloret Informació" hi surt un article:

Diu: "...3000 m2 (...) única d'entre les poblacions similars de les comarques gironines que acompleix els requeriments del nou Mapa de Lectura Pública de Catalunya aprovat el 2008"

Pels lectors del bloc que no tingueu ni punyetera idea de què és això del Mapa, us en faig 2 cèntims: és una llista on surten els pobles de Catalunya i la biblioteca que els hi fa falta. Tipu.. "aquí una comarcal", "aquí un bibliobús".

Jo quan ho vaig sentir a dir per primera vegada pensava... "a Lloret no tenim ni els mínims". Home, teníem una mini biblioteca per un poble que, si no em confonc, ja va pels 40.000 habitants.

A la biblio hi ha prop de 45.000 documents i te'n pots emportar 20 durant 30 dies (això ja és bastant igual a tot arreu, però em venia de gust especificar-ho).

Ah! i els carnets tenen XIPS DE RADIOFREQüÈNCIA. Això és tope modern, eh! Jo només ho havia vist al C. Doc. del Disseny Hub! :-)

11 de setembre

L'11 de setembre és un dia que significa moltes coses, la majoria negatives. Els estadounidencs pensaran en una cosa (2001), els chilens en una altra (1973), ... els catalans, una altra, clar.

I últimament ens estan tocant massa els nassos.... per això, més que mai, ens dies com avui hem de dir que nosaltres estem aquí, existim! Visca Catalunya!

Vull compartir aquest vídeo amb vosaltres. Fa temps que corre per la xarxa i ahir el vaig tornar a veure. Em posa la pell de gallina. El missatge, la metàfora, la música, la tradició.. (un 10 per a la persona que hagi escollit la música!). Sou capaços de veure aquest vídeo i que no se us posi la pell de gallina???

La vida és plena de dificultats. 

L'important és tornar-se a aixecar. I lluitar fins al final

. 

Per últim, una vinyeta del genial Àlex S. Roca (un dels meus ídols "comiqueros") (avís: la imatge està retallada: la vinyeta sencera la podeu veure a la seva web)

.

Restaurante de la semana: Xemei

Hoy nos alejamos un poco del centro y os voy a hablar de un restaurante que está subiendo a Montjuic, el Xemei (Passeig de l'exposició, 85)

Xemei, que significa "gemelos" y efectivamente son los propietarios, es un pequeño restaurante veneciano con terracita.

Yo he estado allí dos veces: la primera estuve dentro y la segunda en la terraza. La primera vez estuvo muy bien, la segunda no tanto, pues en la terraza estuvimos en un rincón y se olvidaron un poco de nosotros. Prefiero comer dentro.

La comida es muy buena, pero son un poco lentos y el precio es un poco caro ya que rondan los 12-14 euros y no son muy abundantes. Si alguien quiere pedir un primero y un segundo... pues bueno, a pagar. Yo por ejemplo con un primer plato de pasta ya me quedé contenta.

Aún así, vale la pena para ir algun día (yo le tengo un cariño especial al local) :-)

Valoración final: 7,3

Variedad de menú / carta: 7

Cantidad de comida servida: 7

Calidad / Precio: 6,5

Trato personal: 8

Ambiente del local: 8

eli-ramirez

Fa dies (i dies) em vaig fer una web personal. Més que una web, és un blog , però amb una estructura i una frequència d'actualització menor.

La web és: eli-ramirez.com

Els enllaços del lateral cap a les eines 2.0 no funcionen (ho he de activar però en el seu moment em va fer mandra i vaig posar-hi un jpg, però bueno, tard o d'hora funcionarà xDD).

A la web hi poso entrades de blog només de les coses personals que fan referència a la professió i de pas hi he posat un breu cv, un enllaç als diferents números de Bibliotecaris de Paper (que s'ha d'actualitzar perquè ni està l'últim ni hi ha els enllaços), un apartat de punts de llibre (al qual algun dia hi haurà un enllaç als repetits, però tampoc trobo mai el moment de posar-hi ordre) i finalment un formulari de contacte.

Simple, però almenys és una cosa amb més cara i ulls que un blog de temes dispersos :-)