Els metges i jo

No m'agrada gens anar al metge. Suposo que, com tohom xD

Jo sóc súper mala pacient. Vaig el mínim, i aguanto sempre fins que ja no puc més,... llavors és quan he de nar a dos o tres de cop jajaja. 

Però jo em pregunto dues coses. Una, els "electros" del cor:

Com poden saber si un cor funciona bé si a la majoria de gent li batega a 200 per hora quan el pessiguen amb aquelles cosetes per tot el cos???

Jo és que quan vaig de pacient no paro de fer preguntes o_o ("perquè serveix aquest botonet?" "com saps que això funciona?" "creus de veritat que és això el que em passa?" "aquests dibuixos de la paret els han fet els pacients infantils?")

I dos, les opinions dels cardiòlegs:

 

Perquè em diu això? de fet té raó però... i si jo tingués problemes amb el menjar (que no els tinc)? i si jo hagués volgut refugiar-me en aquestes paraules per poder seguir compensant el pes del món? O_O!!

Bueno, era un bon home eh...

Després vaig entrar a medicina general i l'home tenia un quadre que SEMBLAVA LLORET... :-) jo juraria que ho era, tot i que el metge deia que "a la Costa Brava hi ha moltes pedres similars" (només era una pedra) (però era una pedra de Lloret, val?)

I res. Segueixo viva! :-) 

[Marcapáginas] Sorteo XXX + Arola Editors

Me gustaría hacer algun sorteo especial... porque es el sorteo 30!!! pero no tengo ahora mismo nada especial! (bueno, como siempre jajaja). El ganador de la semana pasada, hecho el sorteo, es PERE (passa'm les teves dades quan puguis a eliramirez82@gmail.com)

Por cierto, la ganadora del sorteo 29, Mila, no da señales de vida! ¿alguien sabe como contactar con ella? ^__^

Hoy sorteo estos cuatro:

Son de la Editorial Roca (el primero es Roca Juvenil). 

Para participar hay que dejar un comentario y listos ;-)

Yo por mi parte sigo sin novedades, aunque aprovecho esta ocasión para mirarme mi colección y sacar a la luz esos marcapáginas que yacen escondidos y sin lucir... 

En concreto, esta semana os quiero mostrar unos que ya tienen 11 años. Son de la Editorial Arola y fueron de los primeros que tuve, de los primeros que me animaron a empezar y seguir con la colección:

 

 

 

 

 

 

Aquí salen 49 pero en realidad son 51 (pero para escanear no me iba bien que me sobraran dos) :-)

Van todos juntos en una cajita negra que pone "Deixa't seduir". Fue realmente con esta colección cuando ví que los marcapáginas podían ser bonitos, que podían tener series y colecciones. Después lo dejé un poco y la verdad es que colección-colección, fue bastante más tarde...

Refugi antiaeri de la Plaça del Diamant

Aprofitant que fa poc van ser les Festes de Gràcia, vaig visitar el refugi antiaeri de la Plaça del Diamant.

Crec que fan visites ben sovint, però durant les festes van fer-ne cada dia per la tarda, de 6 a 22h (la visita dura aproximadament una hora).

S'hi accedeix des d'una porta que hi ha a la mateixa plaça (sembla una entrada de pàrquing) i des de fora estant s'hi poden veure fotografies de l'época i llegir informació al respecte:

  

Un cop dins, el primer que veus es que és estret. Ja, ja sé que la funció dels refugis no és la comoditat, però cadascun té el seu estil i aquest és estret.

Està situat a 12 metres sota terra i té una capacitat per a unes 200 persones.

Barcelona va ser una ciutat molt bombardejada. De fet, va ser la primera ciutat bombardejada sistemàticament. Els italians estaven a Mallorca instal·lats i des d'allà podien atacar tota la costa. Per la gent això era nou, perquè els atacs venien del cel i contra això poca cosa pots fer...

A Barcelona s'hi van construir 1400 refugis. Són molts! I un centenar eren a Gràcia. 

La llàstima de tot plegat és que no se'n conservi quasi cap. De fet, em va sorprendre quan la guia va explicar que els refugis, la majoria, s'han anat trobant "de casualitat". No ho entenc. No fa ni cent anys, no estem parlant de runes ibèriques! perquè se'ls troben de casualitat? Molts s'han convertit en pàrquings....

Aquest mateix es va descobrir l'any 1992.

El refugi es troba en molt bones condicions. Tenint en compte l'época i els recursos, van fer una gran feina! El dia de la visita hi havia força humitat i el terra estava moll, però la guia ens va dir que això era per causa de les plujes torrencials que van caure a Barcelona fa tres o quatre setmanes.

Els refugis es construien fent comissions de veïns on tothom col·laborava. De fet, per poder accedir al refugi havies de pagar una quota setmanal (força cara, per cert). 

Al final moltes famílies optaven per quedar-se a casa, perquè els bombardejos van durar força temps. Si es quedaven tots junts en una habitació almenys s'asseguraven sortir-ne tots en les mateixes condicions...

Les guerres són una merda (sí, és molt fàcil dir aquesta frase, no?). A vegades mires les notícies i surten imatges de guerra i penses que en el fons aquests països no estan tant lluny... espero que no haguem d'utilitzar mai aquests refugis ni se n'hagin de construir més...

Actualment hi ha dos refugis visitables a la ciutat: el de la Plaça del Diamant (aquest) i el Refugi 307 de Poble Sec (carrer Nou de la Rambla, tocant Montjuic).

La peli del domingo: Super 8 (JJ Abrams & Spielberg)

He's too stoned! 

Oh, drugs are so bad!

Esta semana he visto Super 8. 

Me encanta el cartel:

.

Me encantan las pelis de los ochenta dónde los protagonistas son niños. Bueno, ésta no es de los ochenta, pero como si lo fuera.

No es HEROES, pero el aire Goonies + ET la convierte en una buena película (aunque no se eleva a la categoría de clásico ni para mí es una peli 10/10).

El argumento es sencillo: un grupo de niños típico (la chica, el líder, el segundo líder... ya me entendéis) quiere grabar una película con una cámara Súper8, y mientras ruedan una escena, pasa una cosa extraña. Y si queréis saber más, védla.

Quizá la película hubiera pasado más desapercibida si no fuera porque la firman JJ Abrams i el gran Spielberg, aunque de todas formas ya está bien que grandes del cine hagan este tipo de películas hoy en día, a ver si se ponen de moda como años atrás se pusieron las películas de grandes catástrofes (terremotos, huracanes...).

Lo bueno de las pelis tipo Súper8 rodadas a día de hoy es que pueden atraer a un gran público: por una parte público infantiladolescentefaseuno que serian los destinatarios normales... y por otra, los adultos que fueron niños en los ochenta y que sienten nostalgia cuando ven pelis como ésta (la cual podría haber tenido una BSO más potenciosa).

 .

Mientras veía la película pensé en otra gran obra mítica de los 80, Stand by me (Cuenta conmigo). No tiene mucho que ver con Super 8... pero me han entrado ganas de verla de nuevo. :-) [Ya hablé de ella hace tiempo]

Puntación ✩✩✩✩(sobre 5)

Restaurante de la semana: El món de la tapa

El Món de la tapa es un lugar de tapas ubicado en Sants. Lo descubrimos esta semana en las fiestas :-)
.

.

No me gusta el banner porque está medio en catalán y medio en castellano (eso de tapes y tapes no me convence).

Por lo demás, el restaurante está muy bien y es baratito. Hay un montón de tapas (la tapa te vale 1,99 y la ración 3,99). Podéis ver todas las tapas en su web.

Hay platos conmbinados (8,50) y un montón de bocadillos, aunque no son del todo bocadillos: son tostadas, bocadillos sin la parte de arriba del pan ;-) [como las hamburguesas topless del Sandwich & Friends].

Tienen terracita, aunque dentro del local también se está bien y es amplio. El día que fuimos había mucha gente y nos tuvimos que esperar un poco, pero ya os digo que eran fiestas y que supongo que ese fue el motivo :)

Más información: http://www.elmondelatapa.com/

Valoración final: 7,2

Variedad de menú / carta: 7

Cantidad de comida servida: 7

Calidad / Precio: 8

Trato personal:7

Ambiente del local: 7

Francesc Català-Roca, a la Pedrera

Fins al 25 de setembre esteu a temps de veure aquesta exposició a la Pedrera (Obra Social Catalunya Caixa). Em va agradar molt!:

.

Francesc Català-Roca va ser un fotògraf (1922-1998) que va fer moltíssimes fotos de l'Espanya quotidiana dels anys 50. És com un testimoni del país que ja no existeix... tot i que això no és del tot cert perquè segur que moltes fotografies podrien fer-se ara mateix i no es notaria la diferència (potser en la roba).

Les fotos de l'exposició són totes en blanc i negre i la majoria estan súper bé. També hi ha una segona part de l'exposició on hi ha fotografia d'arquitectura (edificis moderns) que si bé per mi va ser una mica més rollo, no deixa de ser interessant (diu la web que és la faceta més desconeguda pel gran públic, i segurament tingui raó).

Bé, jo no hi entenc gaire i les fotos de la gent em van arribar, les altres no.

"Quan fem una fotografia tenim tantes possibilitats, 

punts de vista i situacions, que el simple fet de triar ja és una creació"

L'exposició es divideix en 5 parts:

- L'instant decisiu

- La mirada selectiva

- El testimoni silenciós

- Carrascosa del campo (fotos de toreros que no em van emocionar massa...)

- La memòria construïda

- Arquitectura (aquesta és la part que deia que no té tanta emoció) (per mi)
.

Aquí us deixo amb algunes de les fotografies (cortesia de Google Imatges). La primera és la que s'ha utilitzat de coberta per La sombra del viento del Zafón ;) [no ho sabia.. i quan vaig  veure la foto a la expo vaig pensar... "ah, coi!"]

 

Web de l'exposició.

Enllaços interns relacionats:

- CaixaFòrum: Un món flotant (Jacques Henri Lartigue)

- Mariscal a la Pedrera

Història de l'U (Rosa Osuna)

Vull dedicar l'entrada d'avui a un llibre infantil que em va regalar fa temps una amiga i que em va encantar. És aquest:

.

L'U és un ninu de plastelina (o fang blanc, sí) que es planteja quina serà la seva funció en aquesta vida.

El conte és entranyable, tant per les imatges com per les petites frases que va dient (un petit paràgraf per pàgina). La primera vegada que es veu s'agrada, però troba que té uns ulls poc expressius, unes cames molt petitetes i una boca que no li permet menjar entrepans.

Ell no té tot això, és simplement una figureta, i no sap quin serà el seu destí. 

A través de les pàgines anem veient les diferents possibilitats (un personatge de còmic? un súper heroi? ... acabarà a la paperera?)

Però l'U ho té clar: mentre jo sigui aquí i tu m'escoltis, m'agradaria ser el teu amic.

Em resulta un llibre encantador, i estic segura que no sóc l'única que ho pensa. Jo de vosaltres, si us agraden els llibres infantils amb un toc filosòfic, si teniu algun amic gran o petit a qui li pugui agradar, compreu-lo, regaleu-lo. És molt maco.

.

Història de l'U / Rosa Osuna

Barcelona: Thule, 2010

978-84-92595-49-5

.

Festes de Sants, 2011

I al acabar Gràcia... comencen les de Sants! :-)

[Marcapáginas] Sorteo XXIX, y Fundació Sant Romà de Lloret de Mar

Antes que nada, debo disculparme por un pequeño descuido: la semana pasada me olvidé de hacer el sorteo. Suerte que Karen se dió cuenta... jajaja que desastre.

Osea que primero voy a sortear el pack de marcapáginas de novelas, que una vez hecho se lo queda ISABEL.

Ahora el segundo sorteo, que esta vez ha habido muchos participantes! (inusual y más siendo agosto!). El pack de Roma se lo lleva MILA (creo que no tengo tus datos, escríbeme para que te los mande!). Si llego a saber que gustan tanto, hubiera comprado alguno más. Los hay de diferentes...

Bueno, como esta semana no tengo ninguna novedad en la colección, aprovecharé para mostraros unos muy bonitos que se editaron en mi pueblo hace algunos años (2004).

Los hizo la Fundació Sant Romà para conseguir fondos para reparar la parroquia (una de las cosas bonitas que tiene Lloret, entre otras, aunque en los medios de comunicación sólo salgan los borrachos de la noche :'( ...)

Los vendían a tres euros cada uno y hay 10 en total, y cada punto llevaba un número de serie que a la vez servía para un sorteo que se realizó el día de la fiesta mayor (18/11, Sant Romà).

.

Son un poco difíciles de conseguir.

Y bueno, ahora si que vamos a sortear.

Los cinco marcapáginas de esta semana son vinculados con la literatura infantil y juvenil. A ver si os gustan y no los tenéis ;-)

 

Suerte y hasta el próximo sorteo! Recordad que sólo debéis dejar un mensaje para poder participar :)

Yahoo! Research small world experiment

A través del fantàstic bloc Betes i Clicks (que us el recomano moltíssim) m'he enterat d'una iniciativa que m'ha encantat.

Sabeu allò que diuen que entre dues persones de qualsevol part del món hi ha sis graus de separació? doncs els senyors de Yahoo i de Facebook ho volen mirar de comprovar. 

El procés és el següent: entres a la pàgina de "Yahoo! Research Small World Experiment" i dius que vols començar una cadena. Pots buscar o també fer que et busquin.

Jo he optat per fer les dues coses, això de que algu em busqui em fa molta gràcia, saber que potser hi ha una noia a Hawaii que mira de trobar quin és el seu contacte de Facebook més proper a mi i tenir l'esperança que amb menys de sis pasos arribi ^_^

I també m'he posat a buscar, sí. 

Et donen la informació de la persona (la informació que ell/a mateix/a ha volgut compartir) i apa, que comenci el joc.

M'ha tocat un noi de Tel Aviv. Té més o menys la mateixa edat que jo, ha estat universitari i treballa. Et surt la informació de la seva universitat i la empresa on treballa.

Tinc un amic que es "azafato de vuelo" i em sonava que algunes vegades havia dit que estava a Tel AViv. O sigui que dit i fet, el meu primer pas a la cadena ha estat escriure-li a ell. 

La cadena ha fet un pas més, dons ell (que efectivament fins i tot hi ha passat vacances) ha passat la informació cap a un altre amic seu d'allà... i ara... esperar!

Hi haurà gent que no ho veurà massa correcte, tot això, però jo ho trobo molt interessant i divertit. A mi no sé si algú em trobarà, però jo espero arribar al meu destí abans de sis pasos.

(i sí, està clar: el joc dels sis graus s'està fent amb el facebook i per això és més possible arribar als propòsits, i que tota la gent que no té facebook en queda exclosa... no és del tot real aquest experiment, però algo és algo).

La peli del domingo: Primos (Daniel Sánchez Arévalo)

Esta película ha sido una gran sorpresa. Yo soy super fan del cine español, mucho, pero de la misma manera que soy fan, también soy antifan en cuanto a comedias absurdas se refiere (leáse "Torrente" y similares).

.

Recuerdo "Primos" en la cartelera del cine (hace bastante que no voy, espero que con la llegada del invierno se normalize la situación xD) y la recuerdo con pereza, con frases de "no, ésta no".

Pero después de oir de ella muchas veces y oir, además, muy bien, opté por verla.

Que gran peli! Me ha encantado :) No es una de esas películas que pasarán a la historia y ni tan siquiera es una de mis películas favoritas del año... pero es tierna, cómica sin abusar... y Quim Guitiérrez esta que se sale (soy fan de este chico) (desde Poblenou, eh). Sale super bien (♥♥♥♥♥).

La película va de un chico que es abandonado por la novia el dia de su boda... y con sus dos primos se van "al pueblo". Y ya no cuento más.

Aquí tenemos a los tres primos:

-

Quim no es el único que sale genial, ya que Adrián Lastra (José Miguel en la peli) también se sale. Hace un papel genial y te ries un montón con él al mismo tiempo que le coges un gran cariño. 

Y luego está el otro primo, Raúl Arévalo... que interpreta el clásico papel que sale en todas las películas españolas... (su frase: "conmigo no te va afaltar de ná, rubia") (...).

Aquí abajo, la imagen de Adrián:

.

Para más información, trailers, etc, podéis mirar la página web oficial:

http://www.primoslapelicula.com/

Espero esta semana ir a ver "Super 8". He leído cosas muy buenas y cosas muy malas, pero creo que a mí me va a gustar (ya os lo diré).

Puntación ✩✩✩✩(sobre 5)

Restaurante de la semana: Panxos

Panxos es un restaurante mexicano que está en Lloret de Mar, Girona. La verdad es que hace un montón de años que está y si vais a Lloret y preguntais a cualquiera de sus lugareños (me incluyo) es bien seguro que os sabran indicar dónde encontrarlo(Avinguda Mistral, 14, al lado mismo de la Plaça París).

La comida está buenísima. Realmente, ir a comer al Panxos es sinónimo de ir a comer bien y quedar satisfecho. El único semiproblema es que siempre -o casi siempre- está lleno y para asegurarte la comida debes reservar previamente. Y cuando estás comiendo también hay bastante gente esperando, sobretodo si es sábado por la noche. A veces dicen en la tele que hay crisi pero cuando vas a los restaurantes nunca se nota ;-)

La decoración del restaurante es muy agradable. Colores fuertes... amarillos, verdes, rojos... y objetos típicos de por allí. Os pongo alguna de las fotos que salen en su web:

La ubicación es céntrica y los precios estan bien. De hecho, se puede mirar el menú directamente desde internet (acceder al pdf), llamar por teléfono y ir a buscar la comida para saborearla tranquilamente en casa.

Más información, ver web: http://www.mexicapanxos.com/

.

Valoración final: 8'2

Variedad de menú / carta: 8

Cantidad de comida servida: 8

Calidad / Precio:8

Trato personal:8

Ambiente del local: 9

Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010 (Palau Robert)

Molta gent m'havia parlat d'aquesta exposició i al final (mesos després!!!!) he decidit deixar-m'hi caure. Si us interessa el que diré, us informo que la expo estarà crec que fins a octubre (havia d'estar-s'hi menys temps però crec que la van prorrogant!)

L'exposicó "Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010" és una recopilació que per primera vegada es fa amb objectes que han guanyat aquest premi de disseny. Jo no hi entenc massa i ho desconeixia força, però es veu que s'atorguen des de 1961 (ADI-FAD, Asociació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i el Disseny de Barcelona).Serveixen per donar reconeixement a objectes de disseny fets al país.

Aquí veiem una part de la exposició. Fixeu-vos-hi bé que hi ha moltes coses:

L'exposició està organitzada en cinc dècades, i expressa com el disseny ha passat de ser una cosa minoritària a ser part de la nostra vida, del nostre dia a dia.

M'encanta aquesta foto (bé, ma'agrada el que hi surt a la foto):

Si algun dia sóc inventora i/o, em compraré una llibreta per fer dibuixos així. De fet mentre veia la exposició m'han vingut al cap dues coses:

1) Que a Argentina hi ha escoles per a inventors (ho vaig descobrir al llibre del Marc Serena: "La volta dels 25", del qual ja vaig parlar-ne) i que deu ser guai ^^
...i oju, que ja sé que sembla que estigui barrejant dos conceptes i que inventar i dissenyar no són sinònims, ho sé. De fet la exposició no parla d'invents, parla de millores de productes existents gràcies al disseny.
Però bé, un pensament duu a l'altre.......... :)

2) M'ha vingut al cap un record oblidat: quan feiem ... mmm... Anàlisi de contingut, crec, teníem uns llibres als quals havíem d'assignar.... matèria, crec, i un era de coses de disseny. Recordo que em vaig passar l'hora mirant aquell fantàstic llibre. Era xulo...
Però no marxem del tema... aquí sota, més disseny. Parades d'autobus. 

El món està ple de disseny.

.

Disseny que no té perquè ser seriós... ;-)

 Oh Maria, keep my data safe (pendrive)

Sigui com sigui, jo recomano aquesta exposició del Palau Robert. Gratuïta, amena, interessant....

Festes de Gràcia 2011

I, com cada any, l'agost ens porta les Festes de Gràcia!

No sóc del barri però cada any miro d'acostar-m'hi per veure els carrers guarnits ^_^ (l'any passat no vaig poder pq era a Xile o_o)

Aquí us deixo amb algunes de les fotografies que vaig fer ahir (avui hi tornaré!). Aquesta és del carrer Mozart, i representa a en Mozart :-)

Al darrera del compositor hi havia ninus de gent cantant, però si poso totes les fotos no acabaria mai jejeje. El graffitti de la paret suposo que ja hi era...!

Aquesta foto segona no és de cap carrer... és d'un aparador que em va fer gràcia:

La següent és del carrer Verdi. Era un mar de pirates i sirenes! (nota: per primer cop en 15 anys, Verdi s'ha quedat fora del podi)

Més avall hi havia aquests dos carrers: el primer on, com podeu veure, hi ha els Beatles (súper currat) i la segona que l'han decorat en honor a Peter Pan.

Com que sóc fan de Peter Pan, s'ha convertit en el meu carrer preferit ;-)

Nota: al final el carrer de Peter Pan ha guanyat el primer premi. VISCA!!!

Aquest vespre tinc hora per visitar el Refugi antiaeri de la Plaça del Diamant! Fan cinc visites cada dia d'una hora aproximada cada una. Hi ha bastanta demanda... sort que vaig trobar plaça :)

Viterbo, cinc anys després

Ara fa 5 anys que vaig fer una de les millors coses que he fet mai: marxar d'erasmus. Ja ho he dit mil cops, VITERBO (a 80km de Roma) em va encantar i canviar, i jo sempre estaré enamorada de la ciutat.

Anys després hi he tornat. Mai podrà ser com llavors, però arribar allà i trepitjar aquells carrers m'ha fet sentir molt bé. Jo sempre dic que la gràcia d'aquell erasmus va ser que jo no era "2.0". Ara un erasmus seria diferent, casi cada dia escriuria al facebook i al blog... no puc negar-ho, ho faria, perquè ara el món és així (almenys el meu)...però en aquell temps estar desconectat del món era màgic. Escriure un correu cada dos o tres setmanes explicant el que estàs fent i quines excursions has fet... anar un cop per setmana al locutori a trucar a la família (sí, perquè clar, no calia trucar cada dia!!! XD).. el món seguia al seu lloc però tu eres allà, semi desconectat.... integran-te amb la gent i la cultura italiana i aprofitant cada minut per viure noves coses.

Tornes a la ciutat i veus canvis... El millor restaurant i la millor gelateria estan tancades per vacances, però el pitjor va ser trobar-se amb "L'spaghetteria" tancada! Crec que el nom oficial no era aquest, però  era coneguda així. El retsaurant dels 300 tipus d'spaghettis...

I també botigues noves i d'altres que, simplement, ja no hi són.

Li dec tant, a Viterbo... 

Em poso nostàlgica!!! XD

Al Facebook he penjat més fotos... aquí em quedo amb aquesta. Potser no és la més representativa ni la més maca, però era per triar-ne una...

Viterbo, tornaré! 

[Marcapáginas] Sorteo XXVIII & Librería El Pupitre

Buenos días a todo el mundo!

Después de unos días por Italia (y casi ningún marcapáginas... pero es que tanto arte absorbe jajaja) vuelvo a casa con ganas de viajar más y aprovechar aún más cada minuto de vida.

Hoy voy a sortear un "pack turístico":

Es un pack de 12 marcapáginas: un calendario para el próximo 2012. Está comprado en Italia y como solo valía un euro pues compré uno para sortear. Por dentro cada marcapáginas es de un lugar turístico de Roma (cómo véis en la imagen de la derecha). Fontana di Trevi, Coloseo, Vaticano....

Yo aprovecho para mostraros unos marcaáginas de la librería "El Pupitre" (La Laguna, Canarias).

Son diseños parecidos pero con varios colores :-)

.