La peli del domingo: Harry Potter and the Deathly Hallows (part 2)

C'est fini. Ya la ví!

Un poco más tarde de lo que me hubiera gustado pero ya está, ya he visto la última película de Harry Potter, la segunda parte de las relíquias de la muerte.

Mi relación con las películas es un poco de amor-odio, como casi todos que han leído el libro  supongo... Pero se debe reconocer que han sido ocho películas bastante fieles a la páginas de la Rowling. 

Me queda la espinita clavada del número 3 (Prisioner of Azkaban, 2004) ya que fue mi libro preferido y en cambio la película me decepcionó un montón, porque la relación de Harry con Sirius no queda bien expresada... pero bueno.

La última película está a la altura de todos, creo, tanto los lectores como los no lectores. Quizá no todo el mundo esté de acuerdo conmigo pero a mi me emocionó. Incluso lloré un poco :P

Ahora se ha acabado Harry Potter y es una lástima. Se me ponía la piel de gallina cada vez que anunciaban el trailer de una nueva película (con la musiquilla tin-tin-tirintin-tin-tin-tin....)

Primera imagen que salió de la primera película (Harry Potter and the philosopher's stone).

Ahora ya ha crecido un montón! ¡Todos ellos! xD

Viendo la esta última, me parece oír a Hermione decir eso de... Wingardium Leviosa! bah.. hechizos de primer año...xD

Restaurante de la semana: Novo (Blanes)

Esta semana he estado de vacaciones y por tanto el restaurante de la semana se ubica en Blanes, donde estuve para ver el ya tradicional Concurs de Focs Artificials :)
.

foto móvil xD

Novo no es un restaurante al 100%, sino que es una mezcla decafetería-restaurante. Eso quiere decir que puedes ir a desayunar y merendar, pero que si quieres comer no te esperes una carta muy elaborada. Aún así, vale la pena dejarse caer si lo que buscáis es comer rápido y en un entorno agradable.

Que es lo malo? pues lo dicho, que no es un restaurante. Hay una carta de pasta y pizza, pero son de esas de precalentado.

Que es lo bueno? primero, la ubicación: Passatge Bellaire número 2, muy cerca del ayuntamiento, playa y centro de Blanes en general. Otra cosa buena es la decoración, que está hecha con mucho gusto. Se está tranquilo, hay música de ambiente que no molesta y hay muchas opciones y packs de menú mediodía o desayuno.

Íbamos dos y nos pedimos raciones de tapas varias:

- Pan con tomate (no nos expresamos bien y nos trajeron pan normal)

- Chorizitos (estaban buenos, pero tres estaban duros, como recalentados)

- Salsichitas (lo mismo)

- Croquetas (estaban muy buenas y había bastantes)

- Tortilla de patatas (era precocinada, de las de microndas)

- Bravas (fritas cortadas en forma de brava, como en muchos sitios)

Cabe decir que no pasamos hambre. El precio nos salió a 10 euros por persona (conjunto de tapas y un par de aguas) por lo tanto, no está mal. 

Valoración final: 6'8

Variedad de menú / carta: 7

Cantidad de comida servida: 7

Calidad / Precio: 6

Trato personal:7

Ambiente del local: 7

Sense fronteres (Albert Casals)

Fa moltes i moltes setmanes, a l'abril, em vaig comprar el segon llibre de l'Albert Casals (ho vaig explicar amb péls i senyals), signat per ell, a la presentació que va fer a La Casa del Llibre de Barcelona.

.

M'el vaig llegir en un tres i no res, però ara m'he adonat que no vaig arribar a comentar-lo mai.

Qui s'hagi llegit el primer llibre, trobarà en aquest segon el mateix. Però... això és bo, eh! les històries d'aquest nano friki de cabells blaus i cadira de rodes són genials :) [aquí parlo del primer llibre].

Faré com l'anterior vegada i obriré alguna pàgina a l'atzar, només perque veieu el to narratiu:

"la meva imaginació ja es trobava literalment inundada per totes les aventures i perills fantàstics que em podrien estar esperant als deserts de Perú: cobres gegants que s'infiltren a la tenda de nit, un segrest a mans dels baduïns del desert, les nits senceres dins l'estòmac d'un camell mort per resistir el fred nocturn del desert..."

"Quan vaig marxar de casa amb nou euros a la butxaca i la intenció de dirigir-me cap a l'Àfrica no les tenia totes (...) per acabar d'afegir emoció a la situació, el dia que marxava vaig trobar un amic al qual li devia sis euros, i jo em vaig quedar amb tres"

Pq, recordeu!: viatja sense diners... ;-)

En aquest segon llibre hi ha algunes novetats. Ell segueix igual que sempre, però ara té una nòvia. La darrera part del llibre explica el viatge a Japó amb la noia (ell ja havia estat a Japó al primer llibre). 

.

La segona novetat és que inclou, a banda de les seves històries viatgeres, tres relats curts escrits per ell. Un és el "Tractat científc sobre els pingüins" (primer pàgina), on ens demostra que aquests bitxos polars són PERILLOSSISIMS. Un altre és "Volaverunt", un text més madur i adult. El tercer és "Soy un vago".

Molt recomanable si teniu ganes de deixar-vos endur per les diferents aventures arreu del món! A mi m'ha encantat! Vull viatjar més!

Adéu, Facultat!

Resulta que de cop, un dia, t'adones que ja has acabat. Que ja t'has diplomat, que ja t'has llicenciat... que els teus objectius formatius bàsics s'han assolit (oh, wait, he dit bàsics?), que has de tancar etapes i continuar amb les coses que tens obertes, o començar-ne de noves.

Quan vaig arribar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació jo no sabia si volia ser bibliotecària. De fet pensava que la vida universitària era una merda, perquè a la UaB no hi havia estat bé i en canvi fent el cicle formatiu sí. Però allò del món bibliotecari sonava bé. 

Així doncs, un dia vaig entrar per una porta, a Melcior de Palau 140... i en els últims anys he entrat i he sortit d'aquella porta milers de vegades (milers? segur que sí!). La diplomatura em va encantar, la llicenciatura no tant... 

El primer dia de classe, un home ens va dir que "marxar d'erasmus era genial". Bé, no sé si ho va dir així, però al meu cap es va quedar així. Aquella frase em va canviar tot, ja que el primer dia de Facultat JO MAI HAVIA ANAT AMB AVIÓ! ... i trobaré a faltar molt la Facultat com a agència de viatges (Viterbo, Frankfurt, Londres, Porto, Santiago de Chile i Szombathely) (si m'haguessin dit això el primer dia de classe et juro que se'm marxen tots els possibles dubtes que hagués poigut tenir sobre si continuar o no).

Mmm aquell mateix home ens va dir que a la Facultat es feia un concurs on podies guanyar llibres cada setmana. No era un non motiu per quedar-s'hi??

Han hagut anys bons i anys dolents. Jo em quedo amb tercer de diplomatura: la facultat era nostra i vam fer el que vam voler... va ser l'any de Túnez, de poder fer convenis en biblioteques escolars, del blog del dijous, de la gincama de sant jordi, dels sopars, de les bibliofarres, de la 022 i el món de la respresentació estudiantil, del vodka amb redbull, de la catalogació descriptiva que no s'acabava d'aprovar mai, del Kraf, de la misteriosa quarta planta.... i també va coincidir amb un any en que jo venia emocionada per l'erasmus i no parava de viatjar (oh Ryanair estimat que ara ens abandones!)...

Els anys següents van seguir bé: ser becària a la Facultat va ser una bona etapa, perquè treballava al mateix lloc on estudiava i al mateix lloc on em trobava els amics. Teníem un despatx que molava molt i sempre hi havia música. I també va ser l'época de la Coral,... no sonavem pas malament!!!

Però suposo que tot té un cicle, i aquest s'ha acabat. :-)

Roba d'altres temps

Quan miro fotos d'anys anteriors sempre em fixo amb la roba i penso dues possibles coses (suposo que com a tothom li passa):

- Possibilitat 1: "aquesta samarreta era súper xula!!!". Qui diu samarreta diu abric, bambes, etc. Normalment acabes pensant o bé que la peça en qüestió es va quedar petita o bé "que se'n va fer".

- Possibilitat 2: sentir vergonya aliena i pensar: "com era capaç de sortir amb això posat al carrer!!!"

Hi ha, però, la tercera opció: la opció de roba que no escollíes tu, de quan eres petit/a. Recordo algunes coses concretes que ma mare m'havia comprat -i obligat- a posar-me i que jo no podia soportar-ho.
.

Exemple: un vestit de flors que em vaig posar en algunes ocasions per anar a alguna comunió. Lo pitjor és que la meva àvia, pobra, m'havia fet un jersei que li debia haver costat molt d'esforç perquè era amb una tècnica molt extranya i jo no podia suportar-lo, però me l'havia de posar cada diumenge (jo no sé si als meus pares realment els hi agradava el jersei o bé me'l feien posar perquè la meva àvia estigués contenta).

Tenia també un anorak de color blanc. Tampoc m'agradava gens. GENS! em convertia en una mena de nena bola:

Ho veieu? sóc la bola del lateral esquerra. Era súper gruixut i a mi em molestava molt!!

Però bueno, també de tant en tant somreia (els taxans per sort, són normals):

Aquest restaurant em sembla que és un que es diu "Les Pipes" i que està a Arbúcies. Quan era petita hi anàvem molt sovint. Crec que s'hi menjava bé, però no ho recordo massa!

[Marcapáginas] Sorteo XXV!

Qué desastre! como estoy de vacaciones, había olvidado que hoy es "martes de marcapáginas" jajajaja! Espero que veáis éste post :-)

Para empezar decir que en Amsterdam casi no hay marcapáginas. Casi no hay en bibliotecas, librerías ni tiendas de souvenirs. O al menos, yo no ví :'(

Esto es mi pequeño botín:

Los dos primeros son de la casa de Ana Frank. En realidad es el mismo, pero depende como lo dobles, el texto es inglés o alemán.

El tercero lo encontré en una librería, y el cuarto lo compré (ví alguno más para comprar, pero éste me pareció el más genial de todos!).

Ahora vamos a por el sorteo. Esta semana son 4 y de la editorial "Grupo Cero".

Ya sé que no son nada especial... ;-)

Ah!! y la ganadora de la semana pasada es NAIARA. Felicitats!

Supongo que ahora ya muchos estáis de vacaciones. Que lo disfrutéis!!!!

Manel (Sa Costa Barrakes)

La primera vegada que vaig sentir una cançó de Manel vaig pensar: quin horror! Era la de "Al mar, al mar...". Vaig tenir-ne prou, inconscientment, per no escoltar-ne cap altra cançó.

El temps va passar i un dia van anunciar el seu segon disc. Es va crear molta expectativa i un dia van sonar els dos avançaments del disc: Aniversari i Boomerang.

Vaig escoltar Aniversari i la vaig trobar un rollo, perque al començament "parlaven molt".

Després vaig veure que tothom la posava al FB i al TW, i he de reconèixer que poc a poc em va encantar. I després Boomerang. I després, el disc sencer.

Poc a poc he anat fent lloc per al primer cd, i ara, he de reconèixer q m'encanta Manel. M'encanta la música que fan, el ritme, les lletres, ells, tot plegat molt bé.

Ahir tocaven a les barrakes de Blanes. Va ser un concert que "me sabió a poco", ja que un de nosaltres es va posar malalt i vam haver de tornar cap a Lloret. Però va estar molt bé, vam estar-hi força estona :-)

A més, van començar per la meva preferida: El Miquel i la Olga tornen (poseu els nens al llit, si dormen, mireu com respiren) :-)

Bibliotecaris de Paper, número 23!

Aquí el tenim!

LLEGIR-LO

És un número que us haurà de durar fins el 5 de setembre, ja que fem vacances ;)

Santa Cristina

Avui és Santa Cristina! És la festa major de Lloret ;-)

Com que cada any en parlo, no em repetiré. Aquí ho explico. I aquí també.

M'he agafat vacances per coincidir amb les festes majors de Lloret i Blanes, i la veritat és que malgrat el temps que està fent, estic gaudint un munt d'aquest estiu. 

Foto: Ahir van passar "gegants" pel meu carrer. A Lloret no tenim tradició gegantera (els nostres gegants són moderns: un mariner i una turista que es diu Miss Ling) però bueno, van venir els dels pobles del voltant (els de Vidreres, Tordera...). 

Bona festa major!

Restaurante de la semana: Picadero 5

Esta semana, restaurante "para grupos" (no lo he conocido de otra forma).

No sé cuando fue la primera vez que comí en "El Picadero"... fue con gente de la Facultad, eso seguro. Hicimos allí alguna cena de clase y luego se fue convirtiendo en un sitio al cual acudir si no había más opciones o no nos poníamos de acuerdo. Básicamente, han sido cumpleaños. 

El sábado pasado fuimos otra vez, a celebrar el 25º aniversario de un chico de la Facu. Está como siempre, aunque nos osrprendió que no hubiera demasiada gente.. (antes ibas y estaba abierto el comedor de arriba y el de abajo, y todo eran grupos).

En el Picadero se puede comer un poco de todo: ensaladas, pizzas, platos de pasta... No sé si fue mala suerte pero el sábado les faltaba comida. Alguien pidió algo que no había, y lo mismo pasó con varios de los postres.

El restaurante no es caro, pero las porciones de comida son pequeñas. Una pizza por ejemplo te vale 8 euros (todas valen 8 euros, la pidas margarita o 4 estaciones) pero es tamaño pequeño, te puedes quedar con hambre fácilmente.

Lo bueno es la ubicación, ya que está en Plaça Catalunya (Ronda Sant Pere, 7).

Valoración final: ~ 6,3

Variedad de menú / carta: 7/10

Cantidad de comida servida: 6/10

Calidad / Precio: 6,5/10

Trato personal: 6/10

Ambiente del local: si vas a comer tranquilo, 4/10, si lo que quieres es hablar fuerte, cantar, pasarlo bien, 8/10.

.

I amsterdam

Ja he tornat d'Amsterdam ^_^

M'ha encantat, i per sort no va ploure (tal com havia vist en la previsió del temps...) això sí, no em podia separar del jersei.... ¬¬

Palau de la Música: portes obertes 2011

L'altre dia vaig feien portes obertes al Palau de la Música, que va ser construït entre 1905 i 1908 per Domènech i Montaner.

No ho recordo massa bé, però crec que em va sortir a la selectivitat (Història de l'Art)... XD. No havia entrat mai al Palau!!!!!!!! sort que de tant en tant fan coses com aquestes. Estava ple de gent però ho van gestionar súper bé perquè ningú hagués de fer molta estona de cua ni a dintre tinguessis la sensació d'aglomeració.

.

La sala de concerts és súper maca i cal dir que és l'única sala de concerts modernista que forma part del Patrimoni de la Humanitat (UNESCO, 1997).

Al Palau també hi ha una biblioteca (la BOC, Biblioteca de l'Orfeó Català), però no entrava en el tour.

Una foto del Petit Palau (és la part nova, que com sempre i com en tot, no mola tant):

I una altra sala que hi havia per allà (m'explico la mar de bé, oi???) 

 .

M'encanta quan hi ha portes obertes als llocs! :-)

L'altre dia n'hi havia al Palau Güell i no em vaig enterar a temps!!!!! A veure si tornen a fer-ne....! ;-)

.

El comptador de bicicletes del Passeig de Sant Joan

Quasi cada dia baixo amb bicicleta a la feina. Aquest quasi respon a:

1) que hi hagi "bicings" disponibles

2) que no plogui ni hagi plogut en els últims 10 minuts

3) que jo en tingui ganes xD

El cas és que baixant pel Passeig de Sant Joan vaig trobar una cosa molt rara: 

.

.

Ara ja fa un parell de mesos que hi és i potser ja no sembla una cosa tan rara i segurament que ja l'heu vist moltes vegades... però, no deixa de ser curiós un comptador de bicicletes, no??

I el cas és que funciona, perquè si pases a peu no et comptabilitza.

.

La foto està feta per la nit, ja que normalment pel matí no tinc temps de parar-me a fer una foto jejeje

Mòbil supervivent

(hoy no hay marcapáginas, estoy fuera) (el sorteo lo haré la semana que viene ^^)

L'altre dia, a Montmeló, quasi em quedo sense mòbil. Bé, de fet, durant uns minuts vaig quedar-me sense mòbil >_<

Tot va començar quan jo mirava la cursa.... ben arrambada a la brana...

Vaig voler mirar l'hora que era......... i.......... la funda del mòbil era massa gran pel mòbil.

 El pobre trasto va relliscar....

 I de cop em vaig trobar sola, mirant cap avall.... amb el mòbil a trossets... la bateria dalt d'un cotxe, la tapa per un costat, la part del darrera per l'altra...

Per uns instants, ja vaig donar per perdut el mòbil... però, mira, una fotògrafa simpàtica va reunir totes les parts que va trobar i m'ho va fer arribar com va poder. I sabeu??? el mòbil segueix funcionant ^__^

.

Montmeló, Circuit de Catalunya: 24 Hores Frigo de Motociclisme

Dissabte vaig anar a Montmeló, al Circuit de Catalunya (quan era petita, assimilava el nom del poble a una muntanya plena de melons) 

No hi havia anat mai......perquè no sóc aficionada ni a la F1 ni a les motos.... (tot i que estant a Viterbo vam pagar 60 euros i vam recòrrer mitja Itàlia amb un cotxe llogat per veure'n xD).

Dissabte era la 17a edició de les 24 Hores Frigo de Motociclisme. O sigui, són motos que van amb equips de 3 o 4 pilots i condueixen durant 24 hores. Deu ni dó.

 Aquest any hi havia 45 equips (el màxim crec que són 70, però 70 són moltíssims), dels quals 16 eren francesos i 2, alemanys. Hi havia també un equip de dones i un equip de Mossos.

 

Jo no hi entenc gaire i tampoc m'ho miro quan ho fan a la tele, per tant em va sorprende força veure de tant a prop les proves que feien per posar la moto a punt, el cronometratge pels canvis de roda, etc. També em va fer gràcia veure com posen benzina, a saco (i de com la persona que ho fa ha d'anar vestida per no cremar-se en el cas que el líquid exploti). Tot això és la zona "Pit Lane" (a mi em sonava a xino, jhajajajaja!). 

I la zona del darrera on hi ha els equips es diu "paddock":

Vaig tenir la sort de anar-hi amb una persona així una mica VIP i que hi enten força, i per tant em va ensenyar tots els llocs del circuit i em va explicar un munt de coses que jo no sabia o mai m'havia parat a pensar-les (que bé a ser més o menys el mateix).

Aquí és dins la torre de control:

.

Quan estan a punt de començar, tots els pilots es posen en fila i quan es dona el punt de sortida corren cap a les seves motos. Aquesta manera de començar es diu estil "Le Mans".

Totes les motos, com és evident, han de complir uns requisits obligatoris per tal de competir més o menys en les mateixes condicions.

Aproximadament fan unes 720 voltes en 24 hores, i cada pilot només pot còrrer un màxim de dues hores. Són 4 per repartir-s'ho, però si volen també poden participar tres. El que no es pot es tenir suplents. Si un es fa mal o es posa malalt, doncs res... corres amb un de menys.

.

Harry Potter and the Deathly Hallows

No l'he vist ENCARA!!!!! joder

Sóc súper fan del Harry i no puc anar fins la setmana vinent!! T_T

M'ha fet gràcia el grup de Facebook: "Quítate niño, yo llevo 10 años esperando por el final de Harry Potter" :-)

Restaurante de la semana: Fussimanya

El restaurante de hoy sería un restaurante 10 si no fuera porque está en el quinto pino xDD (aunque la gracia también es ésa, supongo!).

Cerca de Vic hay un pueblo llamado Tavérnoles, y es allí dónde debéis ir si queréis comer 100% bien. Por precios SÚPER ECONÓMICOS te ponen raciones INFINITAS de carnes, embutidos... 

El restaurante Fussimanya nació en 1971 y prontó evolucionó también a tienda: justo al salir del restaurante puedes comprar fuets i lloganisses tan buenos como los que has comido dentro. Todo artesanal y de primerísima calidad.

¿Cuál es el problema? a parte de estar lejos, también se debe reservar con bastante antelación. 

Pero ojalá todos los problemas fuesen como éste, no? ;)

Vale la pena ir. Además alrededor del restaurante tenéis el Pantà de Sau.

La web es muy completa: http://www.fussimanya.cat

PLUS: ¿¿Qué puede ofrecer un restaurante para que me convenzan aún más de que son casi perfectos?? EXACTO!:

Marcapáginas Fussimanya

Valoración final: 9'2

Variedad de menú / carta: 8/10

Cantidad de comida servida: 10/10

Calidad / Precio: 10/10

Trato personal: 9/10

Ambiente del local: 9/10
.

La soledad de los números primos (Paolo Giordano)

Se'm fa difícil parlar d'aquest llibre, és com intentar explicar una cosa intangible, fràgil...

Per recomanació de diverses persones (però sobretot per l'Alex, que diu que és un dels seus llibres preferits) vaig començar a llegir l'altre dia el llibre de La soledad de los números primos, de Paolo Giordano.

Cal primer que definim el concepte: tothom sap que són els nombres primers, però el que potser molta gent no sap és el concepte dels "primers bessons" (números primos gemelos), que són aquells que estan quasi junts però sense poder tocar-se. Exemple: l'11 i el 13. Eternament units com a nombres primers, però eternament separats per culpa del 12.

Alice i Mattia són dos nombres primers bessons. Permanentment units. Permanentment separats.

La història comença durant la seva infantesa, on cada pateix un fet que marcarà la resta de les seves vides. En realitat el que marca el ritme de la novel·la són els petits detalls, els moments en que sembles arribar a l'ànima més profunda dels protagonistes...i te'ls estimes.

Jo realment recomano aquest llibre, el trobo molt especial. Quasi únic en la seva espècie.

L'autor, Giordano, va nèixer l'any 1982 (com jo!). És físic i és la seva primera novel·la, amb la qual ha venut milers d'exemplars (ha guanyat els premis més importants d'Itàlia).

Madame Melville

 “No tot el que s’aprèn a la vida s’ensenya a l’institut”

Feia dies i dies que volia veure MADAME MELVILLE. I no m'ha fallat, vaig anar ahir a la nit i m'ha encantat... és preciosa.

.

Aquesta versió catalana està dirigida per l'Àngel Llàcer i protagonitzada magistralment per Clara Segura i Carlos Cuevas (el-nen-ja-no-tant-nen de Ventdelplà) (ara ha crescut i mireu, mireu... mireu quin cos se li està posant... jejeje)

.

La història es situa a París de finals dels anys 60. Ell és un adolescent (15 anys) d'origen americà, i ella, la seva professora de literatura.

Podríem dir que és una història d'amor, perquè ho és, però sobretot és una història de passió, de llibertat, de dues persones que es troben en un context i en un moment molt particular de les seves vides. 

L'obra original és de Richard Nelson i es va estrenar a Londres fa poc més d'una década, i el protagonista era el Macaulay Culkin (suposo que tothom ja sap qui és:)

L'obra estarà al Teatre Borràs fins a finals de juliol, i us recomano que hi aneu! (entrades per Atrápalo, 15 euros).

Aquest n'és el tràiler:

Els castellans (Jordí Puntí)

Vaig veure aquest títol imprès en un llibre a la biblioteca i em va atraure. "Els castellans" sonava provocador i a dins hi havia fotografies nostàlgiques que explicaven històries viscudes...i me'l vaig emportar.

Al començament no li trobava massa el què ("els pares deien, no mengis pipes que fa castellà") però poc a poc vas llegint i vas entrant en aquelles històries d'aquells catalans que miraven encuriosits els castellans que anaven arribant provinents del sud.

En realitat és una adaptació, un recull de relats que el propi autor havia anat publicant a "L'Avenç". Són retalls de la seva infància, del Manlleu dels anys 70 i de les històries d'uns nens que tenien el barri dividit i es tiraven pedres, entre uns nens que anaven als hermanos i els altres a l'escola nacional... però nens amb les mateixes aspiracions, al cap i a la fi.

I com diu el propi autor, si abans eren castellans ara són xinos i moros, fins que la normalitat sigui prou present com per oblidar les etiquetes...

"Ara la gent diu: "els moros", "els negres", "els xinos". Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present. Però no serveix de res, no se n'aprèn res: la funció busca nous arguments cada dia."

[Marcapáginas] Sorteo XXIV y Biblioteca Pompeu Fabra Mataró

Hay bibliotecas que son super-atentas con los marcapáginas. Y la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró es una de ellas.

Hace trece años que existe y cada año, por su aniversario, editan un marcapáginas. Bueno, de hecho ya son dos, porque desde el sexto año que hacen la medida pequeña y la grande:

Año 1, 2, 3, 4 y 5:

Año 6, 7, 8

Año 9, 10, 11:

Año 12:

Lo sorprendente es este último año, el 13. ¡Hicieron 8! ... 7 de grandes siguiendo una escalera de color y uno de pequeño con todos los colores juntos. "Escala Sonocromàtica de Neil Harbisson".

Detalle máximo cuando recibí un correo electrónico por parte de la biblioteca ofreciéndome el juego entero. ¡Son unos craks!

Y nada, que ojalá todas las bibliotecas hicieran como ellos...! :-)

Y bueno, ahora vayamos a por el sorteo.

La semana pasada fue un éxito de participación (deberé buscar más "Salamandra" para sortear, que atraen a mucha gente jajajaj). Sois 9 los participantes y los marcapáginas se los lleva Patricia. Felicitats!

Y bueno, esta semana tengo 4 de la editorial Paulinas:

El proceso es el de siempre: dejar comentario para participar :)

Ah! IMPORTANTE! EL MARTES SIGUIENTE NO HABRÁ SORTEO. ESTARÉ FUERA, EN AMSTERDAM. POR TANTO, EL RESULTADO DE ESTE SORTEO SE SABRÁ DENTRO DE DOS SEMANAS. Espero traer algun bookmark de por allí para sortear ;-)

Bibliotecaris de Paper número 22!

El número 22 de Bibliotecaris de Paper ja està disponible...!

AQUÍ

Com l'anterior número (i segurament, com el següent ;D) es tracta d'un número força estiuenc, amb les biblioplatges com a protagonistes.

Però de fet, hi ha de tot...

Un bibliotecari torturat

Cinema a la fresca a Barcelona

Aquesta setmana no he vist cap peli... però com que és estiu us deixo amb informació sobre on podeu veure cinema a la fresca (gratis o no gratis)

En primer lloc, el clàssic: Motjuïc, "Gandules 2011"

És ja la novena edició i projecten pel·lícules al jardí del fosat del castell. És del 4 de juliol al 5 d'agost, a les 22.30 h. Important i interessant: són VOSE.

Per aquesta setmana hi ha:

- Dilluns: Malditos bastardos (Tarantino, 2009)

- Dimecres: A propósito de Elly (Farhadi, 2009)

- Divendres: Dónde viven los monstruos (2009)

 Ah, i si aneu abans (a les 21h) hi ha concert.

 ----------

Prop d'allà tenim el Mecal Air, al Poble Espanyol.

El Mecal projecta curtmetratges cada divendres i dissabte, fins a principis de setembre (del 3 de juny al 17 de setembre). Només valdrà 2'50 euros si imprimiu el flyer que trobareu a la pàgina web.

----------

Les Cotxeres de Sants també projecten pel·lícules, i gratis. 

Només, però, juny i juliol. A dia d'avui encara podeu veure aquest dijous PA NEGRE i el vinent, AMADOR. Són a les 22h, al pati del centre.

----------

Sense deixar els centres cívics, també cal destacar la interessant proposta dels cc de Collserola: "Cinema a les Estrelles". Aquestes són les projeccions:

Centre cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán
A la terrassa espai cafeteria.
Dijous 14, L'home del braç d'or
Dijous 21, L'estranger
Dijous 28, Desviament

Centre cívic L'Elèctric
Al Jardí del centre cívic.
Dijous 22, Lluna Nova

----------

Torre Jussana no es queda enrera i ofereix, dins el seu marc temàtic, cinema sobre la realitat del món associatiu.

Una ja l'han fet, però encara esteu a temps de veure "Unidos por el flow".

----------

Centres Comercials també s'hi uneixen, com el cas de L'illa Diagonal, que durant aquest mes de juliol projecten pel·lícules a l'interior del seu pati.

Són el dijous a les 22h, i entrar-hi val 2 euros. També VOSE.
Encara podeu veure:
- 14 de juliol: Juno
- 21 de juliol: Slumdog millionaire
- 28 de juliol: Gran Torino
- 4 d'agost: El concierto

----------

I finalment, l'Ateneu Barcelonès: "Cinema a la fresca sota les palmeres" (21.45)

- Dimecres 13: Benvinguts al nord

- Dimecres 20: La red social

- Dimecres 27: Tengo algo que deciros

I això es tot. Si sabeu de més les afegeixo!

Restaurante de la semana: Centfocs

Centfocs es uno de esos restaurante que sirven para quedar bien. Es decir, ¿que viene un amigo o pariente a la ciudad y no sabes dónde llevarlo? pues el Centfocs está bien.

Primero porque es céntrico (Balmes, 16). Segundo, porqué es barato (menú mediodía 9'75), y tercero porqué por dentro es bonito, es elegante.

Fotos sacadas de la web del restaurante

Arriba hay un restaurante para 120 personas y abajo otro para 70 más.

La carta se puede consultar en línea (el menú del día no), y también hay menús para grupos.

La verdad es que la relación calidad-precio está muy bien, lo que pasa es que justamente la camarera que nos atendió dejaba un poco que desear (y ni tan solo hablaba catalán). Eso sí, fueron rápidos en el servir.

Valoración final: 7'3

Variedad de menú / carta: 6/10

Cantidad de comida servida: 7/10

Calidad / Precio: 9/10

Trato personal: 6/10

Ambiente del local: 8'5/10
.