24 de març 2011

Tres veces uno [Gabrielle Piquet]

De tant en tant entro a una biblioteca, on hi ha els còmics, i n'agafo algun. Miro la "coberta" (m'agrada més dir portada, només diem coberta els bibliotecaris, a mi no m'agrada jajajaja) i si m'agrada el que hi veig, l'obro. Si l'estil de dibuix m'agrada me l'emporto, però sino doncs no... (l'argument no me'l miro).

Bé, he topat amb "Tres veces uno", de Gabrielle Piquet.
Són tres històries separades. Estan bé, però bé... no són tampoc gran cosa.


El tipu de dibuix, però, m'ha agradat molt. I no pas pels personatges, no... sinó pels paisatges urbans. Jo no sé dibuixar gaire les ciutats. No em surten... i Piquet les difineix d'una manera indefinidament perfecta, com si estiguessin fetes amb un sol traç:
 

 Uns entorns súper macos, i el mateix passa amb els interiors. Veiem restaurants, habitacions, hotels... amb traços simples però cuidats al màxim detall. M'encanten.

I bé, que dir de les històries... poca cosa. La primera és d'un home que es mor i deixa l'encàrrec de ser enterrat prop de la "Pajarera"... després la història d'un periodista... i finalment (potser la que més m'ha agradat) és la d'un nen superdotat que no troba el seu lloc al món.

I d'aquesta última us selecciono dues il·lustracions, quasi les millors del llibre.


(m'encanten els peluixos... i més la manera de fer-se presents, 
personatges secundaris que prenen força!)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails