25 de març 2011

Ruta pel Cementiri de Poblenou

Diumenge vaig anar al Cementiri de Poblenou. No, no hi tinc a ningú: vaig anar a una visita guiada (Ruta del cementiri de Poblenou).

Cementiris de Barcelona organitza cada diumenge la ruta dels cementiris. Alterna Poblenou i Montjuic (1er i 3er diumenge Poblenou, 2n i 4art Montjuic). De moment només hem vist aquest, i està súper bé. Si us interessa mínimament la història de Barcelona, no haurieu de perdre la oportunitat de fer-ho (a més, són gratuïtes).

La parada de metro més propera és Llacuna (<5 min). Quan arribes a la porta, si mirem amunt, veurem un àngel de pedra. És l'àngel del judici final i per això porta una trompeta a la mà. Sabeu que en un cementiri mai veureu àngels tocant la trompeta?

Antigament, en l'época de les muralles, Barcelona enterrava els seus morts sota les esglèsies parroquials, en foses. Però era poc higiènic i els hi faltava espai... per això van muntar aquest. Però en aquella época (ca. 1775) això era EL QUINTO PINO, i fins i tot van haver de fer fora als llops (O_O). Ningú volia ser enterrat aquí, on a més, corre la llegenda que els pobres de la zona veníen a robar als cadàvers, traient tot el de valor i roba i fent d'ells butifarres i sabó.

La guia era la canya. A veure si us toca la mateixa (es diu Montse).

Aquí tenim una mostra d'un epitafi. És d'un home que tota la vida va estar bé i sa, i justament el dia que va venir el metge, a l'endemà es va morir.


També van sortir altres exemples, com el que deia.... "Rep-lo, Senyor, amb la mateixa alegria que jo te l'envio" (la viuda alegre, por lo menos).
Es veu que dos cops l'any fan visites teatrelitzades, però que hi ha tanta demanda que has de reservar amb mooolta i moooolta antel·lació.

Al cementiri de Poblenou hi ha molts famosillos enterrats: Narcís Monturiol, Valentí Almirall, Narcís Oller, la Lola Anglada, la Mary Santpere...i Clavé, els dels cors (musicals).


Jo no ho sabia, però Clavé va morir pobre i va ser un grup de gent qui li va pagar l'enterrament aquest i l'estàtua que hi ha al Passeig de Sant Joan. I un cop a l'any venen i li canten.

La explicació va seguir...segur que molta gent ja no llegeix fins aquí, però bé... jajaja! tampoc vull explicar-ho tot perquè si no, farieu la visita i no faria gràcia!!! 

Només vull dir un parell de coses més:

1) Que cap al final de tot hi ha l'escultura més important i la més maca de totes:


El petó de la mort la van fer construir uns pares que veien que el seu fill, fort i jove, s'estava morint. És una mort com dolça, sense patiment,... un defallir.
Lo fort és que si mires a la cara de la mort, et segueix amb la mirada vagis on vagis. Molt fort...

2) Una altra tomba famosa, la del SANTET.
El Santet era un jove molt i molt bo que va morir per les cremades al voler salvar una gent d'una casa en flames. Al santet se li han atribuït miracles i avui en dia mireu com està la cosa!:


La gent ha comprat les tombes del costat perquè mai siguin ocupades! i ara és un petit santuari... i ah!!! el noi es deia Francesc Canals i Ambrós, doncs bé, a la B d'Ambrós, al forat de dalt, s'hi pot veure miraculosament la seva cara... de veritat! jo la vaig veure... és curiós... bé, és quan mires un núvol que té forma d'alguna cosa, no??

Per últim-últim us deixo amb una última foto, perquè penseu una estona:

No vivim de manera tant diferent, no...?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails