23 de març 2011

Museu del Joguet de Catalunya (Figueres)

 El dia que vam anar al Monestir de Sant Pere de Rodes, per la tarda vam anar al Museu del Joguet de Catalunya (està a Figueres). Està ubicat al centre (tocant la Rambla, literalment)
Em va agradar molt. De fet ja feia temps que tenia en ment anar-hi, però sempre passa que mai trobes el moment!!! 

Potser el que vaig trobar a faltar era una mena d'actualització... o sigui: el museu està molt bé perquè juga molt amb el tema de la contextualització. Al costat dels jocs i joguines hi ha textos i moltes fotos (alguns de personatges mediàtics) i per l'espectador és més fàcil veure com s'hi jugava o de quina época en concret parlem. Però clar, li falta el punt d'actualitat. No sé, tampoc massa cosa, però una mica d'evolució sí. Potser 3 o 4 peces de cada dècada... o una evolució de Barbies, per exemple (només tenen la primera).

Bé, però en general bé. 
A la pàgina web hi ha una guia de visita. El museu està separat per temes.

Primer surten jocs antics, com daus egipcis i coses així. A mi em va fer gràcia l'auca aquesta que us he reproduït aquí sota. Potser no s'aprecia massa però en comptes d'una auca de jocs sembla....... un kamasutra.


A la part oposada hi ha cotxes de llauna i trens. Un és especialment emotiu, i és que va pertànyer a Salvador Puig i Antich (la donació la van fer les seves germanes). Just devant del tren hi ha una rosa clavada al vidre.

(hi ha una foto d'un petit Salvador 
il·lusionat, amb un gran somriure...)
.
També hi ha jocs de taula, clar. A nosaltres ens va fer gràcia el subtítol d'aquest joc: GANE MILLONES MONOPOLIZANDO LOS GRANDES ROTATIVOS MUNDIALES! sí, visca la monopolització! visca el capitalisme! jajajaja


O nines. N'hi havia un munt, també. 
Nines maques, nines lletges, nines amb cabells grocs, nines calbes...  i bé, la foto que teniu aquí a sota és d'una nina malalta i dels materials que s'utilitzaran per curar-la (una gran serra, unes potents alicates...). Lo millor és la petita il·lustració que hi ha a la paret, amb un doctor serrant una nina per la meitat i una nena patint per la seva amigueta de plàstic.

Hi havia un paperet explicatiu que posava: 
"Clínica de nines. Operacions sense dolor"

I bé. La següent fotografia també em va fer molta gràcia.... un blanc amb panxulina i escopeta que fa que una cabra li arrosegui la girafa que ha caçat... i un negret a punt de ser menjat per un cocodril i un altre cridant dalt d'una palmera.... jejeje. Típic de l'época....
.

Per acabar vull comentar que també hi ha una part Dalí (a qualsevol cosa de l'Empordà hi trobem un trosset Dalí). Surten fotos de la seva infància i adolescència, així com un ósset de peluix que va ser regalat per Lorca a Dalí i la seva germana (l'ositu en qüestió es diu "Don Osito Marquina").


Bé doncs fins aquí el museu. Té moltes més coses, clar, però amb això ja us feu a la idea de si és del vostre interès o no. Jo crec que és maco tenir un museu així a Catalunya... o sigui que si algun dia pujeu per allà no us costa res donar-li un cop d'ull. La visita la podeu fer en una horeta :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails