Com crear un bloc (nova "aventura docent")

Ara he agafat una mica de gust a això de "fer de profe".

Aquest és el meu proper curs:

A DIXIT, com podeu veure. :-)

Estic nerviosa, no sé com anirà. A més, és la primera vegada que m'hi trobo tota sola i de manera presencial (el curs del cobdc era virtual) però bé. És un tema que el tinc força per la mà i espero no posar-me gaire histèrica...! jajajaja.

Si aneu a la web del Departament de Benestar Social i Família i cliqueu on posa "Recursos per a professionals > Programa de formació", surt. O sigui...AQUÍ (objectius, continguts, metodologia...) i el que queda més mono de tot:

(Que voleu que us digui, jo sóc molt simple, a mi aquestes coses em fan gràcia!).

Bé, doncs ja està. El curs és el dia 27 d'abril de 16 a 19h (3 hores parlant, OMG, espero no quedar-me en blanc O_O!!!)

TRND España

Fa molt de temps, molt, (molt), em vaig registrar a una web d'aquestes de promocions. (com sempre....jajajaja) Però no li vaig donar mai cap mena d'importància. Era una web que optaves a rebre productes a casa, provar-los i després opinar. Però passava dels correus...

I bé, fa poc algú me'n va tornar a parlar. Vaig tornar a la pàgina i vaig veure que hi havia un projecte actiu: SOYJOY, que són unes barretes de soja i fruita:

M'hi vaig apuntar... i he sigut escollida! :)

El funcionament és aquest: tu mires el projecte i si t'interessa, envies "candidatura" (dius els motius pels quals vols participar i tal). I al cap d'uns dies et diuen si sí o si no.

O sigui que aviat rebré les barretes. Això és el que em correspon:

Para ti:

• 7 snacks SOYJOY (32 gr.), uno de cada sabor: fresa, manzana, plátano, naranja, arándanos, espino blanco y goji, y ciruela.
• 1 Guía de proyecto con información exclusiva.

Para repartir entre amigos, conocidos, compañeros de trabajo y familiares:

• 21 snacks SOYJOY (32 gr.), tres de cada sabor: fresa, manzana, plátano, naranja, arándanos, espino blanco y goji, y ciruela.
• 16 postales.
• 1 Manual de investigación de marketing.

Em fa molta gràcia, la veritat ^_^'

M'he apuntat a un de colònies però no m'ha tocat, i també a un de ¡ZAS! (encara en procés).

Si algú vol participar que m'ho digui i us passo un enllaç... val, sí, podeu fer-ho sense el meu enllaç... però no sigueu rancis, si us convido jo em donen tres punts, que no són masses, però així tots contents :-))))

Per cert, si alguna vegada us heu registrat a "es-facil" i us heu desesperat perquè el comptador de cèntims no pujava.... us confimo que.. FUNCIONA.

He trigat la tira, cert, però d'anunci en anunci he arribat als 60 euros. I els he cobrat! (és una pàgina que et paguen 3 cèntims per cada mail publicitari que reps, i potser tenvien un o dos a la setmana.... jajajajaj). Bé, en realitat va ser el mes passat. Però ja torno a tenir 2 euros i pico acumulats! jajajajaja

Qui m'anava a dir que algun dia els cobraria???? anda que no van bé, 60 euros quan menys te'ls esperes ^__^

(i lo mateix, si voleu fer-vos de la pàgina, aviseu-me, no sigueu ranciets... deixeu que us convidi jo!!! :-D) (SEGUIU AQUEST ENLLAÇ)
.

[Marcapáginas] Librerías Gandhi

Hola,

Esta semana no hay sorteo.... me he dejado mis marcapáginas repetidos en otra parte y ahora no tengo nada para ofreceros! pero la semana que viene vuelvo sin falta!

El resultado del sorteo de la semana pasada también lo dejo para la semana siguiente.

Aún así, como estos días me han llegado varios marcapáginas nuevos, os enseño los que me han hecho más gracia :-)
.

Son marcapáginas mexicanos para fomentar la lectura (Gracias Karen por el intercambio!)

Son geniales, no? ^_^

Y luego éstos (en este caso los compré... no suelo comprar muchos pero estos ya los tenía vistos hace tiempo en un blog de un coleccionista y cuando los ví para comprar no pude evitarlo... adoro este puzzle!)
.

2n Ral·li d'autobusos clàssics entre Barcelona i Caldes de Montbui

 L'altre dia, tornant de Montserrat, vam veure que a Plaça Espanya (Barcelona) hi havia un muuunt d'autobusos antics:

Es veu que l'empresa Sagalés, TMB i ARCA (Associació per a la recuperació i Conservació d'Autobusos) van organitzar el 2n Ral·li d'autobusos clàssics entre Barcelona i Caldes de Montbui... i dissabte estaven tots exposadets.

Hi havia més de 40 busos de totes les époques... i no només catalans! A més, en alguns t'hi podies pujar i tot! (....jo és que sóc com una criatura, ja sabeu... i aquestes coses són molt guais, jajajajaj)

Hi havia el bus de Jovi !!! :-) 

(en aquest, però, no t'hi podies pujar, buh!)

Aquí un exemple al qual sí podies pujar. Veieu quina cara de felicitat que faig? si és que està clar: si no haguès estat bibliotecària, m'haguès fet conductora d'autobusos. Sí. Je!

 Aquí els innovadors ALSA. Em pregunto, però, si als bancs que hi ha a la part superior eren per a clients... perquè clar, ni cinturó de seguretat ni punyetes! ... Mmm... i si era per clients.... era pels rics o era pels pobres, estar allà dalt?

I aquí, per últim, un autobus tipu-Londres (també n'hi havien hagut, a Barcelona, pel que es veu!)

I això és tot. La exposició només va durar un dia o dos... era maca de veure, però són d'aquelles coses que descobreixes tot passejant i de casualitat. És per això que m'encanta viure aquí....!!!!!

La peli del domingo: Never let me go (Nunca me abandones) [Mark Romanek]

Después de ver Black Swan me dije: "es la mejor película que he visto hasta ahora, pero aún queda mucho año por delante". Ni un mes he tardado en quitarle el liderazgo: Never let me go es buena. Muy buena... Es de esas pelis que sabes que te van a gustar antes de verlas.

Me gustaría deciros que la veáis sin saber nada del argumento, pero en algunas webs e incluso la Wikipedia, ya te chafan en la primera línia. De hecho no es un secreto, la peli va de lo que va y ya está... pero repito, es mejor ir a verla sin ninguna referencia.

Esta basada en un libro de Kazuo Ishiguro (2005). Por decirlo de manera básica, la película va de tres niños (Kathy, Ruth, Tommy) que viven en un orfanato perfecto, Hailsham. Los tres forman un triángulo amoroso y los tres deberan aprender a hacerse adultos, porque los niños de Hailsham son especiales y cuando son adultos...lo siguen siendo, claro.

Con esta premisa base, ya podéis ir a verla.

No es una película fácil de digerir. Es un drama... pero no un drama de los que te hacen llorar todo el rato, sino un drama para ir sinténdote mal progresivamente y acabar explotando.

Sin revelar el argumento, diré que mi escena "favorita" es cuando los niños intercambian fichas por regalos. Yo creo que es el momento más triste, aunque un halo de felicidad los envuelva. Pienso en esa escena casi cada día desde que ví la película, y no sé del todo porqué. Supongo que es por las miradas que intercambian los vendedores. O no. No lo sé.

Me gustaría decir que es una peli 10/10, pero no, para mí no. Pelis "10/10-eli" hay como mucho una cada año (¡como mucho!) y no me ha llegado tan al fondo como Héroes o los Chicos del coro (por decir algo). Pero si tuviera que ponerle una nota, le pondría 9 con algo.

La peli está en pocos cines, como siempre pasa con las películas buenas. Dejaros de Torrentes y optad por ésta, de verdad!

Puntación ✩✩✩✩(sobre 5)

Restaurante de la semana: 7 Portes

El otro día comí en el restaurante "7 Portes". Es un restaurante de categoría! :P (le va a dar un poco de glamur a la sección ^^)

7 Portes se inauguró en 1836. Su primer chef fue algo así como el Ferran Adrià del s.XIX... y además ¡ojo! fue el primer edificio de la ciudad en tener agua corriente y además, allí se hizo la primera foto de España.

Esta en la Barceloneta, cerca de dónde yo trabajo (y de hecho, al lado de la Facultat de Náutica, UPC). En esas mesas han pasado personajes tales como Miró, Picasso, el Che Guevara, Dalí.. toda la familia real, Tarradellas, John Wayne, Pele, Ava Gardner, Charlton Heston, Lola Flores, Yoko Ono... un montón de gente!

Tiene la parte restaurante y la parte de salones. Hay muchos salones privados con capacidades variadas, incluso privadísmos para 2 personas!

La comida és típica mediterranea-catalana,sobretodo especializados en arroces. Y tienen un montón de vinos (la carta se puede consultar en línia, a la web mencionada anteriormente).

El ambiente del restaurante es muy bueno, tranquilo... y supongo que no hace falta decir que el trato del personal es impecable (si incluso viene un "retira-migas" entre la comida y el postre, je).

El horario de la cocina es de 13h a 1, sin interrupción.

Dirección: Passeig Isabel II, 14 (teléfono: 93.319.30.33)

Valoración final:9

Variedad de menú / carta: 9/10

Cantidad de comida servida: 9/10

Calidad / Precio: 8/10

Trato personal: 10/10

Ambiente del local:9/10

Ruta pel Cementiri de Poblenou

Diumenge vaig anar al Cementiri de Poblenou. No, no hi tinc a ningú: vaig anar a una visita guiada (Ruta del cementiri de Poblenou).

Cementiris de Barcelona organitza cada diumenge la ruta dels cementiris. Alterna Poblenou i Montjuic (1er i 3er diumenge Poblenou, 2n i 4art Montjuic). De moment només hem vist aquest, i està súper bé. Si us interessa mínimament la història de Barcelona, no haurieu de perdre la oportunitat de fer-ho (a més, són gratuïtes).

La parada de metro més propera és Llacuna (<5 min). Quan arribes a la porta, si mirem amunt, veurem un àngel de pedra. És l'àngel del judici final i per això porta una trompeta a la mà. Sabeu que en un cementiri mai veureu àngels tocant la trompeta?

Antigament, en l'época de les muralles, Barcelona enterrava els seus morts sota les esglèsies parroquials, en foses. Però era poc higiènic i els hi faltava espai... per això van muntar aquest. Però en aquella época (ca. 1775) això era EL QUINTO PINO, i fins i tot van haver de fer fora als llops (O_O). Ningú volia ser enterrat aquí, on a més, corre la llegenda que els pobres de la zona veníen a robar als cadàvers, traient tot el de valor i roba i fent d'ells butifarres i sabó.

La guia era la canya. A veure si us toca la mateixa (es diu Montse).

Aquí tenim una mostra d'un epitafi. És d'un home que tota la vida va estar bé i sa, i justament el dia que va venir el metge, a l'endemà es va morir.

També van sortir altres exemples, com el que deia.... "Rep-lo, Senyor, amb la mateixa alegria que jo te l'envio" (la viuda alegre, por lo menos).

Es veu que dos cops l'any fan visites teatrelitzades, però que hi ha tanta demanda que has de reservar amb mooolta i moooolta antel·lació.

Al cementiri de Poblenou hi ha molts famosillos enterrats: Narcís Monturiol, Valentí Almirall, Narcís Oller, la Lola Anglada, la Mary Santpere...i Clavé, els dels cors (musicals).

Jo no ho sabia, però Clavé va morir pobre i va ser un grup de gent qui li va pagar l'enterrament aquest i l'estàtua que hi ha al Passeig de Sant Joan. I un cop a l'any venen i li canten.

La explicació va seguir...segur que molta gent ja no llegeix fins aquí, però bé... jajaja! tampoc vull explicar-ho tot perquè si no, farieu la visita i no faria gràcia!!! 

Només vull dir un parell de coses més:

1) Que cap al final de tot hi ha l'escultura més important i la més maca de totes:

El petó de la mort la van fer construir uns pares que veien que el seu fill, fort i jove, s'estava morint. És una mort com dolça, sense patiment,... un defallir.

Lo fort és que si mires a la cara de la mort, et segueix amb la mirada vagis on vagis. Molt fort...

2) Una altra tomba famosa, la del SANTET.

El Santet era un jove molt i molt bo que va morir per les cremades al voler salvar una gent d'una casa en flames. Al santet se li han atribuït miracles i avui en dia mireu com està la cosa!:

La gent ha comprat les tombes del costat perquè mai siguin ocupades! i ara és un petit santuari... i ah!!! el noi es deia Francesc Canals i Ambrós, doncs bé, a la B d'Ambrós, al forat de dalt, s'hi pot veure miraculosament la seva cara... de veritat! jo la vaig veure... és curiós... bé, és quan mires un núvol que té forma d'alguna cosa, no??

Per últim-últim us deixo amb una última foto, perquè penseu una estona:

No vivim de manera tant diferent, no...?

Bookworm (Foursquare)

Recordeu que fa uns quants dies us vaig parlar del Foursquare?

Avui he desbloqujat la xapa bookworm (traducció oficial: Ratón de biblioteca: ¡nerd!). No me l'esperava, l'he desbloquejat a DIXIT. És súper maca, a que sí? :-)

Tres veces uno [Gabrielle Piquet]

De tant en tant entro a una biblioteca, on hi ha els còmics, i n'agafo algun. Miro la "coberta" (m'agrada més dir portada, només diem coberta els bibliotecaris, a mi no m'agrada jajajaja) i si m'agrada el que hi veig, l'obro. Si l'estil de dibuix m'agrada me l'emporto, però sino doncs no... (l'argument no me'l miro).

Bé, he topat amb "Tres veces uno", de Gabrielle Piquet.

Són tres històries separades. Estan bé, però bé... no són tampoc gran cosa.

El tipu de dibuix, però, m'ha agradat molt. I no pas pels personatges, no... sinó pels paisatges urbans. Jo no sé dibuixar gaire les ciutats. No em surten... i Piquet les difineix d'una manera indefinidament perfecta, com si estiguessin fetes amb un sol traç:

 

 Uns entorns súper macos, i el mateix passa amb els interiors. Veiem restaurants, habitacions, hotels... amb traços simples però cuidats al màxim detall. M'encanten.

I bé, que dir de les històries... poca cosa. La primera és d'un home que es mor i deixa l'encàrrec de ser enterrat prop de la "Pajarera"... després la història d'un periodista... i finalment (potser la que més m'ha agradat) és la d'un nen superdotat que no troba el seu lloc al món.

I d'aquesta última us selecciono dues il·lustracions, quasi les millors del llibre.

(m'encanten els peluixos... i més la manera de fer-se presents, 

personatges secundaris que prenen força!)

Museu del Joguet de Catalunya (Figueres)

 El dia que vam anar al Monestir de Sant Pere de Rodes, per la tarda vam anar al Museu del Joguet de Catalunya (està a Figueres). Està ubicat al centre (tocant la Rambla, literalment)

Em va agradar molt. De fet ja feia temps que tenia en ment anar-hi, però sempre passa que mai trobes el moment!!! 

Potser el que vaig trobar a faltar era una mena d'actualització... o sigui: el museu està molt bé perquè juga molt amb el tema de la contextualització. Al costat dels jocs i joguines hi ha textos i moltes fotos (alguns de personatges mediàtics) i per l'espectador és més fàcil veure com s'hi jugava o de quina época en concret parlem. Però clar, li falta el punt d'actualitat. No sé, tampoc massa cosa, però una mica d'evolució sí. Potser 3 o 4 peces de cada dècada... o una evolució de Barbies, per exemple (només tenen la primera).

Bé, però en general bé. 

A la pàgina web hi ha una guia de visita. El museu està separat per temes.

Primer surten jocs antics, com daus egipcis i coses així. A mi em va fer gràcia l'auca aquesta que us he reproduït aquí sota. Potser no s'aprecia massa però en comptes d'una auca de jocs sembla....... un kamasutra.

A la part oposada hi ha cotxes de llauna i trens. Un és especialment emotiu, i és que va pertànyer a Salvador Puig i Antich (la donació la van fer les seves germanes). Just devant del tren hi ha una rosa clavada al vidre.

(hi ha una foto d'un petit Salvador 

il·lusionat, amb un gran somriure...)

.

També hi ha jocs de taula, clar. A nosaltres ens va fer gràcia el subtítol d'aquest joc: GANE MILLONES MONOPOLIZANDO LOS GRANDES ROTATIVOS MUNDIALES! sí, visca la monopolització! visca el capitalisme! jajajaja

O nines. N'hi havia un munt, també. 

Nines maques, nines lletges, nines amb cabells grocs, nines calbes...  i bé, la foto que teniu aquí a sota és d'una nina malalta i dels materials que s'utilitzaran per curar-la (una gran serra, unes potents alicates...). Lo millor és la petita il·lustració que hi ha a la paret, amb un doctor serrant una nina per la meitat i una nena patint per la seva amigueta de plàstic.

Hi havia un paperet explicatiu que posava: 

"Clínica de nines. Operacions sense dolor"

I bé. La següent fotografia també em va fer molta gràcia.... un blanc amb panxulina i escopeta que fa que una cabra li arrosegui la girafa que ha caçat... i un negret a punt de ser menjat per un cocodril i un altre cridant dalt d'una palmera.... jejeje. Típic de l'época....

.

Per acabar vull comentar que també hi ha una part Dalí (a qualsevol cosa de l'Empordà hi trobem un trosset Dalí). Surten fotos de la seva infància i adolescència, així com un ósset de peluix que va ser regalat per Lorca a Dalí i la seva germana (l'ositu en qüestió es diu "Don Osito Marquina").

Bé doncs fins aquí el museu. Té moltes més coses, clar, però amb això ja us feu a la idea de si és del vostre interès o no. Jo crec que és maco tenir un museu així a Catalunya... o sigui que si algun dia pujeu per allà no us costa res donar-li un cop d'ull. La visita la podeu fer en una horeta :)

[Marcapáginas] Sorteo IX... y recuerdos de Montserrat

El sábado estuve en Montserrat. 

Montserrat es una montaña de únicas características que se encuentra en Catalunya, en la provincia de Barcelona:

Hacía un montón de años que no iba... (des de 1993!) y la verdad es que me impresionó bastante nuevamente. Y bueno, hoy toca hablar de marcapáginas y os pondré mis adquisiciones de Montserrat.

Me gasté mucho dinero T_T (buaa) (pero son bonitos!!!!!) ^_^

Imagen 1: el primero es de plastiquito azul, el segundo tiene como una medallita (Montserrat es un símbolo religioso todo ello, junto con la virgen de La Moreneta), los dos siguientes son con lupa... y el último es de la tienda de recurdos (un detalle que te ofrecen....)

 

Imagen 2 y 3: éstos son del famoso "Llibre Vermell de Montserrat" (un libro muy muy viejo que se conserva allí :-D). Y los de abajo, los dos últimos son normales y los 4 primeros son de madera.

Los de madera son: el perfil de las montañas, el monasterio... y luego dos niños cantores. Los niños son conocidos como "Escolania de Montserrat", y cuando cantan el "Virolai" (canción típica catalana) pues parecen ángeles :-) (VER VÍDEO).

Bueno, pasemos al sorteo...

Primero, decir que las dos participantes de la semana pasada recibirán el punto de libro en casa (Paula, necesito tu dirección!) y esta semana sorteo éstos:

Descripción:

- Per què no? Amors diversos (particularidad: es del Departament d'Acció Social i Ciutadania que ahora se llama Departament de Benestar Social i Família, aprovechad, pronto no habrá muchos!)

- IX Premi llibreter 2008. Narrativa

- COMRàdio. Especial Sant Jordi

- Mamma mia! (el musical!)

- La nova cançó (exposción que finalizó en octubre, lo mismo digo: pronto no habrá muchos!)

:-)

Suerte!!

Bibliotecaris de paper, número 14!

Avui és el dia mundial de la poesia i el dia que comença la primavera. Alguna cosa més? I tant que sí!:

Bibliotecaris de paper,

NÚMERO 14!

La peli del domingo: The kids are all right [Lisa Chodolenko]

El otro día fuimos al cine. A mi, me gustan los dramas. A él, las comedias.

A mi me habían hablado bien de esta peli, y le dije que quería ver esa. Él no se fiaba mucho porque yo solo le llevo a ver "pelis de llorar", pero una pequeña frase en la ficha de la película (nominación a la mejor comedia del año), nos llevó dentro de la sala.

Me alegró descubrir que no era una comedia. Es decir, sí, tiene momentos que te ries un montón... pero no es comedia.

De que va? bueno, pues resulta que hay dos madres y dos hijos. Las madres son pareja y los hijos son uno de cada una, con la pecularidad que se crearon a partir del mismo donante.

Y bueno, la familia feliz se complica un poco cuando uno de los hijos quiere saber quien es él.

Los actores son geniales. Sobretodo ellas dos, Annette Bening (Nic) y Julianne Moore (Jules), que son algo así como una pareja perfectamente imperfecta. Y el argumento está bien, es entretenido.

Pd. La familia es teletubi:

 Huuuuuuuug! huuuug!!!

.Puntación ✩✩✩(sobre 5)

Records infantils de Montserrat

M'en vaig a Montserrat a passar el dia :-)

Fa la tira, però la tira que no hi pujo... només hi he anat dues vegades: la primera va ser amb l'Esplai Cap-i-Cua, vam fer una sortida de cap de setmana. Jo tenia 9 anys i només recordo que vam fer una excursió de "caminar molt" i que ens vam allotjar en un lloc que per la finestra vèiem pedres i una tenia un dibuix d'una mena de cistella.

Bé, també recordo que en aquella época a Cap-i-Cua erem poquets (va ser el primer any que va exisitir) i res a veure amb lo multitudinari que és ara... i bé, com acabo de dir, erem poquets. Tots els del meu grup estavem en un mateix apartament i, per la nit, vam fer una mena de concurs de pijames.

Això sí que ho recordo perquè jo a casa tenia un pijama vermell amb pallasets i que  NO m'agradava gens, i un de la Lisa Simpson (en aquella época m'agradaven, 1991). Per anar amb l'esplai em vaig endur el més maco, el de la Lisa, clar.

Jo veia el meu pijama com a guanyador absolut, i més quan vaig veure que una de les nenes portava EL PIJAMA DE PALLASETS LLETJOS que jo havia deixat a casa.

I va guanyar la nena del pijama de pallasos (...)

(no podia guanyar una altra, no...)

També recordo que vam fer una mena de "taco" pel foulard (foulard taronja i verd!) i que el vam pintar cutrement amb retoladors. Encara el dec tenir per alguna banda perquè ho miro de guardar tot, però ves a saber...

Ah! I recordo que era un cap de setmana de primavera i que a mi els Reis aquell any m'havien portat una càmara de fotos de "Tortugues Ninja": feies una foto i sortia una tortuga ninja (...). Per alguna banda tinc alguna foto... recordo especialment una que surto jo tota despentinada i bebent aigua d'una cantimplora que no era meva, sinó d'un monitor. Segurament que jo ja m'havia begut tota la meva aigua... (racionalitzar no era la meva especilitat).

Aquell mateix monitor  m'havia donat la nit abans un medicament, perquè estavem cantant a l'habitació (després del concurs de pijames) i jo de cop vaig començar a tenir una mica de febre (jo crec que van ser els efectes del pijama de pallasets).

I ah, OSTRES! ara que ho recordo, vam anar a veure on vivien els escolanets!! el record el tinc súper confús i em sap súper greu, però recordo que ens van fer una visita i recordo especialment una sala petita amb matalasos i un dels nens cantors que ens va dir: "aquí de tant en tant venim a reunir-nos!"

L'any següent hi vaig anar amb el col·legi. Feièm cinquè i no recordo quasi res. O res. Els meus records s'han quedat a la sortida amb l'esplai...

Ah, mentida. Recordo una mòmia i un nen cridant "hay una momia!"

En tot cas avui hi torno, amb dues companyes de la Facultat. Farem una caminada i després visitarem alguna cosa més. Ja us explicaré un dia d'aquests :-)

.

Earthquake damage to libraries

Ahir, al blog de "Diari d'un llibre vell", vaig trobar un enllaç prou interesant a compartir: Earthquake damage to libraries.

És un recull de fotografies de biblioteques japoneses després del terratrèmol. Ho vaig compartir al Twitter i al Facebook, però ho torno a posar aquí... i a més, repetiré el que ja he dit allà: que parli de biblioteques+terratrèmols no vol dir que pensi que les biblioteques són més importants que les persones! (només surten llibres per terra, o sigui, no es compten aquí les que, per causa del tsunami, han desaparegut... això i la resta de pèrdues culturals, ja és una altra història... -_-)

Així doncs, més enllà de la desgràcia, aquestes imatges són només de curiositat. Són llibres caiguts... 

 

(aquesta última em fa "gràcia" perquè

han caigut molt ordenats)

Foursquare (geolocalització 2.0)

El foursquare és guai.

Fa temps, mesos, m'hi vaig donar d'alta... però sense mòbil amb internet. Ja, no té sentit. Cert. Només em vaig donar d'alta perquè volia saber en que constistia i quines possibilitats oferia i tal. Curiositat 2.0...

La cosa va canviar quan, fa dues setmanes, em vaig comprar el mòbil nou.

Llavors em vaig instal·lar les aplicacions per sobreviure (principalment el Google Reader, em va súper bé per entretenir-me mentre vaig cap a la feina ^^) i de nou, Foursquare.

Què és? Doncs és una aplicació d'aquestes 2.0 que tu vas marcant els llocs per on vas passant. És a dir: si estàs al cine poses... "estic al cine tal". I si després vas al restaurant X, doncs poses... "estic al restaurant X".

Aparentment no fa gràcia i pot ser mal vist (home, si jo visqués sola em plantejaria deixar-ho, ja que no està bé informar que estàs fora de casa i que et poden entrar a robar XD!) però quan tot això pot convertir-se en un joc, és quan comença la diversió, ja que pots guanyar "badges", que són com unes chapes per coses que vas aconseguint.

Jo ja tinc 6 xapes:

- Novato: el primer chek-in (dir que estàs en un lloc és fer chek-in)

- Local: anar tres vegades en una mateixa setmana a un mateix lloc

- Aventurero: fer chek-in a 10 llocs diferents

- Superusuario: 30 chek-in en un mes

- Borracho: fer més de 4 chek-in en una sola nit (aclaració: compten nit a partir de les 6 de la tarda....)

- Juerga: salir más de 4 noches seguidas (repeteixo lo dit al punt anterior)

Bé això de que les xapes tinguin el nom en castellà crec que és nou...

Llavors hi ha una altra cosa: POTS FER-TE ALCALDE (mayorship)

Si vas sovint a un lloc i vas fent chek-in més que ningú, et converteixes en l'alcalde del lloc.

Jo de moment sóc alcaldessa de 4 llocs:

- DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials (només faltaria!)

- Palau de Mar (je, això ni el Conseller, eh! ijijijijij)

- Estació de Renfe de Blanes

- Estació de Bus de Lloret de Mar

(fa gràcia!)

És una llàstima que a Espanya no estigui massa desenvolupada... vull dir, que no tingui tant d'ús. Hi ha xapes que només pots aconseguir si vius a Estats Units, però bé..

I una altra cosa interessant és que pots fer recomanacions de llocs. Imagina't que vas a una pizzeria i resulta que t'encanta... pos ho afegeixes a la fitxa de la pizzeria.

I el més interessant:

Ha sortit l'actualització per mòbil fa res (4sq m'estava esperant ijijij) i ara encara mola més. 

1) Com que va per GPS que et geolocalitza, doncs ara hi ha un nou menú que es "explorar" i llavors segons on estiguis, et recomana llocs ben valorats pels voltants.

2) I encara més guai (això ja sé que Facebook i tal ja ho tenia implantat) i és que alguns negocis comencen a oferir ofertes si vas a fer chek-in al seu local. Exemple... "si vienes, free mojito!" o "10% de descompte per compres superiors a 30 euros si vens i fas check-in".

Això m'encanta. És molt guai.

Quan començaran a fer-ho les biblioteques???? :-) Segur que es poden buscar alternatives a cost zero que no impliqui negoci!

Bé, si algú em vol agregar al Fousquare, aquí té l'enllaç: eliramirez82

Pd Curiositat: potser la xapa més difícil de conseguir sigui aquesta:

Toma ya! que craks, jajajajaj!

Fragilitat

Es estrany quan el teu cos es queda com aturat. 

L'altre dia estava fent una sessió informativa a 30 alumnes que venien a visitar DIXIT, i de cop em vaig adonar que no veia bé la pantalla gran, la que projectem. Em quedaven 10 minuts per acabar d'explicar i posar un vídeo i jo pensava que arribaria perfectament al final de l'explicació i després els hi posaria el vídeo i aniria cap a dins. Però cada cop veia menys la pantalla, i tot es va convertir en borrós!

I és estrany, sí, ja ho sé, aquest tipus de baixades de tensió són molt freqüents i a molta gent els hi passa. Però és estrany. Moltes coses són estranyes en aquest món! Pareu a pensar: el nostre cos és dèbil! Es pateixen malalties que segurament serien fàcils de curar (si s'invertís més en ciència i menys en circ), ens donem un cop i ens surt un blau...

De fet no recordo amb massa claredat el que va passar. No recordo tampoc les últimes explicacions, crec que ho anava dient sense escoltar-me...xDD només recordo haver dir "no em trobo bé" amb una veu d'aquestes minimalistes i em vaig asseure al primer lloc que vaig trobar. Ah, però això sí, feia molta calor!

Tinc un amic que aquella mateixa tarda em va dir: "la tensió alta és dolenta, però la tensió baixa no ho es tan: bàsicament et fa tenir ridículs" ijijij

Em va fer gràcia com ho va expressar. I és que és veritat... et pot agafar una baixada en qualsevol moment i si estàs normal vale... però si et passa fent una cosa important? Bé no sé. 

---

M'he comprat, per cert, un moble nou per guardar punts de llibre... a una fusteria d'aquestes de barri, un home que fa mobles allà mateix... estic contenta perquè és una cosa que feia temps que buscava (les de l'Ikea ja no les fan) i estic contenta d'haver-li comprat a ell (i per si algú s'ho pregunta: el preu no era excessivament car, més car que Ikea, clar, però amb més qualitat, muntat, proper....). A veure si algun dia faig un monogràfic de "punts-organització física".