17 de febrer 2011

El món groc (Albert Espinosa)

He de reconèixer que de la nit al dia m'he fet fan d'aquest home, de l'Albert Espinosa.
Fa anys vaig veure 4a Planta i ni em vaig fixar en el guionista, ni la seva història... també havia vist Tu vida en 65 min' i el mateix... (tot i que les dues em van encantar).
.
Però va arribar la tardor i amb ella, HEROIS. Com he dit ¿244? vegades, per mi és de les millors pel·lícules que he vist. És curiós perquè les pel·lícules mítiques per un mateix les acostumem a veure de petits, adolescents. Per això suposo que HOOK és la meva peli preferida... (si l'hagués vist ara per primer cop, segurament que ni fu ni fa). Però la teoria es trenca quan veig que vaig creixent i veig que vaig incorporant pel·lícules imprescindibles: Amèlie, Camino, Para que no me olvides, Los chicos del coro, Great Expectations...).
L'Albert diu en el seu llibre que el 23 és un número màgic. Suposo que acabaré de trobar pel·lícules 10/10 quan arribi al nombre 23... i com que són quasi la meitat, estic conenta de saber que trobaré altres pel·lícules fantàstiques!
.
Però deixem de parlar de pel·lícules, perquè jo volia parlar d'un llibre. Us deia lo del principi perquè quan vaig veure que Tv3 estrenava "Polseres vermelles" i que signaven la sèrie el pack Freixas & Espinosa, sabia que no me la podia perdre. I m'encanta.
.
Intensament vius
.
I ara sí, anem al llibre, EL MÓN GROC
.
.
Parafrasejant Celaya, Espinosa divideix el llibre en quatre parts, de les quals n'hem de destacar les dues del mig. La segona són 23 trucs (descobriments, que en diu ell) per ser més feliç (convertir el teu món en un món groc).
.
És important saber o recordar que a l'Albert li van diagnosticar càncer als 13 i que va estar molts anys vivint en un hospital... ara té una cama menys, un pulmó menys i un tros de fetge menys, però unes ganes de viure que són d'admirar. Per això el primer descobriment és que LES PERDUES SÓN POSITIVES.
.
Hi ha moltes coses que diu que m'han fet recordar a mi mateixa. D'acord que jo tinc dos cames, dos pulmons i un fetge sencer... i que no tinc cap malaltia important... però crec que el que fa l'Albert una persona tan admirable és que tots ens hi podem sentir identificats per una cosa o per una altra.
.
A mi, per exemple, m'encanta el tros que explica que el moment d'estar al llit, de nit, i sense dormir és quan vénen més idees. I m'encanta perquè a mi em passa molt! Em poso dins el llit i m'agrada estar 15-30 minuts sense dormir, perquè és quan tinc més idees! Hi ha vegades que m'he hagut d'aixecar a mitja nit per agafar una llibreta i un boli i apuntar les coses per no oblidar-les... o quan penso que voldria fer algun dibuix també obro el llum i miro de dibuixar-ho (a vegades amb la ment dibuxem molt bé i després no surt com ha de sortir!)... però OJU, perquè també és el pitjor moment del dia per pensar en coses tristes o excessivament sèries, perquè tot es magnifica! Per tant si tenim una idea en aquest breu període de temps, segurament la veurem 10 vegades millor de lo que realment és... i si pensem algo negatiu, segurament serà 10 vegades pitjor del que realment és (això ho dic jo).
Per tant: apuntar, pensar, esperar... i quan surti el sol ja veurem com madura la idea (Bibliotecaris de Paper, de fet, també va nèixer una nit jejeje).
.
Val, i segona súper cosa important a destacar del llibre: EL MÓN GROC i els GROCS. Per entendre el significat del món groc i dels grocs, és millor que us llegiu el llibre... però perque us feu a la idea, us posaré la seva definició:
.
GROC: persona especial en la nostra vida a la qual acaronem i abracem i amb la qual dormim. Marca les nostres vides i no necessita temps de manteniment. A la nostra vida n'hi ha 23. Les converses amb ells fan que millorem com a persones i que descobrim les nostres mancances. Són la nova baula de l'amistat.
.
Pot semblar estrany així de bones a primeres, però el llibre inclou un manual de com identificar els nostres grocs. Jo en tinc localitzats uns quants, però me'n falten. 
Ah, i sobretot: NO ÉS UN LLIBRE FÀCIL D'AUTOAJUDA. No. És molt més que això.
.
M'encanten les persones positives i, en certa manera, m'ha fet recordar en alguns aspectes al llibre de l'Albert Casals (El món sobre rodes). Un altre positiu i, curiosament, un altre supervivent. 
.
.
Que coi ens passa? no podem apendre a gaudir de la vida si no ens ha passat res?  Si no ens falta un tros de cos? Hem de canviar tot això! Jo intentaré buscar la felicitat cada dia i mirar de no tenir dies grisos.

I hem de fer-ho tots a la vegada, perquè ho debem als qui han anat deixant la vida pel camí. Hem de viure per ells. Hem de ser forts. Hem de lluitar cada dia per fer un món més groc.
.

1 comentari:

Moroboshi ha dit...

Ei! Mira que em va costar convèncer-te que te'l compressis! :P

A mi també em va encantar, i ja saps que jo sóc Mr. Negatiu.

Tens raó, al llit tot es magnifica. A mi em passa amb els pensaments malencòlics. Sobretot si em desperto de matinada. Si no m'adormo ràpidament em poso trist. Quan jo penso i tinc les millors idees és a la dutxa, XD

Però em va encantar el llibre, ja ho saps i ja en vaig parlar a Cementiri de Pneumàtics. Un llibre que segurament és a la secció d'autoajuda de les llibreries, i no sé si està ben classificat allà, però que no es pot comparar amb les tones de parides que s'hi acostumen a trobar.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails