14 de febrer 2011

BOBCATSSS 2011. La crònica (4/5): Últim dia a Szombathely

I finalment hem arribat a la crònica del dimecres, l'últim dia del congrés (sí, posa part 4/5, però és que la 5/5 és Viena!!!!).

.
Primer destacar que va ser el dia que l'Adrià feia la seva comunicació:
 .
Technology consulting in libraries today
Adrià Piqué Serra
University of Barcelona, Spain
 .
Aquí el veiem en plena acció:
.
 .
La resta de matí ens vam quedar a la room1 i vam escoltar coses força interessants (la Grelda va quedar encantada amb una cosa que es deia VuFind) (jo sempre dic que les coses de recuperació de la informació [pura i dura], metadades, bases de dades...etc... no són la meva especialitat.... a veure, que molt guai i que m'alegra que la professió avanci i bla bla... bé ja m'enteneu.
.
A mi em va agradar més una altra que es deia: QRef: an example of rapid development for mobile library tools.
Bé. Després de la pausa café hi havia un workshop (by IFLA). Vam posar-nos en grupets (això de quedar-me sola i haver de parlar amb anglès amb desconeguts començo a dur-ho millor, però no deixo de tenir un accent indio... "A mi agradar" "Jo voler fer això").
Però perquè veieu que m'apanyu, us deixo el resultat del meu grup:
.
(havíem de dibuixar un new librarian 
amb les noves competències professionals)
(el dibuix l'he fet jo!! ^__^)
.
Després, el dinar. I després... VA SORTIR EL SOL! Un frío sol de invierno com una casa de pagès però sol, si més no.
.
 
(les ciutats, en general, són més
maques si les observem amb sol)
 .
Poc a poc s'anava acostant la fi, i per tant, cerimònia de clausura. Allà van dir que el proper BOBCATSSS seria Amsterdam, el següent Ankara i després.... à la ville du... Barcelona! (nosaltres vam aplaudir, clar).
.
 .
I ara vé una cosa guai: La festa-sopar de comiat era a les 8, i la clausura va acabar a quarts de 7. Què fer en aquella estona? està clar que tornar a l'hotel no era una opció; i anar a fer un café en un bar, no entra dins la nostra filosofia viatgera.. per tant, vam xafardejar la Facultat Szombathiense al màxim. Passadissos foscos, aules semi obertes... fins i tot vam trobar dutxes.
.
 (coses que podem trobar a qualsevol facultat)
.
Però sense dubte, el millor descobriment va ser un noi que es deia Sümeg i que tocava el piano en una sala molt semblant a la nostra sala d'actes (quan dic nostra, em refereixo a la sala d'actes de la Facultat BiD, clar). És o no?? (feia la mateixa olor i tot) :-)
.
 .
Ens va tocar música de pel·lícules. Un petit concert privat, que més es pot demanar?? I apren tot solet! :-)
.
Em va encantar, sobretot, dues cançons:
- La potència i emoció amb la qual va tocar Requiem for a dream (brutal)
- La sensibilitat amb la qual va tocar Comptine d'un autre été (la millor de la BSO Amèlie)
.
Després vam anar al sopar. El menjar, de nou, era força especial :-)
I finalment vam estar un ratet a una mena de pub universitari. Vam jugar al futbolí i jo vaig fer el ridícul XD (NO SÉ JUGAR AL FUTBOLÍN, passa algo? :P) :-)
 
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails