Resum 2011

Tanco un bon any, molt bon any. La veritat és que si que han passat algunes coses dolentes i/o tristes, però això és com sempre, i aquest any 2011 les coses positives han tingut molt més pes. No sé com serà aquest 2012 que s'acosta. Em temo que serà un any difícil i que haurem de buscar on aparentment no hi ha res... però amb positivisme i optisme "som imparables"! :)

Aquests resums ja fa anys que els faig i em van molt bé a mi mateixa per recordar una mica el que vaig fent (no sigui que vagi perdent la memòria ^^)

- He acabat la LLICENCIATURA (uuueee). Això ha sigut un gran pas. I com que això de la formació continuada ja em mola, he aprofitat aquest 2011 per fer tb el curs d'extensió universitària de producció de llibres digitals, el curs de la UOC de branding i comunicació corporativa, una càpusla TIC de LibraryThing al COBDC, un de planificació i disseny d'un projecte de digitalització i un de legislació bibliotecària. Ah! I m'he apuntat a anglès, i també he fet un curs de modelatge de cartró i pedra, perquè no només de biblioteques viu l'home.

A part, en això de formació també m'he passat a l'altra costat (docència) i he fet tres cursos: el de Issuu al COBDC (càpsula TIC), un virtual de fonts d'informació institucional (tb al COBDC, tot i que els materials no eren meus) i dues edicions de "Com crear un bloc", a DIXIT. I crec que de formació no em deixo res. Crec que ha estat l'any més formatiu de tots XDDD

- Contenta també, ja que estem amb el tema bibliotecari, de seguir amb la feina i d'haver participat al BOBCATSSS (amb una ponència sobre bibliotecaris com a communitys managers) i de poder dir que també hi participarem aquest 2012, a Amsterdam. Ah i l'Item. Surto al número de gener'11.

I a la primavera vaig participar a la jornada del Xè aniversari d'Animació Sociocultural a l'IES Salvador Seguí parlant de bibliotecaris i animació sociocultural :)

- No he fet cap súper viatge, però no em puc queixar dels que he fet: uns quants dies a Amsterdam, uns quants a Roma i Viterbo, la Reserva Africana de Sigean i Cotlliure, Madrid amb la Janina...Edinburgh... i alguna excursió d'un dia a Figueres, a Sant Pere de Rodes, a pujar al Matagalls, a caminar per Montserrat... i caminant també ens hem tret el carnet del Barnatresc (caminades urbanes de Barcelona, gran descobriment mensual :D)

- Els punts de llibre han anat avanti avanti.. no he arribat als 15.000 que tenia marcats com a objectiu 2011, però 14.000 també és una bona xifra. A més ara al blog faig sortejos cada setmana i m'ho paso molt bé, i vaig fer una exposició a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, "Punts de llibre i biblioteques". Em va fer molta il·lusió ^^

- Dibuixar he dibuixat molt. Bibliotecaris de paper ha tingut una bona acceptació (ara ja podem parlar de producte consolidat, no??) i ja està físicament a tres biblioteques. I vaig seguint fent dibuixets mensualment pel butlletí mensual Document del COBDC. Ah! i vaig dibuixar també unes normes d'ús per a usuaris de la biblioteca d'hosteleria i turisme :)

- Finalment jo crec que a part de lo que ja he dit, aquest 2011 el recordaré com a molt actiu. Moltes activitats. Anar a Montmeló a veure motos, he nevegat amb al pailebot Santa Eulàlia, he anat a diversos museus i exposicions, he fet de voluntària a les jornades Open House Bcn 48 h (quina gran experiència, repetiré), festes de Sants, festes de Gràcia, la visita al refugi anti-aeri de la Plaça del Diamant, el descobriment del Mag Lari i els Manel, les portes obertes al Liceu i al Palau de la Música, la Feria d'Abril (XD), itineraris culturals per la ciutat, el gran observatori Fabra, l'aventura de buscar les restes de l'antic casino de l'arrabassada...

També redoscobrir els musicals... el de los 40 principales, Forever Young, el gran COP DE ROCK, ... i teatre com la Maternitat d'Elna, La presa, Madame Melville...

I crec que no em deixo res. Lluitaré per un 2012 millor, però no sé si serà possible.

Us desitjo un feliç 2012!

Entrades relacionades:
- Resum llibres 2011

- Resum pelis 2011

Resum llibres 2011

Si ahir feia resum-valoració de les pel·lícules vistes al 2011, avui toca fer-ho amb els llibres.

Estic contenta perquè feia temps que havia perdut l'hàbit lector i aquest any l'he recuperat.

Podria dividir-ho en quatre grups: per una part el llibre com a tal (novel·la o no novel·la). Després novel·les gràfiques (o còmics no tan còmics), després còmics com a tal, i finalment llibres infantils (àlbum il·lustrat). Ni jo mateixa a vegades tinc clares les línies que ho limiten, però més o menys.

Començaré pels últims. Petitons i molt recomenats. Especialment aquests tres (no puc quedar-me'n amb un i prou):

- Sords profunds, però hi sentim i parlem!

- El cassó d'en Gerard

- Història de l'U

Torn dels còmics: aquest any he descobert dos maravelles: Scott Pilgrim i Chi. He rigut molt!

Novel·les gràfiques (o còmics ni tan còmics). D'aquests n'he llegit un munt. M'encanta anar a la biblioteca i deixar-me seduir :) Jo en vull destacar només un, un must, una cosa que tothom hauria de llegir: SÓC DE POBLE. Llegiu-lo... i ja em direu!

I finalment els llibres, novel·les, no novel·les... llibres com a tal.

Voldria fer una mena de Top 5, però no sé si en sabré. A veure com surt, això (clicant al títol podeu anar a l'entrada corresponent on hi trobareu més informació)

5. Olor de colònia

...Perquè les històries de la Catalunya industrial em molen i trobo que està molt ben escrit. Reconec que em va costar d'entrada, però quan la meva companya de pis en aquell moment em va dir que també se l'estava llegint em va picar i em vaig posar les piles. I em va agradar, va arribar un punt que ja no podia deixar-lo.

4. Sense fronteres / La volta als 25

...Dos títols en un empatat número 4. Els dos me'ls vaig comprar per Sant Jordi, aprox, i els vaig devorar en un tres i no res. Dos llibres reals de dos viatgers. Per una part l'Albert Casals, que ja va seduir al món amb el seu llibre "El món sobre rodes". I per l'altra en Marc Serena, periodista, 25 països, 25 entrevistes, 25 anys. Molt bo, recomanable i interessant.

3. La soledad de los números primos

... És un bon llibre i si no fos perquè els altres dos  són molt potents, aquest hauria d'estar a dalt de tot. Sense dubte un llibre molt sensible i "estremecedor".

2. Primavera, estiu, etc.

...Gran, gran. Quin gran llibre! Agafes carninyo a la protagonista i a tots els que l'envolten. Un llibre carregat d'humor i realitat, dosis d'empatia màxima. Em va encantar.

1. Mi planta de naranja-lima

... I he posat en aquest primer lloc un petit llibre que ni és actual ni res. Vaig sentir a parlar d'ell per primera vegada a Xile, i aquest estiu el vaig llegir. Quin fart de plorar. És tan sensible, tan maco... aprofiteu, que ara han fet una nova edició aquí a Espanya.

Resum pelis 2011

Aquest any és complicat fet un top 3 de les pel·lícules que més m'han agradat. L'any passat ho vaig tenir clar:

1) Herois

2) Mi villano favorito

3) Pa negre

I aquest any no sé pas. Crec que he vist molt bones pel·lícules aquest any (un total de 39 si no he fet el càlcul malament ni me n'he deixat cap). Tot i que cap de 10/10.

De bones a primeres diria que potser la que més m'ha impactat és "Never let me go" (Nunca me abandones). Em sap greu no haver llegit el llibre prèviament, crec que m'haguès agradat. És una peli molt sensible i hi ha escenes que encara no m'he pogut treure del cap.

El segon lloc potser li donaria a El árbol de la vida, la peli de Terrence Malick que meitat de gent va odiar. La vaig trobar preciosa, de fet encara se'm posa la pell de gallina quan veig el tràiler. I això que quan vaig sortir del cine no les tenia totes. Vaig haver de pair-la.

El tercer lloc ja és més difícil. Potser donaria un empat múltiple a moltes de les pel·lícules que van venir després...

... a Maktub, per donar-nos somriures acompanyats de llàgrimes

... al Método peligroso, per acostar-nos una mica més a les coses que viuen dins nostre

... a La piel que habito,  per ser la millor peli de l'Almodovar i amb diferència

... al Cisne Negro, perquè la seva protagonista ens va enlluernar

... a Primos, perquè em va fer riure com ninguna

... a Nowhere boy, per recordar-nos els inicis dels Beatles

... a Eva, perquè les pel·lis de futurs retros tenen el seu encant 

... a Harry Potter, per fer una gran peli per un gran final :)

Menció especial a "Mi planta de naranja-lima", per ser una fidel reproducció del llibre (demà parlaré de llibres 2011) i també a un seguit de petites grans pel·lícules que no vull oblidar ni deixar de banda:

- Bon appetit

- The kids all are right (los chicos están bien)

- ThankYouMorePlease

- Cruzando el límite

- El planeta de los simios (preqüela 2011)

I tampoc puc deixar-me Toy Story 3 ni Arrietty, que fan que conceptes com "pel·lícules de dibuixos animats" prenguin més força i més importància que mai.

Pelis que no tornaria a veure? Ni Caperucita Roja 2011, ni Midnight in Paris ni Micmacs ni Somewhere. Aquestes no m'han agradat gaire. Potser en el seu moment sí, però el que compta és el que queda després, i no les recordo massa motivants. I ah! la pitjor, la pitjor de totes les que he vist: ENCONTRARÁS DRAGONES. La gran xufa de l'any (sort que les entrades de cine em van tocar en un sorteig :D)

Espero que el 2012 ens porti bones pel·lícules

Apalabrados

Aquests dies estic molt enganxada a un joc de mòbil que es diu "Apalabrados" (disponible per iPhone i Android)
.

Es juga en parelles i es com l'Scrabble: es tracta de fer paraules amb les lletres que tens. Algunes lletres tenen més valor que d'altres (Z, X..) i també hi ha algunes caselles que dupliquen o tripliquen el valor de la lletra.


S'han de posar les paraules encadenades amb d'altres que ja estiguin posades al tauler de joc (en vertical o horitzontal, però mai al revés ni en diagonal). Lo bo és que té diversos idiomes, entre ells el català.

Enllaç Android Market
Enllaç App Store

[Marcapáginas] Sorteo 47. Feliz Navidad!

Felices fiestas a todo el mundo!

Espero que hayáis pasado una buena Navidad llena de turrones y polvorones. Aún queda fin de año y Reyes. ¡Esto es un no parar!

Estos días los marcapáginas navideños abundan, y eso me gusta mucho porque es un tema que me encanta. Yo quería dibujar un par al estilo Sant Jordi y Halloween, pero al final se me ha tirado el tiempo encima...

Me gustaría poner todos los marcapáginas que estoy viendo o recibiendo, pero no tengo el escáner aquí!!! 

- Éstos de Jaume y Montse-Domènec (como tienen las imágenes en su blog, lo copio ^^). Agradecer también a las otras personas que me han hecho llegar un marcapágina-felicitación.

 

L'Associació Cultural Sant Josep de Ripoll también ha hecho un par de col·lecciones nuevas. Una es esta del tió (el "Tió" és un tronco navideño que le das golpes y "caga" regalos):

Antes de irme y dejar el escáner lejos, escanée algunos que tenía por casa. Son de diferentes años y estilos.

Bien, ¡a por el sorteo!

La semana pasada hubo 11 participantes, y el premio se lo lleva el número 9, que corresponde a Goretti. Felicidades!

Esta semana iba a sortear unos muy normales (editoriales variadas, actuales, y sin tema común ni nada especial) por lo cuál al final cambié de opinión y escanée unos otros:

Tienen en común que están relacionados con las bibliotecas públicas de Barcelona (excepto el último, los tres primeros son de actividades de museos o espacios y la difusión se hace a través de las bibliotecas).

Para participar sólo hay que dejar un comentario (y esperar a tener suerte) :)

Bibliotecaris de paper, 32. Especial Nadal!

Espero que estigueu passant un bon dia de Sant Esteve.

Canelons, turrons... i Bibliotecaris de paper! Hem fet un especial de Nadal.

Cliqueu aquí per llegir-lo

Bones festes!

Voltant per Barcelona (I)

He decidit que com que no paro de fer fotos amb el mòbil  de coses que trobo per Barcelona, les aniré posant aquí (bé, només algunes) (similar a l'entrada de "Naturalesa morta a Barceloneta"). Avui, dues:

Un pessebre d'un forn de pa del Raval.

L'estrella d'Orient està substituida per un croissant i s'hi afegeix una nota que diu: "IMPORTANTE: LOS REYES HAN SIDO DESPEDIDOS"

I aquesta segona foto la poso perquè m'ha encantat. És d'un bar que acaba d'obrir...

Diu: "Se buscan clientes aunque no tengan experiencia". :-)

L'home intranquil (Kiko Amat)

Feia bastant que no em reia tant amb un llibre... és bo. És bo :-)

L'autor del llibre és el mateix protagonista. Al llarg d'uns 30 capítols breus i curts (és llegeix en un plis) veiem les fòbies i les neures d'aquest trentanyero, juntament amb la seva parella pel-roja (la Taronja) i el seu fill de 9 mesos, també ataronjat.

Ell no necessita res més que els seus milers de discos i una Vespa rovellada. És feliç així. I més feliç seria si pogués aniquilar als turistes, als idiotes, el telenotícies, els cacaolats, els pares perfectes,... ho critica tot, tot! no en deixa res de sencer.

Subratllo aquestes parts:

1. Quan enumera els 6 factors clau per conviure amb una persona durant més de 15 anys: compatibilitat tèrmica, acoblament adormidor, bon humor matinal, gust cinematograficomusical, afició culinàrioalcoholica. Suposo que té raó!

2. Els pares perfectes: són els que pel berenar dels seus nens porten sempre fruita orgànica i saníssima tallada en peces de la mateixa mida i forma -potser esculpint amb el ganivet a cada tros de pera una figura de Mickey Mouse eqüestre en relleu- en lloc de les quatre o cinc galetes Príncipe mig desfetes que nosaltres treiem dissimuladament de la butxaca.

Ideal també el capítol on parla de lo dolent que ha estat sempre amb els esports (m'hi sento molt identificada) i ah! una cosa que no li perdono....després d'un llarg discurs de coses odioses (en les quals s'inclou "convergència i unió tota sencera XD) acaba amb un imperdonable....

"Voldria creure que hi ha algún tipus d'esperança, però llavors m'assabento de les xifres d'espectadors que han pagat per anar a veure Hoy no me puedo levantar, el musical de Mecano, i sé que estem abocats a l'apocalipsi termonuclear"

Bibliotecaris de paper a la biblio de Lloret (col·lecció local)

Ja sé que sóc plasta, però avui em fa especial il·lusió: Bibliotecaris de paper ja es pot agafar en préstec a la biblioteca de Lloret, la biblioteca del meu poble. 

És a la col·lecció local: em fa súper il·lusió. :)

De pas, ahir vaig fer uns dibuixos que us els poso aquí a sota:

  

 

 Són "etiquetes per a regals". Però oju, especial per a bibliotecaris i bibliotecàries ;-)

[Marcapáginas] Sorteo 46. Barça!

Hola a todo el mundo!

Hoy voy a hablar también del Barça... jejeje. La semana pasada os puse los marcapáginas de "Lletres al camp!" y esta semana he optado, por fin, por buscar los que tengo de este tema (quizá tengo más, pero como no los tengo organizados por temas siempre se escapa algo...):

De la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú

Messi dando una patada a la cabeza de Mou... :-)

Tots units fem força!

 Que os parecen? Bueno, seguro que algunos de vosotros no sois del Barça o bien odiáis al Barça... os prometo que ya no hablaré más de futbol cuando hable de marcapáginas :-)

Hoy el sorteo es de crisis profunda: sólo tres. Y dos son el mismo. (...)

Perooooooooooooo.... tienen un poco de "qualité"! Mirad:

Los dos rojos son el mismo (por delante y por detrás), pero si los juntas forman un puzzle. Son del 2007, de cuando Catalunya estuvo de invitada en la Frankfurter Buch Messe (Feria del Libro de Frankfurt). Son editados por Catalunya Ràdio.

Existen también en amarillo pero no los tengo repetidos (si algun día los consigo os prometo que los sorteo también!).

Para completar el pequeño puzzle, os he puesto uno de navideño fiestero, de los Reyes Magos.

Ah! ME OLVIDABA! el sorteo de la semana pasada! Han habido 17 participantes y eso es lo que ha salido en random.org:

Y el número 9 corresponde a Maite (qué Maite? mándame un mail!).

La semana que viene también habrá sorteo, pero tengo vacaciones y allí no tengo escáner. He escaneado ya los que pondré. Os aviso que no son para tirar coetes... será otro sorteo simplón. Pero espero que el 2012 sigáis aquí y os pueda ofrecer más y mejores premios.

De mientras, y si no tenéis estos del puzzle, podéis participar dejando un comentario! :)

Felices fiestas!!!!!!!

Visca el Barça i visca Catalunya!

Ahir va ser un dia molt bo...!

Primer, el Barça queda campió del món a Japó:

Un Barça fet a casa nostra! 

El Barça ha jugat 61 finals important des de 1914, però mai abans ho havia fet amb nou jugadors formats a casa. Pep Guardiola ha començat el partit amb Valdés, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Thiago, Cesc, Iniesta i Messi. Tan sols Dani Alves i Abidal no s'havien format a la Masia.

Fins a onze jugadors de la Masia han acabat disputant la final del Mundial de Clubs ja que Fontás i Pedro han entrat a la segona meitat.

Els gols de Xavi i Cesc són els primers de dos futbolistes catalans en una final del Mundial de Clubs.

(TEXT i FOTO: Diari Ara)

I segon, i més important, La Marató de Tv3 consegueix un any més recaudar milers d'euros (més de 7 milions!!). Qui diu que els catalans som uns rates? Tots units fem força!

Quan s'acaba una vida...... en comencen sis.

La peli del domingo: A dangerous method [Un método peligroso] (David Cronenberg)

 ¿Por qué negar aquello que más deseas?

Por fin ví El Método peligroso. Tenía ganas de verla.

Este es el argumento:

“Un método peligroso” cuenta una historia de descubrimiento sexual e intelectual basada en acontecimientos reales a partir de la turbulenta relación entre el joven psiquiatra Carl Jung (Michael Fassbender), su mentor Sigmund Freud (Viggo Mortensen) y Sabina Spielrein (Keira Knightley). A este trío se añade Otto Gross (Vincent Cassel), un paciente libertino decidido a traspasar todos los límites. Esta exploración de la sensualidad, de la ambición y del engaño llega a su momento cumbre cuando Jung, Freud y Sabina se reúnen antes de separarse definitivamente y acabar cambiando la dirección del pensamiento moderno.

Es curioso porque no me gusta mucho la actriz Keira Knightley, pero este año, en dos de las mejores películas que he visto sale ella. Una es esta, y la otra es Nunca me abandones (Never let me go), de la cuál ya hablé en su momento.

Cabe decir que aunque la peli es buena, quizá se podría haber sacado más jugo, y algunas cosas quedan a medio completar o poco profundo. Pero lo que hay, está, y desde mi punto de vista está muy bien.

Aquí os dejo con el trailer:

Segun he leído, Keira estuvo a punto de dejar el papel por las dos pequeñas escenas en las que es azotada por Jung (no estoy chafando argumento, si véis el tráiler veréis que ya sale una de las dos escenas). Finalmente acceptó porque el director, Cronenberg, le aseguró que serían escenas "no eróticas" y que el aspecto "horrible y brutal" se mantendría (viendo la peli y el contexto, esto de "horrible y brutal" no sé dónde lo ven...)

En fin, que si os fijáis en el trailer de la peli en versión original, la escena no está (ni tampoco la otra escena de Otto Gross en el patio con una trabajadora de la residencia). Curisoso, si més no.

A veces hay que hacer algo imperdonable para poder seguir viviendo

Restaurant de la setmana: Lonja de tapas

Ahir vam fer el que se'n podria dir "un dinar d'empresa", i vam optar per la Lonja de tapas, una petita cadena de restaurants que hi ha (sobretot) a la zona del Born. Bé, no sé si la plaça Pla de Palau és Born o què. 

És un local de tapes que té un menú migdia per menys de 10 euros i força acceptable. Està bo, el local és bonic i els cambrers són ràpids i atents (nota: no parlen català).

Tots nosaltres vam agafar menú. Quasi cada dia hi ha el mateix a escollir (pots triar entre 4 o 5 primers, 4 o 5 segons i 4 o 5 postres). Beguda i pa incluit.

De primer vaig agafar "amanida de formatge de cabra". Jo no menjo mai amanida però em van dir que no hi havia enciam ni res, només un tros de formatge de cabra, una salsa d'olives i tomaquets. Jo vaig demanar-ho sense la salsa, i els tomaquets els vaig repartir. El formatge de cabra estava caramelitzat per la part del damunt i li donava un gust molt bo! :) De segon, canelons (sí, era un segon). Estaven molt bons també.

Per últim, els postres (jo viuria a base de menjar postres). De les opcions per escollir em vaig quedar amb el pastís de pistatxo (festuc). Semblava empalagós però en realitat no ho és, entra molt bé (estava decorat amb xocolata). No era pa de pessic convencional (m'avorreix molt, el pa de pessic). Era molt bo. Llàstima no haver fet fotos al menjar, és un fallo!

Valoració final: 7,9

Varietat de menú / carta: 8

Quantitat de menjar: 8

Qualitat/preu: 7,5

Tracte personal: 7,5

Ambient local: 8,5

UOC: Comunicació corporativa i construcció de marca (branding) en una societat digital

Durant 30 dies he sigut alumna de la UOC. Em vaig apuntar a un dels seminaris que fan en el marc dels programes oberts. En concret, aquest: "Comunicació corporativa i construcció de marca (branding) en una societat digital"

Aquests seminaris estan prou bé. Duren 25 hores aproximades (virtual, en línia) i es fan a través de la participació al campus virtual i l'entrega d'alguna pràctica ("PACS"). Un cop acaba el curs i l'aproves, et donen un certificat d'aprofitament.

Ha estat bé, el seminari (de nota m'han posat "A, Excel·lent", però jo crec que tots hem tret la mateixa nota... pagant St Pere canta! ;D). 

Ara vull fer més coses! ... però necessito hores que no tinc. Ja estic pensant en el 2012... i si va ni que sigui només la meitat de bé que el 2011, serà un gran any!

Forever young (Poliorama)

M'encanten els musicals :)

Forever Young és una obra que estan fent ara al Teatre Poliorama. Tenia ganes de veure-la però fins ara no ho havia fet. Resultat? bo!

 La història és simple. Molt simple. De fet, no hi ha argument! són 5 iaios que viuen en una residència per gent gran i tenen una infermera súper mandona i súper poc sensible. Quan la infermera és amb ells, els hi canta cançons que parlen de mort, cementiris i tombes ¬¬, i quan ella marxa, els iaios canten (cal especificar que és una residència per artistes jubilats, jeje).

Estupendíssimes veus i una grandiosa actuació, ho fan molt bé tots. I cal felicitar també l'equip de maquillatge!

És una còmedia gran, rius força. Ara bé! Hi ha alguns acudits que penso que si en comptes de 29 anys en tingués 89, no em farien tanta gràcia...... ¬¬ [sobretot les cançons de la infermera].

Les cançons les coneixereu segur. Ja no només per la mítica Forever Young... surten temes tan variats com I will survive o fins la Barbie Girl.

I, si em permeteu, copiaré el text que diuen a l'acabar..llegiu-lo amb atenció!

"Senyores i senyors, aquest món és ple de gent de tota mena.

Blancs i negres. Rics i pobres. Bons i dolents. Ingenus i indignats.

I, encara que en molts aspectes som molt diferents uns dels altres

tots tenim una cosa en comú.

Tots envellim... i la veritat, i ho dic per experiència, envellir no és la bomba.

Així que, quan algu us digui que hi ha un més enllà, no li feu cas.

El més enllà és aquí. És aquest.

Tenim una sola vida, sense assajos, una única presa d'un llarguíssim pla seqüència.

Així que, no la malgasteu.

Viviu cada moment, gaudiu de cada segon i, si us plau, 

no deixeu que ningú us amargui la vida!"

I per acabar, ara sí, el hit dels hits!

Se'm posa la pell de gallina cada cop que l'escolto! :)

Jo també seré forever young!!!!

Issuu > OK

Ahir vaig fer la càpsula TIC de Issuu al COBDC (Publica en línia a través d'Issuu)

Crec que va anar prou bé, tot i que fa una setmana que pensava intensament en el curs  i em sentia així  (^_^):

Per si a algú li interessa, us deixo el powerpoint:

Publica en línia a través d'issuu

[Marcapáginas] Sorteo 45. Hoy va de fútbol!

Sí, hoy va de fútbol porque el sábado el Barça hizo un GRAN PARTIDO :D

Me gustaría poner algunos marcapáginas que tengo del Barça, pero no los tengo aquí (tampoco es que tenga muchos, no llega a 10). En cambio os muestro unos que son 11 y que son de la campaña "Lletres al camp!" de Sant Jordi 2011, Institució de les Lletres Catalanes (ya hablaron de ellos Montse i Domènec). Miradlos que monos:

Bien, dicho esto, ¡vayamos al sorteo!

Primero, el premio de la semana pasada: hubo 14 participantes y random.org me ha dicho que gana el número 12. Comprobándolo vemos que es PILAR, o sea que felicidades :-)

Y esta semana, otro sorteo bonito (me lo digo yo misma y me quedo tan ancha jajaja):

Son de la colección "El teu punt!" (Tu punto - PDS). Hay como centenares de versiones... la primera vez que los localizé fue en 2004... y sin darnos cuenta van modificando los escritos, la numeración, las entidades de la parte de atrás, en catalán, en castellano, los logos... sin embargo este año han hecho un cambio radical y se diferencian bien.

Si queréis este pack de seis marcapáginas sólo tenéis que dejar un comentario y esperar a tener suerte! :)

Bibliotecaris de paper, núm. 31!

Aquest cap de setmana hem tingut un disgust: PEPSI s'ha atrevit a dir en un anunci que les biblioteques NO MOLEN. Què s'han pensat?¿

El que no saben els senyors de Pepsi és que els bibliotecaris tenim moltes dents :D. Podeu utilitzar el "hashtag" a Twitter #lasbibliotecasmolan

Bé, la meva vinyeta d'actualitat d'aquest número parla d'aquest tema. Però no us perdeu la resta...! més actualitat, més pecats capitals, més bibliotecari vampir, més pingu, més situacions bibliotecàries i més de tot, aquí:

Llegir Bibliotecaris de paper núm 31

La pel·li del diumenge: L'illusionniste [Sylvain Chomet]

Avui toca parlar de "L'Illusionniste", pel·lícula que vaig veure al Verdi fa unes tres setmanes i per cortesia de les entrades gratis que li van tocar a l'Aina :)

L'obra és un homenatge a Tati (Jacques Tati), que va morir l'any 1982 i va deixar aquest guió fet i que ara ha adaptat Chomet.

Aquesta pel·lícula ens explica la vida d'un mag, Tatischeff, que veu com el seu art de fer màgia i sorprendre a la gent ja no té cabuda en aquest món... fins que una noieta escocesa s'impressiona de debò i el segueix a tot arreu. Aquesta noia, però, no acaba d'entendre la realitat i a ulls dels espectadors s'acaba convertint en una noia egoista i aprofitada (quan en realitat és una pobra innocent que creu amb la màgia de Tasticheff).

La pel·lícula ha guanyat forces premis (no va guanyar l'Oscar perquè Toy Story 3 és molt millor, clar!) i la veritat és que està molt bé, però a mi em va semblar força lenta pel meu gust. I a part que quasi no parlen, però bueno, mal menor.

Les il·lustracions són quasi perfectes, un estil aquarel·lat molt maco! A més surt Edinburgh, i es reconeix molt bé i m'agrada molt ^-^

Restaurant (BAR) de la setmana: Michael Collins (irish pub)

A la plaça de la Sagrada Família hi ha un bar que acostuma a estar ple: el Michael Collins. 

Es tracta d'un pub irlandès súper gran (és com un passadís que arriba al final i fa la volta a través d'un altre passadís) i que sovint hi ha música en directe.

Quan no hi ha música és perquè hi ha partit!. A la seva web tenen una programació molt completa de tot el que s'ha de seguir. Demà per exemple, toca:

- Sunderland VS Blackburn (13.30)

- Bath VS Leinster (13.45)

- Clermont VS Leicester Tigers (16.00)

- Stoke VS Spurs (17.00)

- Ath Bilbao VS Racing (20.00)

- RCD Espanyol VS Ath Madrid (21.30)

També hi ha el planning musical (aquí).

El van obrir l'any 1997 i no tanquen cap dia de l'any (open from 12 noon until 3am 365 days a year).

Atenció perquè si demaneu REDBULL, la llauna està personalitzada :) (com a Bharma). M'encanten els locals que tenen personalitzat el redbull... però no en conec gaires. Fa temps em van dir que el Bosc de les Fades les hi tenia, però quan hi vaig anar em van donar una llauna normal...buh...

Records d'infància: el sofà pintat

L'altre dia, després d'escriure "Els anys que passen (i els dibuixos que es queden)" vaig recordar una cosa que em va passar quan era petita i que m'han vingut ganes de dibuixar-ho..

A casa meva hi havia uns sofàs com de vellut, peludets, molt agradables... i un dia vaig agafar la caixa de retoladors i vaig fer-hi una bonica obra d'art:

 La combinació de colors era millor que qualsevol Picasso o Miró. Era una petita obra d'art al propi menjador. Vamos, l'enveja de qualsevol família...

...Mai vaig entendre perquè als meus pares NO els hi va agradar... (es veu que devia costar de netejar perquè anys després encara en quedaven rastres) (ara ja no en queda res perquè fa uns 15 anys que estan forrats de verd) (no tan suaus ni peludets però prou macos) :-)

La evolución de Calpurnia Tate (Jacqueline Kelly)

Fa un parell de dies em vaig acabar de llegir el llibre. Em cridava l'atenció la coberta... tant groga i amb la silueta de la nena...

El llibre no m'ha fascinat, però m'ha agradat.

M'agrada com està escrit i les coses que hi explica, però quan el vaig acabar em vaig adonar que necessitava més, més fets, més concrecions.

La història gira entorn la Calpurnia Tate, la única nena entre set germans d'una família rica a l'Amèrica cotonera de 1899. Tothom espera d'ella el que és normal: "que es casi, que tingui fills, que faci pastissos i que faci bufandes i mitjons".

Però ella descobreix la natura de la mà del seu avi, el Capitán Tate. Darwin i la evolució de les espècies (llibre prohibit i més per a nenes com ella) la criden i ella només vol seguir fent allò que li agrada.

Em fa gràcia una de les primeres escenes, on la nena va a la biblioteca a veure si pot aconseguir el llibre de Darwin...i la bibliotecària és una rància antiquada que ni de conya li deixarà tenir accés al llibre... i ella diu:

- ¡¿De qué sirve una biblioteca si no te dan un libro?! (...) ¡Hay gente que no debería ser bibliotecaria!

I per una altra frase a la pàgina 193, la Calpurnia em cau millor:

-"Yo regalé a cada uno de mis hermanos un punto de libro de la bandera tejana, que dibujé y pinté yo misma"

Per cert, voleu saber si el llibre us agradarà? Llegiu-vos gratuïtament les 30 primeres pàgines (Roca Editorial).

Els anys que passen (i els dibuixos que es queden)

Porto uns quants dies a Lloret i només m'han servit per reafirmar que cada cop em costa més encaixar en el poble on vaig viure durant més de 18 anys i la majoria de caps de setmana i períodes festius. 

Penso que la vida "al poble" té un ritme diferent: la gent es casa, es compren pisos i tenen fills (bé, no necessàriament per aquest ordre). O monten negocis, que també.

Miro la gent que m'evolta a Barcelona i veig que tenen un ritme de vida semblant al meu, però a Lloret tothom s'estabilitza i quan em creuo pels carrers amics/gues del col·legi i establim una petita conversa, sempre em sento molt inferior. Com si haguès de donar excuses per no estar hipotecada o m'hagi d'avergonyir de no tenir una feina estable o fins i tot (valga'm deu!) estar encara estudiant. Val, no és el cas perquè ja he acabat... però fins l'any passat quan deia que estava estudiant... no sé.. en canvi a Barcelona la gent és més diferent les unes amb les altres i ningú es sent malament. Almenys és com ho veig jo! (tot i que s´n afirmacions que en segons quin context i cas poden sonar exagerades, ho sé!). Estic generalitzant.

I els anys passen. Relativament ràpid. L'altre dia vaig anar a un restaurant amb ma mare i vaig trobar una antiga companya de classe. Anava amb la seva filla... de dos anys, aprox. La vaig saludar i ella li va dir a la nena... "mira, aquesta és la Eli, li agradada molt dibuixar!"

En el fons ho penso i és una descripció que em va fer gràcia. No m'he dedicat mai a dibuixar ni tinc tècnica per fer res seriós, però que jo recordi, sempre he dibuixat.. i sobretot a classe :). I potser és així com em recorden antics companys i companyes, "aquella que a classe sempre feia dibuixets als llibres i llibretes". I m'és igual si em surten bé o no em surten bé. Dibuixar em distreu, és guai, m'agrada. 

Per contra, odiava (i encara força) pintar els dibuixos per dins. 

Alguna vegada la meva mare m'havia comprat els típics quaderns de COLOREAR i eren un rollo patatero. 

I al cole vaig agafar un trauma perquè la profe de dibuix odiava els plastidecor i ens ho feia pintar quasi tot amb colors de fusta. I són un rollo. Ara m'hi he acostumat una mica, però coi, els colors de fusta es trenquen... i el 70% és fusta que no serveix. 

Amb els plastidecors es pot pintar fins i tot utilitzant tot el color en horitzontal. Molen (no se rompen, no se ensucian, se pueden borraaar, plastidecor, plastidecor).

Total que em vaig passar un piló d'anys suspenent dibuix al cole perquè clar, a l'igual jo havia de fer-li cas! sempre haviem de fer un dibuix i entregar-lo una setmana després... a vegades pintat amb colors freds, càlids... un rollo, molt rollo. Cada cosa té el seu color i punt. Al final mai els pintava perquè ho trobava sumament avorrit.

O sigui que sempre acabava suspenent.Però amb orgull! :D