30 de desembre 2010

Dorm, dorm petitona dorm...

Hi ha cançons que t'arriben a l'ànima (o on sigui). Em refereixo a aquelles vegades que sents una cançó per primera vegada i saps que aquella cançó comença a formar part de la teva vida i al cap d'un temps es com si sempre t'hagués acompanyat.

Una d'aquestes cançons, per mi, és "Cançó de bres per a una princesa negra".

Va ser a la Facultat... un any es va crear un grup de cant coral i la veritat es que va anar força bé, i fins i tot es va fer un concert amb la cançó de West Side Story on algunes noies (jo no, of course) van sortir amb faldilles fetes de paper pinotxo i els nois amb corbates del mateix material (concert St Jordi 2008).
Al següent any la Facultat va contractar una professora de cant coral (decisió que no em sembla ni bé ni malament, però s'ha de dir que l'any anterior les dues noies que duien el grup ho van fer molt bé, i eren estudiants de la Facultat totes dues). Bé, el cas és que la dona va venir i el primer dia només vam ser 4. Jo recordo que l'Enric i jo hi erem, però la tercera persona no la recordo... potser el Gil, potser la Grelda, potser la Meri... el cas és que va aparèixer una quarta persona, una estudiant de la Facultat que venia també a cantar...

No va tornar més i no la recordo (no recordo massa les cares), però el que sí que recordo és que la professora cantora (que tampoc recordo el nom) li va preguntar si coneixia la cançó de bres i ella (que ja cantava de per sí en una coral) va dir que sí i la van cantar. La noia amb una veu molt maca, i la dona, al piano.
Jo vaig saber de seguida que aquella cançó m'acompanyaria sempre, i recordo que m'hi vaig obsessionar molt xDDD ajjajaja

Al segon semestre es van reprendre els assajos. Per mi un assaig no era òptim si aquell dia no haviem cantat la cançó de bres! (era com cantar nadales sense el dimoni escuat).
Llavors va ser també quan vaig enredar l'Uri (el meu millor amic i en aquell moment, company de pis) perquè vingués a cantar amb nosaltres. Com que també li va encantar la cançó, al poc temps ja n'estàvem gravant una versió pròpia...
La veritat és que ens va quedar prou mona (l'Uri va fer la melodia de nou amb el teclat i vam fer-la a dos veus per el tema dels coros). No la publicaré a internet, però la veritat és que és la única vegada a la vida que escolto la meva veu enregistrada i no em molesta.
Deu ser la màgia de la cançó!!

Però bé, el que si que faré és deixar-vos amb una versió que m'agrada molt, que la vaig trobar fa temps al Youtube i que encara s'hi manté:
.
.
No és preciosa?
I tant, que ho és....
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails