Diari Ara

L'altre dia [diumenge] em vaig comprar l'Ara!

http://ara.cat/

No entraré en molts detalls perquè tot el que es podria dir d'aquest diari ja s'ha dit o s'està dient.

A mi em sembla una iniciativa molt bona!

El de la portada és Moisès Broggi (heu de llegir "Memòries d'un cirurgià"!)

El número 1 va sortir a la venda el mateix dia de les eleccions i per ser diumenge, venia carregadet de pàgines. S'hi adjuntava un suplement anomenat "Regals per al nou món", on "83 personalitats de tot el món i de tots els àmbits" van obsequiar alguna cosa al Diari per felicitar-los per la iniciativa.

Així ens trobem amb coses com receptes, imatges, il·lustracions, cartes...

Que és el que m'agrada més?

Digueu-me banal:

1- Juanjo Sáez hi publica una tira diàriament (és el meu idol com a il·lustrador!)

2- El magazine dels diumenges és una Time Out "Cultura" (Time Out és la meva revista preferida)

Me'l vaig estar llegint i tot i que vaig llegir coses molt interessants, jo del primer número vull destacar-ne una notícia (torneu a dir-me banal):

"Menys Shin Chan i més pingüins de Madagascar: el manga

és desbancat pels dibuixos de producció occidental"

Touché. La meva infància és la que és gràcies als dibuixos que venien del Japó!!! (com la resta de persones que formen la meva generació).

La notícia estava il·lustrada (a tot color, això tb cal dir-ho) per els ditxosos pingüins de Madagscar però també (i aquí és on es va captar la meva atenció) per altres com el Shin Chan, el Doraemon... i el GOKU.

I posa que es va inciar al 1990. Jo recordo que ho feien abans del Telenotícies (debia ser un horari molt bo, perquè quan feien Oliver i Benji també ho feien més o menys a aquella hora) i que hi estava molt enganxada (ja vaig parlar un dia de les FOTOCÒPIES DE BOLA DE DRAC!)

Bé, la veritat és que el meu treball de recerca de batxillerat... va ser de Bola de Drac! o sigui que sí que és veritat que em va arribar a l'ànima... ^__^

5-0 (cinc a zero!)

Sang culé, cor català!

Res més a dir, bona nit!

Bibliotecaris de paper, núm. 6

Moltes coses a dir, moltes... per començar, la victòria de CiU (!!!!!!!!!!!!). És genial que per fi hi hagi canvi, després de tant de temps en una oposició injusta.... (l'únic que ara em treu una mica el son és com afectarà això a la meva feina, no oblidem que DIXIT forma part del Departament d'Acció Social i Ciutadania, Generalitat) (fins ara, ERC). Però bé.

La segona cosa és que ja ha nascut el DIARI ARA!!!! i és molt bo. Però li dedicaré una entrada un altre rato.

La tercera cosa és que avui juga el Barça contra el Madrid, i els hi farem 10 gols. O potser 12!

La quarta cosa és que aquest cap de setmana he estat a les Primeres Jornades per a Joves SíSí (joves que treballem, estudiem, ens formem i som genials, ajaja) ^_^ La qualitat de les ponències va ser alta i molt interessants. Estigueu també atents perquè n'hauré de dedicar com a mínim dues entrades! :)

Finalment, EL MÉS IMPORTANT.

Bibliotecaris de paper número 6!

CiU no és el millor, però vull que guanyi

Poc queda ja per finalitzar les votacions.

Veurem que passa... Com he dit ja moltes vegades (no ho amago), jo sóc votant de CiU. Reconec que no és el millor partit del món (de fet, quin ho és?) ni l'Artur és el millor polític del món (repeteixo: quin ho és?) però vull que CiU guanyi les eleccions.

Com a votant de CiU ja he vist dues vegades com sent la força més votada, s'ha hagut de quedar a l'oposició... posant per president un home que, si bé no és mala persona, no és el prototip de president que alguns volem per aquest país.

Ara bé. Si Mas es converteix en president pactant amb qui no convé o si en els propers 4 anys (suposant que presideixi) veig alguna cosa que em molesta profundament (com alguns votants actuals de PSC s'han trobat amb el Montilla i algunes de les seves decisions desafortunades), retiraré el vot i a les properes votaré una altra cosa.

Per altra banda, dir que els dies que hi ha eleccions m'encanten. M'agrada molt anar al col·legi electoral i trobar-me amb gent del poble! Mai m'ha tocat estar en una taula però sempre ho he volgut.... hauria d'haver-hi una llista per apuntar-s'hi!

La peli del domingo: Pa Negre [Agustí Villaronga] [Emili Teixidor]

Pa Negre (Pan negro) es una peli de Agustí Villaronga que adapta un best seller de Emili Teixidor.

La verdad es que me leí el libro hace un montón de años (debió ser, si no me equivoco, en el 2004, meses antes de empezar con Biblioteconomía).

Tengo memoria nula para algunas cosas, y en este caso concreto he de confesar que no recoradaba nada. Nada de nada. Por tanto, fue como ver una peli desde cero (aunque paradójicamente, quería ver la peli porque había leído el libro).

No es una peli apta para personas sensibles, porque sufres (igual que Camino, Para que no me olvides... y un largo etc de pelis que me encantan).

Es otra pelitristedelaGuerracivilespañolaconniñosporelmedio (por mi, como si estrenan una cada semana: es mi género favorito.. y cuánto más triste, mejor!)

La película trata de un niño (hijo de rojos) que encuentra a dos muertos en el bosque. La policía local pretende culpar a su padre, por lo cuál decide huir. El niño, de mientras, va a casa de unos parientes suyos.

Es en esa casa donde Andreu (el niño) (Francesc Colomer) empieza a descubrir verdades que quizá hubiera preferido no oír nunca, y también es donde va aprendiendo a ser adulto.

- Saps que vol dir, cardar?

- I és clar que sí! (...)

- Tu no saps res...

La peli es catalana y es así como se debe ver, ya que los actores son geniales. El niño (los niños) tiene un accento de pueblo catalán del interior tope auténtico (muy verídico para la historia) y el resto de familiares también. De hecho, Nora Navas (madre del niño) ganó una Concha de Plata en el Festival de San Sebastián (Festival en el cuál, por cierto, este año las pelis made in Catalonia tuvieron un gran papel!!!)

En fin, lo dicho: la peli es triste y duele en el alma. Desde la primera escena a la última. Es más: el final te deja agrio (¿sabéis "La Lengua de las mariposas"?¿que te deja así como mal cuando acaba? pos més o menys).

Tràiler:

.

.
No supera Herois, pero Pa Negre es también brutalmente buena.

La verdad es que yo veo poco cine en catalán. Como no veo la tele nunca, si voy al cine normalmente las veo en VOSE, y si las veo "en casa", pues la mayor parte las veo en español. Por eso me gusta que cada vez más haya pelis (buenas) en catalán hechas en Catalunya :)

Pa Negre es sin duda una película para tener en cuenta.

Ah.

Y éste no se de dónde ha salido...

Puntación ✩✩✩✩ (sobre 5)

Restaurante de la semana: La taberna del cura

Esta semana he ido a dos restaurantes diferentes, y en los dos he comido muy bien. Uno es "La taberna del cura" y el otro les "Caputxes".

Hoy hablaré del primero :)

La Taberna del cura está en Gràcia (Gran de Gràcia, 83). Es un local bonito, muy al estilo de "restaurante típico" (comida nacional, especialidad en asados).

En la puerta hay una estatua de un cura grande y gordito y dentro hay muchas mesas. Fuimos creo que el martes por la noche (o el miércoles) y había bastante gente.

El servicio (personal) es muy bueno también, muy atento.

Se ve que es típico del restaurante la sidra... pero como a mí no me gusta... ni me dí cuenta :P

Que más decir... mm... ah, los precios no son lo más barato del mundo, pero tampoco son muy caros. Lo único que claro, fue una cena y normalmente por la noche no suele haber menú (estoy más acostumbrada a comer fuera que cenar fuera). Yo me pedí butifarra con patatas y si no recuerdo mal el plato valía unos 11 euros (o sea: no es caro, solo depende del plato que te pidas) :)

Al principio, mientras piensas lo que vas a comer, te traen de aperitivo pan con tomate, olivas y patatas xips. El pan estaba buenísimo, las olivas no me gustan y las patatas un poco "remullides". Pero en general bien.

Valoración final: 7'6

Comida (variedad): 8/10

Comida (cantidad): 8/10

Comida (calidad): 8/10

Precio: 6/10

Servicio (personal): 9/10

Ambiente del local: 7/10

World Press Photo 10

Ahir vaig anar a veure una exposició fotogràfica MOLT RECOMANABLE:

Es tracta de la mostra del millor fotoperiodisme internacional de l'any 2009, i la fan al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). És una expo itinerant i si la voleu veure, teniu fins al dia 8 de desembre.

La veritat és que les fotografies són ... uf. La majoria força dures. Sobretot totes les que fan referència a conflictes... bé. No us la perdeu (m'ha impactat quasi tant com la FotoPres'09 i les dones cremades per àcid al Paskistan)

Algunes de les fotos exposades han estat censurades als seus països.

En total n'hi ha 170, provinents de la tira de països. Se suposa que és una selecció difícil (s'hi havien enviat més de 10.000!) I cada foto té una història, un context.

La majoria no et deixen indiferent. Sang, mirades, expressions de dolor i pena... esperança... la majoria de fotografies et fan sentir en posició privilegiada per viure en el món que ens ha tocat viure, per no haver de patir guerres... no sé... m'ha deixat tocadeta (últimament veig massa drama!).

També hi ha fotografies on hi apareixen animals... al Google surten moltes. N'hi ha una que m'ha impressionat especialment i és una girafa morta enmig d'un riu sec... una girafa morta de set... tan llarga com és. M'ha fet pena. Però les altres també eh!!! aix. També hi havia una foto de molta gent a l'Àfrica a punt de menjar-se un ELEFANT que havíen caçat en un parc natural (perquè ja pocs animals vius i queden, tots se'ls mengen). Se'l mengen sencer en poques hores i a l'endemà no en queden ni els ossos ja...

I també aquesta...potser son els pares de les tres ovelletes...

Quasi ploro :( ...Per tot plegat.

A sobre al CCCB, a la mateixa hora, hi havia míting del partit aquell xungo de color taronja on el seu màxim representant fa publicitat electoral despullat i només fa que parlar castellà. Sabeu qui vull dir, no? agh!

Ah! important: l'exposició val 4 euros i algo, però els dijous de 20 a 22h és gratis, al igual que el diumenge per la tarda. Val la pena. De veritat que ho dic!

Els meus petits vicis (2)

Fa un temps us vaig parlar del joc del Pet Society i el FarmVille (els meus petits vicis confessables). La veritat és que els estic començant a aparcar perquè la feina se m'ha triplicat (el que s'ha de fer per arribar a final de mes amb una mica de decència! º_º)

Bé, doncs sí que he deixat una mica de banda aquests però m'he enganxat a un altre. Però no vicia tant (o si més no, és més simple i no requereix passar-hi tanta estona ijijij). És el MONSTER WORLD!

És com el joc de la granja, però amb parcel·les més petites i amb coses més guais. Per exemple: podem plantar ampolles de refresc, flors-cor, plantes cactus, barres de caramel (candy cane), làmpares d'Aladín, pizzes, gelats....

Es tracta de fer bones ventes per optimitzar els guanys. Compres i véns. De tant en tant s'acosta un robot que es diu Robert i et compra els productes per un mínim del 10% més del preu de mercat.

Tot un joc d'estratègia, ja ho veieu... ijijijijij

I si una planta se't mor, pots reviure-la amb una vareta màgica (no té tantes limitacions estrictes com el FarmVille, i aquí tens missions per anar fent i tal).

Amb això no vull dir que deixi de banda la meva granjeta virtual (considero que és el joc més ben fet de la petita història del Facebook). Quasi cada setmana surten coses noves i la veritat és que s'ho curren per no perdre usuaris.

Mola, mola. Els jocs de facebook són lu millor ^^

Club Renoir

M'he tornat a aficionar al bon cine (m'encanta la vida barcelonina ^_^).

.

Dilluns vaig anar a veure "Pa Negre" (brutal, molt bona). He de reconèixer que mai havia vist una pel·lícula en català al cinema i en tres setmanes n'he vist dues. I com diu el meu amic Toni, ja és bo que dues pelis catalanes (o sigui, fetes a Catalunya) estiguin en cartellera i a més, siguin bones.

De Pa Negre en parlaré diumenge (drama en tots els sentits i no recomanable si no us agrada veure pelis tristes) [Jo és que sóc fan: si la peli no em fa plorar ni patir, no m'agrada (les comèdies no em fan riure i les d'acció em fan adormir) (sóc rara! xD)].

Ara bé: ANEU A VEURE HEROOOOOOOOOOIS. No és comèdia, ni drama. És una peli d'emocions i nostàlgia. La millor pel·lícula catalana que s'ha fet mai!! :-)

.

Bé, el cas és que jo estava traient el tema del cine perquè voilà:

Potser els millors cines de Barcelona siguin els Verdi... però per mi ho són els Renoir, que hi he anat molt més :)

I ara tenim unes targetes que fan que el cine et valgui sempre en preu reduït (bé, sempre sempre no: només de dilluns a divendres i no festius... però és quan acostumo a anar al cine!).

Bé, qui s'ha fet la targeta DUO és un amic meu, però espero que em deixi ser la seva acompanyant durant molts i molts de dies.... (^_^) .... [...]

La propera serà HARRY POTTER. Fa dies que la vull veure, ja estic tardant. Per sort la fan tb al Renoir! ^^

[Marcapáginas] National Book Tokens

Hoy marcapáginas (esta sección tendría que llamarse "Los marcapáginas de los martes") ^^

Antes de poneros los que anuncia el título, quiero compartir éstos otros con vosotr@s:
.

Son de la candidatura de Segovia como capital europea de la cultura en el 2016. El primero está en español y el segundo en inglés (ya sé que es evidente, lo digo por si no os habíais fijado en el detalle) :)

Los próximos que os pongo si que son del "National Book Tokens". Solo tengo 10 y me da que hay muchos más... pero bueno. Nunca se sabe! Me gusta porque muchos son navideños!

El peor capítulo de Pingu: LA MORSA

Estos días, en Facebook, la gente ha cambiado su imagen de perfil por una de sus dibujos favoritos d la infancia. Hay tantos y tantos recuerdos en esas imágenes, que podría crear un blog sólo de las series de esa época...

Pero hoy os quiero hablar el peor capítulo de PINGU. O, más que peor, el más terrorífico:

El capítulo de la morsa.

La encontré terrorífica en su momento y luego años después me acordé y busqué el vídeo en el Youtube para enseñárselo a mi hermana. El capítulo se llama "El sueño de Pingu" (Pingu's dream):

-

(el vídeo es de la TV Japón, pero como es

idioma pingüino, se entiende igual xD)

.

Lo bueno es que ahora me he vuelto a acordar y he visto que se ha escrito mucho sobre la morsa. Incluso he leído en la Wikipedia que en algunos países censuraron el capítulo por causar miedo a los más pequeños!!! XDDDD

Si también tenéis miedo del bicho diabólico éste, podéis uniros a alguno de estos grupos de Facebook (catalán, castellano, francés, inglés... EL MIEDO ES UNIVERSAL)

- A mi també em feia por la morsa gegant del somni del pingu

- Morsa malvada de Pingu

- Si toi aussi t'avais peur du morse dans Pingu

- J'ai été terrorisé par le morse géant de Pingu

- The walrus from pingu is fkn scary!!!!

- The disturbing walrus from Pingu

- That Pingu walrus succeeded in giving me childhood nightmares

En un sitio de links a episodios también he visto ésto (xD):

La peli del domingo: Come, reza, ama (Eat, Pray, Love) [Ryan Murphy]

Aunque la peli no me atraía demasiado, la ví el otro día. Y aunque a veces se hace un poco lenta, la peli me gustó bastante.

Va de una mujer que se separa y tras el divorcio decide darse un año sabático viajando a diferentes sitios para encontrase ella misma. Buscar su interior.

Lo que me ha gustado más son los paisajes ("la fotografía de la película") y algunas frases.

La verdad es que Julia Roberts está estupendísima (tiene 43 años pero es como un buen vino) y le queda bien el papel.

Los tres viajes que hace son Italia, India y Bali.

En Italia come. En la India reza. En Bali ama. O más o menos, porque rezar y meditar lo hace en todas partes :)

Ah! el amado es Bardem... que hace de brasileño (le queda un poco raro el papel, pero lo vas viendo y te vas acostumbrando) (mi opinión es que podrían haber cogido un actor brasileño) (o hacer que el amante fuera de origen español)

La peli fue una historia real en su día.

Me gustaría ser tan valiente para hacer lo mismo, pero no me atrevería a dejarlo todo (bueno, ni que tuviera demasiado...) y tomarme un año así... (tampoco tengo el dinero necesario).

Quizá en Bali encontraría a alguien que me estuviera esperando desde hace muchos años, aunque ni él ni yo lo supiéramos hasta el momento de vernos, y que esa persona me acceptara como soy, con mis manías, con mis ideas y con mi modus vivendi postadolescente... :-)

Puntación ✩✩✩ (sobre 5)

Restaurante de la semana: La catalana II

Esta semana había quedado para comer en unos de los restaurantes que más me gustan (al Passatore) (súper menús por de mediodía por 6.95) pero justo estaba lleno. Entonces fuimos a parar a "La Catalana II" (2).

Foto Salir.com

Está allí al lado mismo, al principio del Born (Plaça de les Olles, 5).

El menú vale 8 euros pero OJO, bebida no incluida. Por tanto, pongamos unos 10 euros.

La carta libre no es muy extensa, pero en la carta de menús tienes 4 o 5 opciones para escoger. La verdad es que no me apetecía ningún primero, pero acabé pidiendo una sopa (que no me acabé). El segundo sí que estaba para chuparse los dedos: un pollo "rostit" con patatas. Me aseguré pedirre PECHUGA y no CUIXA. Estaba doradito y con sufieciente "suc" para que la carne no quedara seca (el problema de pedir pechuga es que a veces se acaba el "suc" y cuesta más de comer y digerir.

De postre me pedí un trozo de pudin (no había opción flam de la casa).

Debo destacar que el ambiente es muy agradable y que el personal es muy atento y muy correcto, vestidos todos iguales y llevándolo con clase.

Valoración final:

Comida (variedad): 7/10

Comida (cantidad): 7/10

Comida (calidad): 8/10

Precio: 7/10

Servicio (personal): 9/10

Ambiente del local: 8/10

More California

Encara, de tant en tant, penso en el viatge de Califòrnia que vaig fer al 2009. Tinc pendent crear un àlbum Hoffman, però amb 10.000 fotos és difícil posar-s'hi (fa pal). Però tot era tant "de pel·lícula", que no podia deixar mai de disparar. No sé quina part em va agradar més.... Hollywood decepciona, tira a lo cutre... però té aquell glamour pelicul·lero que et fascina... San Francisco és una ciutat preciosa... el Grand Canyon et deixa sense respiració... i Las Vegas... oh god! Las Vegas són Las Vegas!

La ciutat que mai dorm, la ciutat del vici. La ciutat que et permet estar a Venència o a l'antic Egipte en qüestió de minuts. La ciutat dels diners.

Per arribar-hi has de creuar el Death Valley. Casi morim (crec que ja ho vaig dir) de ganes de beure aigua, de no teni prou "gasolina"... i és que no hi ha res. Només zones buides (crec que una part tb és rollo Sàhara, amb sorra fina).

Hi ha vaques, això sí. I no estan del tot tancades: simplement no poden escapar perquè si veieu la foto d'aquí a sota, veureu que els cotxes poden passar però les vaques no: tenen les potetes massa petites xD

I la última foto és de la ciutat del pecat (Las Vegas). El buffet lliure (all can you eat) era per pecar de gula una vegada i una altra:

Porto quasi 3 mesos sense fer cap viatge. Això ronda ja quasi l'abstinència...! M'ofego sempre al mateix lloc, necessito fer un viatge ja! Necessito fer una escapada europea abans de Nadal ¬¬'

I com és que avui estrenen Harry Potter i jo quasi ni me n'havia enterat?? On està la publi?

Art, Moldava i alguna cosa més.

A mi no m'agrada la música clàssica especialment, com tampoc m'agrada cap gènere musical en concret. M'agrada una cançó d'aquí, una cançó d'allà. M'és igual si això és equivaldre a no tenir ni idea de música... la música és un art, i l'art és així. No hi entenc de corrents artístics, només sé dir si una cosa m'agrada o no m'agrada. Quan una cançó m'agrada sóc capaç d'escoltar-la mil vegades encara que sigui d'un artista que només m'agradi aquella cançó i ja està (perquè això tb em passa: discos que escolto sencers, potser, màxim 2 a l'any ... -_-)

Posem un exemple: un cop vaig veure, al Museu d'Art Reina Sofía, això:

(bé, el faig jo, vale? era una cosa així):

I signava un tal Joan Miró.

No m'agrada gens.

Val, doncs era un exemple. Els entesos amb art diran que és una obra que plasma perfectament l'estat emocional que l'artista volia retransmetre en aquell moment de la seva vida, en el qual passava per un període de blablabla perquè el país estava en crisi per blablabla.

M'és igual :P

Això per mi no és art. O jo no li trobo res. I oju que no dic que l'art hagi de ser macu, però almenys que trasmeti alguna cosa, coi!

I és per això que, en línies generals, odio l'art abstracte. Jo no sóc gens abstracte.

Però jo no volia parlar de quadres. Volia parlar de música! Deia que poques peces així rollu clàssiques (independentment del segle que siguin) m'agraden, però n'hi ha almenys tres que m'arriben a l'ànima: la primera no sé com es diu. Surt a una peli que m'encanta (PARA QUE NO ME OLVIDES) i, tot i que durant un temps la tenia al pc, després la vaig perdre i nunca más se supo. Però així mola més: qual l'escolto per sorpresa és més intens.

L'altre és, com no, la de Swan Lake (Lago de los Cisnes). ÉS MÀGICA. Algún dia li hauré de dedicar una entrada, i tb a la peli de Billy Elliot, ara que hi penso....

I la tercera és la del Moldava:

.

.

El riu Moldava és el riu més important de la Rep Txeca. Tot i que algun cop ja l'havia sentida, per mi no va tenir cap interès fins que no vaig nar a Praga amb una amiga que sap més d'aquestes coses i me la va fer escoltar allà mateix.

La música descriu el recorregut del riu, des del naixement fins que desemboca.

I ja està.

De pas, recomano aquest llibre (del meu admirat autor d'Arròs Covat, el Juanjo Sáez) (vull ser com ell XD) El arte: conversaciones imaginarias con mi madre

Els castellers, patromoni de la humanitat!

Felicitats, castellers!

(la foto és meva, la vaig fer quan vaig estar a la Fira del llibre de Frankfurt,
l'any que la cultura catalana era la convidada!) ^^

[Marcapáginas] Centre Cívic Sant Andreu

Hace mucho, muuuucho, que no hablo de marcapáginas.
Pues hoy sí :D
En este cas del Centre Cívic de Sant Andreu (Barcelona)
Aquí los tenéis (ignoro si hay más!):

Bibliotecaris de paper, núm. 5

I com cada 15 dies, aquí estem de nou...!

LLEGIU-LO AQUÍ

Ah! per als fans declarats al Facebook, ben aviat, sorpreses!

De moment el "fan" 300 ja s'ha endut un petit obsequi

^_^

Héroes (Herois) [Pau Freixas]

Lo dije el otro día, pero lo repetiré: HEROIS (Héroes) es una de las mejores películas del año, por no decir, si se permite, la mejor.

No es una peli dónde encontrar efectos especiales fantásticos fruto de una inversión millonaria, no.

Héroes habla de la infancia feliz de los años 80.

El protagonista es Xavi, un chico de (unos) 12 años que como cada verano regresa "al pueblo". Allí le esperan las cosas que más quiere: sus amigos y su bici. El argumento podría ser ese y ya está. Luego tenemos otros factores: una casa en un árbol que parece cumplir los deseos de quién la poseen, una chica guapa con la cuál encotrar el primer amor...

Es una peli muy "Goonies", muy "Verano azul"

La verdad es que no sé mucho más que decir. Me encantó, ya está. Creo que todos los personajes clavan el papel, sobretodo los niños (Ferran Rull, Àlex Monne, Mireia Vilapuig, Joan Sorribes y Marc Balaguer). Los 5 encajan a la perfección y forman un gran grupo.

Yo me quedo especialmente con el papel de Mireia, la única niña del grupo. Mireia interpreta a Cristina, que todos llaman "Cristo". Me encanta su expresividad y su relación con Xavi (hay un vídeo en el Youtube con trocitos de peli con ellos dos)

Védla, aunque sea en casa, pero no os la perdáis. Yo la ví en el cine y en catalán (VO jajaj) :)

Sólo me queda poneros el trailer de la peli. Dádle al play. Sin spoilers, con una BSO genial... (es que me ha encantado la película, de verdad!! ya espero a que salga en DVD!)

.

"Positivismo. Magia. Sinceridad, inocencia, emoción, Peter Pan.

Ser feliz y disfrutar de los pequeños placeres no es tarea sencilla con el bombardeo

constante de la sociedad de la información"

Puntación ✩✩✩✩✩ (sobre 5)