El otro día leí este cómic:
.
.
La historia es dura, pero sólo con el título y el dibujo de la portada (cubierta) ya nos podemos hacer a la idea: violación por parte del padre. ¡Lo peor es que se trata de una novela autobiográfica!
Podemos ver en él escenas (dibujos) bastante explícitos y directos, aunque por lo general no aprofundiza mucho: los años van pasando capítulo a capítulo y vemos crecer a una chica (Lily) insegura de sí misma y conformista con sus desgracias.
El tipo de dibujo es bueno, pero no es de mi estilo. Me gustan más los trazos más simples, más básicos...
Pero no por eso deja de ser una obra recomendable...
Vinga que ja és divendres!!! ;-)
1 comentari:
M'agrada que continuïs llegint còmics. Però uf, el terme "còmic" ve de que les primeres històries que es dibuixaven així, amb vinyetes i globus, eren divertides, i el nom es va quedar. El que passa és que han passat tantíssimes dècades i hi ha hagut tantes històries no còmiques que ja no te n'hauries de sorprendre.
Per tal d'intentar diferenciar-les una mica, en algun moment va néixer l'etiqueta "novel·la gràfica", que de fet és el que posa a la portada d'aquest còmic que t'has llegit.
Bé, continua doncs per aquest camí! :) Ah, jo no n'he llegit encara, però busca a la biblioteca còmics de la Phoebe Gloeckner, em sembla que en té un que va d'aquest tema.
Publica un comentari a l'entrada