La peli del domingo: Origen (Inception) [Christopher Nolan]

Ahora me acuerdo que no llegué a hablar nunca de esta película que ví en Chile... y que casi todo el mundo ha visto. La verdad es que no me gustó mucho (esperaba más de ella) y por eso no le dediqué ninguna entrada en su momento...Pero aprovechando que esta semana he cambiado de pc y no he visto ninguna nueva, pues os hablo de ella... aunque más que nada... es una entrada para mí misma (porque así puedo contabilizar las películas vistas, ... que si no lo pongo en el blog no me acuerdo...) :D

La peli va de... bueno... gente que roba pensamientos... que se cuelan en el subconciente y roban o ideas (bueno, no solo roban... si habéis visto la peli ya sabéis) y bueno hay muchos niveles y subniveles...

No es mala peli eh!! al contrario... tiene una puesta en escena realmente fascinante... pero no sé... tenía algo que no me acabó de convencer (escenas infinitas en la nieve y demasiada acción interminable en algunos casos.... por eso.... no soy de éste tipo de películas). Aún así, el mensaje global y la idea de película merecen reconocimiento.

Pd. Sale Leonardo di Caprio. Cuando era más joven me compraba la SuperPop y era muy fan de este chico. Ahora ya es un actor del montón xD Para mí el mejor momento fue cuando rodó "La Playa". Allí llego al máximo. Esa peli no es muy buena pero él sí (^^)

Puntación ✩✩✩ (sobre 5)

Regalitus

Ja va ser el meu aniversari, ja està, s'ha acabat.... però m'emporto molts bons records. I algunes cosetes materials ^_^:

1- Quan estava al DIXIT em van fer el primer regal. Es tracta d'una mini-eli (seguint la tendència començada amb la mini-raquel) (^^). Me la van amagar a la biblioteca i vaig haver de fer una petita cerca (que per cert em va costar una mica, com es nota que ja no toco la classificació jajajaja masses subdivisions!!!)

Per la nit vaig celebrar-ho al restaurant "La Perla Nera", que està a Via Laietana.

- Un SÚPER PILÓ de punts de llibre!!!

- Un Vicky el Vikingo tovet (d'espuma) anti estrés, súper cucu!!!!

- Dues samarretes: la primera d'un gos que està trist perquè vol un os i la segona de la YOTSUBA! (edició no venal, feta especialment per a mi!)

- Uns tatoos per la mà, from Chicago (com aquell anunci d'Estrella Damm de fa uns 10 anys)

- Un tomatito que és també una guardiola, per guardar-hi euros

- Una postal (que seria d'un aniversari sense una postal?) ^^

- Un monopoly especial carrers de Catalunya!!! és genial perque jo de petita tenia el "Palé" i eren carrers de Madrid!!! Jo mai podia comprar el carrer Diputació ni Via Laietana perquè em tenia que conformar amb la Calle Princesa y el Aeropuerto de Barajas... ara tinc mono de jugar-hi (i va amb EUROS!) o sigui que quan vulgueu venir a jugar a casa meva m'ho dieu!! ^__^

Estic contenta, sóc feliç, no hi ha més a dir...

Restaurante de la semana: il Capriccio Napoletano

Oooooooooootro italiano

De nuevo he estado por Sant Andreu/Sagrera (no sé delimitar bien esa zona) y de nuevo he descubierto un restaurante italiano... muy chulo por cierto!

Se llama "il capriccio napoletano" (tienen página web) y está en la calle Navas de Tolosa número 283-287 (hace esquina) (cerca de la Meridiana).

Las pizzas las hacen en horno de leña y la verdad es que quedan la mar de bien. Yo me comí una que era como una especie de calzone alargada.

El restaurante tiene dos pisos y nos ubicaron directamente arriba (creo, no lo sé seguro, que la parte de abajo es más de bar, o más para cuando está lleno por arriba). Además, tiene decoración italiana (cositas típicas del país en las paredes) y justamente quiero destacar una ventanita falsa que hay en la pared. Muy mono!

En la página web hay algunas fotos. Ésto es lo que os decía... (aunque creo que con lo bonito y resultón que era, se podía haber hecho una fotografía mucho mejor!):

Resumen: recomendado si estáis por la zona.

Valoración final: 7'5

Comida (variedad): 7/10

Comida (cantidad): 8/10

Comida (calidad): 7/10

Precio: 7/10

Servicio (personal): 8/10

Ambiente del local: 8/10

28

Avui en faig 28!

Tota una edat...

Jo sempre havia pensat que de gran treballaria a Girona i així tindria sempre festa el dia del meu aniversari (Festa Major de Girona: Sant Narcís: 29/10). No ha sigut així -de moment- però bé... malament no m'ha anat tampoc.

Sóc una criatura però mira, que voleu que us digui... els dies com avui em fan il·lusió. Demà tindré la depre dels 28... però avui no, avui és màgic, intocable.

It's my day!

Ella tiene poder

Sí! Barcelona es poderosa, Barcelona tiene poder!

La veritat és que no em pensava pas que viure a Barcelona em faria pujar l'optimisme fins al punt de quasi explotar. Sóc una bola de felicitat.

I cada cop sóc més amiga de la meva càmara de fotos, veient Barcelona des de tots els punts de vista possibles. Perquè mai gaudim de les nostres pròpies coses?

Algunes fotos a l'atzar.

1- La botiga "Happy". No sé si sabria trobar-la de nou (està entre el Born i el Gòtic, prop d'on treballo) però em va encantar tota ella. Fins i tot els detallets estaven cuidats a l'entrada (la bici, la cistelleta amb publicitat...)

2. Un parc. En aquest cas tirant ja cap al PobleNou. I un "riu" d'aigua verda (tan verda com una tassa de té) (te verd, clar).

Les Torres Mafre de fondu. Qui diu que Barcelona és una ciutat estresant??

3. Típica, CaixaFòrum. Tot i que res no en prohibeix l'entrada, poca gent sap que a dalt hi ha un terrat solitari... (i de fet, està indicat i és una de les coses més maques de l'edifici) :)

4. Foto "bonus". Portal de casa amb bebé abandonat :)

(bé, no era abandonat, clar!!! però tal com vaig fer la foto, ho sembla xD) Molt de peli!

Ara m'estic adonat que no vaig parlar en el seu moment del carrer Aiguafreda (el carrer més maco de Barcelona)... i que l'entrada del Círculo Ecuestre encara está pendent!!! Al final li canviaré el nom al blog... "Barcelona des del meu punt de vista" ^__^

Bicing again

Després d'un llarg període forçat d'abandonament bicing, I'm back ^^

I sóc súper feliç. Adéu metro, hola bici! ^^

Xarxa del clavegueram de Barcelona (48 h Open House BCN + La Fàbrica del Sol)

Visitar les clavagueres de Barcelona és una cosa que sempre havia volgut fer però que no n'havia tingut encara la ocasió (un parell de vegades havia trucat però sempre estava ple!).

Ara ho he pogut fer posible amb el 48h Open House Barcelona (gran iniciativa) i la Fàbrica del Sol.

La gestió de les clavagueres les porta a Barcelona una empresa que es diu CLABSA.

He de dir que la visita va estar a l'altura de les meves expectatives: em va encantar. MOOOOLT!

La Fàbrica del Sol, equipament d’educació

ambiental, Ajuntament de Barcelona.

Foto: Eli Ramirez

Hem de pensar que estem parlant de 1700 km (si, heu llegit bé) i tota mena de laberints. Ens van explicar que hi havia diverses mides de túnels, i que alguns són tant estrets que si s'encallen s'ha d'obrir el carrer des de dalt, ja que no hi quep cap operari.

Aquesta foto d'aquí sota, per exemple, és el Passeig de Sant Joan en mida M.

La Fàbrica del Sol, equipament d’educació

ambiental, Ajuntament de Barcelona.

Foto: Eli Ramirez

També és important dir que avui en dia ja no hi ha els noms dels carrers. Això ho fan perquè si algú es cola al subsòl no pugui ubicar-s'hi (només els treballadors saben on són).

Aquest detall és important perquè també s'ha de destacar l'acció anti-terrorista. Les cases on viuen polítics i tal estan tapades i no s'hi pot accedir des de sota, i també quan hi ha actes importants a la ciutat es vigila molt aquest tema i es segellen clavagueres (exemple, suposo, amb la visita del Sr aquell de Roma).

La Fàbrica del Sol, equipament d’educació

ambiental, Ajuntament de Barcelona.

Foto: Eli Ramirez

A la visita ens va acompanyar en tot moment un treballador. Ell duia un walki talkie per avisar si plovia... el cas és que si comença a ploure a qualsevol punt de la ciutat és perillós estar allà a sota: l'aigua puja ràpidament!

Des de Collserola al mar, l'aigua triga 20 minuts en baixar. Tot i que són altes, l'aigua pot arribar a tocar sostre (clavagueres que salten i tot). Això es veu en el soste humitejat.

La Fàbrica del Sol, equipament d’educació

ambiental, Ajuntament de Barcelona.

Foto: Eli Ramirez

L'home que ens acompanyava duia també un sensor de gas.

La veritat és que allà a sota fa una mica de pudoreta, però res inaguantable!!

L'aigua baixa tal qual (pipi i tal) però mentre baixa es va desintegrant i amb prou feines s'hi veuen coses sòlides (per sort). Ni tan sols paper de wc. Això sí: si llencem altres coses pel vàter doncs si que es veu.

Tot va a parar a la depuradora.

La Fàbrica del Sol, equipament d’educació

ambiental, Ajuntament de Barcelona.

Foto: Eli Ramirez

Més coses...

- Tot i que ens van dir que normalment no s'hi veuen rates perquè pobretes tenen por,.. en vam veure una! atemorida però atrevida va venir a veure que dèiem d casa seva! ^^ (l'operari la va fer fora amb un cop al terra) jejeje pobreta. Va ser un bon moment!

- No tots els trams són visitables. Bé, diria que NOMÉS aquest és el tram visitable :)

Crec que no em deixo res per dir. Jo recomano moltíssim que si teniu curiositat us apunteu a una de les visites que fa la Fàbrica del Sol.

Nou pc (Acer Extensa 5635G)

Confeso que tinc un problema. M'he acabat comprant un nou portàtil abans de saber si em podien arreglar l'altre. Bé. Un pc mai molesta. Era una oferta d'una botiga i, tot i que no és el millor mes per fer una despesa com aquesta (fiança de la nova habitació, mobles, etc...) doncs és igual. Ala, ja està.

I tinc el nou Windows i no m'agrada.

És com el Vista pero es diu Windows 7.

Jo vull el meu XP de "tota la vida"!!!!!!! Amb el meu ordre de les carpetes!!!!

Ara estic posant-hi programets... (quina mandra jajajaj)

Opos Consorci 2010: la crònica

I ja van ser les "opos". Vist i no vist.

No em va nar bé (bé, era de preveure XD) però va ser distret veure a tanta gent. I això que l'examen, en el fons, no era pas difícil... (la propera vegada només estudiaré pel temari general!)
L'examen va ser a un hotel (!!!) a Mundet. Vaig pujar al metro i ja s'hi veien bibliotecaris. Sortint del metro era fàcil trobar l'hotel: seguir l'allau de bibliotecaris.
La veritat es que era curiós, veure tanta gent... ("eh, aquella no va venir un any a classe amb nosaltres?").

I res més.
Eren 50 preguntes tipu test (20 general / 30 específic). M'arrepenteixo una mica de no haver-m'ho preparat amb calma... però igualment no deixaria DIXIT per una substitució de dues setmanes, o sigui que bueno, almenys ja he vist com són aquests examens... :)

Ara em sento alliberada (encara més) :)

Pelis

Avui, breu. Que no tinc internet!

Aquestes són les pelis que vull veure:

La primera i la última les tinc "enparaulades". Si queda algu per veure la del Facebook, que m'ho digui i hi anem!

No tinc ordinador....

Des d'ahir no tinc internet

I sembla que va per llarg. No és que no tingui internet.... és que NO TINC ORDINADOR. S'ha mort, ha dit prou.

I ara estic neguitosa per saber si es podrà o no salvar alguna cosa (tinc massa cosa i poques còpies, si ho sé, m'ho mereixo). Ahir vaig tenir uns moments depressius profunds (sí, ja ho sé, sóc així).. ara m'estic recuperant psicològicament.

I demà les opos... volia llegir tot a l'últim moment. Tinc tot el temari en un pendrive (sí, ho sé, no tinc perdó).

Bé, tranquilitat i calma. Em preucupa més no tenir pc. Les opos, ... bé, miracles no se'n fan i menys quan no t'has mirat res! :)

Bibliotecaris de paper a "Humor a l'art"

A vegades fem coses sense adonar-nos massa de que tot es mou. Això m'ha passat a petita escala amb "Bibliotecaris de Paper": de cop m'he trobat amb bibliotecaris a qui no conec però que d'una manera o una altra han llegit el còmic... i fa gràcia!

I així és com des del bloc "Humor a l'art" ha aparegut una notícia sobre el fanzine :)

Moltíssimes gràcies! ^__^

Comecocos

No arribu a tot! Estic agobiá!

Avui una sola imatge, la imagen del deseo...

Sí, un vinil pacman! ho vull com em dic ELI!

Encara no estic del tot instal·lada al pis de Barcelona (estic en una "habitació temporal de pas") però quan ho tingui tot col·locadet ja us posaré una foto ^_^

Estic una mica atabalada per això de "com preparar-se unes opos en 7 dies havent passat de tot en no sé quants mesos" però wenu, jajajaja! no em vull amargar gens! la vida són dos dies!!

Dilluns vinent ja hauré acabat de recuperar les hores de Chile a la feina XDDD!!!!!!!! això és una gran i genial bona notícia!!! ^___^

Les senyoretes de Lourdes (Pep Coll)

Ja he acabat (per fi!) de llegir-me el llibre que tant de temps fa que s'exposa al lateral del blog.

Anava a bon ritme quan viatjava diàriament amb tren... però ara ja no em moc tant amb transport públic i la lectura se'n resenteix ^^'

Aquesta novel·la parla de les aparicions de Lourdes (o sigui, de la vida de Bernadette Soubirous). Però no és un llibre avorrit de sants...

Es veu que va guanyar el Premi Sant Jordi l'any 2007... però jo, havent llegit el que va ser finalista (El Monestir de l'amor secret), doncs no entenc perquè no va ser al revés. Suposo que el llibre del Monestir em va encantar i aquest doncs no tant.

No és que de cop i volta hagi tingut una necessitat imperial de llegir llibres al voltant de la religió (o blasfèmia) és simplement que les coses vénen com vénen.

Almenys m'ha servit una mica per saber més sobre Lourdes, sobre la pastoreta Bernadette que un dia (i més) se li va aparèixer la Verge Maria... i poc més.

El llibre acaba amb tres pàgines que semblen d'una altra novel·la.

I bé ja està! Si ha guanyat un Premi Sant Jordi segurament és perquè és bo... però bé, a mi no m'ha fascinat pas massa (una mica sí: no continuo passant pàgines dels llibres que no m'agraden).

Qüestió de gustos, suposo!

Per cert, ahir vaig assistir a la conferència "Comunicació i felicitat", de Sebastià Serrano. Bé, no és que hi anés: la conferència va ser a DIXIT :-)

Em va agradar molt i un dia d'aquests m'agradaria fer un resumet per al blog amb els punts més importants. La felicitat està a l'abast de tothom!

Avui hi ha també una conferència de temàtica LGBT a DIXIT. És a càrrec de Bawer Çakir, un activista gay turc perseguit... té molt bona pinta, la veritat!

^__^

Yotsuba ♥♥♥

Sóc fan de la Yotsuba, ho he dit mil cops (i al blog tb: Yotsuba unshelved, la nina comprada a eBay, etc...)

Però és que és cert. Si hagués de triar un personatge de ficció per identificar-m'hi, la triaria a ella.

I crec que tothom hauria d'aprendre una mica d'ella.

De fet, crec que hauria de ser lectura obligatòria... però no a les escoles, no; perquè quan ets petit tot ho veus com ella... :-)

Aquesta lectura s'ha de fer de grans, per recordar que és el poder gaudir de les coses bàsiques, com per exemple, tornar a descobrir que en aquest món tot va i tot torna, que tot el que empenys cap endavant, torna cap a tu tard o d'hora (per bé o per mal)

Redescobrir que qualsevol lloc és vàlid per deixar anar la nostra creativitat, sense preucupar-nos massa de si una cosa està ben vista o mal vista...

Domir a qualsevol hora i de qualsevol manera, tornar a creure en els somnis, en les il·lusions perdudes...

I sobretot, aprofitar el dia a dia i sempre, sempre, SEMPRE, descobrir coses noves. Perquè el món no està aturat, sabeu? és mouuuuu ijijijijij

I ara m'he adonat que no tinc el número 8. Com que surten quasi a volum per any, se m'havia passat per complet xD Avui quan surti de treballar niré a comprar-looooooooo! [el 7 el vaig comprar ara fa dos anys ¬¬]

Estic súper cansada aquests dies. No arribo a tot però estic contenta per poder assolir un mínim del 80% dels meus objectius a nivell setmanal.

I tinc son, molta son.... però aix. No passa res. Ja dormiré algun dia una mica més.

Ah!! ah!!! tinc pendent una entrada com deu mana de les clavagueres... i del Círculo Ecuestre... ! A veure si un dia d'aquests.... :-) Va moalr molt, molt, mooolt!! i vam veure una rata i tot!! (segur que era una figurant... jjejeje).

Arròs covat: EL LLIBRE

Sóc súper fan d'arròs covat i de fet, al blog, ja en vaig parlar!

El seu creador és Juanjo Sáez (que també en sóc fan) (també vaig parlar d'un llibre seu, un dia...)
.
Tot i que vaig llegir-ho a la web de ComiCat a finals d'agost (i ho debia compartir al Reader, segur!) fins ara no hi havia pensat més. Però per fi s'acosta el dia!!!!

és...EL LLIBRE.
i... EL VULL.

(la setmana vinent és el meu aniversari, jo ho deixo caure....) ^_^

Bibliotecaris de paper (núm 3)

I ja tenim aquí el número 3!

Clikeu aquí per llegir-lo!

La peli del domingo: Astroboy [David Bowers]

Nunca he sido seguidora fiel de Astroboy ni Tezuka en general. Sé lo suficiente, pero no mucho más... aunque siempre me ha gustado la figura de este niño robot (como me pasa con Mazinger Z, que tengo una camiseta e incluso me hice una foto con la GRAN estatua que tiene en Tarragona...) como icono.

De hecho, tengo el juego para PS2 (bastante malillo, por cierto) y siempre recordaré el haberme quedado con las ganas de comprar una camiseta que ví en Covent Garden (Londres) y que salía Astroboy en plan "lenticular", es decir: si lo mirabas de una manera veías la cara humanizada, pero si te movías, veías el interior, el robot. Me encantó y me enamoré del producto... pero valía 30 pounds y en ese momento me parecieron una gran fortuna (me lo sigue pareciendo, pero quizá ahora SÍ la compraría).

Pero hablemos de la peli...

¿Quién no conoce Astroboy? me dijeron que no la viera, que era un insulto a Tezuka... pero tenía tantas ganas que al final la ví. ¡Y me gustó!

Tezuka es el autor del manga. Tezuka es el dios del manga (ver "Bajo el aire", en éste mismo blog)

Si que es cierto que la peli se aleja totalmente de todo... y del estilo del autor... pero no sé. Yo la ví y me resultó entretenida... todo muy happy y muy mono, los efectos bien hechos y tal. Quizá sí, quizá sea una peli solo para los más pequeños de la casa... pero... no sé... :)

Puntación ✩✩✩ (sobre 5)

Restaurante de la semana: Pizza Roma Barcelona

(otro italiano) (^_^)

Si no fuera porque hay miles, se podría decir que mi objetivo es probar todos los italianos de la ciudad :-)

Éste en concreto es una cadena, pero con aire de no ser cadena. Es decir: hay otros "Pizza Roma", pero no en Barcelona... ni en Catalunya... ni tan sólo en España... sino en New York City!

Es un restaurante informal. Sin mantel ni servilletas de tela.... sino un restaurante tipo bar en la calle Compte d'Urgell (93), cerca de la calle Aragó y cerca del metro de Urgell.

Hay una terracita con sillas y mesas metálicas para comer a fuera. Yo fui a cenar y nos pusimos dentro, porque ya empieza a "hacer rasca".

El local es pequeñito (tres o cuatro mesas) pero no sé... es súper italiano! hay varias pizzas grandes rectangulares y tu vas pidiendo los trozos de las que te gusten más (escoges la medida y lo pesan). Es un concepto súper italiano... la de veces que he comido yo "pizza al taglio" estando de erasmus en Italia!

Y el personal es puramente italiano. Me encanta, era como estar en una pequeña porción de Italia dentro de Barcelona.

Los precios son buenos, baratos... y las pizzas también están muy bien.

No es, como ya he dicho, un súper restaurante para llevar a alguien importante, pero si para comer algunas porciones de pizza o tomar algo en la terracita.

Aquí os dejo con la página web: http://www.pizza-roma.it/

Valoración final: 7,5

Comida (variedad): 6/10

Comida (cantidad): 8/10

Comida (calidad): 7/10

Precio: 9/10

Servicio (personal): 8/10

Ambiente del local: 7/10

Everything is illuminated

Sé que és el títol d'una pel·lícula... però no va per aquí. No sé, m'ha vingut al cap.

Últimament tot està bé. És com si l'haver anat a Xile m'hagués carregat una dosi d'optimisme per uns quants mesos. Porto un mes i mig aquí i ara he descobert un gran secret: si somrius a la vida, la vida... et somriu!

Estic bé vivint a Barcelona, estic bé amb la gent que m'envolta, estic optimista, ho veig tot sota un raig de sol, ni que sigui el dia més fosc de l'any!

I sé que hi ha coses que no surten bé i m'hi fotu de cap... però hum... estic vivint una mena de "Renaixença".

Ahm! ahir vam fer la tercera edició del seminari "Vine a conèixer les eines 2.0".

Sé que van haver alguns errors (planificació del temps mal calculada) però en general crec que el resultat és positiu. I és una sensació molt extranya... per unes hores hi ha certes persones que escolten el que tu dius, que et miren amb un boli a la mà i prenen apunts. A mi això se'm fa raru...!

I ah! després de 30 visites guiades (sessions informatives) crec que ja he pillat el trukillu... però cada cop que vé un IES o una entitat... jo em poso una mica dels nervis.

L'altre dia van venir estudiants de la facu (em volia morir) Mireu-los:

(En aquest cas la foto la puc penjar perquè es va fer amb el

permís d'ells i la tenim penjada al Flickr de DIXIT)

I demà, uo! demà vaig A LES CLAVAGUERES!!!!!!!!!!!!! no és genial??? per mi sí!!! fan el 48 h open house Bcn i s'obren al públic més de 150 edificis. Jo vaig demà a veure les Tortugues Ninja i diumenge (si tot va bé) al Col·legi Teresianes (Sarrià) (Gaudí) i al Círculo Ecuestre (típics llocs que si no aprofites no trepitges mai :P)

^____^

Atenshion que dilluns surt el nou número de Bibliotecaris de paper.

Bé, bona nit! (bueno, bon dia per vosaltres, jo es que programo les entradetes i ara és negra nit.... massa tard ja, de fet...!)

Els meus petits vicis

He de reconèixer que tinc uns petits vicis que em porten pel mal camí. Es diuen "jocs de Facebook".

Em fan perdre el temps. Em puc aixecar tranquilament un diumenge a les 8 del matí només per recollir les pastanagues plantades al FarmVille, el joc de la **** granjeta.

Estic enganxada. Tot va començar amb el Taski (Pet Society):

Una mascota virtual.

Li tinc carinyu. Ja, ja sé. Estic boja. Però és cert. Tinc el Taski des d'octubre 2008, i aquest serà el tercer Halloween que passarem junts (...).

Li he comprat tots els objectes que ha volgut i la seva col·lecció d'objectes per decorar la casa són genials. Té robeta d'estiu, d'hivern, de Nadal...

Que voleu que us digui... és una mascota pràctica. Obro el facebook hi allà està.

He de reconèixer que ara no el cuido tant (bé, dos cops per setmana mínim si que entro, li compro sempre tots els productes de la setmana... els "only this week"). [diners de mentida ehh!] :-)

A més, és bibliotecari (li vaig construir una biblioteca en un pis de la seva petita mansió)

Del Taski van sorgir molts altres... gestionar un restaurant, un café, una peixera, ... n'he provat molts (sobretot aquests a l'estil social, modus vivendi). Alguns encara perduren... però el que em té avui en dia súper enganxada és la granja. LA GRANJA. Farmville. Perdició.

Tot va començar un dia d'agost (del 2009 ¬¬)

Cultivar, recollir... que tinc 12 hores? 24 ? 48? 6? plantem sucre de canya, o plantem cols... o potser raïm blanc? els que juguem al Farmville estem malalts de veritat xDD

Jo programo el meu dia segons... "bé, arribo a casa a les 8 del vespre, plantaré això, allò...".. tenint en compte que hi ha possibilitats de plantar coses com melons o patates que triguen 3 o 4 dies, i tens marge de descans :)

Quan arribes al nivell master de plantació (haver plantat X vegades una "semilla") et donen un cartellet. Tinc una col·lecció maquíssima (ja van 40!) (alguns són cultius edició limitada, com els pastissets o els tomatillos ^_^):

Sí, d'acord. Estic fatal.

Però i què? m'agrada jugar-hi.

M'agrada perdre el temps de tant en tant jugant.... no faig mal a ningú! és el meu temps! :)