El retorn.

Ja he tornat a Lloret.

Les experiències viscudes, tant a nivell personal com professional, han estat grans, molt grans... quasi tan grans que no trobo ni les paraules per descriure-ho.

.

La tornada se'm va fer curta (encara tinc efectes jet-lag)

El vol de Santiago a Buenos Aires va ser espectacular pq em va tocar finestreta i feia un sol radiant, sense cap núvol. Veure tan a prop de l'avió els cims nevats dels Andes ha sigut una de les coses més impresionants que he vist mai... (digue-me tonta: no vaig fer cap foto).

A Buenos Aires vaig fer escala per canviar d'aeroport (d'Aeroparque a Ezeiza) i com que ni el bus ni els transfers m'anaven bé per horari, em vaig haver de buscar la vida amb un taxi. Però em clavaven 50 euros (bé, de fet no és tan mal preu perquè hi ha quasi una hora de camí) i vaig haver de buscar gent amb qui compartir-lo.

Poc vaig trigar en trobar una parella d'italians que semblava simpàtica i apurada també pel temps.

.

Al cap de pocs minuts compartíem taxi i resulta que el noi... era de Viterbo!!! (*la ciutat on vaig fer l'erasmus). I jo vaig treure la pols al meu italià oblidat, que sempre va bé (més que res per adonar-me que actualment no sé elaborar frases senceres sense dubtar-les... -_-)

.

Quasi em perden la maleta (bé, no, però va ser de les últimes en sortir i vaig patir fins al final) i enmig del oceà van haver-hi unes turbulències que quasi no ho expliquem. Potser és normal, però a mi no m'ho va semblar. Van durar molt, l'avió es movia molt... vaig patir molt... hi havia gent que es donava la mà, nens plorant... apocalipisis.

.

Segurament encara faré alguna entrada més de Chile, clar, encara em queden coses per explicar... i idees per aplicar o provar d'aplicar! He tornat amb les butxaques ben plenes d'experiències. I de les bones!. No ho oblidaré mai!

.

(quan torno d'un viatge, m'agrada

omplir el meu mapa Wolpy!)

.