Restaurante de la semana: Los chiles

Esta semana, para ser un poco diferente, en vez de un italiano os hablaré de un mexicano:

Está en el centro de PobleNou (mi barrio de acogida de estas dos últimas semanas), concretamente en la calle Pujades número 172

.

Es un restaurante acogedor, como muchos restaurantes mexicanos de España (normalmente suelen ser con colores vivos, adornos festivos...). Ved:

.

.

En su página web puedes leer el menú. Nosotros nos cogimos unos nachos de aperitivo y unas tortitas de segundo.

Los nachos eran abundantes y con queso por encima. Hay veces que los platos de nachos son tres doritos y te quedas con las ganas. Aquí no!

Y luego las tortitas que nos pedimos eran de pollo. La ración es de tres y junto con el pollo te viene también queso (dentro del rollito).

Para acompañar había una crema de color marrón que no me comí porque olía a mongetes y no me apasionan demasiado (por no decir nada) :P

.

.

Valoración final: 7'6

Comida (variedad): 7/10

Comida (cantidad): 8/10

Comida (calidad): 8/10

Precio: 7/10

Servicio (personal): 8/10

Ambiente del local: 8/10

.

Cosint ninus

Avui és l'aniversari d'una companya de feina. Ella encara no ho sap, (de fet aquesta entrada, com totes, està programada, apareixerà quan ella ja hagi vist el regal xD) però li hem fet uns ninus. Un és ella, i l'altre, el seu nòvio.
.
...

(lo siento Raquel, le estoy tocando el culo) ajajaja

.
El cabell no està gaire ben aconseguit però és que no sabia com fer-lo... (a més que al noi ni el conec ijijiji)

El nino d'ella ara mateix no us el puc mostrar perquè el té l'Eric, un altre de la feina. Però us en mostro una prèvia (esquelet volador) [sí, vam anar a cosir al "parc"].

.
.

I ja sé que no vé al cas, però us ho poso igualment: m'he comprat un jersei oficial de Superman! (entre moltes altres cosetes al Primark) Bé, el jersei no és d'allà, és del Pull! ^_^

..
Bon cap de setmana!!!! Bon inici d'agost!!! Demà piruuuuuuuuuuuuuu

.

Racons Bcn (IV): Barri de La Clota (Horta)

De la visita del otro día a Horta me faltan algunas cosas más para comentar, pero lo dejo para otro rato. Aún así, parada obligatoria:

.

.

Soy súper fan de está obra de arte desde hace años ^^!

Solamente la había visto una vez en directo y fue des de detrás de los cristales de un coche.

.

Ahora ya la he visto de cerca. Y la he tocado jajajaja

El autor es Claes Oldenburg en 1992, y está hecha con acero y fibra de vidrio.

.

Me hice algunas fotos de recuerdo. Bueno, en realidad las hizo Toni (et dec les teves, ja ho sé) xD

.

Racons Bcn (III): Barri de La Clota (Horta)

Barcelona és, en realitat, moltes Barcelones.

Cada barri té el seu encant i les seves coses que, sumant-les, fan de Barcelona una ciutat especial, màgica i única!

.

Avui us parlaré d'un petit barri: La Clota (al districte d'Horta).

És un dels barris més antics de la zona i encara té aquell encant especial (tot i que està en perill de vida, o sigui que val la pena visitar-lo abans no desaparegui del tot) (potser n'heu vist per la tele documentals, ha estat un tema força polèmic).

.

Són petites cases d'estil rural amb horts... com si no estiguèssim a Barcelona, sinó que és com si ens haguèssim traslladat a un poblet d'interior :-)

.

Vaig fer fotos! Us en poso unes poques:

.

.

Algunes imatges dels carrers:

.

.

Fins i tot vam trobar una casa que sembla un zoo! (conills, galls, gats, ocells...):

.

.

En fi, un barri força maco i ben curiós! Aprofiteu per anar-hi ara que encara podeu!

.

[Marcapáginas] Biblioteca Caixa Laietana / Biblioteca de Asturias

Hace mil que no hago una entrada dedicada a los marcapáginas (bueno, mil mil no, jajaja)

Hoy pues, os pongo algunos... :-)

.

En primer lugar de la Biblioteca Caixa Laietana de Mataró.

Tienen de muchos colores! Uno de los primeros marcapáginas que tuve en mi colección eran de esta biblioteca... yo creía que ya no existía, pero éstos marcapáginas me demuestran que sí (uno tiene escrito marzo 2010). Los encontré de casualidad y creo que también por alguna parte tengo el de color gris.

No tengo ni idea de cuántos colores componen la colección, pero bueno, algo es algo :-)

.

.

En segundo lugar, éstos otros:

.

.

También bibliotecarios. En este caso son de la Biblioteca de Asturias "Ramón Pérez de Ayala".

Son geniales los marcapáginas de bibliotecas públicas hechos por niños! me encantan!

.

Por hoy ya está. El sábado ya me voy a Chile y me quedaré allí un mes, pero vamos, espero encontrar marcapáginas... ¡Para todos!

.

Casa Asia (+ Mediateca)

A ver si me pongo al día con las entradas pendientes de hacer antes de irme! :-)

Uno de los sitios que he descubierto este mes ha sido Casa Asia, ya que sólo lo conocía de oído y nunca me había acercado a ver. Ahora ya puedo decir que he estado, :P

.

Esta institución (que tiene sede en Barcelona y en Madrid) promueve el conocimiento de la cultura asiática, impulsando las relaciones institucionales, económicas, académicas y culturales.

Se hacen proyecciones, exposiciones, cursos y talleres...

.

El edificio de Casa Asia en Barcelona es genial. Se ubica en el Palau Baró de Quadras, un edificio modernista de Puig i Cadafalch (Avda Diagonal, 373) (parada de metro: Diagonal). Lo bueno del edificio es que puedes pasear por él libremente! hay 4 plantas y arriba de todo está la mediateca. Bueno, más arriba está la terraza, que si hace sol se está súper bien!

Algunas de las fotos que hice:

.

.

La MEDIATECA

Aquí podremos encontrar un montón de documentos sobre Asia y el Pacífico (de hecho, el catálogo está en línia, junto con otras bibliotecas especializadas, aquí) (si no sabéis como se busca, podéis leer un mini tutorial que hice hace tiempo xDDD).

Recopilan todo lo que se edita en España sobre estas dos áreas geográficas, pero también compran novedades internacionales importantes.

Y hay manga. Y muchas películas y cd's (de aquí el nombre de mediateca, clar, jajaja).

.

En fin, que si queréis saber más, podéis ir directamente a la web: http://www.casaasia.es/

.

La foto es un poco oscura, vale, pero para hacerse a la idea ya va bien: es una

parte de la mediateca dónde puedes leer y disfrutar de las vistas a la vez ^_^

.

La peli del domingo: Lilo & Stitch

El otro día estuve viendo un poco Lilo & Stitch. Es una peli que en su día ya ví en el cine, pero que la tenía un poco olvidada :-)

.

.

Se trata de la peli Disney del año 2002.

Antes Disney se curraba una película cada año. Se estrenaban por Navidad y la primera semana de setiembre salían en vídeo (y era un gran acontecimiento!). Estoy hablando de los años dorados de Disney (La Bella y la Bestia, la Sirenita, Aladín, el Rey León, Pocahontas...).

.

La peli va de un extraterrestre destructor que llega a la tierra huyendo de quienes lo quieren destruir. Stitch cae en manos de Lilo, una niña hawaiana que busca un amigo, y él se hace pasar por perro (aún siendo azul xD).

.

Una de las mejores cosas de la película es la BSO. La mayoría son temas de Elvis (Lilo es fan), pero también hay canciones hawaianas. Un ejemplo: He Mele No Lilo (ver vídeo en Yoitube).

.

.

Aunque mención especial deben tener los trailers promocionales de la película. Hicieron 4, y lo bueno es que usaron otras pelis Disney para ellos. Os lo dejo aquí incrustados (los tres primeros son de Stitch invadiendo películas [Aladín, Sirenita, Bella y Bestia] y el último es un poco el más genérico, el más largo.

.

.

.

.

.

Santa Cristina! [sou de Lloret, que us adora protectora]

Aquest matí no he fet cap entrada perquè avui és... LA FESTA MAJOR DE LLORET! i he estat fora, a Santa Cristina.

.

I és que avui és Santa Cristina. I Santa Cristina és una santa i una ermita. I una platja. I una festa tradicional i històrica!

.

Tot comença a les 7:30 del matí, quan els Obrers de Santa Cristina (4 homes i no entraré en detalls perquè explicar-los tots seria massa llarg) passen pels carrers del centre anunciant la sortida de la processó.

.

.

Després, a les 8, tothom ja està a punt. De l'esglèsia surten totes les persones i fan un petit recorregut fins al mar. Surten primer totes les entitats (obreries diferents) i més cap al fons les obreres d'quests any. Són 4 noies d'entre 18 i 22 anys (tampoc explicaré detalls, només dir que són noies del poble, que cada cop se n'escullen 4 i que han d'escriure cartes i esperar a tenir sort per ser elegides).

Els nois balladors (acompanyants de les obreres) porten a la santa. L'imatge de la Santa (per entendre'ns: la figuereta gran típica semblant a les de les processons de Setmana Santa).

.

Les 4 obreres porten 4 "angelets", que són nens i nenes d'uns 4 o 5 anys. Cada obrera té el seu angelet. Les obreres trien angelet i parella, són les protagonistes (el fill del meu cosí ha fet d'angelet! ^_^)

.

La processó fins a l'ermita de Santa Cristina es fa per mar. Els vaixells de línia regulars porten gent (ara regulat amb tiquets previs per evitar aglomeracions) i els obrers, obreres, figuretes, orquestres etc, van en una barca especial.

Tots els que tenen barquetes i volen unir-se a la festa, van al voltant de la barca principal.

.

.

Es fan també dues competicions (regates) de llaguts: primer nois i després noies (a la tornada cap a Lloret).

I ah! quan estan al mig del mar, es canta la salve. Totes les barquetes paren els motors (la gran barca també) i els llaguts apujen els rems.

.

Quan arriben a la platja de Santa Cristina, pujen cap a l'ermita (5 minuts a peu) i allà fan una misa. Normalment hi vénen algunes persones distinguides (polítics, el bisbe de Girona, etc) (curiós perquè el mossen de BOLSENA també vé, i és un poble italià agermanat amb Lloret i d'on va ser realment santa cristina -allà hi ha la seva tomba-) (jo hi he estat! gran ERASMUS, GRAN!) (total que, si allà també és una gran festa.. perquè vé a Lloret? misteri!)

També ha vingut la presidenta de Òmnium. M'ha agradat el que ha dit el bisbe sobre la manifestació i aplicant-lo a la festa: si remem tots junts cap a una única direcció, serem forts.

L'ermita és molt maca. Un mite per als lloretencs: els autèntics es casen allà :-)

.

.

I quan acaba la misa, els membres de l'obraria, entitats, personalitats del poble i altres confararies, menjen estofat. Mai he entès com poden menjar estofat a les 11 del matí, però bé.

.

Crec que s'ha de ser de Lloret per viure i sentir dins una festa com aquesta.

Ara per la tarda hi ha el Ball de Plaça (Dansa de les Almorratxes). És el ball de les 4 obreres d'aquest any amb els seus balladors.

És una festa tradicional!

.

La felicitat de les petites coses

Hi ha petites coses que fan que somriguis. És una pràctica fàcil i senzilla (somriure) però a vegades sembla difícil. Vull dir que moltes vegades estem ofuscats, tristos, emprenyats amb els demés o amb nosaltres mateixos, decebuts amb la vida, deprimits, de color gris,... i llavors no veiem aquestes petites coses.
. .
Quan vaig pel carrer vaig mirant les coses i penso: que gran és el món! ja no en el sentit geogràfic, que també, sinó en el sentit més humà de la paraula: et creues amb persones que tenen les seves vides i aquestes vides es barrejen amb altres vides i així fins a l'infinit (no diuen que només existeixen 6 graus de separació entre tu i qualsevol altra persona del món? doncs és ben cert) (i amb el Facebook m'he adonat que és totalment cert... pq a vegades agregues a gent i veus que tens en comú altres persones i dius... uala... jajaj). .
.
...Quan vas caminant i veus a les altres persones, pots entreveure els seus estils de vida... aquella iaia que ha anat a comprar al Condis, aquella nena que plora perquè la seva mare no li ha comprat la piruleta de color vermell, aquella parella que camina agafada de la mà... després els tornes a mirar i veus que la iaia dins la bossa del Condis hi té diaris, i l'únic que fa és reciclar-ne l'ús.. o veus que la nena que plora porta una butxaca ja plena de piruletes de color vermell, o que el noi que camina agafat de la mà de la seva parella té els genolls pelats i que això és degut a que el dia anterior havien estat patinant per la Barceloneta i es va fotre un pinyu contra un banc. .
.
El món no és una suma de països: és una suma de persones amb petites històries..
Ahir al metro hi havia una dona i dos nens que no devien arribar als cinc anys. Eren anglesos i la mare els hi estava llegint un conte de la Lauren Child (una de les meves il·lustradores preferides). Però lo bo és que no NOMÉS llegia, sinó que interpretava (posava veus diferents) :-)
Quan va acabar de llegir va preguntar no sé que als nens (ja sabeu que jo l'anglès, como que no!). Un va dir "yes yes!" i l'altre "noooo, nooo". Això va derivar en una petita baralla verbal que va acabar amb petits punyetasus (fins que un va plorar).
La mare, em va fer gràcia,...va dir "stop!" i algo així com... "quines ganes de gastar energia, pegueu-me a mí i així us acabeu de cansar"... els nens se la van mirar rient i li van donar un parell de copets pacífics i tot seguit, petonets i abraçades. I tots tres rient de nou.. Jo somreia, però els demés passatgers també. Era "so cute"
. ..
I ara citaré al Capità Enciam: "Els petits canvis... són poderosos!"
.

Casa Kolping

Bones!
Ahir vaig fer una ruta per Horta, concretament pel barri de La Clota. Va ser molt guai... però ara no puc posar fotos ni explaiar-me massa perquè no estic al meu pc habitual, i estic amb wi-fi sensible (dels que si el fas enfadar, marxa :D). La setmana vinent ja us en parlaré!
.
Ja tinc, per cert, allotjament per Santiago de Chile. Es a un lloc que es diu "casa Kolping" (Kolping Internacional). Hi ha piscina i tot (llàstima que allà és hivern i la piscina l'obren de octubre a marzo, jajaja)
Aquestes són algunes de les fotos que apareixen:
[atenció a la moderna sala multimèdia] (hi ha wifi banda ancha a cada habitació xD), la cuina, el menjador...:
..
I bueno, la veritat és que no em puc queixar amb la planificació del mes... i visitaré moltes biblioteques, això sí! Ja us aniré explicant :-)
De moment però, toca gaudir una mica més de Barcelona i Lloret. Tot al seu temps!
Per cert, inauguro el tag (etiqueta) "Chile (pràctiques d'estiu)" com ja vaig fer en el seu moment amb "Londres (pràctiques d'estiu)".
.
A presto!
.

Biblioteca PobleNou-Manuel Arranz

Aprofitant que estic passant uns dies al PobleNou, ahir vaig fer una volta pel barri. La veritat és que és una zona que no conec pas massa, i m'està agradant!

.
Vaig aprofitar l'ocasió (com no) de visitar la biblioteca Poble Nou-Manuel Arranz, on sabia que hi treballava una amiga meva, la Cèlia :-)
Em va fer una visita guiada súper professional (inclús per la part que no es veu jijiij). La biblioteca és molt gran i molt maca, i té força espai previst per al creixement de la col·lecció.
Està situada a l'edifici d'una antiga fàbrica tèxtil (Can Saladrigas). Dins la biblio, a moltes parets hi ha imatges d'aquesta fàbrica (provinents de l'arxiu). [aquí podeu llegir més història]
El nom, Manuel Arranz, es en homenatge a un professor, historiador i arxiver que va ser membre fundador de l'Ateneu Popular La Flor de Maig i membre i president de l'Arxiu Històric del Poblenou.
.
Està especialitzada en cultura popular i tradicional.
.
En total, dos pisos plens de continguts i parets plenes d'història.
I per cert, em vaig emportar una guia de lectura sobre còmic. També està en línia! [Còmic, mirades personals]
.
Us deixo amb una de les fotos que vaig fer:
..

Resultats curs "Presentacions amb Prezi"

Avui, tal com he dit aquest matí, he fet un curs de "Prezi".
Confeso que, tot i que ja el coneixia i l'havia utilitzat, li tenia molt d'odi...
....
Però ja he fet les paus amb ell. Crec.
.
No ens ha donat massa temps de fer gaire cosa, però us deixo una petita mostra del que he fet al curs, amb dibuixets i tot xDDD
.

Programa Compartim de gestió de coneixement : PREZI

Avui faré un curs (com alumna).
Ens hem apuntat des de la feina a la "Sessió pràctica de presentacions en Prezi".
..
Jo ja he fet servir Prezi algunes vegades (a DIXIT l'utilitzem per a fer les presentacions/sessions informatives) però mai està de més aprendre'n coses noves i tenir un certificat que ho digui :)
..
Es veu que ha tingut molta demanada i han hagut de programar 6 sessions. Jo vaig avui de 9:30 a 11:30 h.
Ho organitza el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (finançat pel Fons de formació contínua de Catalunya) [programa del curs, en pdf]

..

Tom Sawyer [Mark Twain] (adaptació còmic)

L'altre dia (fa uns quants dies) vaig veure a la web de ComiCat que havia sortit una nova edició de Tom Sawyer:

..

Per raons que ara no vénen al cas, Tom Sawyer sempre ha sigut un dels meus llibres preferits, un clàssic d'entre els clàssics... i que hagi sortit un nou còmic i en català... doncs m'encanta!

..

Tom Sawyer de Mark Twain

Rad Sechrist / Tim Mucci

Volum de tapa toba amb sobrecoberta

132 pàgines en color

11 €
-
[text by ComiCat] Com qualsevol altre noi d’una ciutat petita a la vora del Mississippí, en Tom Sawyer només somia en fer campana a l’escola, passar-se el dia pescant, robar fruita dels arbres i buscar tresors.
Però la vida al Mississippí no és sempre fàcil, especialment quan en Tom es veu amenaçat pel despietat indi Joe i, encara pitjor, per la llista de feines a fer que li prepara la seva tieta Polly.
L’ agudesa d’ esperit i la saviesa única que destil·len els llibres de Mark Twain els han fet uns clàssics, però la seva història més coneguda – i el seu heroi més memorable – és, sens dubte, Tom Sawyer.

.

Lloret de Mar: mira'l amb calma i gaudeix-ne!

Avui no parlaré de cap peli, sinó del meu poble.

.

Lloret és, a ulls de molta gent, un cau de guiris borratxos. D'acord, n'hi ha, però no només hi ha això! Lloret és un poble de la Costa Brava que té molt d'encant. Està clar que si només et fïes del que surt als mitjans de comunicació, et pots endur una idea negativa... per això us convido a que vingueu a Lloret a mirar-vos-ho amb uns altres ulls :-)

.

.

Tanmateix, darrerament s'està promovent Lloret! Mireu aquest vídeo:

.

.

Tenim el cementiri i esglèsia modernista, els jardins de Santa Clotilde, el poblat ibèric, el sepulcre romà, les diferents ermites... La veritat és que si es sap veure bé, és ben maco! M'he de dedicar a fer més fotos al poble ^_^

.

La setmana vinent Lloret es vesteix de Festa Major. Arriba Santa Cristina! (24/7) [programa]. Procesó marítima a primera hora, llaguts, missa a l'ermita... tot és molt maco, però ja us en parlaré de nou la setmana vinent, amb més fotos.

.

Coses de Lloret que potser no sabeu:

- Estem agermanats amb el poble de Bolsena (Itàlia). És el poble de Santa Cristina (on està enterrada). Com que la patrona de Lloret també és Sta Cristina, pos ens hi vam agermanar.

- Tenim una Font de Canaletes (regal de l'Aj de Barcelona fa molts anys) xD

.

Restaurante de la semana: La Bella Napoli

Esta semana... otro italiano! Además, de los buenos!

Se trata de "La Bella Napoli", un restaurante auténticamente italiano dónde se puede probar (dicen) las mejores pizzas de Barcelona.

Está en la calle Margarit número 14 (= Paral·lel)

.

.

Yo me pedí un plato de pasta que estaba buenísimo. Muy bueno. El típico plato de pasta que te deja lleno sin verlo muy cargado (por ejemplo en la Tagliatella té ponen platos inmensos que te llenas antes de empezar xD) Aquí pero, no hay nada que envidiar. Al dente y de calidad.

.

Podéis dar un vistazo a la carta en su página web.

.

El local está bien: ni muy pequeño ni muy grande, agradable y con suficiente espacio (nada de apretujones)

Normalmente está lleno, por lo que es mejor reservar para poder asegurarse la comida (93.442.50.56).

.

.

La verdad es que, sin ser caro, es de muy buena calidad. Yo creo que es un buen sitio para llevar a alguien a comer o cenar. Las pizzas a fuego de leña están buenísimas (si bien yo pedí pasta, las dos otras veces que he ido pedí pizza) :-)

.

Valoración final: 7'6

Comida (variedad): 7/10

Comida (cantidad): 8/10

Comida (calidad): 8/10

Precio: 7/10

Servicio (personal): 8/10

Ambiente del local: 8/10

.

Calor i més calor

Fa molta calor, no tinc gens de ganes d'escriure massa! xD

Ahir vaig anar a Casa Asia i vaig fer forces fotos (encara són dins la càmara). L'edifici és súper macu :-)

Un dia d'aquests en faré una entradeta (demà no, que toca restaurant! :D)

Sembla ser que al final em quedaré a viure a Cerdanyola una mica més. Raons? una mica de tot. Sobretot econòmiques (paguem poquet i em serveix per estalviar i poder fer bogeries com lu de Xile ;D) i m'he canviat d'habitació: ara tinc una més graaan! L'estic decorant i bé... que fa massa calor. L'únic que falla són els mobles... que són una mica vellets i lletjus.

.

M'he comprat a l'Ikea una funda d'edredón de mostruitos verds. M'encanta ^^ I també altres cosetes de la part infantil (caixetes i tal). Color life.

.

I bé.. res més.

Ja m'he presentat a lo de les opos aquelles del consorci. Com altres dues-centes mil persones més xDDD Ara bé, aquest cop no em penso estresar, perquè ja es veu a venir que, ni que aprovés, la cosa va per llaaaaaaaaarg :-P

.

Comença el cap de setmana! Enjoy it!

.

Oh! i no poso cap imatge? doncs toma imatge.

(Ho he dit mai, que els hàmster són els meus animals preferits? si, oi? ^^)

.

.

La curiosa historia de los conejitos perdidos

Esta historia esta basada en hechos reales.

.

Ayer me acordé de una cosa que me pasó estando de erasmus (Viterbo, Italia, 2006)

.

Vivíamos casi todos dentro del barrio histórico, dentro de las murallas. Viterbo es una ciudad pequeña y barata, tenía su encanto vivir allí.

No obstante, algunos vivían fuera. Esta historia empezó un día que fui a cenar en un piso fuera de la muralla.

.

Había unos 30 minutos para llegar hasta allí. Era de noche y era oscuro, pero vamos, Viterbo no es (o almenos, no era) una ciudad peligrosa.

En medio de la noche y de la calle, tuve una aparición: CONEJOS DE PELUCHE en unos contenedores de basura. Muchos. Muchísimos. Muchos más.

.

Dudando... los ví y me fuí. Llegué a casa de mis amigos y estando yo aún flipando.. lo conté. Me llamaron friki (normal) pero yo seguía pensando en ellos y de golpe dije: "adiós: me voy a por los conejos".

.

Volví al lugar del hallazgo y ahí seguían. Busqué entre las basuras bolsas para meterlos a todos pero eran tantos que solo pude coger unos cuantos (en tres bolsas diferentes) (recordemos que todo era BASURA: las bolsas, los conejos...).

.

Me dirigí de nuevo al piso con todo mi gran botín... eran tan monos!!!

.

A la mañana siguiente los lavé todos. Fueron yendo por turnos a la lavadora, pues no cabían en un solo viaje. De mientras fuí a ver si aún había más, pero ya no quedaba nada (pobrecitos).

.

Los tendí al sol:

.

.

Finalmente, para acabar la historia, diré que cuando regresé a España (que fuí de las primeras porque me acuerdo que tenía un examen de arxius el dia 29 de junio) regalé un conejito a cada uno de mis amigos de allí (que por cierto, también ayer me enteré que mitad ya no lo tienen :P)

.

Yo me quedé con tres: uno de cada color (el rosa fucsia de detrás era único). Algunos estaban más delgaditos y otras estaban más bien rellenitos (comparad los dos conejitos rosas de los extremos de primera fila, lo rellenito que está el primero y las piernecitas débiles del último...!)

.

:-)

.

Estas cosas solo pasan si estás de erasmus xD

(la mejor inversión temporal y económica de mi vida)

Dolce vita.

.