29 de juny 2010

Progrés (del 1.0 al 2.0)

He evolucionat (com un Pokemon)
.
Parlar en públic (o sigui, davant d'un públic) és una cosa que no se'm dóna gens bé. O sigui, fatal. Però de veritat ho dic. De veritat!
.
Recordo el dia de la meva exposició del pràcticum (el pitjor dia de la meva vida en quant a exposicons orals es refereix XDDD):
.
(al dibuix hi falta la part que surto de la classe)
.
Però ara ja m'estic acostumant a la vida adulta XDDDDDDDD
.
Ahir em vaig estrenar com a formadora. Era un curs simple, d'eines 2.0 de nivell bàsic... Està clar que potser no era la gran maravella i potser no vam ser professionals amb experiència al 100%... però crec que la cosa no va sortir pas malament. Potser millorable en alguns aspectes, no dic que no, però no malament... que coi. Va nar bé. I punt.
.
Demà hi ha la segona part. Potser realment ho fem pitjor del que ens pensem i al passar els qüestionaris de valoració ens trobem amb resultats molt negatius... però no sé. No valoro malament la feina feta. Crec que ens en vam sortir força bé.
.

.

1 comentari:

Moroboshi ha dit...

Et comprenc perfectament. Jo no et diré aquells tòpics de "no serà tant", "tothom té vergonya", perquè sóc el primer que ho passa malament. Probablement més que tu, perquè quan acabo no penso que m'ha sortit bé, sinó que desitjo morir-me allà mateix, però de debò.

Jo a la universitat sempre intentava escaquejar-me de fer exposicions, fins al punt que un dia n'hi havia una de grup i vaig fer campana.

L'últim cop que vaig parlar en públic va ser en japonès, davant de més de cent japonesos, en un concurs d'oratòria amb la mirada posada en el primer premi, un viatge al Japó. Si no hagués estat per això no ho hauria fet, però no vaig guanyar i de fet no ho penso repetir mai més. Quin horror...

Però bé, si a tu encara te'n queden forces, no defalleixis!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails