02 de maig 2010

La peli del diumenge: El guardià de les paraules (The Pagemaster)

Aquesta setmana no faré una peli 10/10, però sí una de "pelis mítiques que cal haver vist"(i més si sou o us feu dir bibliotecaris!!!!): The Pagemaster (El guardián de las palabras)
.
.
Es poden dir diverses coses d’aquesta pel·lícula, però començaré per dir que es tracta d’un clàssic oblidat de l’animació dels 90’.
Macaulay Culkin, el nen de moda d’aleshores per haver protagonitzat pel·lícules d’èxit com “Sol a casa” o “La meva noia” va signar per posar-se la pell de Richard Tyler, un noi de 10 anys poruc i que viu en funció del que diuen les estadístiques (no cal dir que això no el fa gaire popular).
Un dia el seu pare (qui ja no sap que fer per fer reaccionar una mica al seu fill) l’envia a comprar claus per a fer una caseta dalt d’un arbre del jardí.
.
… però alguna cosa passa pel camí…i és que una forta i intensa tempesta fa que s’hagi de refugiar en una biblioteca, on es troba amb un curiós bibliotecari anomenat Sr. Dewey, qui li dóna una tarja de biblioteca.
.
.
Richard vol tornar a casa, però en un tres i no res es troba convertit en un dibuix animat i acompanyat de tres llibres que representen el món del terror, el de l’aventura i el de la fantasia.
En el camí per tornar a casa, Richard es troba a clàssics de la literatura com ara Moby Dick, el pirata John Silver, el Dr Jeckyll o Gulliver, que no paren de posar a prova la seva valentia.
.
Quan finalment torna a ser un nen de pell i os, s’adona que ell mateix ha canviat, i deixa enrera el nen que era abans per sorpresa de pares i amics.

La pel·lícula va tenir poca difusió en el seu moment, però crec que no hauria de passar per alt a cap professional de la informació. No hi ha cap moment en que no es faci referència al món de les biblioteques o als personatges de ficció de la literatura universal. :-)
.
Per complementar aquesta informació, DIRÉ QUE TAMBÉ EXISTEIX UN VIDEOJOC.
.
EL VIDEOJOC
Es tracta d’un joc llarg (relativament, en aquella época sense memòries) dividit en tres móns (que, com a la pel·lícula, són Horror, Fantasia i Aventura).
.
El protagonista (una versió pixelada d’en Macaulay Culkin) ha d’intentar passar de pantalla lluitant contra llibres que el persegueixen i personatges trets d’aquests mateixos llibres.
La planificació del joc i les pantalles que queden per passar de nivell estan representades amb un llibre:
.
Exemple de llibres assassins (el llibre vermell indica que ja s’acaba el nivell)

A cada pantalla hi havia una “library card” amagada, que feia de bonus.
Crec que, tot i que la pel·lícula va dirigida a un públic força infantil i l’argument potser no sigui digne d’un premi, és de les poques en que les biblioteques hi juguen un paper tant important.
I el videojoc és un objecte de col·leccionisme que no ens pot faltar! (jo el tinc, claaaaar! Authentic librarian ^_^)
.

3 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Recordo haver vist la pel·lícula fa molts anys, però jo les oblido en qüestió d'un parell d'anys, de manera que et pots imaginar que no en recordo res.

Jo no diria que va tenir poca difusió, el cas és que era "el nen de Sol a Casa", i amb això ja atreia públic.

Pel que fa al videojoc, no l'he provat i mentre llegia el comentari de la pel·lícula pensava "mira, un altre per parlar-ne al meu bloc", però... ja no cal! He, he...

Eli Ramirez ha dit...

jajaja si home, si cal... jo en parlo molt per sobre...!

Anònim ha dit...

Jo vaig llegir el llibre de petita i em va encantar! Encara el tinc a casa de fet. Però ja no revordava ni la història. M'hauré d emirar la peli jeje.
naiara

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails