(Avui tinc ganes de dibuixar)
.
Normalment mai em poso malalta, i quan m'hi poso, em poso histèrica. Mal de cap en tinc força sovint, això sí, però pel ritme de vida q porto aquests messos, és un efecte secundari súper mínim XD Algun dia dormiré més hores i s'haurà acabat el problema! :)
.
L'altre dia pel matí em vaig començar a trobar fatal. Era a la feina i estava marejada, em feia mal de coll i començava a tenir febre. Em sentia així:
.
Cada cop pitjor. Tenia fred, tenia calor i, a més, les lletres de la pantalla començaven a multiplicar-se.
Llavors vaig decidir visitar el metge que hi ha al Departament d'ASC. Em vaig sentir funcionària per uns instants xDD
.
El metge em va dir: obre la boca i digues A i jo "aaaa" i ell NOO: AAAAAAA i jo:
.
(és el mateix metge q em va curar de la caiguda post-nevada ijijiji)
.
Total, que com que no era res greu, em va donar uns paracetamols. Jo m'en vaig prendre un com si allò fossin pastilles vitals d'energia màxima. El primer no em va fer efecte (però vaig aguantar les 10 hores de feina com una campiona xDD) i el segon tampoc... i la nit va ser fatal... però a l'endemà em vaig aixecar amb energies renovades, em vaig pendre un altre paracetamol miraculós i voilà! que res no s'aturi!
.
Jo i les pastilles miracle:
.
.
I ja està. Fi de la història.
Algun dia cauré malalta de veritat, però de moment vaig fugint.
De fet, encara li dono voltes al tema de la mononucleosis. Em volien donar un mínim de tres setmanes de baixa i jo vaig dir que ni hablar...que no podia ser!! tres setmanes a casa??!!!? i em vaig curar en menys d'una setmana ^.^ Però crec q tard o d'hora surgirà algún efecte secundari per alguna banda, i aix...
.
3 comentaris:
Eli.... ets hipocondríaca ehhh!!! jajaja Em ric perquè jo soc igual... cada vegada que em fa molt mal el cap penso més enllà... ara que estic patint amb l'ansietat no soc capaç d'agafar el cotxe i anar a la uni imaginat.. L'altre dia em vaig marejar molt a la uni i casi em desplomo i em vaig espantar molt... aquesta setmana l'estic passant fatal... i encara no he anat cap dia a classe.. soc incapaç de sortir de casa.. suposo que les causes son l'estres, dormir poquissim(estic dormint 5 u 6 hores) i tu saps que per mi es poquissim!!!!! nervis, molta feina... en fi.. tu ja saps de què parlo.. oi???? doncs aixi anem.... ¬¬
Apa, i jo amb la meva esquena malalta!! jajajajaja tampoc li faig gaira cas... fins que torni a no poder caminar!! jajajajaja
I encara n'esperes més d'efectes secundaris? Que no en tens prou ja amb els que vas arrossegant?
És clar, només tens en compte els físics tu!!!
Publica un comentari a l'entrada