Ahir vaig tenir una mena de atac de pànic.
Vaig començar a mirar el calendari, les coses que s'havien d'entregar, els examens, la feina, proves, més feina, compromisos laborals...
Em vaig quedar mirant tot plegat i l'únic q se'm va ocòrrer va ser posar-me a plorar com una bleda, d'impotència, per voler-ho fer tot i no haver planificat bé les coses (allò que en diuen "gestió del temps").
.
Ara ja estic més tranquil·la. He assumit que no acabo la llicenciatura aquest any, ni al setembre, ni tan sols al gener de 2011.
Al febrer de 2011 m'hauré de matricular d'una assignatura que per falta de temps he hagut de deixar totalment de banda, i que per no haver fet uns passos previs, no m'hi podré presentar al setembre. Com que és al segon semestre, no tinc més remei que esperar-me a l'any vinent.
.
En part, pq negar-ho, em fa una mica de ràbia. Al primer semestre vaig anar de putu cul per tirar-ho tot endavant, i realment em va anar millor del que em pensava. Però hagués pogut fer la meitat d'assignatures i ara aquest proper curs fer-ne un parell més.
.
Ara al juny només em presentaré a una. Curiosament és la que més por em feia i no sé si l'aprovaré perquè la veritat és que no tinc cap apunt... i al setembre miraré de fer tot lo altre. És probable que no les pugui aprovar totes (estudiar+Chile=pal) però no em vull agobiar innecessàriament!
Tot és per culpa dels prototips que diuen que per anar bé t'has de treure la carrera amb els anys fixats que hi ha per fer-ho. Jo em volia treure la llicenciatura en dos anys, és cert, però no podré. I no per això m'he de sentir malament (tot i que m'hi sentiré!).
Deixar de banda la vida acadèmica ha sigut a causa d'altres coses. Coses que segurament no surtin bé, però diuen que si les coses es fan per uns bons motius, el procés de realització ja ha valgut la pena.
.
I jo crec que tot i haver passat un semestre fatal (el pitjor que recordo) tot camí que fem a la vida ens serveix per aprendre coses. I jo n'he après moltes.
I estic contenta de no haver deixat mai de treballar, des de el primer dia de primer de diplomatura. He après a valorar les coses per mi mateixa (tot i que moltes vegades ho hagués abandonat tot, és cert... la frase de "abandono!" l'he tinguda a la boca cada setmana, sobretot en aquest últim curs).
.
Jo tinc un objectiu. M'és igual si l'assoleixo ara com al 2011 o al 2012: vull treballar en biblioteca pública. I mentre no arribi aquest moment seguiré treballant. En una biblioteca o a on faci falta.
.
10 Dies
.
