20 d’abril 2010

Mai seré una estudiant exemplar (reflexió personal)

Sóc un desastre com a alumne. Sempre ho he sigut...
M'agrada el que estudio i sóc súper fan de la meva feina (i no parlo de la meva feina actual, sinó de la professió en general), però em costa molt seguir les classes! I la veritat, sinó fos perquè de tant en tant tinc una il·luminació i avanço, no hagués arribat mai on sóc ara.
Tinc una mena de bipolarització (en el sentit menys traumàtic de la paraula): m'agrada la vida universitària, ser activa, participar en tot allò i més enllà de lo possible (no es pot dir que no li hagi tret "suc" a la facultat), fins i tot podria dir que m'agrada moltíssim aprendre coses noves, llegir sobre la professió, assistir a jornades i congresos, escriure les meves opinions, estar al dia de tot el que passa i fer difusió del món bibliotecari a tots aquells qui ho veuen d'una manera llunyana i que no va amb ells.
En definitiva, sóc bibliotecària (o com es vulgui dir) i m'agrada, m'encanta, la meva feina i totes les possibilitats que això dóna.
.
Ara bé. Em costa seguir les classes. No és que sigui curteta (també podria ser aquesta la raó, cert, però prefereixo no pensar-ho xD) és simplement que el fet de seure i estar dues hores quieta en una classe, em desespera una mica. Llavors es quan em poso a dibuixar... dibuixo i dibuixo i em quedo com aliena al que s'està explicant a classe. Tot i que en realitat vaig escoltant, aprenent al meu ritme, seleccionant allò que em pot ser útil..
Llavors hi ha dies que estic extremadament feta pols.. dies que he dormit poc, o que hi ha molta feina per fer... llavors m'agobio súper ràpid i dic que ho vull deixar tot. O una part. I faig càlculs i penso: això ara, això després... això ja veurem.
.
Assoleixo els continguts de les assignatures però quan escolto als meus companys de classe fer preguntes a classe (cosa que jo no acostumo a fer) penso: d'on treuen aquests dubtes i aquest vocabulari? I em sento una mica inferior, perquè sé que jo mai em plantejaria dubtes com aquells. Normalment els meus dubtes són més infantils, jo mai em preucuparé per un algoritme de recuperació d'informació, ho sento, és la veritat. Però més enllà de l'interior d'una base de dades o d'un motor de cerca m'importen moltes altres coses, i no cal que ho demostri perquè sé que qui vol i em coneix ja ho sap (estic una mica determinant, avui).
.
Potser la llicenciatura, doncs, no està feta per gent amb un perfil com el meu, però tampoc crec que fos un error començar-la. Si l'acabo, perfecte, però pel que fos no l'arribés a acabar mai, estic segura que podré trobar alguna feina que s'adapti als meus gustos, com la que estic fent ara al DIXIT.
I no sé si aquesta feina em durarà poc o molt, la vida sempre dóna moltes voltes... però sé, del cert, que el meu paper en el món bibliotecari no és ajudar a científics a trobar informació d'interès buidant/interrogant bases de dades.
.
I perquè consti en acta, demostro que sempre he sigut igual de desastre.
.
Les meves notes de 3er d'ESO
(a l'últim trimestre es van quedar ben descansats!) ¬¬'
.
Les meves notes de 4art d'ESO
(el mateix dic en relació al tercer trimestre)
.
.
Les notes són reals, i m'hi reconec en cada paraula i frase.
Resumint, ningú donava un duru per mi xD (però curiosament, vaig passar de curs, amb un APTE com una casa de pagès) (coses de la ESO).
.
Ah! sóc novament representant d'estudiants! :-)

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Eli,

Rep tot el suport del CEP (Col·lectiu Eli for President)!!!

Molts d'ànims!

Damián ha dit...

Eli,

Que sàpigues que tothom i totdon ens hem trobat en algun moment així com expliques. No t’agobies i pensa que la vida es fa caminant i ensopegant. És l’única manera d’aprendre diguin el que diguin.

Només et volia dir que siguis més optimista. Acabaràs la llicenciatura i seràs una peça important d’aquest entramat de la “bibliotecomanía” perquè, quan estàs treballant, una de les coses que més es valoren és la creativitat. I tu està clar que ho ets de creativa.

En definitiva, segueix dibuixant i ànims que tens molt temps per demostrar el que vals.

Ara estic treballant a la Universitat de Girona. Un petó molt fort des d’aquí.

Damià

Moroboshi ha dit...

Eli, deixa'm dir-te una cosa. Quan jo era petit, la meva escola era concertada i em tenien bastant en un pedestal. Crec que com a estudiant he fracassat i que el nivell allà era baix (per això deia que és concertada, el nivell no era ni de bon tros com el de les públiques). I que em tinguessin en un pedestal i esperessin tant de mi, i que a les notes del llibre d'escolaritat em posessin que jo podria fer el que volgués, etc. ha estat un problema per a mi, perquè no era ni de bon tros tan bo com em pintaven. I vaig acabar l'institut (ja públic) i la universitat amb desgana, amb algun excel·lent però majoritàriament aprovats i notables anant molt bé.

A l'EOI hi he estudiat 4 idiomes i també vaig començar arrencant molt bé i m'he anat desinflant, fins al punt que no he pogut superar l'últim curs de xinès ni de rus. El d'alemany pels pèls i el de japonès ho veurem l'any que ve. Però de tota manera, tot el que sí que he aprovat és com si no ho hagués aprovat, perquè se m'oblida.

Crec que tot és qüestió de ganes, que quan una cosa deixa de motivar-te o no t'interessa és quan falles.

Comprenc també que vegis alienes les inquietuds dels altres estudiants, a mi em passava el mateix a Periodisme. Veia en els meus companys un talent natural, que ja venia de quan exercien de periodistes amateurs abans de la carrera, que no tinc jo. El més important és que estudiïs el que a tu t'agradi, que t'ho passis bé (malgrat l'avorriment de les classes, a mi em passa encara que siguin temes que m'interessen), i si després acabes treballant d'una altra cosa, doncs benvinguda sigui.

Ànims, i si t'estimes la teva feina això és el més important.

Virginia M. ha dit...

A ver,

lo que se pregunta en esa asignatura de la Doctora es pura tontería. Nadie en su sano juicio, por muy buen alumno que sea, se hace esas preguntas y si se las hace, es para aparentar, porque llegar a esos niveles de profundidad que quería la señora profesora está solo al alcance de las personas que se dedican profesionalmente a investigar sobre el tema. ¡A mí, la verdad, me parecía todo una auténtica flipada!

La cuestión de todo es que es una profesión muy práctica, y las clases teóricas pueden ser terroríficas. Así que seguro que por tu salud mental es mejor que te desfogues dibujando, que provocando un atrofiamiento cerebral escuchando otras cosas...

¡He dicho!

Eli Ramirez. ha dit...

Damià, per Girona? com mola! i vius allà?
Als altres... merci, de veritat!

Anònim ha dit...

Hola bibliotecaria! quan parleu de la "Dotora" de qui parleu. És M. Sebas... S.?
Si és correcte, no cal preocupar-se gaire. AIxò demostra que no ha canviat gaire amb el pas dels anys. És una gran investigadora amb un curriculum impresionant. T'ho dic perquè jo el vaig veure, però com a profe ....
Recorda també que cadascú té els seus profes preferits per un o altre motiu. En funcio de les assignatures, etc. etc.

Quan jo vaig començar Documentació vaig haver de fer un curs pont doncs havia fet altres llicenciatures i vaig haver de aprendre en un curs els tres que vosaltres els diplomats feu. A més a més, aquell mateix curs el meu pare va morir ... i no segueixo.

Per acabar, cal anar al teu ritme fent el que t'agrada (sempre que t'ho puguis permetre)sense molestar a ningú. i anar-hi anant.

per cert, t'esperem diumenge al Mares.
salut!
records

les postals d'en Pep

Eli Ramirez ha dit...

Jo no tinc res contra la M.Sebastià... em cau bé, és una crak, és cert.
La meva entrada era en plà general.. hi ha més assignatures que em costen, simplement he posat lo dels motors de cerca perque és el primer que se'm va ocòrrer...

:-)

Anònim ha dit...

hola de nou! jo tampoc tinc res en contra d'ella. És més. amb ella vaig treure l'única MdH. de la carrera.

Ja vaig entendre que parlaves en general i no específicament d'ella.

Jo en canvi, i canvien d'ambient no vaig poder superar mai els profes de l'assignatura d'Edició electrònica (sort que vaig repetir i em vaig trobar l'Edgar Gasòliba donant classes per primera vegada, que si no...) i, ves per on, ara em dedico a fer blocs amb blogger i wordpress per els amics i coneguts que no tenen temps de fer-ho.
coincideixo amb un de les comentaristes anteriors en que aquesta feina és una feina molt i molt pràctica, a més de dinàmica i plena de giravolts que has de saber realitzar correctament per no perdre el sentit de l'orientació.Experience dixit. En fí, quin rotllo.
no tornaré a molestar més
salut!
les postals d'en pep

Eli ha dit...

qui ets? :?

Grelda ha dit...

On m'he d'apuntar per formar part del CEP? Eli for president!! yes, you can! jajajajajaja per cert, president de qué? jajajajajaa Ara ja sé per qué surts al fulls dels dijous!!! encara que no els he llegit!! jajajaja
ànims!! tu pots!!

Anònim ha dit...

hola1 em dic Josep i tinc molt a veure amb la propietària del blog
http://elspuntsdellibre.blogspot.com

saps ja qui sóc?


de veritat que no volia molestar en absolut!


bona nit!

Eli Ramirez ha dit...

jeje sí!.

Ok! :-)
Segurament si que ens veurem diumenge al Marès, ni que sigui poca estona m'hi pasaré!

Neus Ferrer ha dit...

Eli.... les teves notes m'han fet recordar la nostra època de la ESO a les monges.. si em poso a mirar les meves encara són molt pitjors.. t'ho asseguro... fins a 4t d'EsO vaig treure-ho tot ben just.. i sempre em posaven coses com a tu: fa el mínim, no calla,... en aquest sentit t'entenc... a sobre a mi recordo que una monja em va dir que no serviria per res quan vaig dir que no volia fer batxillerat... que acabaria per mal camí etc etc etc. clar va tenir tota la raó .. ja que vaig acabar treballant en una botiga sense cap futur... però bé... tot i que hi vaig estar 7 anys i sincerament molt feliç... avui en dia m'he tret el batx i estic a 2n de magisteri... i tot i que hi ha dies que em costa aixecarme perque penso que no tiro endevant que al contrari vaig enrere.. trec les forces d'on siguin i aconsegueixo cada repte que em proposo....
jo penso que cadascu som com son.. i aixo que dius de classe.. a mi em passa el mateix.... val, jo no dibuixo.. pero jo desconnecto i em poso a pensar amb altres coses (d'aqui que intento estar agafant apunts o escribint per tal e fer alguna cosa a part d'estar a la lluna) llavors quan els meus companys fan preguntes .... jo em pregunto el mateix que tu.. d'on reuen akelles paraules.. com se'ls hi ha ocurregut aquells dubtesi penso que mai se'm passaria res pel cap igual.. llavors penso que deu ser l'edat.. pero no. simplement a mi m'importen altres coses i mes que teoriques a mi m'interessa mes la practika ja que de fet un altre dia no explicaré historia als nens sino que viuem el dia a dia i mes a infantil... en fi, que tot i que no ho creguis crec que moltes persones ens trobem en moments aixid e tant en quan. I trobo que tu amb el que t'agarda fer moltes coses i tenir mil coses al cap es normal....
Ah !!!! del que no es van equivocar mai es de la teva creativitat eh!!!!!!!!

uffff quin rollo que t'he fotut.... :S

bé, vaig a seguir fent feina que queda ben poc temps de classes i com no, la mebva feina va atrassada.......

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails