09 d’abril 2010

L'últim patriarca [Najat El Hachmi]

Vale, no parlo mai de llibres i ara en poso dos de seguits xD
Aquest me l'he llegit molt ràpid i realment m'ha agradat molt. Bé, agradar no seria una paraula massa correcte en aquest cas, perquè el que s'hi explica és dur, i no agrada a ningú.


L'últim patriarca ens explica la història d'una família, uns personatges. Una dona que viu a l'ombra i que ho fa tot i ho aguanta tot; una filla que abaixa el cap i fa el que li diuen fins que creix i fa canviar l'ordre de les coses; .. i per sobre de tots, un home (Mimoun Driouch) que, des de que neix, se l'educa per ser ell i només ell. Tot plegat és una novel·la prou dura.
Resulta sorprenent però que, tot i ser una mena de drama, la narradora (la filla) no perd en cap moment l'ironia ni un sentit de l'humor força característic per explicar les coses.

Ps. El llibre va guanyar el XXVIII Premi Ramon Llull.

Per cert! el llibre l'he agafat en préstec del DIXIT i com a curiositat diré que l'exemplar està signat (l'autora va fer una conferència al centre el passat desembre). :-)
.
.

1 comentari:

Anònim ha dit...

A mi tb m'ha agradat bastant!NAIARA

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails