Cançons q m'encanten [II]: Words don't come easy (FR David)

Segona entrega del que pretèn ser (poc a poc i a pas de tortuga) una llista dels meus top of the top de cançons que m'agraden. Que m'encanten, vaja.

Sé que és una actualització fàcil, però creieu-me si us dic que vaig molt liada amb moltes coses diferents.

Tinc un objectiu i intento donar al 110% de mi... però no puc posar-ho al blog. Com tampoc puc posar dues altres coses. Temps al temps, no necessito més embolics ara mateix. He aparcat la llicenciatura de manera intel·lectual. Això vol dir: intento anar a totes les classes que puc, però fora de les classes li dedico un 2%. Ho reprendré a mitjans de juny i a veure que passa. Més no puc fer-hi! Últimament tinc unes idees una mica arriscades :-(

.

Un amic s'ha inventat una cançó per mi: diners llençaaaats, orgull feriiiit.... ijijijij (no segueixo que és molt cutre) (però quan la canta, fa molta gràcia!!)

.

Doncs res. Ah, sí! La cançóóóóó!

.

Un clàssic del 82 (el meu any!) (segur que la vaig escoltar quan encara era un conjunt de cèl·lules i per això la tinc tant interioritzada!!!) ijijiji

.

.

M'encanta la seva veu...!

M'encanta el seu anglès easy for me!

.

Words don’t come easy to me 
How can I find away 
To make you see I love you 
Words don’t come easy 
.
Words don’t come easy to me 
This is the only way 
For me to say I love you 
Words don’t come easy 
..
I’m just a music man 
Melodies are for my best friend 
But my words are calling out launder 
I reveal my heart to you and 
Happing to belive it’s true cause 
.
Words don’t come easy to me 
How can I find away 
To make you see I love you 
Words don’t come easy 
.
This is just a simple song 
That I make for you an my own 
There’s not here the meaning 
You know and I 
.
Words don’t come easy to me 
How can I find away 
To make you see I love you 
Words don’t come easy 
.
It isn’t easy 
Words don’t come easy 
.
Words don’t come easy to me 
How can I find away 
To make you see I love you 
Words don’t come easy 
.
Don’t come easy to me 
This is the only way 
For me to say I love you 
Words don’t come easy 
.
Words don’t come easy
.
Si voleu saber més d'ell: http://es.wikipedia.org/wiki/F._R._David

El Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

És un centre al qual no he anat, però descobrir-lo em va fer gràcia i per això en faig una entradeta.

.

Tal com diu la pròpia pàgina web, el Centre té documents referents a geologia, vulcanisme, hidrologia, flora i vegetació, fauna, agricultura, educació ambiental, planificació, ordenació i gestió del territori (no és poca cosa, eh! :-D)

.

Aquestes són les seves funcions:

• Suport a les activitats i documents que es generen al Parc Natural.
• Realització de consultes in situ i en préstec del fons documental. Puntualment també es resolen telefònicament, per carta, per correu electrònic o per fax.
• Ampliació selectiva, gestió i tractament del fons documental.
• Intercanvi d'informació i documentació amb determinades entitats i institucions a nivell local, estatal, estranger, especialment amb altres parcs naturals.
• Difusió i dinamització de la informació mitjançant els serveis que ofereix el CD.
• Activitats de formació i coordinació amb altres centres de documentació d'espais naturals protegits.

Tenen documents inèdits i també ofereixen bastants serveis (els documents es poden agafar en préstec durant un mes), tot i que només es pot visitar si ho demanes...

... Déu ni dó, per cert, la llista de revistes ;-)

.

Per acabar, només dir que si he conegut el centre ha sigut gràcies als punts de llibre (font inmesurable de coneixements):

.

(punt editat per Punts Costa) (merci Lluís!)

.

#Remuntada (o no)

Perquè esperem aquesta remuntada!

Ells s'hi deixaran la pell, nosaltres la veu....

.

I si no guanyen, no passa res! el que s'ha vist avui a Barcelona és històric!

Força Barça! Visca el Barça!

.

.

Edit: No ha pogut ser....

(tot i que hem vist els DOS gols)

ànims Barça, sou els millors!

Frases de carrer (I)

Hi ha una revista de la qual en són "fan", la TimeOut Barcelona.

És la única que em compro, tot i que no ho faig d'una manera sistemàtica. Quan per exemple vaig a Blanes amb el tren (els divendres) acostumo a comprar-la per llegir-la al tren. Sempre hi veig moltes activitats interessants però la falta de temps real m'impedeix realitzar-les!

Ara bé, una de les seccions que més m'agraden és la de "Al carrer", que recull frases que la gent diu pel carrer... (amb gràcia, clar).

.

No és la meva intenció superar-los, però des del meu petit blog faré un homenatge a la secció i si algun cop sento frases que em fan gràcia, les compartiré.

La que poso avui la vaig sentir el dia de Sant Jordi.

.

.

Context:

(les Rambles plenes de gent i arran d'una paradeta de llibres infantils (editorial) hi havia un parell de persones disfressades de personatges de ficció)

.

Noia darrera meu [emocionada]:

.

TÍA! MIRA! EL MUÑECO DE LILO Y STING! ES EL LILO! VAMOS!

.

1- No és Lilo y Sting, és Lilo i Stitch

2- Per molt que no sàpigues com es diu el ninu que tens al davant, NO és el que penses

.

3- No pot ser el LILO perquè, en tot cas, LILO és el nom de la nena de la película xDD

.

I res més, que em va fer gràcia i ja està. Sé que quan ho expliques no fa gràcia (de fet hi ha un grup de Facebook que es diu així "es que contado así, no tiene gracia..."). Però a mi la frase em va encantar XD.

.

Pd. El rat penat que estava materialitzat a la Rambla és Bat Pat (gràcies IRIS per la informació!)

[Marcapáginas] 5a entrega de la Historia de los marcapáginas

Ya sé, ya sé... últimamente pongo muchas entradas relacionadas con los puntos de libro.. pero es que en abril hay mucha actividad! :-)

Aprovecho para agradecer a todos aquellos que el domingo en el MFM me dijísteis que seguíais mi blog (y mis marcapáginas). Poco a poco la colección va creciendo y procuraré no abandonar esta sección ^__^!

.

El otro día recibí la quinta entrega de la colección de la Historia de los marcapáginas.

.

Son editados por PUNTS COSTA, que tienen su sede en Olot, y la verdad es que si sois coleccionistas no deberíais perderos esta colección :-)

.

Junto a éstos me llegaron algunos más, pero en vez de ponerlos aquí y ahora, lo que haré será aprovechar uno de ellos para la entrada del jueves (mañana quiero poner otra cosa).

La verdad es que me encanta escanear y compartir mi colección... porque encerrada en cajitas y álbumes no luce! Pero hacer un blog "solo para puntos de libro" no me convence. Aquí hay espacio para todo! :-)

.

Nos vemos!

Ens veiem!

.

Tinc una floreta (sóc una "chaquetera")

Sempre m'ha fet gràcia això de plantar. Quan era petita havia plantat alguna floreta al terrat de casa meva, però res més enllà. La meva vocació de granjera és purament virtual (FarmVille -- el joc més exitós de Facebook que em té ben atrapada) i, tot i que em faria gràcia tenir un hortet urbà, no li podria treure suc perquè tot el que hi neixeria no m'agradaria xD

.

L'any passat volia plantar un gira-sol, però es va quedar en pensament i prou...

.

Doncs bé, l'altre dia, Sant Jordi, un partit polític de color vermell (al qual no citaré perquè no són "dels meus", però només cal veure la foto d'aquí sota) repartita mini testos amb llavors de roses.

.

Em va encantar la idea...

.

.

No he pogut evitar plantar les llavors.

Dins el mini test hi havia una porció comprimida que amb una mica d'aigua es convertia en terra.

.

Ara estic súper contenta amb la meva petita flor (la veritat és que quan diuen que la felicitat està en les petites coses, tenen molta raó!!).

La rego amb cura i vaig mirant si creix o no creix :-)

.

.

[Marcapáginas] Sant Jordi 2010 (2a parte)

Y cómo os prometí ayer, hoy tenemos segunda entrega de marcapáginas y Sant Jordi.

.

Vamos, pues!

.

En primer lugar los de la editorial La Plana. Hay miles de ellos porque de cada libro hacen un punto, y creo que hacen muchos (no lo sé tampoco con exactitud). Son fáciles de organizar porque en cada punto te pone la fecha (mes y año).

Éstos son los que conseguí:

.

(EN REALIDAD TODOS SON AMARILLOS! no sé que pasó)

.

Luego éstos, de SAYMON Ediciones (nunca había oído hablar de ellos).

Son un poco más largos de lo habitual.

.

.

Tampoco Egalés faltó a su cita anual.

Me gusta porqué ponían cada marcapáginas encima de su libro correspondiente!

.

.

Y éstos de aquí abajo me sorprendieron gratamente. Fundació Educació Solidària.

Los compré porqué los ví súper majos y el pack entero sólo valía 2 euros:

.

Finalmente, para ya acabar, un par de curiosidades:

En primer lugar, los italianos que se unen a la fiesta del libro y la rosa. El primero es de www.libri.it y el segundo de Grimaldi Lines (los barcos que van de Barcelona a Roma -entre otros destinos-). De hecho, estaban cerca del puerto.

.

.

Y como apunte final, fijarse todos que el cava Anna de Codorniu tiene la versión grande y la versión pequeña!

.

.

Esto es todo!

Espero que os hayan gustado tanto como a mí :-D

..

[Marcapáginas] Sant Jordi 2010 (1a parte)

Un año más, Sant Jordi nos llenó de marcapáginas. No me puedo quejar de la cosecha de este año! Creo que ha sido mayor que la de pasadas ediciones (ver mi crónica 2009).

.

No es mi intención escanearlos todos (son más de 100!!) pero cómo la ocasión lo vale, este fin de semana será un especial Sant Jordi (por tanto, no hago recomendación de peli ni de restaurante)

.

Empezemos, pues, por el principio. El día empezó bien porque en la Renfe repartían rosas y marcapáginas. Luego hasta las 3 no pude seguir buscando

Mi ruta fue de Colón a Plaza Cataluña, seguir por passeig de Gràcia hasta tocar la Diagonal (dónde el Palau Robert) y luego bajar otra vez a p/Catalunya, pero por la Rambla (estaba a tope de gente O_O)

.

Leí que los de SIDA-ESTUDI habían editado una pequeña colección de 5 marcapáginas, pero sólo he conseguido 2. Me los dieron en la Biblioteca Rosa Sensat y debo decir que el personal bibliotecario ha sido súper genial y me obsequió con algunos marcapáginas . Entre ellos este magnífico puzze (me falta la pieza 2/6) (los tenían allí por casualidad, o sea que no creo que tengan más, no son de ahora):

.

.

Después seguí Rambla arriba. Los de la UGT tenían una paradita con varios marcapáginas, pero bastante similares a los del año pasado.

.

Luego tenemos los marcpáginas editoriales. Ya sabemos que no son los que más abundan en un dia como hoy, pero haberlos haylos.

Destaco sólo éstos (el primero, por llevar una solapita, el segundo por ser redondo y el tercero por tener un corazón troquelado). Los otros eran muy stándar.

.

.

En cambio, de los que si hay (y muchos) son los relacionados con asociaciones y entidades solidarias o reivindicativas. De todos ellos, me quedo con uno:

,

.

Finalmente, para ya acabar [HOY] os dejo con los marcapáginas de los partidos políticos (siempre puntuales a su cita). Algunos daban merchandising.

.

(me faltan los del PP.. ¬¬')

.

En fin, de momento éstos.

Mañana domingo, la segunda parte!

:-)

.

Sant Jordiiiiiiiiiiiiiii (amb dibuixos)

M'encanta Sant Jordi. Sí! És la meva festivitat preferida (juntament amb Nadal, és clar).

.

Avui tinc un dia força ple, però tan bon punt surti de la feina, niré per la Rambla a barrejar-me amb la gran quantitat de gent i a mirar si aconsegueixo alguns punts de llibre (Sant Jordi = Sant Punt de Llibre). :-)

[això, clar, si em dóna temps i NO PLOU ¬¬]

.

I com que sóc fan de Sant Jordi, us deixo amb alguns dibuixos (alguns no està ni esborrat al llapis, ja ho sé, però és que, tal com va dir el Toni en aquest mateix blog, així li dóna més to de "còmic d'autor") (la manera mona de dir "no tenia ganes de currar-m'ho més :D)

.

.

FELIÇ SANT JORDI!

...

Quiet [Màrius Serra]

Ahir em vaig acabar de llegir Quiet, de Màrius Serra.

.

La veritat és que mai havia llegit res d'ell, i per iniciar-me, ho he fet amb la que suposo que és la seva obra més dura i més personal.

Quiet (editat per Empúries) ens explica la vida de Llullu, des de que neix fins als 7 anys.

.

En Llullu (Lluís Serra Pablo) és, era, el fill de'n Màrius Serra.

Va nèixer amb diferents problemes que el van convertir per sempre en un nen pluridiscapacitat, (un nen de ètnia llullu) i no només sense poder valer-se per si sol, sinó que completament aliè al món. De fet, ell mateix ho diu: "alienígena des de les cinc setmanes de vida".

.

No és, però, un llibre trist. Per estrany que pugui semblar, hi ha fragments en que fins i tot pots riure. Però no ens enganyem: rera cada paraula o acudit hi ha el patiment d'un pare, de tota una família.

.

La veritat és que el llibre m'ha agradat molt i sap greu perquè a vegades no ens adonem de les coses (qué més dóna una moto mal aparcada, una vorera massa alta?) i intentar fer un món més fàcil per a tothom hauria de ser feina de tots.

.

Malauradament, en Llullu va morir als nou anys l'estiu passat.

.

Us deixo la coberta del llibre, on podem veure'l corrents a través del desig formulat del seu pare i un amic fotògraf. Al final del llibre també hi ha diferents imatges del nen corrents per tal de poder veure'l en moviment si passem les pàgines ràpidament.

.

I sí, l'he tret de DIXIT, i sí, també està dedicat (com "L'últim patriarca"):

.

[Marcapáginas] ... se acerca Sant Jordi!

Se acerca Sant Jordi y se van oliendo las novedades ... :-)

Yo de momento sólo os puedo poner dos, pero relacionadas, claro está, con el mundo bibliotecario!

.

En primer lugar tenemos el ya clásico "La biblioteca baixa al jardí", de la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona. En el reverso podemos leer un fragmento de La pell freda (Albert Sánchez Piñol).

.

.

Aprevecho para comentar que tienen un blog!: http://bitacolammb.blogspot.com/

.

.

La segunda novedad es del Centre de Documentació DIXIT.

Vale, sí, es autobombo porque es dónde trabajo yo (y la idea de hacer un marcpáginas fue mia, y el resultado han sido 7200 ejemplares!) Aunque parezcan muchos, os advierto que puede ser complicado encontrarlo, puesto que ya se han empezado a repartir por diferentes sitios y entidades relacionadas con el Departament d'Acció Social i Ciutadania.

Os pongo una foto de esta mañana, cuando los hemos recibido:

.

.

Podéis venir el dia de Sant Jordi si quereis! se han programado varias actividades, mirad mirad!

.

Mai seré una estudiant exemplar (reflexió personal)

Sóc un desastre com a alumne. Sempre ho he sigut...

M'agrada el que estudio i sóc súper fan de la meva feina (i no parlo de la meva feina actual, sinó de la professió en general), però em costa molt seguir les classes! I la veritat, sinó fos perquè de tant en tant tinc una il·luminació i avanço, no hagués arribat mai on sóc ara.

Tinc una mena de bipolarització (en el sentit menys traumàtic de la paraula): m'agrada la vida universitària, ser activa, participar en tot allò i més enllà de lo possible (no es pot dir que no li hagi tret "suc" a la facultat), fins i tot podria dir que m'agrada moltíssim aprendre coses noves, llegir sobre la professió, assistir a jornades i congresos, escriure les meves opinions, estar al dia de tot el que passa i fer difusió del món bibliotecari a tots aquells qui ho veuen d'una manera llunyana i que no va amb ells.

En definitiva, sóc bibliotecària (o com es vulgui dir) i m'agrada, m'encanta, la meva feina i totes les possibilitats que això dóna.

.

Ara bé. Em costa seguir les classes. No és que sigui curteta (també podria ser aquesta la raó, cert, però prefereixo no pensar-ho xD) és simplement que el fet de seure i estar dues hores quieta en una classe, em desespera una mica. Llavors es quan em poso a dibuixar... dibuixo i dibuixo i em quedo com aliena al que s'està explicant a classe. Tot i que en realitat vaig escoltant, aprenent al meu ritme, seleccionant allò que em pot ser útil..

Llavors hi ha dies que estic extremadament feta pols.. dies que he dormit poc, o que hi ha molta feina per fer... llavors m'agobio súper ràpid i dic que ho vull deixar tot. O una part. I faig càlculs i penso: això ara, això després... això ja veurem.

.

Assoleixo els continguts de les assignatures però quan escolto als meus companys de classe fer preguntes a classe (cosa que jo no acostumo a fer) penso: d'on treuen aquests dubtes i aquest vocabulari? I em sento una mica inferior, perquè sé que jo mai em plantejaria dubtes com aquells. Normalment els meus dubtes són més infantils, jo mai em preucuparé per un algoritme de recuperació d'informació, ho sento, és la veritat. Però més enllà de l'interior d'una base de dades o d'un motor de cerca m'importen moltes altres coses, i no cal que ho demostri perquè sé que qui vol i em coneix ja ho sap (estic una mica determinant, avui).

.

Potser la llicenciatura, doncs, no està feta per gent amb un perfil com el meu, però tampoc crec que fos un error començar-la. Si l'acabo, perfecte, però pel que fos no l'arribés a acabar mai, estic segura que podré trobar alguna feina que s'adapti als meus gustos, com la que estic fent ara al DIXIT.

I no sé si aquesta feina em durarà poc o molt, la vida sempre dóna moltes voltes... però sé, del cert, que el meu paper en el món bibliotecari no és ajudar a científics a trobar informació d'interès buidant/interrogant bases de dades.

.

I perquè consti en acta, demostro que sempre he sigut igual de desastre.

.

Les meves notes de 3er d'ESO

(a l'últim trimestre es van quedar ben descansats!) ¬¬'

.

Les meves notes de 4art d'ESO

(el mateix dic en relació al tercer trimestre)

.

.

Les notes són reals, i m'hi reconec en cada paraula i frase.

Resumint, ningú donava un duru per mi xD (però curiosament, vaig passar de curs, amb un APTE com una casa de pagès) (coses de la ESO).

.

Ah! sóc novament representant d'estudiants! :-)