12 de març 2010

I like my job

M'agrada la meva feina.
Estic contenta...
Només hi duc dues setmanes i bé, és un centre amb molt de moviment i molta activitat, i has de viure engaxat a l'agenda per poder controlar tot... però això m'agrada.
.
A nivell general, sempre intento posar-hi ganes a les feines que faig. Val, sóc un desastre en moltes coses, sóc una estudiant de les cutres que no agafa mai apunts i puc ser trenta mil coses més. Però la feina és la feina.
Quan una persona et contracta.. ja sigui per pocs o per molts diners, ja sigui per tres dies com per 3 anys, ja sigui per catalogar o per fer pizzes... aquesta persona posa en tu una confiança i per mi, això, sempre ha sigut molt important i prioritari. I tinc molt clar que si no puc treballar com a bibliotecària (o professional de la informació per ser més genèrics), no m'importarà repartir publicitat casa per casa i bústia per bústia, fer de caixera en un súpermercat, o aixecar-me a les 5 per anar a repatir premsa gratuïta a Barcelona. Són feines que he fet i n'estic orgullosa. Tot suma. I que hi farem, hi ha gent que neix cansada. Millor per nosaltres, així tenim més feina.
.
He vist gent rebutjar feines per haver-se de desplaçar (i no parlo de Lloret-Barcelona, parlo de coses més properes) o per que no s'adequaven al seu perfil professional. Jo penso: d'acord, jo de bones a primeres potser ara no agafaria depén que... però la feina és la feina, i si s'han de pagar factures i mantenir-se, com ho fas si no treballes?
.
Però passo de fer discursets (tot i que ja l'he fet).
.
Ara tinc una feina que m'agrada. Tinc errors i m'equivoco, però tothom és humà...
.
Ahir vam tenir una conferència. Va estar bé. Va venir un doctor (Dr. Salvador Altimir) i va parlar sobre l'Alzheimer. La meva feina quan hi ha conferències és enviar la difusió (xarxes socials, mailing..) gestionar els inscrits, preparar el material, etc.
I el mateix quan hi ha altres actes (que n'hi ha molts).
.
A banda de tot això, també he de fer "tasques virtuals". Això vol dir: fer entrades al blog (us hi podeu subscriure perquè ara actualitzem quasi cada dia :D), actualitzar el Twitter al llarg del dia, posar fotos al Flickr i a una plataforma que hi ha de comunitat virtual, gestionar el Facebook...
.
.
També hi ha un Delicious, un Youtube, ... vamos, de tot. I a mi ja sabeu que m'encanta exercir de librarian 2.0!
Entre això i lo de gestionar les activitats, em sento com un peixet a l'aigua. Això sí: un peixet una mica estresat, perquè negar-ho!
.
Avui a la conferència hem provat de fer tweets en directe. Més o menys ha funcionat.
Hem posat de hashtag #conferenciesdixit. Ha estat breu però jo crec que una bona cosa.
.
A tothom que li dic el que faig em diuen que "és una feina molt eli". O sigui que m'ho crec! A més mola, és com fer de biblio-animadora-sociocultural, que al cap i a la fi, són els dos títols acadèmics que ara mateix tinc. Qui m'ho anava a dir que podria combinar les meves dues vessants professionals ^_^
.
I bé, és cert que no es para ni un segon, però m'encanta. M'encanta no parar, m'encanta que passin les hores i que no te n'adonis. I aviat bé Sant Jordi... i el DIXIT també ho celebrarà! He presentat un parell de propostes, aviam què...
.

3 comentaris:

Virginia M. ha dit...

Tu trabajo está muy de moda ahora y han salido varias ofertas en nuestro sector a nivel de empresa privada. Es el perfil llamado 'Community Manager'.

Anònim ha dit...

Eli, m'encanta que t'encanti!
bona feina

Anònim ha dit...

M'encanta veuret tan contenta i feliç-.... m'agrada on treballes.. sembla ser molt interesant i amés els temes que tracten a les conferencies i demes ... genials.. si tingués més accessibiltat en arribar vindria escoltar les conferencies... i a buscar documentacio.. aixi que tard o d'hora vindré... no se quan pero vindré.... :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails