10 de març 2010

2 dies. 10 dibuixos. 1 nevada

Fins ara no he tingut un momentet per dibuixar algunes de les situacions d'aquests dos últims dies :P
Tot i els problemes, veure nevar a Barcelona ha estat "guai".
Es compara la nevada amb una que va haver-hi l'any 1985... Tothom que tingui un mínim d'edat la recorda, suposo. Jo era una miniEli, però tinc el record d'estar al terrat de casa meva i fer un ninot de neu amb el meu pare. Un nino que, evidentment, el recordo com el més perfecte del món.
A l'endemà vaig pujar al terrat amb l'emoció de trobar-me el meu nou amiguet de gel... però ja no hi era (primer disgust de la meva vida).
.
Bé. El cas és que el dia de la dona, 8 de març, Catalunya es va despertar amb ganes de liar-la. Estava jo a la feina quan ens van comunicar que per Barberà i Sant Cugat estava començant a caure neu. Jo mirava per la finestra i veia el mar. I aigua. Poc més..
.
Quan vaig sortir de treballar em va trucar la meva mare per dir-me que a Lloret la cosa s'estava posant xunga. Jo pensava... "mira que n'és d'exagerada..."
.

.
Llavors vaig arribar a la Facultat, a Sants, i allà tot tenia un to més blanquet....!
I quan vaig entrar a dins la classe... queien boletes de neu! Ja podia anar la professora explicant... que jo no vaig apartar els ulls de la finestra. Era tan maco!
.

.
I tot va anar adoptant un aire més catastròfic. A les 5 començaven a anunciar que els accessos a Barcelona estaven fatal i bla bla bla. Nosaltres teníem classe amb una professora que va arribar a classe i el primer que va fer és enviar-nos cap a casa.
Jo, innocent, vaig pensar: bien! ara arribaré súper aviat a casa i faré fotos a Cerdanyola nevada!
.

(Montserrat Sebastià)
.
Però a Sants estava tot anul·lat. Drama. Caos.
.
.
Embutida dins un metro, vaig provar d'anar a Fabra i Puig, d'on em semblava recordar que sortien autobusos. Allà (més o menys) es podia veure això:
.

.
És a dir: molta moooolta gent esperant autobusos que no acabaven mai d'arribar.. Ningú sabia res, ningú sabia que fer... Em vaig sentir com en una d'aquestes pel·lícules catastròfiques que tothom vol fugir de la ciutat perquè hi ha un virus i tot es col·lapsa...
Fins que vaig veure a gent fent autostop.
.
Vaig pensar que jo tb podia: feia cara de bona nena, portava una motxilla rollo "sóc estudiant" i amb el fred que tenia i cuberta de neu, vaig posar cara de pena i vaig aixecar el meu ditet per la Meridiana.
.

.
La veritat és que segurament si feia llàstima, perquè forces cotxes em preguntaven cap a quina dorecció anava...
Finalment em va acollir una mare i dues nenes. Va ser un trajecte tot curiós en que la nena petita (que seia al darrera amb mi) em va explicar moltíssimes coses d'ella i la seva família. I escoltàvem música que jo no coneixia (cosa normal, de fet, perquè jo sóc més de hits oldies i poca cosa actual conec).
.
Suposo que per part seva també estàven incòmodes. Jo era la primera vegada que feia autostop i elles la primer vegada que agafaven a una autoestopista. Per tant una de les primeres coses que vaig dir va ser...:
.

(penso que un bibliotecari és de fiar)
(jo fent difusió de la professió inclús quan sóc un cubitu)
.
I bé, després de dues hores de cues, vam arribar a la destinació: Cerdanyola del Vallès.
Agraeixo infinitament a aquestes tres persones que em van salvar de morir congelada.
.
A l'endemà pel matí ja no nevava, però estava tot ple de gel..
Jo havia de ser a la feina a les 8 i com que sempre surto de casa amb el temps hiper just, he de còrrer una mica. Ahir també vaig fer-ho...
.

.
I una mica més i m'aixafa també un cotxe, perquè la vorera estava glaçada (like pista de gel) i si vaig relliscar va ser perquè vaig còrrer cap a la carretera per on pasen els cotxes.
.
Em vaig fer mal (com quan vaig fotre'm un mini pinyu amb el bicing). Però res greu (jo és que sóc així de dramàtica...).
Vaig arribar més o menys puntual a la feina (perquè els trens anaven lentets).
.

.
I la veritat és que jo encara tenia (de la caiguda) alguna pell aixecada i una mica de sang aquí i allà. Per tant, com que al lloc on treballo hi ha un metge, vaig anar-lo a veure i em va curar :-)
.

.
Fi de la història!

7 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Carai, quines aventures! I que bé que les hagis il·lustrat amb els teus simpàtics dibuixos.

És cert que, poc acostumats a veure nevar, quan passa ens emocionem, però té les seves conseqüències desagradables. Veient les imatges de la tele jo vaig pensar en La Guerra dels Móns, la versió de l'Spielberg, amb tots els cotxes allà aturats a la carretera.

Per sort, a mi només em va afectar en que no vaig poder fer transbordament de la L3 a la L5 tornant de l'EOI, d'on ens acabaven de fer fora al cap d'una hora d'arribar-hi, i vaig fer més tros per fora que de costum, i allà em vaig mullar completament, cara encarcarada, etc.

No sabia que venies encara per Sants! A veure si ens veiem un dia!

Virginia M. ha dit...

Ja ja ja. ¡Muy bueno! Te quedan super divertidas estas historietas así con las viñetas. ¡¡¡Rodolíiiii!!!

La Sebastià es inconfundible hasta sin pie de foto.

Soyyoeldani ha dit...

Es verdad lo que dice Virginia... yo he reconocido a la Sebastià sin leer el pie de pàgina!!! xDDD

Nodami ha dit...

Jajajajaja muy buenas las viñetas!! Y lamento comunicar a la gente que no todos han tenido a la Sra. Sebastià de profesora... yo ni con el pié de página sé quien es... pero para la historia me basta con saber que es la que te daba clase en ese momento jajajajajaja A mí me toco un trayecto de nieve... fui a casa andando... fue divertido!! tenía que ir con cuidado para no resbalar... como la protagonista de tu historieta jajajajaja Me alegra saber que no fue nada!!

Eli Ramirez. ha dit...

Toni --> sí, encara vaig un parell de tardes per Sants! :-)
Vas a l'EOI que està allà?

Virginia y Dani --> la palabra ESTIMADES me quedó cortada, ... pero creo que se entiende igual :-)

Nodami --> no, no va ser res.. però ara tinc uns blaus a la cama enooormes xDDDD

malegro q us agradi l'entrada :) thanks!

Anònim ha dit...

Ei Eli m'ha fet molta gràcia allò que els diguessi que eres bibliotecària pq un bibliotecari és de fiar ai nena! quines aventures...

Petons
SIl.

Anònim ha dit...

Ho he trobat genial! Que ben explicat i divertit de llegir. En pots fer un mini conte o mini còmic.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails