28 de febrer 2010

La peli del domingo: Mi chica (My girl) [Howard Zieff]

He aquí otra de esas grandes películas de la historia de mi vida.
MI CHICA es, sin duda, la primera película con la que lloré de verdad. Como presupongo que todo el mundo también ha visto esta película, no evitaré el espoiler (el único que hay).
.
.
La película se centra en la pequeña protagonista, Vada Sultenfluss (Anna Chlumsky) y su amigo Thomas J (Macaulay Culkin).
Vada es una chica marcada un poco por la muerte de su madre que tiene que soportar vivir en una funeraria con su padre y su abuela (a quien se le va un poco la cabeza). Tiene un mejor amigo que es Thomas J, un niño lleno de problemas de alergias, y además, Vada está enamorada de su profesor de literatura.
Por si fuera poco, su padre parece estar enamorándose de una maquilladora de muertos que trabaja para él (y a ella, claro está, la idea no parece gustarle).
.
Seria una peliculita tonta y sin interés si no fuera por la ternura que desprende.
.
.
Yo era fan de Macaulay Culkin. MUY FAN.
El pobre ahora es un desastre, pero es que también ha tenido una vida un poco dura (además de todos los líos con Michael Jackson).
.
Es una película de amor inocente:
.
(esta escena es muy "sweet"!)
.
[ya viene el SPOILER]
Y evidentmente, todo es bonito hasta que muere Thomas J.
Da mucha pena porque el niño es súper bueno, el típico chico ejemplar. Él decide ir al bosque a buscar un anillo de Vada que se ha caído y... cuando por fin lo tiene... salen abejas por todas partes y... Thomas es alérgico a las abejas.
.
A partir de entonces todo es drama y ya no paras de llorar: primero, cuando el padre (Dan Aykroyd) le dice a su hija que su amigo ha muerto. Y segundo (y ya es donde dejas el río de lágrimas que baje) es cuando estan celebrando el funeral y llega Vada.
Cabe recordar que su casa es un tanatorio y el muerto está allí mismo...
La niña llega hasta su pequeño cadáver y ve que no le han puesto sus gafas. Acto seguido grita: "ponédle las gafas! no véis que no ve nada?" (es que es un momento muy triste, de verdad).
.
Fijaros lo que dice esta web:
.
KLEENEX MOMENT When Vada arrives at Thomas J.’s funeral, she runs over to his open casket and says, "Wanna go tree-climbing, Thomas J.? His face hurts! And where’s his glasses? He can’t see without his glasses!"
.
Sumémosle una buena BSO de época oldie y tenemos la película perfecta :-)
.
La verdad, me encantan los dos protagonistas. Ella, por ser diferente y no jugar con las otras niñas. Y él, por ser mi ídolo de infancia:
.
.
Os dejo con algunos vídeos:
.
1. El tráiler.
.
.
2. EL FUNERAL (he vuelto a llorar como una tonta)
.
.
3. Recopilatorio Vada + Thomas J (drama) (música, Slipped away)
.
.

27 de febrer 2010

Restaurant de la setmana: NOSTRUM, menjar per emportar

D'acord, no entra dins el concepte de restaurant com a tal, però quasi :-)
.
Aquesta setmana he repetit de nou a "La Tagliatella" (I love it) i a més, he fet un gran descobriment: N'han obert un a Ronda Universitat (núm 35)!! molt a propet de Plaça Catalunya. Prop de l'Alt Heidelberg.
.
Però centrem-nos amb el títol de l'entrada. Nostrum. Un altre descobriment!
Fa anys que existeix i ho sé, però mai m'hi havia aturat a mirar que hi havia al seu interior (i això que quan vivia a Barcelona en tenia un a tocar del pis!). Sempre havia cregut que era més aviat un lloc per amanides i verduretes, no sé.
.
.
El cas és que aquesta setmana hi he entrat. He comprat, he menjat. Està MOLT bé!!!
.
La veritat és q la qualitat del menjar és força bona, jo n'he quedat molt contenta i penso repetir!
Hi ha molts plats per escollir i packs de menú (aquí podeu veure la carta).
Jo vaig escollir un menú que incloia un plat d'spaguetis a la carbonara i un parell de trossos de pechuga de pollastre arrebossat (dic pechuga i no pit perquè sempre li dic pechuga, jajaja! petxuga).
A banda, el menú inclou un trosset de pà, un postre (iogurt de diferents tipus) i una beguda. El meu menú era dels de 6'95 (però n'hi ha de 5'95 i de 3'50).
.
A més! Tenen croquetes molt bones... tenen una promoció que si en compres 6, te'n donen 6 més (cada croqueta val 70 cèntims, i clar, si n'agafes 12, et surten a 0'35 la peça). Jo vaig optar per 6 de pollastre i 6 de formatge i pernil (súper bones). N'hi havia de més tipus (bacallà, per exemple).
.
.
Si mireu la web, podeu saber quina és la que us queda més a prop!: WEB.
De pas, comentar que la web en sí em sembla molt mona, amb un disseny força minimalista. I podeu consultar la carta!
.
(es poden passar les pàgines)(a la web vull dir, aquí no!)
.
.
Valoració final: 8'4
.
Menjar (varietat): 8
Menjar (quantitat): 8
Menjar (qualitat): 8.
Preu: 9
Personal: 9
.
.
He tret la categoria de local perquè clar, no hi té valor aquí (igual hauria d'haver fet quan vaig comentar el Telepizza). I el personal, clar, depen de qui et trobes en una de les seves 44 botigues. Nosaltres vam tenir sort! :-)
.

26 de febrer 2010

Adéu, CDE-UaB!

Ahir vaig acabar al Centre de Documentació Europea de la UaB (Universitat Autònoma de Barcelona).
.
Ha estat una experiència què, tot i que força curta, en guardaré molts bons records.
L'ambient de treball era molt bo i realment és un bon lloc per aprendre coses noves. A més, és un centre en el qual no es para quiet perquè sempre hi ha coses per fer i sempre hi ha mil i un projectes per tirar endavant!
.
La pàgina web (que és aquesta) en dóna la següent informació:
.
El Centre de Documentació Europea (CDE) va nèixer l'any 1984 fruit d'un conveni entre el Rectorat de la UaB i la Comissió Europea.
Els seus objectius són el foment a la recerca sobre la UE i la difusió de les seves polítiques dins la comunitat universitària.
El centre treballa en estreta col·laboració amb l'Institut Universitari d'Estudis Europeus [IUEE] de la UaB.
Pertany a la Xarxa d'Informació Europe Direct i, per tant, els seus serveis s'adrecen a tota la ciutadania, exceptuant dels prèstec que està limitat als usuaris del Servei de Biblioteques de la UaB.
Dins l'organigrama de la UaB forma part del Servei de Biblioteques, com a extensió permanent de la Biblioteca de Ciències Socials.
.
Un parell de fotos extretes de la pròpia web (vista des de fora i sala):
.
.
I ara aviam que m'espera. Sé que deixo enrera coses però sempre és millor mirar les coses amb un punt de vista optimista.
Aquí he après moltes coses que no sabia sobre la UE (igual que quan vaig fer el pràcticum a Metges sense Fronteres, que de cop em va entrar molta informació). Totes les experiències sumen, tot ens fa fer un camí (que filosòfica m'estic posant!).
Es que és trist deixar una feina quan hi estàs bé! (veure entrada del dia que vaig deixar el "Palau Moja")
.
Dilluns nova feina, noves tasques. Ja us explicaré que tal...!
.
Per cert, doneu un cop d'ull al Blog de convocatòries del CDE de la UaB, que està molt currat!
.

25 de febrer 2010

Geocahing

Un dels meus objectius per aquest 2010 era començar a fer geocaching.
Encara no l'he complert, però és un bon any per fer-ho: els dies 9 i 10 d'octubre es celebrarà a Lloret de Mar el MegaEvent-Catalunya-2010, amb partipants d'arreu d'Europa.
.
Per tal d'aconseguir que un percentatge elevant de persones hi participin, es farà aquest diumenge un mini-event. Pel matí es farà una activitat de cerca, i per la tarda, un taller explicatiu.
.
.Aquí us deixo la informació (by Kim Ferrer)
..

Sabeu que és el Geocaching?

El Geocaching és un joc (es comença a considerar un esport) d'amagar i trobar tresors utilitzant un GPS. S'hi pot jugar sol, amb els amics, amb la família... És molt fàcil (gens complicat) i és del tot gratuït!
Una nova manera de fer turisme i descobrir indrets emblemàtics i peculiars del nostre territori i d'arreu! (platges i cales, parcs i jardins, ermites, boscos, miradors, monuments i racons desconeguts amb la seva història!)

Aquests tresors estan amagats tant en ciutats com en zones rurals i n'hi ha per tot el món (a Lloret ja hi ha uns 80 tresors amagats). Els jugadors agafen les coordenades a través de la web oficial i van a la recerca del tresor. Sovint per trobar la localització final del tresor cal resoldre algun tipus d'enigma el qual dona més emoció i complexitat a la recerca. Quan un jugador aconsegueix trobar un tresor, en deixa constància al quadern de registres i a la mateixa web on hi ha el recompte de tresors trobats per tots els jugadors.

Si t'interessa saber més sobre aquesta activitat i sobre el MEGA EVENT CATALUNYA que es farà a Lloret el proper 9 i 10 d'octubre (és un trobada on hi participaran jugadors de tot Europa) vine a:

XERRADA TALLER: QUE ÉS EL GEOCACHING?
DIA: 28 de febrer
LLOC: L'Erol (Locals parroquials, plaça de l'Esglèsia de Lloret de Mar)
HORA: 17 h
DURADA: 1 hora
PREU: GRATUÏT

Organitzadors Locals: LLORET TEAM (Agnès Moretones, Laia Riera, Ricard Mas i Kim Ferrer)

Amb el Suport de: Lloret Turisme (Ajuntament de Lloret de Mar)
Col·labora: Nova Radio Lloret i Canal Català la Selva

Més informació a:

.

24 de febrer 2010

Biblioteques amb pocs usuaris

Hi ha biblioteques (no biblioteques públiques com a tal, evidentment; sinó d'àmbit especialitzat) que tenen pocs usuaris.
.
Algunes les tanquen. Altres es queden.
.
L'altre dia a classe vam parlar d'una biblioteca que tenia menys de 20 usuaris l'any. Una biblioteca que, a banda de ser una de les més especialitzades en el seu àmbit, disposa d'un pressupost força bo i que, a més, te subscripcions que costen una pasta i que quasi bé no les trobareu enlloc més.
.
No és la meva intenció criticar una cosa que desconec (i menys fer-ho en un blog públic), però no entenc perquè passen aquestes coses.
Sóc la primera en defensar inversions públiques en biblioteques (que no és el mateix que inversions en biblioteques públiques)... però no acabo d'entendre com, una biblioteca que pot presumir de bon fons, no faci res per augmentar els seus usuaris.
.
Ho sento però no ho entenc!
.
Em sembla molt bé que es doni suport a la recerca i que aquesta sigui la principal funció de certes biblioteques. Fins aquí d'acord (estem d'acord que no totes les biblioteques són públiques). Però no sé... a mi ja em sembla bé i més o menys correcte que una biblioteca d'aquestes característiques només pensi en usuaris especialitzats... però un any té 365 dies... i amb 365 dies es poden fer moltes coses! Unes quantes xerrades, un parell d'exposicions a l'any,...
.
La pregunta que em faig jo és: penso que està bé que hi hagi un lloc físic on guardar tots aquests documents (publicacions periòdiques, monografies, etc etc etc) però fins a quin punt és útil sinó hi ha usuaris? (igual és que tinc un conecepte massa públic de les biblioteques, tot i que intento ser objectiva) Fins a quin punt val la pena mantenir les despeses de la sala i personal?
(i torno a dir que no critico perquè no conec els casos a fons, simplement, no ho entenc, necessito un punt de vista especialitzat que potser no dec tenir)
.

23 de febrer 2010

Infancia y cole (2/2)

Y aquí va la segunda parte (ver entrada de ayer).
Hoy, nos dedicamos al "cuaderno de escritura" xD
.
Se trataba de una libreta dónde la profesora de turno (que se llamaba Montse) nos ponía palabras y nosotros teníamos que copiarla varias veces. A menudo sobraba mucho espacio y teníamos que hacer un dibujo de la palabra:


(digo yo: ¿en qué momento ví que las manos tenían 4 dedos?¿y qué es esa miel??)

.
Tenía una imagen mental muy clara de lo que era una estufa, ya que en dos dibujos hice el mismo diseño... supongo que la idea mental era una estufa de esas con gas butano (en mi casa había una de esas). Con un cuadradito en la parte inferior por donde salía la llama y unas ruedecitas para moverla de un sitio para otro.
Mi casa iba con butano y luego ya nos pasamos al Gas Natural.
Tengo un recuerdo muy presente de un día (siendo yo muy mini), estar dentro de la bañera y empezar a salir agua fría. Qué mal. Eso que el butano se acabe... es un trauma.
.

.
Me encanta la súper perspectiva del río (y el árbol: supongo que cuando eres pequeño ves más tronco que hoja):
.
.
Esto no sé que **** es pero me encanta:
¡Parece sacado de una película de Ghibli! xD Seguro que Miyazaki hacía cosas así cuando era pequeño:
..
Este dibujo también lo he escaneado porque me gusta la evolución de las flores: primero, con hojitas, pétalos... luego ya en plan redondas feas y rápidas (siempre he sido bastante vaga para acabar lo que empiezo, jajaja!). Y lo del medio diría que es un dolmen, sólo que, a la edad en que lo dibujé, aún no lo sabía.
..
Finalmente, he querido escanear también este autobús. Pero no por él, sinó por la escritura. La profesora tenía una letra que, para un niño pequeño, puede prestar confusión.
Es por eso que, en vez de autbobús, yo lo convierto en un autolris (eso pasa cuando se copian letras sin saber que carai estás escribiendo) :-)
..
Y hasta aquí mi infancia (for the moment).
.

22 de febrer 2010

Infancia y cole (1/2)

Este fin de semana he encontrado en casa una cosa mítica.
.
Mi libro de lectura de párvulos!
En los años 80 el material didáctico era más escaso que ahora. Como se puede apreciar, nuestro libro de lectura eran fotocopias encuadernadas con dibujos en blanco y negro para colorear (y ojo, material del propio colegio como bien indica el nombre de arriba).
.
La verdad es que me ha gustado mucho encontrarlo (encontré ésto y una libreta de escritura, o sea que mañana publicaré la segunda parte jiji).
.
.
Mirad que bien que pintaba xDDD! pero mirad bien eh! no me pasaba casi de la raya! Mirad que PRECISIÓN de color en cada uno de los seis botones de la bata:
.

.
He deducido, también, que me gustaba pintar con colores fríos. Eso, o alguien me robó los colores alegres (rojos, amarillos y naranjas):
.

.
Puede ser que me los robaran. Yo en párvulos tenía pocos amiguitos porque en la guarderia ("La Tramuntana") sí que tenía bastantes, pero al llegar al cole a mi me pusieron en la clase B y a la mayoría de ellos en la A. Es un poco triste.
.
Hi havia gent molt dolenta ¬¬'
Una vez me levanté para ir a no se dónde y cuando volví a la mesa (unas mesitas redondas de 4 o 5 personas), mi lápiz estaba partido por la mitad ¬¬
En ese momento mi orgullo me salvó un poco... pero cuando llegué a casa se lo conté llorando a mi madre (y me compró otro lápiz, claro...).
.
En fin, cosas que NO se olvidan. Lo peor es que pregunté "quien ha sido?" y tod@s ell@s: "jo no eli... jo tampoc". Falsos mentirosos!!! Y ENCIMA AHORA L@s TENGO EN EL FACEBOOK xD
.

21 de febrer 2010

La peli del domingo: Prayers for Bobby

Un drama para soltar lágrima.
.
Esta semana he visto Prayers for Bobby, película basada en hechos reales.
Explico el argumento porque es la típica peli que el título ya lleva en sí mismo el spoiler incluido. Ver el tráiler también es un spoiler en sí mismo. En fin, si queréis verla, quizá no leáis más... aunque yo justamente la he visto por lo que leí de ella... xD
.
.
Años 80.
Bobby Griffith (Ryan Kelley) es un chico americano de 20 años diferente a los demás. A él no le gustan las chicas y en su familia, ultracristianísima, estas cosas no se ven bien.
Él tampoco lo entiende, y se siente mal por la diferencia, por pecar.
.
Un día, desesperado, decide cóntarselo a su hermano mayor, Ed. De allí a que lo sepa el resto de la familia es nada y menos... y claro, la noticia no es bienvenida.. ¡hay que curar al chico!
.
Al principio Bobby se deja llevar y acude a reuniones pastorales y terapias con un psicólogo... (ver imagen de más abajo) pero no parece funcionar. Las soluciones pasan por conocer e interactuar con más chicas o pasar más rato con su padre (...).
.
.
Las cosas no parecen arreglarse y su madre (Sigourney Weaver) no para de hacerlo sentir mal (dónde vas con esa camisa, que haces con la mano, has empeorado, no me traigas amigos desviados a casa...)
Bobby empieza a hartarse de la situación y finalmente se va una temporada a Portland, dónde vive una prima suya. Allí descubre una libertad que se le ha negado e incluso encuentra alguien a quien querer.
.
Pero nunca se siente aceptado por su familia[madre] (a quien quiere un montón) y se acaba tirando de un puente.
A partir de ese momento, su madre cambia de actidud. No es de un día para otro, sino que pasar de la negación a la acceptación le lleva su tiempo. Lucha por descubrir en la Bíblia una interpretación distinta a lo que desde pequeña había leído, y finalmente hace un discurso que nos pone a todos a flor de piel. Su hijo no pudo ser curado por Dios porque nunca estuvo enfermo.
.
La verdad es que la película me ha encantado, aunque es triste..
Lo peor es que en muchos sitios, actualmente, también pasan estas cosas!
.
Datos de la peli:
Es una TVmovie que salió hace poco más de un año (24 enero 2009) y se basa en un libro con el mismo nombre de Leroy F. Aarons (que a su vez se basó en los hechos reales).
La peli fue nominada a varios premios.
.
.
- Descubrí que mi hijo era gay el día que me pidió un polo Lacoste de color rosa
- ¿y que hiciste entonces?
- ¡Llevarlo de caza!... pero cuando encontramos un ciervo, él, con su polo rosa, gritó: "corre Bambi, corre!"
.

20 de febrer 2010

Canvis.

Avui no hi ha "restaurant de la setmana"...! No he anat a cap ni ara mateix en recordo cap d'especial...
.
S'acosten canvis. Canviaré aviat de feina, cosa que em fa una mica de por, tant per la feina en sí com per el ball horari que faré aquest semestre (40 hores a la setmana d'aquesta feina, 6 assignatures si vull acabar al juny, + altres feinetes d'entretemps...). En part em fa il·lusió aquest nou canvi, o sigui que aviam què. Tot i que clar, he hagut de renunciar a moltes coses (més de les que hagués volgut). Ja us en parlaré perquè encara és aviat.
Les classes -relativament- no em preucupen, m'estan agradant i m'ho prenc amb ganes... o sigui que vaig a veure si puc acabar abans de que finalitzi l'any (tot i que TSO em matarà i ho veig! xD).
.
-- Ahir pel matí, a més, vaig veure clar que calia canviar alguns enfocaments que fins ara feia a la meva vida. Va ser una mena de TOCADO Y HUNDIDO, ... però crec que canviar el punt de vista d'algunes coses em pot anar bé.
.
I per avui no m'enrotllo més, i us deixo amb una imatge de la Yotsuba que últimament em representa al Facebook (i, en certa manera, al Campus Virtual). Qui pogués ser Yotsuba!
.

19 de febrer 2010

Por nuestra cuenta (Miriam Katin)

Últimamente se me ha dado por leer "cómics" tristes (ej: Bajo el aire, de Tezuka)
.
Esta vez el turno ha sido para "Por nuestra cuenta", historia autobiográfica de Miriam Katin.
.
.
Miriam es la pequeña niña de la cubierta del libro, de la mano de su madre.
Ahora es ya muy mayor y el tiempo ha pasado, pero en su momento fue una niña judía que escapó con su madre y lograron sobrevivir al horror.
.
Pocas cosas entiende ella a los pocos años de edad. Tiene un perro y se lo quitan, tiene una casa con juguetes y se los quitan, tiene un padre y se lo quitan. Sólo sabe que en ese momento debe huir con su madre si saber dónde ni porqué.
.
Es una historia dura realizada con dibujos bastante simples (no por ello menos significativos). Miriam describe muy bien la angustia de su madre para tirar adelante y luchar contra la muerte. Y no es fácil: deben cambiarse los nombres y buscarse la vida.
TítolPor nuestra cuenta / memorias de Miriam Katin
Autor/ArtistaKatin, Miriam
PublicacióRasquera : Ponent Mon, 2007
Descripció122 p.: il. ; 22 cm
PremisPremio Inkpot 2007
TemaGuerra Mundial (1939/1945) -- Còmics
ISBN9788496427631


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails