Barcelona World Race: Sense escales. Dos tripulants. Navegació extrema

Avui és un dia molt important, perquè s'acaba l'any.
Normalment faig un resum de tot el que he fet en els 365 dies (vaig començar al fotolog i ho he seguit fent al blog!) però he preferit deixar-ho per demà perquè avui vull parlar d'una altra cosa.
.
Es tracta de la "Barcelona World Race"
.
.
Segurament molts de vosaltres no sàpigueu que és, però és un esdeveniment força important! I la veritat és que si no treballés al costat del port, segurament no me n'hagués enterat...
Doncs bé, resulta que és la única regata a vela al voltant del món que es fa amb 2 tripulants i SENSE ESCALES (ni ajudes externes)(uns tres mesos, fins a finals de març).
..
Segons la pàgina web, són 46.300 km per "l'ortodrómica", que és la ruta més curta per fer la volta.
.
Jo la veritat és que no hi entenc massa, cert, (per no dir gens) però et deixes envoltar. És com quan feien el Rally Costa Brava i com que els cotxes sortien i arribaven a Lloret, et deixaves endur per la màgia del moment i visitaves els stands de cotxes, motors i benzina com si fossis la persona més experta del món xD.
.
El cas és que per l'ocasió del World Race, han posat una carpa al Passeig de la Barceloneta (diria que es diu Passeig Joan de Borbó). És una carpa estable i molt gran, l'han clavat bé al terra! i per dins està plena d'stands, fins i tot una secció de llibres (nàutics, clar):
.
.
Aquests dies també s'ha pogut accedir al moll i veure de més a prop els barcos. Jo he aprofitat per fer fotos, perquè han sigut dies molt macos!
.
I també han posat una petita exposició de fotos relacionades amb el mar:
.
.
La veritat és que tot plegat impresiona una mica... vull dir... pensem-hi: 3 messos que no menjaran res sòlid ni fresc i lluitant contra vent, pluja, mala mar...
Aquí els tenim amb els darrers preparatius. Cada minut compta.
.
.
Més info: http://www.barcelonaworldrace.org/ca/index.php

*Totes les fotos posades en aquesta entrada són meves, i si voleu veure'n més, les he posat al Flickr.
.

Dorm, dorm petitona dorm...

Hi ha cançons que t'arriben a l'ànima (o on sigui). Em refereixo a aquelles vegades que sents una cançó per primera vegada i saps que aquella cançó comença a formar part de la teva vida i al cap d'un temps es com si sempre t'hagués acompanyat.

Una d'aquestes cançons, per mi, és "Cançó de bres per a una princesa negra".

Va ser a la Facultat... un any es va crear un grup de cant coral i la veritat es que va anar força bé, i fins i tot es va fer un concert amb la cançó de West Side Story on algunes noies (jo no, of course) van sortir amb faldilles fetes de paper pinotxo i els nois amb corbates del mateix material (concert St Jordi 2008).
Al següent any la Facultat va contractar una professora de cant coral (decisió que no em sembla ni bé ni malament, però s'ha de dir que l'any anterior les dues noies que duien el grup ho van fer molt bé, i eren estudiants de la Facultat totes dues). Bé, el cas és que la dona va venir i el primer dia només vam ser 4. Jo recordo que l'Enric i jo hi erem, però la tercera persona no la recordo... potser el Gil, potser la Grelda, potser la Meri... el cas és que va aparèixer una quarta persona, una estudiant de la Facultat que venia també a cantar...

No va tornar més i no la recordo (no recordo massa les cares), però el que sí que recordo és que la professora cantora (que tampoc recordo el nom) li va preguntar si coneixia la cançó de bres i ella (que ja cantava de per sí en una coral) va dir que sí i la van cantar. La noia amb una veu molt maca, i la dona, al piano.
Jo vaig saber de seguida que aquella cançó m'acompanyaria sempre, i recordo que m'hi vaig obsessionar molt xDDD ajjajaja

Al segon semestre es van reprendre els assajos. Per mi un assaig no era òptim si aquell dia no haviem cantat la cançó de bres! (era com cantar nadales sense el dimoni escuat).
Llavors va ser també quan vaig enredar l'Uri (el meu millor amic i en aquell moment, company de pis) perquè vingués a cantar amb nosaltres. Com que també li va encantar la cançó, al poc temps ja n'estàvem gravant una versió pròpia...
La veritat és que ens va quedar prou mona (l'Uri va fer la melodia de nou amb el teclat i vam fer-la a dos veus per el tema dels coros). No la publicaré a internet, però la veritat és que és la única vegada a la vida que escolto la meva veu enregistrada i no em molesta.
Deu ser la màgia de la cançó!!

Però bé, el que si que faré és deixar-vos amb una versió que m'agrada molt, que la vaig trobar fa temps al Youtube i que encara s'hi manté:

.

.
No és preciosa?
I tant, que ho és....

.

Nadal a Barcelona, capítol 3: Pessebre Plaça Sant Jaume

A la plaça Sant Jaume de Barcelona hi posen cada any un pessebre. Tant hi fa com sigui, perquè any rere any té crítiques positives i negatives. Jo aquest any el valoro positivament, m'ha encantat (tot i que el senyor del PP diu que és un pessebre del plan IKEA).

No s'hi han volgut destacar les figuretes, sinó el dia a dia. És a dir, el pessebre simbolitza un menjador d'una casa, on hi ha una taula amb els plats a punt (galets!), un arbre de Nadal, un caga tió... i un moble amb un pessebre.
De fet el pessebre és molt gran, perquè té muntanyeta i tot! O sigui que deixem-ho en que simbolitza una casa "gran".
Us deixo amb algunes fotografies:
.
Plats plens de galets:
..
La taula, ben parada:
..
El tió, que no pot faltar-hi... ben somrient!!
..
I finalment, el pessebre ;-)


Empresa encarregada, Tematic World

Mariscal a la Pedrera

El otro día fui a la sala d'exposiciones de La Pedrera (Fundació Caixa Catalunya) (o Catalunya Caixa, no?) a ver la exposición de Mariscal.
.

.
Debo decir que a mí nunca me ha gustado especialmente Mariscal, pero varias personas conocidas me habían hablado muy bien de la exposición y pensé que como lo tengo ahora cerca de casa y además es gratis, no estaba de más. Y siempre es agradable ver exposiciones de este tipo :)
-

Me gustó bastante. Lo mejor es como lo han montado, porque para nada es una cosa aburrida: hay una parte de bocetos, otra de telas, dioramas, letras gigantes, revistas, ... y un super aparador COBI.

Sinceramente, COBI no es el rey de la fiesta. Siempre fué un pseudo-perro raro feliz... pero es Cobi, nuestro Cobi. Y al final le cogimos un afecto muy grande que con los años se nos ha vuelto nostálgico:
.

(Foto hecha en el Museu Olímpic, Montjuïc)

.
Los niños y niñas de mi generación nos hartamos un poco del Cobi... cromos, pegatinas, merchandising de todo tipo... Mm.. yo especialmente recuerdo una especie de tampones (de tinta) con un Cobi feliz y uno triste... como me gustaba eso! ponía el sello del Cobi por todas partes! En los Petit Suisse y el Colacao daban gomas de borrar, figuritas de todos los deportes... ay, que mágicos esos años... (suspiro melancólico).

Bueno, sigo. Es que la exposición NO ES SOLO COBI (es lo que tiene encasillarse).
Ejemplo (en la expo hay más, claro):
..
Ya para acabar, dos cosas más:

- La primera es que hay un "fotomatón" en el cuál te puedes hacer una foto y luego automáticamente se sube en internet. La idea es hacerse una máscara al estilo mariscalero, pero nostros fuímos a última hora de la tarde y no quedaban máscaras para pintar. Igualmente puedes tirarte la foto y buscarla luego, eso sí.

- Segundo, la web:
http://obrasocial.caixacatalunya.com/osocial/idiomes/1/fitxers/cultura/mariscal/index.htm

Hasta el 30 de enero. Gratis (free!).

.

BdP a ComiCat

ComiCat és, tal com diuen a la seva pròpia pàgina,

...un bloc sobre còmics en català realitzat per un grup de blocaires amants del còmic. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar, especialment, els còmics en català (tant la producció pròpia com la traducció d'obres estrangeres) i donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa en les terres de parla catalana. A ComiCat hi trobareu les notícies més recents, les novetats al dia de les diferents editorials, ressenyes de còmics d'ara i de sempre, entrevistes a autors i personatges vinculats a aquest món i reportatges diversos, sempre amb el denominador comú del còmic en català.

I l'altre dia va sortir-hi anunciat BdP :)

http://www.comicat.cat/

Bibliotecaris de paper, 8! (Especial Nadal)

Com van les vacances? (teniu vacances?)
Per si d'acàs esteu avorrits, aquí teniu el número 8 de Bibliotecaris de paper!

Per part meva reconec que els dibuixos els he fet una mica xufa, però no us podeu perdre l'especial Nadal ;-)

http://issuu.com/eliramirez82/docs/bibliotecaris_de_paper_8

La peli del domingo: El diario de Greg (Diary of a Wimpy Kid) [Thor Freudenthal]

Esta peli es la adaptación del libro que lleva el mismo nombre.
..
La primera vez que oí hablar de él fue en California: Uri quería un libro ameno en inglés para leer en el avión y se compró ese. Luego ya empezé a verlo por aquí también.
.
Es una historia divertida. El libro la verdad es que no me lo he leído pero la peli es bastante entretenida. Los personajes son graciosos y las cosas que les pasan también.
El argumento es sencillo: Greg es un chico que empieza la secundaria y quiere ser "el más popular"... pero es un pringado a quién todo le sale mal.
.
.
Hay dos personajes geniales: uno es su hermano (el típico hermano mayor que le hace la vida imposible) y el otro es su mejor amigo (el típico que parece un pringado pero que le sale todo mejor). Luego hay un niño muy repelente y friki, una niña tonta... bueno, lo de siempre en un instituto.
.
Greg en familia:
.

.
Quizá no es la mejor película del año, pero si queréis pasar un rato divertido sin tener que caer en absurdas banalidades, os la recomiendo :)
.

.Puntación ✩✩✩(sobre 5)

.

Bon Nadal !!!!

I un any més, BON NADAL!
Aquest any he fet dos dibuixets. De fet l'any passat m'ho vaig currar una mica més perquè vaig fer una a tot color (aquí) però mira, no passa res XD.
.
El primer és el meu personal, per posar al Facebook, i l'altre és el que posaré a la pàgina de Bibliotecaris de Paper.

I bé, que avui és un dia d'aquells de dinars familiars i tal. A casa meva som de pocs regals, però tinc una cosa nova molt guai:

I buenu. Aquestes festes seran una mica rollu perquè no tinc cap dia festiu (però no canvio Xile per res del món!) i el que més greu em sap, això sí, és que el dia 6 de gener despertaré soleta al pis de Barcelona, per primera vegada... i és com trist, recordar altres anys, altres temps... i bé. Però bueno... no passa res!
Embolicaré caixes de cartró buides abans d'anar a dormir i pel matí faré veure que han passat els Reis :) jejeje... (...) (sóc una nostàlgica)
.

Ja en línia el primer Diccionari de serveis socials

Ja està en línia el primer Diccionari de Serveis Socials, fet pel Termcat i pel Dasc (Dep Acció Social i Ciutadania).
.
Entra i consulta'l
.
Són 1.061 termes de l'àmbit dels serveis socials que ara ja formen part de la família de diccionaris en línia del Termcat, on tb podem trobar-hi diccionaris especialitzats de coses tan amenes com videojocs, rugbi o jocs i joguines com també altres més específics com per exemple fustes exòtiques o plats a la carta (aquí teniu el llistat complet).

Nadal a Barcelona, capítol 2: Caganer Maremagnum

Continuem amb les fotos del "Nadal a Barcelona".
Aquest cop vull centrar-me en la figura del caganer, i més concretament en la que hi ha al centre comercial Maremagnum :)
.
És un caganer XXXL:
.

És molt graciós perquè molta gent (turistes i no turistes, tot i aquests últims, flipen...) es fa fotos amb el cul com si fos la Torre de Pisa... és a dir: amb prespectiva de tocar el cul des de la distància (com quan fas la foto a Pisa fent veure que agafes la Torre, sabeu?) :-)
.
La veritat és que m'encanta. És una manera molt clara de deixar clares les nostres tradicions ^^!

.

El català, ni tocar-lo. A l'escola, en català!

.

Diré el mateix que ja vaig dir el dia del 10-J:

[...] Per això és important que avui hi siguem tots. Tant i fa si votes A o si votes B. Si ens sentim catalans ens hem d'unir i mostrar-nos com a poble unit. La unió dels catalans repúblicans, els convergents, els reagrupats, els verds, els independents, els antitaurins, els socialistes... no som una mateixa cosa, en el fons? no som catalans? doncs sortim al carrer! [...]

.

Escenes de pluja

(odio quan programo una entrada per l'endemà al matí i sense voler la publico al moment. Aquesta entrada és un fet: surt a les 9.30 del matí del dijous, però sense voler ha sortit tb dimecres a les 10 de la nit... per tant qui segueixi això pel reader, ho sento.. xD)

Ahir vaig guanyar 50 euros a la loteria! (per ser la primera vegada que compro, no està mal!). Era un dècim compartit ^^... per tant, 40 euros nets. Molt bé, està molt bé!
Jo tinc la teoria que totes les coses bones que m'estan passant aquests 2-3 últims mesos, deriven en gran part d'un petit objecte de bona sort que em vaig comprar a Chile... (un chanchito de tres patas). A partir d'ara en diré "efecto chanchito". :-)

.
Ahir també vaig anar a veure la exposició aquesta que fan del Mariscal a la Pedrera... de la qual us en parlaré un altre dia, perquè està prou bé! (i que consti que no he sigut mai fan del Mariscal i que el Cobi està més gastat que una sola de sabata barata, però bueno!)
.
Però bé, avui seré molt breu. Sota la pluja vaig veure una escena que em va fer molta gràcia.. era una mare i un nen. La mare duia el paraigües i tapava a tots dos, però el nen li va demanar d'agafar ell el paraigües... i clar! el nen era baixet... i la mare es mullava! Lo bo és que crec que el nen no en va ser massa conscient fins que la mare li va dir... :-)
Està una mica mal dibuixat però mira, m'agrada il·lustrar les paraules... :)

INS Salvador Seguí a DIXIT

(petita història per a un dia de pluja)

Quan vaig acabar el batxillerat vaig anar a la Universitat. Vaig triar l'Autònoma perquè em fascinava (era, a ulls d'una noia de poble com jo, la més representativa per fer vida universitària!).

I no em va agradar. Ni la carrera ni la Facultat (oju que parlo de Facultat, la UaB em segueix semblant "guai" i més ara que hi vaig estar treballant).
Vaig abandonar i quan pensava que ja no faria res a la vida, vaig pensar de fer un cicle formatiu.

Venia d'un any "molt rotllo" i gris (literal) i no volia avorrir-me més... per tant, vaig optar per "Animació Sociocultural". Primer semblava que allò no era per mi... però al cap d'unes setmanes estava com un peixet al mar! (i sense ASC, mai hagués estat bibliotecària!)

Vaig fer-ho a l'IES Salvador Seguí (ara no és IES, és INS). En guardo molts bons records i bons companys (és raro que mai n'hagi parlat aquí al blog! AMB LA DE COSES QUE VAM FER!!!!) (he de fer més entrades retrospectives... ^_^') i bueno, ... per a qué vé tot aquest rollo?

Doncs perquè l'altre dia, a DIXIT, van venir estudiants d'aquests centre. Aquestes coses sempre están bé... i més si després t'escriu aquell qui en un moment va ser tutor del teu curs i et diu que miris la pàgina web, que et farà gràcia:


Ara ho veieu petit, però posa:

Els dos grups d'alumnes de 2n del CFGS d'Integració Social van visitar el centre de Documentació de Serveis Socials DIXIT. DIXIT és una iniciativa del Departament d'Acció Social i Ciutadania. L'Eli Ramirez (titulada en CFGS d'Animació Sociocultal al nostre centre i Diplomada en Biblioteconomia) ens va oferir tota la informació necessària per poder treure-hi tot el profit possible.
(http://www.salvadorsegui.net/)

Jejeje. I tant que m'ha fet gràcia! :-)

Cartes als reis (1921-1924)

Ahir em vaig enterar d'una exposició virtual de cartes als reis fetes per nens i nenes de la década dels 20.


Ho han organitzat la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Historia (Crai UB) i l'Arxiu Històric tb de la UB.
La qüestió és que un bon home, Tomàs Carreras i Artau, a l'any 1923 va voler fer un estudi sobre la psicologia i el caràcter dels nens espanyols, i va escriure a uns magatzems per si els hi podien reenviar les cartes que els nens hi enviaven (i anys més tard, molts anys més tard, li van fer arribar). Però si voleu llegir més, aneu a la web de l'exposició, on trobareu més informació.

Les cartes fan molta gràcia. I algunes són ben curioses.
Aquesta nena demana un timpano y un tren....Altres demanen coses com una escopeta, una caja de hierro para guardar el dinero, un Ceregumil (WTF!!!)... una tal Anita diu... "como ya sé todas las letras y coser, y como ya soy muy buena, a ver si me traen este año un muñeco con su biberón y el peine..." :-)

Són súper tendres, no em digueu que no!

[Marcapáginas] Chip & Dale (Chip y Chop)

Me había olvidado que hoy era martes :)

No suelo comprar mucho en eBay, pero cuando veo algún marcapáginas muy barato, pues no me puedo resistir a la tentación...

Y aquí una clara muestra de ello: 6 marcapáginas magnéticos de Chip y Chop!
..

La verdad es que tardaron tanto en llegar (éstos tan baratos suelen venir en barco desde la otra punta del mundo) que ni me acordaba de ellos, hasta que un día... voilà!

Premio Libros y Literatura 2010

El equipo "Libros y literatura" vuelve a la carga con un nuevo concurso.
.

Esta vez se trata de reseñas literarias y estan en juego lotes de libros valorados en más de 3.000 euros. Atención porqué tenéis de tiempo para inscribirse hasta el sábado 25 de diciembre!

.
.
Podéis leer todas las bases y procedimientos en la web:
http://www.librosyliteratura.es/concurso-libros-2010.html
.

Nadal a Barcelona, capítol 1

M'encanta el Nadal (ho he dit ja, oi??)
.
L'altre dia vaig fer fotos a les llumetes de Nadal, a Barcelona. No són les millors fotos del món, però són fetes amb il·lusió, com quan els nens veuen arribar els Reis ^_^
Em va encantar trobar-me, a Portal de l'Àngel, uns arbres de llums de color lila, súper macos. Us poso dos fotos de dos diferents:
..
La Rambla repeteix llums, aquest any.
L'any passat, quan vaig veure els arbres per primera vegada vaig flipar de lo macos que eren! per foto no s'aprecia, però tenen una llumeta que va baixant i fa l'efecte que a cada arbre hi nevi. L'any passat treballava a la Rambla (oju, de bibliotecària eh! que sino especifico, queda fatal:P) i era preciós tot plegat. I aquest any repeteixen, m'encanta!!! ^_^
..
I aquí un altre carrer, decorat amb Pares Nöels:
..
Una altra foto del Portal de l'Àngel:
..
I aquesta última, ben a prop de casa meva. Llumetes en forma d'arbre amb la Sagrada Família de fons.
..
I sapigueu que això encara no s'ha acabat. Per Nadal no em desenganxo dels carrers ni de la càmara! ^_^
.

Iniesta i Messi al costat de la feina

Ho vaig dir pel Facebook, però com que allà és difícil trobar les coses quan les cerques ,doncs ho poso aquí també ^_^ (si Mark Zuckerberg hagués estat bibliotecari, les coses haguessin estat molt diferents!!!!)

Resulta que l'altre dia van passar els jugadors del Barça per davant de DIXIT. Es veu que anàven a dinar a un restaurant de per allà (aquests que hi ha amb vistes a les barquetes).
.
.
Just vaig arribar a temps per fer-me una foto amb l'Iniesta (aquí dalt) i amb el Leo Messi. A la foto del Messi jo he quedat tallada, però bueno (per això no l'he posada ijijij).
.
El dia en general va ser guai perquè després vaig anar al McDonalds a dinar perquè volia mirar una cosa d'una botiga del Maremàgnum i una família portuguesa em va donar un tiket per una BigMac gratis i després un altre tiket per unes patates. Em van dir que ells ja marxàven a Portugal i que no ho aprofitarien!! I suposo que em debíen veure cara de bona nena, jajajaja!

.

La peli del domingo: Todas las canciones hablan de mí [Jonás Trueba]

El otro día fui al cine. Yo quería ver Neds, pero acabamos metidos en la sala donde hacían esta película:
.

No es quizá una peli mala, pero a mi no me gustó. La encontré bastante aburrida.
La historia es de un chico que quiere olvidar a su ex. Y esto es todo.
.
Pensé, por el título, que sería un poco diferente... pero la música tiene un papel muy secundario y no sé... aunque tiene escenas buenas y algunas otras que te sacan alguna sonrisa, por lo general se me hizo pesada y bastante lenta. Lo que me gustó, eso sí, fueron algunas frases usadas en algunos de los diálogos.

.

El protagonista es Oriol Vila. Si veíais El Cor de la Ciutat, es el que hacía de hermano de Narcís (Ivan). En la serie me caía mal porque era un egoísta prepotente... y en esta peli es una alma en pena. Jajaja pobre! supongo que en la vida real es muy majo y muy simpático!!

Ahora que lo pienso, también sale en la versión TVMovie de "El zoo de'n Pitus" (hace de chico mayor malo) (que conste que la adaptación del libro en pantalla no me gustó nada!).

.
Puntación ✩ (sobre 5)

.

Punts estrella i carpetes universitàries

Ara que s'acosta Nadal he volgut fer-me un regal a mi mateixa i, com que no tinc molts dinerons, he optat per mirar quants Punts Estrella de La Caixa tinc i canviar-ho per alguna coseta (el mateix he fet amb els punts Vodafone, però encara no m'he decidit per cap mòbil)

Mentre mirava el catàleg de La Caixa, he vist que pots canviar punts per carpetes universitàries. De fet crec que ja ho vaig veure fa temps... (ja havia canviat punts al 2006, quan el Barça va guanyar la lliga i segona Champions i jo era d'erasmus a Itàlia: vaig pensar que una bandera del Barça a Viterbo quedaria la mar de mona!). I bueno, el que no entenc és perquè algunes carpetes són "més cares" que les altres. No, de fet, el que no entenc és perquè hi ha carpetes universitàries al catàleg de punts estrella...

La més barata és la de la Universitat Internacional de Catalunya, que pot ser vostra per 400 punts:
.

I la més cara és la de la UaB, per 625 punts estrella:
I si el que voleu és la carpeta de la UB, us costarà 450 punts.
Ara bé, si realment no teniu els punts necessaris i us fa molta i molta il·lusió, jo us podria donar la meva, que aquest any no l'estic utilitzant.
Qui sap si podria extreure'n algun benefici si la poso a eBay... XDD

.

Restaurante de la semana: Perú

El restaurante de la semana es el "Perú", pero no es comida del país que lleva por nombre, sino que es un restaurante normal especializado en arroz que hay en el Passeig Joan de Borbó, 10 (Barceloneta).

Nosotros nos comimos un menú de mediodía (13,90 si no recuerdo mal). Mi menú era espaghettis boloñesa y de segundo butifarra con patatas (podías escoger entre tres o cuatro opciones).
El segundo plato bien, pero el primero era bastante del montón. La pasta estaba un poquito "aigualida".
De postre había varias cosas y opté por flam. Estaba bueno.

A parte de la terraza (en la cuál se debe estar muy bien en verano) tienen un saloncito dentro... lo que pasa es que las mesas estan muy juntas las unas con las otras y entonces si hay mucho gente pues 1) compartes casi conversación con los vecinos 2) hay más ruido porque lo tienes más cerca.

Valoración final: 6'5

Comida (variedad): 7/10

Comida (cantidad): 7/10

Comida (calidad): 6/10

Precio: 7/10

Servicio (personal): 7/10

Ambiente del local: 5/10

Pensaments de divendres (per dir algo)

Yahoo vol matar a Delicious!

La veritat és que no em sento identificada amb el problema, perquè tot i que hi estic registrada, mai vaig arribar a ser capaç d'organitzar i ordenar els preferits!
Ara l'únic que penso és amb el Delicious de DIXIT... però no com una desgràcia. Vull dir, que tanqui una eina és només una oportunitat d'obrir-se cap a noves :-)
Si demà per exemple tanqués Facebook... doncs bueno... aniríem cap a una altra. La necessitat ja ha estat creada, per tant, no per morir Facebook la gent deixaria de contactar amb els demés... és com el tancament de Napster: no va ser la fi, sinó l'inici d'una nova etapa.
Com era aquella frase de la Bíblia? "quan Déu tanca una porta, obra una finestra"

.

Aquest cap de setmana m'espera molta feina... massa pel meu gust. Però espero que tot el fagi aquest cap de setmana es transformi en algo bo d'aquí unes setmanes (lo que em recorda que estic matriculada a dues assignatures i com no em posi les piles no em llicenciaré mai ¬¬') Pensar en tot plegat em fa MANDRA.

Ara bé, la vida segueix "sent guai". Sí, sóc força feliç (bé, segueixo rallada pel bulto del coll, però que hi farem). Sóc feliç i intento despertar-me cada dia amb la idea que he de ser feliç. És com si cada dia sopés un llibre d'aquests d'autoajuda de frases boniques i consells evidents i pel matí ho tingués assumit. ^^

A sobre d'aquí pocs dies és Nadal.
He de fer fotos als galets i a les llumetes!!!!!!!!!! ^^

.

Paranoies hipocondríaques

Fins ara mai m'havia plantejat que jo podria ser "hipocondriaca" (no sé si va amb accent o no).
Normalment mai vaig a cap metge, i a vegades em fa mal algo però passo bastant...
.
El cas és que ja va començar que la cadera (el meluc) em feia crec-crec. Però crec-crec de veritat!! i un dia, abans d'anar a Xile, com que em feia molt mal doncs m'ho vaig fer mirar. No era un problema greu i encara estan les radiografies por ai, a l'espera que s'ho miri un traumatòleg tal com em va dir el metge general a qui li vaig portar.
.
Però resulta que també tinc un bultu al coll:
I fa temps que el tinc! i abans d'anar a Xile el metge (med. general) em va dir que no era res, però que vigilés si el bultu creixia o em feia mal.
Doncs messos després m'està fent mal, me'l noto inflat... NO SÓN PARANOIES MEVES!
I ningú em fa cas! T_T

Ahir vaig nar al metge. Em va fer una ecografia i per si acàs em va fer unes radiografies. I diu que no hi ha res. No sé, vosaltres veieu algo?

(sí, sóc jo, no havia escanejat mai una radiografia,
però m'estic tornant fan d'escanejar-ho tot)

.

I exacte: la radiografia no és de la zona coll, sinó de més abaix per si hi hagués no sé qué (jo sóc bibliotecària, no metgessa, o sigui que no hi entenc).
M'ha dit que em faci anàlisis de sang per descartar coses.

Mira, no sé. Jo tinc un bulto, i em fa mal!!! -_-
Vale que no sigui res greu....... però algo ha de ser, no???

Estic rallada! ¬¬

Salidas de emergencia: Bollería fina

El otro día, en la sección de cómics de la biblioteca, encontré un pequeño librito que al hojearlo me hizo reir:

.

"Salidas de emergencia: Bollería fina"

Decidí llevármelo.
La verdad es que te ríes, tiene un humor bueno...
.
¿De que va? pues son cinco chicas "bollo". Las cinco muy amigas pero muy diferentes entre ellas.
El formato es de tira cómica corta, es decir, a dos-tres imágenes por página, generalmente autoconclusivas (en un 95%).
Por lo que he leído, se trata de una seguna entrega, ya que el primer tuvo mucho éxito (¡tengo que buscarlo!) :)
.
Creo que lo bueno es que lo puede leer mucha gente que, sin ser homsexual, se puede identificar fácilmente con alguno de los personajes o situaciones.
.
Éste es el argumento:

Leo, Pau, Luna, Troni y Guille son chicas que sufren, que ríen, que bailan, que hablan —casi siempre más de la cuenta—, que aman, que lloran, que envidian, que desean, que se encaprichan, que duermen y sueñan, que odian, que tienen móvil y ordenador, que explotan a “la mula” cada noche, que critican y que van al súper, que se degradan y que se autosuperan, que son cobardes con valentía y que son valientes con cobardía, que son banales y, de vez en cuando, filósofas de las grandes cuestiones y de las pequeñas, que les gusta aparentar y ligar sin parar. Es decir: divertidos retratos de lo que es un grupo de jóvenes de entre 20 y 30 años en el siglo XXI.

.
.