Començarem la setmana amb un clàssic dels 90: LES FOTOCÒPIES DE BOLA DE DRAC!.
Els que sigueu més o menys de la meva edat i sigueu més o menys fans de la sèrie Dragon Ball, recordareu aquest moment mític dels principis dels 90. I sinó, no heu tingut infància!
.
.
Deuria ser l'any 92 o 93. Bola de Drac estava causant furor i, en una época on encara no s'havia editat el manga oficial (el mític de Planeta de Agostini), encara no hi havia gaires cromos ni figuretes i l'accés a internet encara no s'havia inventat, els fans de la sèrie poques opcions teníem.
.
El problema era que la sèrie només s'havia emés a dues autonòmiques (Galicia i Catalunya) i clar, les empreses nacionals encara no sabien que allò era una mina d'or. I nosaltres, fans a tope, no teníem res.... fins que un dia van aparèixer les fotocòpies!
.
Eren un alè d'aire fresc. Imatges del futur de la sèrie (el que ara veuríem com a simples spoilers abans era objecte de devoció), portades franceses, imatges japoneses.... i molta pirateria! la majoria d'imatges eren falses i estàven fetes per aficionats... però a nosaltres això ens era igual! tothom volia fotocòpies i era com la revolució! I això que les imatges eren d'una qualitat espantosa: quan una fotocòpia arribava a les teves mans, segurament fos una còpia d'una còpia d'una còpia d'una altra còpia (això si som optimistes). Però com ja he dit, ens era igual.
.
Tal com han fet a la web de mangaland, copiaré un trosset del llibre "El gran libro de los manga" (Alfons Moliné, Glénat 2002):
.
Precisamente, en la misma época se estaba gestando en España, y más concretamente en Cataluña, un fenómeno no repetido en otros países, que constituiría un paso de gigante en la citada consolidación: el boom despertado por la serie televisiva de Dragon Ball, basada en el manga homónimo de Akira Toriyama.
La aparición en 1990 en la cadena autonómica catalana TV3 de las hazañas de Son Goku y compañía causó un impacto entre los jóvenes y no tan jóvenes -impacto precedido, en cierto modo, por la emisión de Dr. Slump, adaptada de otro manga de Toriyama, en la misma cadena a partir de la segunda mitad de los 80- que se extendió al resto de la península al ser emitida la serie también por las restantes cadenas autonómicas. La no existencia, alprincipio, de merchandising basado en la serie motivó que los propios fans crearan el suyo. Todo un tráfico de fotocopias del manga original japonés de Dragon Ball circuló no sólo entre niños y adolescentes, sino también entre jóvenes adultos.
La dragonballmanía quedó consolidada como un perfecto ejemplo de cómo un mito popular de masas puede ser creado a partir del favor del público, sin campañas publicitarias de ningún tipo.
.
Jo he recuperat algunes de les fotocòpies. De fet, guardo moltíssimes coses de la meva época infantil (oh, necessito un scàner! xD).
.
Aquí us deixo algunes imatges de collita pròpia (per internet en trobareu d'escanejades i de qualitat, però si puc posar material propi m'agrada més :-D)
.
1. Aquesta m'encantava. Correspon a un dels capítols que més m'agraden (els capítols relacionats amb l'Exècit de la Cinta Vermella, Red Ribbon, són molt bons).
.
.
2. La següent fotocòpia la recordo com una d'especialment difícil d'aconseguir. Com es pot comprovar, és de cinquentena mà i es veu fatal, però era una imatge súper maca. És o no?
.
.
3. I què dir d'aquesta? També era una de les meves preferides. Una imatge de la lluna de mel! (sí, hi havia imatges genials del satanàs Cor Petit arrencant-se el braç i trenta mil coses més, però jo era una nena... i a mi aquestes fotocòpies m'agradaven molt més que les purament violentes!) [-tot i que les tinc-]. ^_^
.
.
4. I les següents sí que són -textualment- de collita pròpia. No sé perquè, però la majoria de nens i nenes calcàvem les fotocòpies a les finestres grans de la classe. De fet no ho entenc gaire (les fotocòpies no són una cosa massa cara que diguem!) però suposo que ens feia gràcia. I aquí us presento una de les calcades que vaig fer... als 8 o 9 anys:
.
.
5. I això és una mostra del que comentava abans: dibuixos fets per aficionats. En aquest cas el dibuix el va fer l'Uri :D (al darrera de la fotocòpia posa "Uri 4art B") ijijij:
.
.
Va ser una época irrepetible. Fins i tot els llocs on es feien fotocòpies teníen un catàleg pirata i en venien!
Jo recordo especialment dos proveïdors que van fer augmentar la meva col·lecció: un era el germà gran d'una amiga meva, i l'altre era un noi de classe que una vegada li vaig deixar copiar una cosa dels deures i em va deixar tota la seva carpeta per a que me la fotocopiés. Allò va ser genial ^^!
.
6 comentaris:
Quins records! No me'n recordava que les calcàvem a la finestra, però és veritat jajaja. També canviàvem vàries en blanc i negre por una en color.
I quan arribaven les primeres fotocòpies d'en Cèl·lula, que deien que era el germà d'en Freezer!
Jo no en conservo cap, és una llàstima perquè en tenia moltes.
Quina època! Molt bona l'entrada, Eli.
Com no, jo també en tenia. I les dec tenir encara perquè als meus pares els prohibeixo que em llencin les coses.
Jo feia, també, i les fotocopiava per a un amic, dibuixos d'escenes, sense calcar ni res, totalment collita pròpia.
I jugava amb personatges dibuixats per mi en cartolina i retallats! XD
Àlex, aviam si pel teu cumple men enrecordo i et regalo unes fotocòpies ^^
Toni, doncs aviam si algun dia tu tb fas alguna entrada sobre el tema (per cert jo tb prohibeixo a ma mare que em tiri res jajajaja)
perdona???? com que no he tingut infancia ehhh???? :P
Jo recordo que cda dia miravem bola de drac,,, ( no xk m'apassiones pero al meu germà si) i si m'agradava...
però no em sona d'haver tingut mai cap fotocopia d'ells.. jo era mes de sobres i cartes.... pero es mes... (crec) .. ja saps que la meva memoria es bastant dolenta.... muak
respecte al que no deixes que tiri res.... jo a part d'una capseta que guardo 4 cosetes.. no conservo res mes.... quan vam canviar de casa va anar tot a les escombraries... :S si potser si que de vegdes hi penso i m'agradaria conservar alguna cosa... pero tia no tinc lloc on guardar-ho i nomes faria que fer pols i treure lloc ... jejeje
tot i que estaria molt bé... un dia m'hauras d'ensenyar coses del teu baul de los recuerdos!!!! :P
Ooooh jo també en tenia i juraria que ho he de tenir a algun calaix, junt amb les cartes d'olor XDDD
Jo també les calcava, em posava a la taula petita del menjador, de vidre i posava un lot o llum a sota per poder veure la imatge i calcar els dibuixos :P Jo diria que ho fèiem per poder tenir una imatge molt més neta, sense tant "soroll" de còpia de còpia de còpia jeje
La cosa és que jo això ho recordo de potser una mica més gran... sóc del 86 i diria que potser em va pillar a 2n-3r? és a dir, uns anys més que tu, ja que ens en portem 4 jeje
Publica un comentari a l'entrada