Ahir a la nit estava en plan pesimista, per tant, ara faig la segona part.
.
Vull aprofitar-ho per contestar un comentari que m'han deixat a l'entrada d'ahir al vespre, que de fet, em sembla bé el que s'hi exposa.
.
Jo a la carrera tenia 7 assignatures cada semestre perquè em semblava natural fer-ne tantes com pogués, no volia passar-me segles per fer els més de 300 crèdits que tenia, però tothom es queixa quan en té més de 3. No ho acabo d'entendre, i no estic especialment dotat per als estudis, per tant no sóc cap màquina. Quin és el problema? Anar a classe de 9 a 15, sense tenir descansos per estirar-se a la gespa? Jo no els vaig tenir mai. No t'estic fument la bronca, però m'agradaria saber com és el teu cas concret perquè de veritat que no ho entenc, tothom pensa com tu, dec ser estrany.
.
Jo, encara que no ho pugui semblar, estic d'acord completament amb el que diu. I tenia, doncs, ganes de fer una entrada i no deixar-ho en una resposta a un comentari.
.
Des del primer dia de carrera que treballo mentre estudio per pagar-me els estudis i el pis (i de pas, tots els viatges que em sorgeixin, que per això porto anys treballant). En tots aquests anys universitaris -que no són pocs- he vist tota mena de gent, des de persones que els seus pares els hi paguen pis i carrera i ells amb prou feina van a classe, com persones que fan les 5 assignatures del semestre i "no poden" treballar perquè la facultat els hi dóna massa feina, persones que treballen i s'agafen menys assignatures per poder-ho fer tot o persones que treballen 8 hores, fan totes les assignatures que els hi marca l'horari i a més, tiren endavant la seva família. Resumint, hi ha gent per tot.
.
El missatge anterior el vaig escriure perquè realment aquests dies he anat cansada i se m'ha sobreposat tot. Sí, vaig marxar dues setmanes a Califòrnia i no em queixo, però des de llavors he enganxat una feina amb una altra (fins i tot durant més d'una setmana amb tres simultàniament) (i que consti que no vaig en plan victimista, si treballo més hores a més llocs és perque vull més diners, i ho dic clar, i si vaig cansada és culpa meva... però amb més diners = més viatges).
.
Total, que després de tres setmanes treballant a Barcelona i anant i venint amb transport públic des de Lloret -perdent 4 hores al dia- (tampoc em queixo perquè sé que hi ha gent que ho fa cada dia, però és la suma de tot plegat) doncs m'he instal·lat de nou a Cerdanyola i en poques hores ja començava el nou curs, amb lo qual se m'han ajuntat hores per tot arreu, i ara treballo de 8 a 3 i després vaig a la facultat fins a les 9. A tot això sumem-li que una assignatura no la puc fer perquè no tinc més hores al dia, i a més, la problemàtica -en part- de viure en un pis d'estudiants, on no pots obligar a que la gent faci els mateixos horaris que tu i que vagin a dormir a la mateixa hora que tu.
.
Em vaig queixar perquè ahir, la veritat, tenia ganes de fer-ho. No teniu dies en que esteu cansats (genèricament: cansats una mica de tot plegat, de notar que les forces no t'acompanyen i que et notes com parat mentre veus que la resta de món va girant? a vegades passa!)? Doncs ahir a la nit jo estava així.
.
I després de tota la parrafada, una imatge i un missatge:
Avui torno a estar positivament activa i he decidit no ser Calimera i aprofitar una mica més la vida...
NO ES POT AFEGIR MÉS TEMPS A LA VIDA, PERÒ SI MÉS VIDA AL TEMPS!
I ja està. No cal que deixeu cap comentari. Tanquem el tema!
Pd. La nostra facultat no té gespa! :-)
.