30 Cosas que sabes pero no aplicas

Vía Facebook (gracias a Javier) llego a un post en el blog Yoriento basado en todas esas cosas que sabemos de sobras pero no aplicamos en nuestra vida diaria.

Leídas con calma, creo que son las pistas necesarias para disfrutar del dia a dia.

.
Para no copiarlas todas, os remito a la entrada original:

http://yoriento.com/2009/05/30-cosas-que-sabes-pero-no-aplicas-533.html

De todas formas, os copio y pego las que a mi me han gustado más:

INTENSIDAD. No puedes añadir tiempo a la vida pero sí vida al tiempo

PASIVIDAD. Saber y no hacer es igual que no saber
APRENDIZAJE. Nunca es demasiado tarde para aprender algo nuevo y mejorar
CONTEXTO. La gravedad de sus problemas es cuestión de perspectiva

.

.

Recortando fronteras

Alguien me dijo una vez que no leía muy a menudo mi blog porque estaba escrito en catalán y no lo entendía bien. Y puse traductores. Pero resulta que no siempre funcionan...

La cosa es que hace poco recibí un mail de una persona que, des del otro lado del mundo, había entrado en mi blog,... y me hizo gracia (no solo el hecho de entrar, sino que me escribiera para comentarlo).

.

La verdad es que me gusta escribir en catalán porque me siento cómoda, pero aunque sea catalana, también uso mucho el castellano para comunicarme con gente que he conocido fuera de Catalunya...

... y es por eso que he pensado que, tal como hace mi amiga Grelda, iré alternando los dos idiomas.

.

Pd- Ja he vist tres capítols de LOST, i no pinta gens malament! Miraré la primera temporada al llarg del mes. ^_^

.

Lost (siiii)

Avui, 30 de maig del 2009, he decidit començar a veure la sèrie que tothom mira des de fa temps: LOST.

Recordo haver-ne vist algun capítol quan vivia a Barcelona... quan van començar a fer-ho a TVE. Però per fortuna meva, no recordo cap detall de res (allò que "mires sense mirar", com faig amb altres sèries que miren ara els del pis, com el Internado o Bones). També recordo haver vist algun capítol en italià, quan estava a Viterbo... però the same situation.

O sigui que avui, últim dissabte del mes cinc, començo.

.

.

Pd. El capítol 1x01 no està gens malament. Seguiré!

.

Punts Editorial Náyade

L'Editorial Náyade està especialitzada en temes de natura (animals, paisatges, boscos, selves...).

Cada any treuen una col·lecció de punts de llibre, i la veritat és que són molt macos (potser jo no sóc gaire imparcial: tots els punts de llibre del món els veig macus, jajaja!)

A principis de setmana vaig contactar amb ells i ara, al arribar a casa, ja tenia el sobre damunt el llit. Mireu-los!!!:

.

.

Oh le le! oh la la! ser del Barça és, LU millor que hi ha! (FESTA AL CAMP NOU!)

Continuant amb la febre blaugrana, avui al sortir de la facu m'he dirigit al Camp Nou. La veritat és que ha sigut tot una mica imprevist: volíem anar a veure la passejada dels jugadors amb el bus, però hem optat per anar al Camp Nou.

Quan hem arribat, encara no havíen obert.. i ooOOOooh! hem entrat dels primers i hem agafat una FANTÀSTICA TERCERA FILA (^____^). Hem vist els jugadors i les copes de ben a propet.

Lax'n'busto, Gossos i Roser (entre altres) han amenitzat l'espera dels jugadors.

Fotos fotos!
I les tres copes!!!:

.
And finish!!

.

Ja tenim la tercera! Fuuuuutbol Cluuuuuub Barcelonaaaaaaaa

Gran partit! Gran celebració! Gran experiència!

Mai havia anat a Canaletes xD! (jo és que sóc de poble, home! :D)
La cosa estava difícil, però el Barça de Guardiola no va fallar!!!. Visca! Visca! (eufòria).

Vam quedar amb alguns de la facu per anar a veure el partit a la pantalla gegant instal·lada al Maremàgnum. Erem un equip incial de 4 noies i 4 nois...però a pocs minuts del partit, ens vam separar per gèneres.

Foto noies (amb la MEVA bandera xDD):
(jo la vaig dur tota l'estona en plan capa de superman, des de les 7 que vaig sortir de la facu fins que vaig arribar al llit)

.
A les 11 ens vam disposar a lluitar contra la humanitat i arribar al tren de les 12.01. Resultat? Missión imposible!
L'equip de noies (els nois, perduts) es va separar i ambdues parts es van adonar que els trens de Plaça Catalunya S'HAVIEN SUPRIMIT (oh god!)

Solució? Autobusos? Ne pas. Amb una plaça així, cap bus podia arribar... (estic redactant fatal i ho sé).
Vam ser com petites anxovetes en una llauna de la mida de Plaça Catalunya i mitja Rambla. Ni pasos endavant ni pasos endarrera!!! Troppo Forte...
Les iaies saludant i cantant des dels balcons, borratxos caiguts i gent intentant localitzar a altre gent.
.

(iaia i balcó)

Per resumir-ho, l'última anècdota del dia: metro, Plaça Catalunya. Moltíssimes persones per entrar dins el vagó.... (=apretujament de la òstia)(no em sentia tant xafada des del Carnaval de Notting Hill!)... i de cop, una persona vomita a sobre d'una altra.
Els insults (zorra va ser lo més maco), la gent i la olor vòmit van completar la vetllada XDDDD
.

Pizza Marzano

Ahir vaig anar a dinar a un restaurant italià que respon força bé a la relació qualitat-preu.

Es tracta de la cadena de restaurants "Pizza Marzano"
.
Tenen locals a diverses ciutats espanyoles, sent Barcelona on n'hi ha més (cinc en total). Jo en concret us parlo de la sucursal del Carrer Compte d'Urgell (núm. 250)
..
El preu del menú és de 9.50, i canvia cada dia.
Jo ahir vaig menjar un primer plat de "panecitos a la salsa" que estava boníssim: consistia en panets rodonets i petitíssims (acabats de sortir del forn) als quals podies posar diferents salses (pesto, parmesano, allioli).
De segon plat vaig optar per parpadelle a la bolognesa. Potser no us recomano pasta, doncs diria que la salsa era "de pot" (vaja, es notava falsa). Tot i així, tots els segons plats s'acompanyàven dels famosos panets!!!!

En tot moment el personal va ser molt atent i simpàtic.

Tot i que no inclou els postres, si optes per menú, el postre el tens a canvi d'un petit suplement de 2.50 (són postres bastant bons i amples, no una simple bola de gelat).

I ara faré una cosa que no faig mai i que ho començaré a fer a partir d'ara quan parli de restaurants:

Valoració final: 7'6

Menjar (varietat): 7/10

Menjar (quantitat): 7/10

Menjar (qualitat): 5/10

Preu: 8/10

Servei (personal): 10/10

Ambient del local: 9/10

.

You know you love me (G.Girl)

Última vegada que comento la sèrie (almenys fins que no finalitzi de veure la segona temporada, jajaja!). Es que ja he acabat de veure la primera temporada de Gossip!

Comentar-vos que, si decidiu mirar-la, espereu-vos cap al capítol 7 o 8, que és quan comença a posar-se bé la història d'aquests nois pijus de l'Upper East Side.

Sóc fan del Dan Humphrey! xDDD:
..
Ah! Una altra cosa que m'agrada de la sèrie, és la música. En aquesta web podeu trobar la llista de cançons que ha sonat a cada capítol:
http://www.gossipgirl.tv/gossip-girl-music.html

I, definitivament, crec que millor veure-la en V.O... jo vaig començar en versió doblada,... però millor no ho feu! Igualment la segona temporada no té alternativa espanyola encara... o sigui que millor acostumar-se quant abans millor :D!

.

Quan les festes eren amb pà i nocilla...

Aquests dies se m'ha donat per escanejar fotos antigues... (enveja pura de la gent que ho està fent al facebook jajajajaja! és que mola desenterrar records i etiquetar! :D)

He trobat fotos d'aniversaris... i he recordat lo bé que ens ho passàvem... a casa d'un o a casa de l'altre, amb entrepans de nocilla, formatge i pernil dolç, de jocs i pinyates... quins temps!
N'he seleccionat dos que em fan molta gràcia (no sóc d'aniversaris meus, sinó d'una amiga, la Neus):

1. Cinquè aniversari (5 anys! i tenim la mateixa cara casi, jajajaja!). Jo sóc la del final...
Amb la prespectiva del temps, em pregunto ara: perquè hi ha TANTS entrepans si erem un petit grupet de nenes petites???

...

2. El mateix aniversari, el mateix lloc, un any després. Aquí veiem a la Neus fent 6 anys (jo estic fent el burro)

..

25 de maig: Dia de l'orgull Friki!

M'he oblidat!
Se m'ha passat!

Jo, que des de fa dos anys llueixo la meva samarreta d'orgull friki en un dia com avui, aquest 2009 no m'he adonat del dia en que vivíem fins que no ho he llegit al Facebook (horror!).

Tinc la samarreta oficial del 2007, que van dedicar-la al 30è aniversari d'StarWars (o això diu la web). I ara per ara, estasn esgotades!

.
La d'aquest any (produida per "Be Friki") està dedicada als herois:
[No, no la tinc] [i he de dir que m'agrada més que la que tinc!]

. .

Racons Bcn (I): Parc del Laberint d'Horta

Hi ha un lloc molt maco a Barcelona que, tot i haver-ne tingut sempre curositat per anar, mai fins ara hi havia posat els peus. I realment és súper recomanable! Es tracta del Laberint d'Horta ^_^!

.

Per arribar-hi, s'ha d'agafar el metro i parar a Mundet (línia verda). Està una mica mal indicat (vaja, almenys jo no vaig veure cartells, sort que vam trobar una monja simpàtica que ens va explicar el camí!) --> Has d'anar com si anèssis al Campus Mundet-UB i desviar-te a la dreta i pujar unes escales. De fet, molta pèdua no té! :-)

.

Es tracta del jardí històric més antic de la ciutat. No entraré en detalls (per alguna cosa serveix la Wikipedia: llegiu el que vulgueu), només diré que es divideix en dues parts: la part neoclàssica (amb el laberint) i la part romàntica. I ah! a tot arreu hi ha figuretes mitològiques! Mireu que macu!! (a mi em va recordar als jardins de Villa Lante en algunes coses)

.

.
No sé la raó, però algunes vegades ens trobàvem folis amb fruites dibuixades. Jo crec que deuria ser d'algun joc o gimcana... (pq si no, ja em direu XD!)
.

.
I havia, també, moltes formigues amb gana... (m'encanta fer fotos a bitxitus! xDD)
..
Finalment, al sortir del parc vam veure un petit jardí amb símbols ortogràfics. La última foto és de mi fent el capullo entre claudàtors...
.

.

More Gossip (necessito la vostra ajuda! :D)

... Sóc lo peor, estic enganxada a una sèrie juvenil, pija i sense més argument que els emobolics típics en sèries juvenils :-P: Gossip Girl (ja ho vaig dir no sé quin dia) (és que com que miro poques series, quan veig alguna, em repeteixo jajajaja).

El cas és que volia fer una crida a qui em pugui ajudar.

Resulta que la sèrie esta basada en unes novel·letes juvenils, escrites per Cecily von Ziegesar... i clar, com que Cuatro ara emet la sèrie, alguna editorial avispada s'ha llençat ràpidament a la publicació dels llibres.

I qui publica llibres, publica punts!

Els vull! m'agraden els punts de pel·lícules i sèries (recordo una de les meves primeres compres a eBay: punts de llibre Dawson Crece, jajaja!)

.

.

Thanks a lot!

.

Flickr + Dibuixos

Sé que el Flickr és una plataforma per posar-hi principalment fotos, però com que aquests dies se m'ha donat per dibuixar i agrupar, he pensat que per tenir-los en algun lloc (i aprofitant que tinc una compta "pro" bastant morta d'avorriment) doncs els aniré posant al Flickr, convinant-ho amb les fotos que de tant en tant pujo (com la del MIG-ratolí xD)

.
Les imatges no són en qualitat suprema i ho sé. Tampoc són dibuixos molt currats. Però m'és igual. Simplement són dibuixos que he anat fent en hores de classe (la meva gran inspiració jajajajaj).
.

http://www.flickr.com/photos/bibliogirl/sets/72157615508907868/

.

(part frontal de la meva carpeta, curs 07/08)

.

El Puntet de Fenals

Avui m'he estrenat en una "nova feina" (puntual i esporàdica) (I'm a multi-taski person jajaj): he anat a fer una substitució al Puntet de Fenals (Punt d'Informació Juvenil de Lloret de Mar).

Hi ha dos puntets: un està prop de casa meva, prop del barri del Molí; mentre que l'altra està al barri de Fenals (una mica més lluny, però caminant amb música, és xino xano). Aquest és el lloc (que sembla, de veritat, més petit si el mires des de fora!):

.

.

El lloc és petit (el central és l'altre, on s'hi fan més activitats i també disposa d'un buc d'assaig). Disposa de cinc ordinadors (el servei estrella és la connexió gratuïta a internet, com les biblioteques públiques), taula de ping-pong, jocs de taula i informació diversa. Resumint: un espai de reunió per a joves (o no tan joves).

.

Més informació: Web

.

["Amis95"] Ha mort la blogger més iaia del món!

Al 2006, una dona va començar un blog. No era una cosa gaire normal: la dona tenia 95 anys.

Així va començar:

.

23/12/2006 - Amigos de Internet, hoy cumplo 95 años. Me llamo María Amelia y nací en Muxía (A Coruña) el 23 de Diciembre de 1911. Hoy es mi cumpleaños y mi nieto como es muy cutre me regalo un blog. Espero poder escribir mucho y contaros las vivencias de una señora de mi edad. -

O sigui que, gràcies a un "nét cutre", María Amelia va començar un projecte amb molta il·lusió. Ha estat un blog molt visitat on ella explicava les coses que feia, vivia i sentia. Amb els temps va començar a protagonitzar reportatges en tota mena de mitjans i països:

En todos los cinco continentes salió que yo era una bloguera internacional. Hasta de Rusia. Yo me quede pasmada, que desde Rusia vinieran a verme, a una viejecita que no tiene merito ninguno

Compartia amb els seus lectors música, notícies i videos. Coses senzilles, de la vida mateixa.

Però la vida mateixa també s'acaba, i ahir va morir!

I no sé, com que jo havia entrat al seu blog de tant en tant, doncs que menys que fer-li un petit homenatge! Crec que és un exemple a seguir, i que hauria d'animar a molta gent com ella a deixar el seu petit testimoni a la xarxa!

.

http://amis95.blogspot.com/

.

Live the 80's

Yes! Live the 80's!

La samarreta me l'ha regalat la Jessica... que, segons explica, la va veure en una botiga i no va poder evitar pensar en mi! i se n'ha comprat una per ella i una per mi ^^! Thanks!!! Visca els 80!

.

Hum

Ara mateix penso que... potser em cal parar i pensar en què vull.
.

Foto: Tibidabo 2003

.

Dibuixets bibliotecaris

Aquesta tarda m'avorria i he fet una cosa que feia temps que no feia: fer dibuixos. No són dibuixos perfectes, però a mi m'agrada fer-los. Mentre pensava alguna cosa per dibuixar, he fet un dibuix per a un amic q és auxiliar de biblioteca:

.

(no està borrat ni el llapis!) (És una bibliotecària enfadada, armada amb un perillós lector de codis de barres. Ja sabeu: letal).

Total, que m'ha fet pensar en alguns dibuixos de temàtica similar que tinc per aquí a prop, i he fet una mini recopilació (i segur ke en dec tenir més "por ai") (la qualitat de l'imatge és millorable, ho sé) xD:
..

.
(Per cert, el penúltim significa que les biblioteques són indestructibles, no que les vulgui eliminar xDD)
.

Disney i prínceps

De tant en tant m'arriben correus-cadena (aquells que normalment ni obro) que fan gràcia. Jo penso, si algú que normalment no n'envia decideix enviar-ne, és que potser val la pena dedicar-hi un parell de minuts.

Doncs bé, aquest em va fer moltíssima gràcia.

Mireu aquest personatge:
.

O aquest altre...
..

Siii! Són el "Príncipe Eric" de la Sirenita, i el "David" de Lilo & Stitch. XDDDD

Del powerpoint, per mi, són els millors, però hi ha un ampli repertori (en serio, qui els hagi fet, felicitats! :D):

.

Al maig, comunions

El cap de setmana ha passat ràpid, però ha estat intents. Val, la Soraya no va guanyar, però el Barça, SÍ... i gràcies a això, vaig descobrir que el "Canaletes" de Lloret, és la rotonda d'accès a la localitat. Molts minuts fent voltes i buscant el camí que em podia portar al pàrking, fins que un poli em va dir "si ves una valla, la quitas, pasas, y la vuelves a poner".

A banda d'això, vam fer una excursió al Matagalls de Vic, però que ja en parlaré un altre dia perque ara mateix no tinc les fotos aquí! I avui també he treballat matí i tarda, per una festa temàtica dedicada a la Hannah Montana (...!).

De totes maneres, potser el que m'ha agradat més (tot i que potser ha estat massa breu i ho he fet massa malament) és anar a la comunió dels fills de la meva cosina. El temps passa i els nanos no perdonen. Si a un nen petit no el veus sovint, quan creix, s'oblida de qui ets (of course).
Tot i així, lo que el mundo ha separado, que lo una ahora facebook, i potser mai és tard per tornar a començar (o això diuen).
Curiosament, el record de comunió dels nens eren punts de llibre :D:
.
.
I m'ha sorpres la missa, doncs tots els nens i nenes anaven amb túniques blanques. Ho he trobat super cucu. I ah! m'ha "encantat" retrobar-me amb una cançó d'infància: quan jo era petita, al cole cantava una cançó que feia així: "tomado de la mano con Jesús yo voy, la la la". Doncs bé! resulta que hi ha una versió catalana! diu així: "amb les mans agafades amb Jesús jo vaig, la la la" xDDD
I ah! ara el PareNostre, és una canço!
.

Eurovisión...

I com cada any, arriba Eurovisión.
Havia quedat per veure-ho i m'havia desanimat, però la trucada d'una amiga (la qual viu a St Domingo i no veig mai!) m'ha convençut de no faltar a la meva "cita anual". Tard, això sí.

Descalificada Andorra, no em sento lligada a cap país, ho sento. Si guanya la Soraya, doncs mira, millor. Si Eurovisón es fa l'any vinent a Madrid, potser venen turistes a Catalunya i encara en treurem alguna mena de profit, no?
Aquesta és la cançó:

.
Alemenys, millor que el Chiki-Chiki...

.

Avantatges d'internet, segons el diari Què!

Em sembla MOLT CUTRE que, a la portada del diari "Què!", posin un titular gegant de "Todavía no estás en internet?" i que a sota posin tres exemples i siguin:

- Publicitat de vols, Ryanair
- Publicitat de Infoempleo
- Publicitat de El Corte Inglés

On estan els usos com... comunicarte amb els altres, participar en fòrums, crear blogs, formar part de xarxes socials, fer cerca d'informació, escoltar i veure pel·lícules en línia (ni que sigui de forma legal), opinar sobre temes, fer operacions bancàries i altres gestions i tràmits...

No sé. Es que a més, vaja uns exemples han anat a posar. Comprem al Corte Inglés per caure més en crisi? XDDD
(ja sé, ja sé el que penseu... de diaris així no te n'esperis gran cosa)
..

Concert...

Avui la CoralBiD ha fet un nou concert. Oh my god. No ha sortit gaire bé! (manera fina de dir "ho hem fet fatal) XD Reeees a veure amb el "súper concert" de Sant Jordi!!.
Notes fora de lloc, tons que no arribaven, ritmes descompassats...

Però bueno, sabeu que penso? que amb les ganes i la il·lusió, ja n'hi ha prou a vegades ;-)
Després havíem d'anar al karaoke però una serie de catastróficas desdichas ens ho ha impedit. Jo en part tenia ganes i en part no. Durant el dia d'avui he intentat no pensar en tot el q va passar dimarts, però quan em quedo sola o rebo algun correu en relació a ell, em poso trista. Però com que no vull pensar-hi, intento distreure'm amb les coses normals que passen..
I gràcies pel vostre suport, de veritat!

(i demà, dentista, agh!)... cosa que em fa recordar quan, fa dues setmanes ell em va dir "jo vaig a un dentista que és molt bo: treu càries sense adormir la dent" (i jo pensava: quin mal!) :_)

..

[Mort]

Poques paraules al món m'espanten com ho fa aquesta: Mort.

És la cosa que em fa més por al món, morir.

A vegades hi penso i m'omplo de mals pensaments i tristos. Suposo que és normal. Vaig perdre al meu pare fa ja uns quants anys. Podria dir que ho he anat superant, però mai es supera res del tot: sempre queden trossos tristos dins el cos.
.
Ahir per la nit, una trucada em va treure el son. S'havia mort un amic.
No sé com explicar la relació que tenia amb ell. Es deia Enric Mas i estudiava informàtica a la UAB.
. No sé.
No puc explicar gaire cosa, podríem dir que no el coneixia gaire, però per altra banda, el coneixia potser molt millor que alguns dels seus amics. Erem amics, amb això n'hi ha prou.
.Per poc que puc dir, diré que és una de les persones més bones i honestes que he conegut mai. Sona típic, però és ben cert.
.
No sé, ha estat tot molt de cop. M'ha afectat molt més del que em pensava.
Havíem quedat per sopar just el dia de la seva mort... no sé. Ara ja està. Ha estat un cop dur, de cop, extrany i sobtat. No teníem amics en comú però tot i així li he anat a donar el meu últim ádeu al tanatori. Hi havia molta gent.. Sempre hi ha molta gent quan es mor un noi jove...
.
Ha estat un funeral civil, al tanatori de la Ronda de Dalt. No sóc ningú... però em sento obligada a dedicar-li una entrada.
No sé si creure en les coses que ens passen un cop ens morim, però jo crec que, sigui on sigui, estarà bé... .
.

Piancastagnaio

Piancastagnaio és un petit poble del sud de la Toscana.

No té es d'especial, però m'acabo de posar nostàlgica mirant fotos i he vist que a dia d'avui, fa tres anys, jo estava visitant aquest racó del món. Com que durant l'erasmus no tenia blog... de tant en tant utilitzaré aquest espai per fer-me jo mateixa memòria...

Era divendres nit i jo estava al Joyce's, el bar on solíem anar sempre. Ja feia calor i estàvem pel carrer, utilitzant el capó dels cotxes aparcats com a barra.
Llavors vaig sentir que alguns planejaven una excursió per l'endemà. Els meus plans per dissabte eren zero, o sigui que poc em va costar unir-m'hi.
La cosa era visitar el poble del company de pis d'una d'elles, un poble on hi havia festa major.

Ens va fer molt de sol:
.
Ningú va avisar els pares del noi, però el cas es que sense planejar-ho, ens vam trobar convidats a casa seva. Jo no sé d'on va treure sa mare menjar per tots (bueno, nosaltres erem cinc). Va ser, sense exagerar, un dels millors dinars que he fet a la meva vida.

ENLLOC ES MENJA COM A LA TOSCANA!

Raviolis coberts de formatge, carn, més pasta, més formatge, molts plats, molts postres...
..
I després de dinar, la festa.
L'activitat principal del dia consistia amb la baixada de carritos. O sigui, unes petites taules de fusta sense motor en les quals els participants baixaven els carrers del poble a tota òstia. Guanya el que quedi sencer (totes les cantonades perilloses de la baixada, recobertes de matalassos):
.

..

Music on my Spotify

Avui fa un mes que vaig fer el meu "primer anàlisi estadístic" de la música que escolto. No ha estat premeditat (no esperava el dia 11 per fer-ho), però ja que hi som, ho faré de nou.

En primer lloc, els artistes més escoltats en els últims tres messos.

Sóc una noia de "remembers" (vaig tenir una súper setmana de BSB, i ara una de Sergio Dalma ... etc). Mecano number one! (Bruno Coulais és el de los Chicos del Coro)
.
I en segon lloc, els artistes més escoltats en els últims set dies. Que volia fer un Top5 però em feia pena treure Sau :P

Lo més escoltat aquesta setmana és Sergio Dalma (sóc monotemàtica, i quan m'agraden unes cançons, les repeteixo molt molt molt) :D
Love of Lesbian és perque vaig voler escoltar el disc (ja que tothom en parlava...) :)... i lo d'Ska-P, mira, causes d'efecte: la festa major de Cerdanyola em va fer recordar algunes cançons oblidades... i vaig voler recuperar algunes cançons...

..
.
I res més. Aviam un altre dia :-P
.

1a Trobada de punts a Girona ("La Llibreteria")

Coincidint amb el Temps de Flors, s'ha fet a Girona aquest cap de setmana una trobada d'intercanvi de punts de llibre.

Va ser dissabte, de 10 a 14, i va ser organitzada per la llibreria "La Llibreteria" (c/Migdia, 55)

Jo vaig anar-hi una estona. Hi havia poqueta gent, però amb moltes ganes de canviar.
Va valer la pena perquè vaig aconseguir punts de l'ediorial Salamandra que encara no tenia (evidentment que me'n falten moltíssims, però vés a saber quins i quants...!), i també uns de Cadaqués, editats per l'Ajuntament.

I atenció perquè em van fer veure una cosa: El punt de llibre "Un llibre, un amic" (molt difós per tot arreu i molt típic), resulta que són 5 DE DIFERENTS! és odiós quan passa això [i passa molts cops!]. N'he tingut molts de repetits i vés a saber si eren iguals o no! Aquí us poso la foto (el primer, és l'exemplar "de cara") per darrera n'hi ha de diferents tipus: sobredosis, indicacions, contradiccions..
La descoberta va ser gràcies a la trobada de col·leccionistes que va haver-hi la setmana passada a Maçanet (jo no vaig anar-hi)
..
També una altra curiositat. Es tracta d'un punt troquel·lat que encara no està disponible. Va arribar directament de l'editorial (en breu a les vostres llibreries)
.
.
I finalment, un regal que em van fer (s'agraeix :D): dos punts de llibre "oficials" de la biblioteca de Calonge! (visca els amics bibliotecaris :D)
.

.

Girona "Temps de flors" + Refugi anti-bombes!

Aquest matí m'he aixecat amb un clar objectiu: anar a Girona.

Temps de flors ÉS un moment màgic per visitar aquesta ciutat tan especial (que sí, que Barcelona m'agrada molt,... però Girona, enamora! :D)

.

.

L'exposició floral estarà disponible una setmana, però si heu d'anar-hi, us aconsello que ho feu els primers dies, ja que després algunes flors es panseixen i ja no és el mateix (ho dic per experiència d'altres anys!).

.

Per qui no hagi anat mai, us en faig una breu explicació: es tracta de la decoració, amb flors, de bona part del casc antic, incloent patis de cases privades i portes obertes a museus i altres llocs que normalment no són de fàcil accès (a l'arxiu hi havia una exposició sobre la guerra amb França i l'ocupació Gironina). Fins i tot hem vist un jardí privat on tres nens de 11/12 anys n'havien fet la decoració. Súper cucu :)

.
A mi el que m'ha agradat més és això (són "tambors de rentadora" i, la gespa de colors... són llapis de fusta clavats al terra!!!):
.

Moltes coses presentaven currades inmenses (perquè us en feu una idea: sabeu el curro que porten alguns carrers de Gràcia durant la festa major? pos per l'estil). Hores de feina, però sobretot, molta il·lúsió pel que es fa!

Finalment, dues sorpreses.

Una, una mena de catacumbes obertes per a l'ocasió prop dels Banys Àrabs (que als Banys no hem pogu entrar perque estava a petar de gent...) (igual que St.Lluc amb lo dels manaies: a tope).

I en segon lloc, un refugi de la Guerra Civil!
Ha estat genial! Normalment es veu que està sempre tancat, però aquests dies l'han obert.

Es tracta del "Refugi antiaeri núm.38" (desconec si n'hi ha 37 més, que no crec). Està situat a un costat del casc antic, per on s'entra (si vens del sud) o sigui, on comença la muralla (a la zona del Campus de Lletres, abaix).

.

(vale, la foto no és cap maravella, però per a que us en feu una idea! :D)

Resumint: si podeu, aneu :-)

Pd. Per si algun dia -per casualitat- us hi trobeu, al casc antic de Viterbo (i també per aquesta época) fan una festa molt semblant: San Pellegrino in Fiori.(San Pellegrino és el nom del casc antic) :-)

.

Figuració a la T1 del Prat (2a part): Prova d'evacuació!

Fa pocs dies vaig anar a fer de figurant a la nova terminal de l'aerport de Barcelona (T1).

Va ser una cosa ben curiosa: et donaven targeta d'embarcament i feies tot el procés... sense moure's, clar.

La cosa és que, al pujar després al bus, ens van dir que hi hauria una prova general d'evacuació i si ens hi voliem apuntar. Quasi tots vam dir que sí!

La prova, però, ha estat una mica xorra. Els figurants no ens hem enterat de res! hem quedat una hora més tard (a les 9) i entre lios i tal, hem arribat al voltant de les 10. 

La nostra feina era donar voltes per la terminal: alguns passavem el control de seguretat una i altra vegada, altres feien cua pel check-in... vaja, com si fos real.

Vèiem passar policies de tota mena (nacionals, civils, mossus...) però cap moviment raro.

.

(foto, que no és meva, doncs no deixen fer-ne)

Finalment els polis han dit "vayan saliendo" "vayan saliendo, todos, por la puerta principal i sigan recto hasta el final". Total? 10 minuts. 

I després ens han deixat en un lloc que feia molt de sol i hem aprofitat per adormir-nos (una hora sota el sol! :D)

A les 12 i poc, ja erem camí al bus. Resultat? molt breu! lo bo? cobrarem el mateix, els 42 euros :)!

Lo interessant ha estat llegir després a internet el que ha passat realment:

El ejercicio consistió en simular una colisión de dos camiones en la vía de accesos de mercancías. [...]. Uno de los vehículos transporta mercancías peligrosas que, junto con el combustible, provoca una humareda tóxica.

El incendio se produce cerca de los centros de transformación, de residuos y almacenes de carga, por lo que se decreta la emergencia general y se evacua parte del edificio. Hay que rescatar a tres heridos graves y a uno leve en la Planta -1, donde se ha generado la emergencia.

El simulacro sirvió para evaluar los procedimientos de coordinación establecidos en estos casos, así como su eficiencia y grado de conocimiento de los colectivos implicados.

En la maniobra participaron efectivos de la Guardia civil, Mossos d'Esquadra, Policía Nacional, Policía Local, Bomberos de la Generalitat, Bomberos de Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), Servicio de Emergencias Medias y personal de AENA, además de los 400 figurantes.

perdona??? xDDDDD