25 d’abril 2009

Històries de tren (I): El llenguatge de signes

Normalment quan vaig amb tren (com el 70% de gent) escolto música. Llegir al tren m'atabala, i més si és un trajecte curt com Barcelona-Cerdanyola; en canvi la música és ideal en aquests casos.
Però bé. El cas és que hi ha una altra cosa que m'agrada molt fer als trens, i es observar als altres (la vena sociològica que porto dins jajajaj). I a vegades em toca seure al costat de persones que tenen converses curioses, des de receptes de cuina als cotilleos típics entre veïnes.

Avui el trajecte Blanes-Barcelona ha estàt força terrible. M'ha tocat seure al costat de dos nois de 17 anys que feien companyia a dues nenes de cinquè de primària (no entenc la relació que hi havia entre ells, després d'una hora i vint minuts, s'han dit els noms, els cursos i el que fan a classe O_o).
I després, de Barcelona a Cerdanyola m'he trobat amb tres persones que parlaven utilitzant el llenguatge de signes.
Primer no he fet cas, però es que després he vist que de cop, han començat a parlar (vocalitzant) en català.

Combinaven les dues formes d'expressar-se. Crec que eren professors del llenguatge de signes català (no sé ben bé com va: si són símbols, no podríen ser universals? doncs resulta que no) i s'estaven preparant per un seminari que hi hauria ben aviat sobre el tema.

El que jo no entenc és... si hi ha tantes paraules al món... hi ha prou símbols per a fer-se entendre i no liar-se? i si dues paraules oposades s'assemblen a l'hora de representar-les? Perquè jo no parlo de les lletres (sé que es poden fer paraules lletra per lletra, i que cada lletra es fa d'una manera) (però això seria només "adaptar" el llenguatge oral, i no és això) parlo de conceptes. I una sola paraula pot tenir molts significats segons el context.. com ho expliques tot això amb signes?

La veritat és que m'agradaria saber més. Em sento súper ignorant quan penso en temes així, perquè en sé ben poca cosa i en canvi és una necessitat per a molts.
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails