31 de desembre 2008

Die Welle (La Ola)

Ahir vaig anar al cine i vaig veure una pel·lícula que em va agradar molt: La ola. La vaig trobar força impactant i crec que està ben feta i ben plantejada.
.

L'argument és el següent: En un institut de secundària alemany, els alumnes han d'inscriure's a la "setmana de projectes", on cada projecte sembla ser una introducció a un tipus de sistema polític.


El professor protagonista, Wegner, és un ex-ocupa que vol encarregar-se d'explicar l'anarquia, però el centre creu que és millor que expliqui els règims totalitaris.




El primer dia de projecte, se li acut un experiment, de manera que prova de crear una mena de petit moviment amb una ideologia i uniforme, basant-se amb la disciplina i potenciant el sentiment de comunitat.

Les coses, no cal dir-ho... es van descontrolant (veieu-la, està molt bé)

La veritat és que la idea que planteja no és del tot aliena a la societat actual. L'autor fa entendre que, tot i que avui en dia tothom rebutgi el que va passar antigament i tothom posi la mà al foc dient que una cosa així no podria tornar a passar mai, podria donar-se el cas perfectament. Segons el director de la pel·lícula:

La tendencia hacia el individualismo y la atomización completa de la sociedad en grupos muy reducidos no puede seguir indefinidamente. En algún momento se producirá un gran vacío. Ahí es donde reside el peligro de que otro régimen totalitario intente llenar ese vacío.
O_o

Finalment, us deixo amb el tràiler:
.

.

27 de desembre 2008

Wall-E

Avui (per fi!) he vist Wall-E, pel·lícula que tenia pendent des de feia mesos.
M'ha encantat, és súper mona! Ell és... no sé, no hi ha paraules per definir-lo.
...I la Eve és lo más, jajaja XDDD
.
Lo que mola és que la peli pràcticament no té diàlegs: fins ben avançada la pel·lícula no s'escolta una frase sencera. I tot i així, és genial!
.

20 de desembre 2008

Sopar M2/2004: Bar Kraft (i amic invisible!)

Ahir vam fer el típic-sopar-de-classe-abans-de-les-festes-nadalenques.
En total vam ser 14, ni un més ni un menys, amb una particularitat comuna: tots vam trepitjar per primer cop la Facultat al setembre 2004 i tots vam triar ser del grup "M2".

El sopar va ser a un lloc mític per tots nosaltres: EL BAR KRAF (Kraff ? Kraft? ara no sé com s'escriu). La Mari i el Manolo van obrir-nos per la nit i ens van oferir un menú de tapeo que estava molt bo i va acabar amb cava i turrons (i cançons).

A banda d'això, també vam fer l'amic invisible!
Poso aquesta imatge resum (després ja les posaré totes al Facebook):
.

A mi m'ho va fer la Meri i jo li vaig fer a la Marta Batet (li vaig comprar un súper calendari de llunes i estrelles que em va recomanar l'Enric!)
A mi la Meri em va regalar això:
.
M'encanta.... !(Les happy pills mereixen, properament, una entrada a part, :D)

Per cert, també afegeixo que va ser l'aniversari del Xavi, i entre tots li vam regalar una súper guitarra elèctrica (crec q li va encantar)(això va ser a la tarda, abans del sopar):
.
Per acabar, una foto de grup:
.
.
Bones festes!

18 de desembre 2008

"Casi cumple" María

Si es celebren els aniversaris, també és poden celebrar els "quasianiversaris", no?
Doncs això és el que hem fet avui al pis, perquè la María marxa "al pueblo" demà i fa 21 anys el diumenge.
Happy Birthday!
..

15 de desembre 2008

Pel·lícules de diumenge

Feia temps que no comentava pel·lícules!
Ahir va ser un dia raro: pel matí haviem d'anar amb els del pis a la Muntanya de Sal de Cardona (on hi ha unes mines i no se k), però com que el dia estava xungo i vam pensar que potser plouria, ens vam quedar tot el dia al pis.
La veritat és que el canvi de plans va ser oportú, perquè aquesta setmana ja és l'última setmana de classe i tot són lliuraments, lectures obligatòries i pràctiques per fer. Total, que al final, entre feina i feina vam fer dues pauses suficientment llargues com per encabir-hi una pel·lícula dins.
En vam veure dues: una cutrilada remember i una altra de més bona:

1. Salvados por la campana: Boda en Las Vegas

Si! Increïble però cert.
Suposo que recordareu aquella mítica sèrie anomenada "Salvados por la campana", no??

Després de quatre o cinc temporades d'institut i una més a la universitat, el Zach i la Kelly es casen.
La pel·lícula, cal dir-ho, no és gens bona (tot i que potser és el nostre punt de vista actual, perquè la sèrie m'agradava molt, i la peli és com un capítol allargat)

Trama previsible i humor fàcil, però una obligació per a tots aquells que un dia van seguir les aventures d'aquests nois a Bayside High School !

2. El truco final

Aquesta sí que ens va agradar, i molt!

És super intrigant (en moltes de les escenes fins i tot sents una mica d'angoixa). El guió està molt currat i tot desenboca a un final que, si bé és una mica previsible si estàs ben atent, segurament et deixi amb la boca oberta.

Té alguns elements semblants a "El ilusionista". Crec que van sortir per la mateixa época, no? Bé no sé.

En serio, sinó l'heu vist us la recomano :-)
.

10 de desembre 2008

Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (Presó Model)

El Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (conegut popularment com presó Model) és una presó situada a la ciutat de Barcelona, entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença i ocupant l'extensió de dues illes de cases de l'Eixample. Va ser inaugurada durant la segona República, rebent el nom de Model perquè havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari.
.
Durant el franquisme va patir una fuga massiva en què un grup de presos va excavar un túnel fins al clavegueram. Actualment es troba massificada i amb intenció, segons les autoritats competents, de ser desmantellada a l'espera de disposar d'una xarxa de centres penitenciaris que permetin acomodar la població reclusa. (Wikipedia)
.
Això és el que diu la Wikipedia sobre la "presó Model". Avui uns quants alumnes de "Serveis Especials" (als quals m'hi he unit) hem anat a la biblioteca del centre a realitzar una activitat amb els presos.
La veritat és que és un lloc que impresiona i que impacta, tot i que no veig gaire clares algunes qüestions de seguretat (a la zona de biblioteca/tallers, no poden haver tisores... però si llaunes de refresc: acàs no és més perillosa una llauna tallada que unes tisores d'ús escolar?) El mateix passa amb la entrada de substàncies il·legals (veig que la entrada i la sortida és molt fàcil).

L'activitat que hem dut a terme ha estat una mena de "concurs" per cercar informació a diferents fonts d'informació (bàsicament biblioteques i enciclopèdies, totes elles força antigues)(i en paper, clar, tot i que tenen uns ordinadors offline on hi tenen instal·lada la Encarta).
Al començament ells estaven una mica perduts i nosaltres una mica tallats, però al cap d'una estona la cosa s'ha anat animant i al final s'ho han pres en sèrio això de trobar les respostes.
.
.

Ripoll

Ahir vaig anar a Ripoll i, com el Kinder Sorpresa, les raons van ser 3:

1. Perquè últimament he agafat l'afició de "Descobrir Catalunya" (donat que la crisi econòmica no em deixa agafar avions)

2. Per disfrutar d'una bona companyia ;-)

3. Per intercanviar punts de llibre! Hi havia una trobada: l'Associació Cultural Sant Josep celebrava el seu 15è aniversari, i entre els actes, hi havia mercat d'intercanvi. ^__^
L'Associació fa anys que edita punts i ahir regalaven una petita col·lecció dedicada al caga tió.
.
.
I, com no pot faltar per aquestes époques, també hi havia un mercat nadalenc (tot i que feia molt i molt i molt i molt de fred, i amb prou feines ens hi vam parar):

.
.

07 de desembre 2008

Fira Medieval (Vic)

Avui he anat a Vic, a la Fira Medieval
.
Hi havia molta gent... O_o. De fet, moltíssima!!! els carrers estaven atepeïts de persones, tots apretats. Semblàvem sardines dins d'una llauna.
Tot i això, la fira medieval és molt maca. Està tot ben decorat, i hi havien moltes paradetes de menjar (a tot arreu feia olor a salsitxes i carn a la parrilla)
.
I per cert, hi havia com una mena d'itinerari a seguir. En aquesta propera foto podem observar que la gent anava seguint el caminet (nosaltres, no sé com, hi hem arribat al revés, -i això que també seguiem un itinerari recomanat >_< XD)
.
.

06 de desembre 2008

Concert Pep Sala [+ mini pinyu Bicing]

Ahir vaig anar a un concert de Pep Sala, a la sala Luz de Gas. Era una presentació del seu nou disc: "Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps".

Hi anava una mica incrèdula... vull dir que, no sé, els concerts de presentació de disc no m'agraden perquè no en conec les cançons (en això, molts, l'hi troben la gràcia, i ho entenc). De fet, jo mai he estat seguidora de Pep Sala. Per mi Pep Sala no era res més que una part del que algún cop va ser Sau.

Guardaré molt bon record del concert d'ahir. Possiblement, (i justament) per aquella part de Sau que encara té Pep Sala.

La primera cançó amb la qual em vaig emocionar va ser la mítica "La taverna d'Old John". Em va posar la pell de gallina (i la noia del violí ho feia extremadament bé). Tot seguit van venir grans cançons com El tren de mitjanit, o Boig per tu. Oh, quina gran cançó... i només va ser un aperitiu, ja que després d'aquesta ens va oferir un petit mix de cançons que anys enrera van formar part del repertori habitual de Sau (incluïnt una de les que m'agraden més: És inútil continuar", que m'encanta i com més temps passa, més la sento com a meva)


I a banda del concert, ahir també em va passar una altra cosa: em vaig fotre un mini pinyu amb la bici. Res. No va ser res. Vull dir que hi ha cada dia centenars de persones que cauen de les seves bicis o de les seves motos, persones que perden la vida en accidents de tràfic, persones que moren atropellades sota les rodes de vehicles... i no sé... em vaig caure de la bici al xocar amb un altre ciclista i vaig estar pensant-ho molta estona.

.

És una tonteria però coses així, si les penses, et fan adonar de lo vulnarables que som els éssers humans. Vaig caure i em vaig fer sang als genolls, em vaig fer una simple rascada a la mà... però, bé, vaig caure en un lloc on no havia cotxes, no vaig xocar contra cap superfície que no fos el terra, no vaig trobar cap impediment al moure'm.

.

Per accidents (domèstics o vials) més simples, s'han arribat a trobar més males conseqüències. No sé- M'estic enrollant massa o_O! El que vull dir és que les persones som fràgils i, tanta fragilitat, si la penses, fa posar la pell de gallina...

.

02 de desembre 2008

Memorias de China

M'acabo d'adonar d'una cosa: la meva entrada anterior va ser la 100! 100 entrades i ho dedico a quatre decoracions nadalenques... aix XDDD jajajaj

Bé, avui torno a la secció de "restaurants" per parlar-vos d'un restaurant xino. Però no un de qualsevol eh! res de arros tres delícias o pollo con almendras, no! Aquest és diferent. Mireu!:
.
L'Amo del restaurant és Lam Chueng Ping. Ha actuat en pel·lícules i es director de varis gimnasos de kung-fu.
Al local no hi falten les fotos de tots els famosillos que han passat per allà: des de Jesús Vàzquez a Alaska, passant per tota la troupe de polítics de l'esfera catalana i actors de renom nacional (i algún internacional).

Per si us interessa, apunteu: Lincoln, 17 (Fontana).
.
Valoració final: 8'3

Menjar (varietat): 9/10
Menjar (quantitat): 6/10
Menjar (qualitat): 9/10
.
Preu:
6/10
Servei (personal): 10/10
Ambient del local: 10/10
.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails