100% Librarian

Aprovat! Aprovat!
He aprovat!
He aprovat el pràcticum!
Ja estic!

.
Tot i què a efectes pràctics encara no puc demanar el títol ...(perquè me'n vaig a Londres aquest estiu amb el programa de pràctiques d'estiu a l'estranger) però bueno...
Ara res, a fer llicenciatura. És una opció que m'he pensat força perquè bé, com que la treuen,.. però en fi, jo la començo, ja veurem com acaba la cosa! xD

Mosquits

A mi els mosquits no em fan mal: em molesten.

Hi ha gent (per exemple, a la meva germana) a qui els mosquits els hi fan autèntiques mossegades amb conseqüències molt grans: bony inflat per uns dies, picor extrema, etc etc.
A mi la reacció del mosquit em dura màxim 10 minuts PERÒ els odio!

Aquesta nit, dormia plàcidament quan de cop he sentit ZZZZzzzzZZZZZZzzzzzZZZZ a prop de la orella, i, tot seguit, he obert el llum histèrica amb la intenció de trobar el mosquit quiet en una paret i matar-lo d'un cop de puny.
.
Però no hi ha hagut sort: no l'he trobat!!! Així que m'he dirigit a la cuina i he agafat el esprai mata-mosquits i n'he tirat una mica per la meva habitació.

Mentre esperava a que s'evaporés una mica per a poder tornar a dormir, m'he fixat en el meu cos: la mà em picava (tenia dues picades!), l'ombro em picava (tenia una picada) i la cama dreta tb em picava (una altra picada).
Odio estar desperta quan em piquen perque llavors no paro de rascar-me ¬¬. Tot i així, per sort, aquest matí no en quedava ni rastre.

.

Notte di San Giovanni...

Per què Sant Joan no em diu res?

Doncs perquè crec que fa massa temps que no ho celebro! I trobo a faltar viatjar...

Fa dos anys, jo estava passant el sant Joan a Viterbo. La bonica ciutat que em va acollir durant una de les millors époques de la meva vida (l'erasmus!). Aquells dies havia vingut l'Uri i vam decidir fer la excursió obligatòria que em quedava pendent: BOMARZO

.
Vam passar un matí molt calurós però va valer la pena.
.Per la tarda ens vam reunir amb els altres erasmus, doncs hi havia partit de la selecció (el famós mundial que va guanyar Itàlia)
Aquella nit vam celebrar sant Joan com si no fos Sant Joan. Simplement, no hi pensàvem. Jo vaig beure més del compte i a l'endemà vam anar a la platja de Tarquinia, de sorra fosqueta...

L'any passat també era a Itàlia.

Em vaig despertar dins un hostel cèntric de Palermo.
La idea del matí era veure la ciutat i després marxar. No ens va agradar gaire i vam decidir marxar cap a Cefalú, tot i que com que anàvem bé de temps, ens vam desviar cap a Corleone. Il coure della mafia.

Cefalú és una de les ciutats més maques d'Itàlia. Quan vam arribar-hi, el sol es ponia i ens vam donar un bany en aquelles càlides aigües mediterrànies. Vam sopar en un magnific restaurant, en una terrasseta per sobre les pròpies roques del mar.
No sé si vam pensar o no en Sant Joan. Segurament no.

I jo, avui, trobo a faltar molt Itàlia. Mi manca molto...
I per cert, el meu gat ho està passant fatal i no sap on posar-se, jajaja:

.

99% Librarian

Després de uns quants dies sense actualitzar el blog, puc dir que la memòria del pràcticum ja ha estat entregada i que ja he fet la defensa oral.
Per variar, ha anat fatal. Sóc inútil per les exposicions orals... -_-

Però bueno.... cadascú té coses negatives i coses positives. Mai podré parlar xinès, mai sabré resoldre un "cubo de rubbik", i probablement mai sigui capaç de parlar en públic de manera tranquil·la.
O potser si, no ho sé. Potser és qüestió de temps, o de pràctica... no ho sé.

Quan vaig començar com a monitora d'esplai, tampoc em veia capaç de posar-me davant d'un grup de nens i explicar activitats... però aquesta incapacitat va durar tres dies. O sigui que potser algún dia si que podré. O no. De fet, no passa res. No val la pena capficar-s'hi. No?

Bé, no m'enrotllo més...
Us deixo amb el powerpoint que vaig utilitzar:

| View | Upload your own

Le Cucine Mandarosso

Començo una nova secció avui: restaurants.
Sota aquest "tag", anireu trobant restaurants que trobi interessants (ja sigui per la qualitat del menjar, de l'espai, del preu, de la originalitat, etc.)

.
Inicio la secció amb "Le cucine Mandarosso"
.

-
Es tracta d'un petit restaurant que hi ha prop de la biblioteca Francesca Bonnemaison. Exactament, al carrer Verdaguer i Callís, 4 (metro: Urquinaona).
.
Què el fa especial?
Primer, el lloc. Es tracta d'un local rehabilitat (no sé que era abans, una bodega? m'ho van dir i no ho recordo!) i acollidor. Està força fosc però hi ha diverses lamparetes que l'il·luminen. Veiem-ne un parell de fotos:
.

-
L'altra cosa que el fa especial és la carta. No n'hi ha. Cada dia apunten, en una pissarreta, els plats que hi ha avui per escollir. Són totalment italians i tots els productes que ofereixen venen directament dalla Italia.
Quan vam seure, va venir la noia a explicar-nos el menú. Ho fan amb els paquets de pasta a la mà, perquè vegis que és cada cosa. (Penses: pobre noia, fa això amb cada client? però realment, hi ha poquetes taules!)
Com que canvien cada dia, sempre hi ha plats nous per descobrir.
.
Jo vaig menjar una mena de raviolis gegants amb una salsa que pensava que no m'agradaria perquè duia bolets, però ostres, estava boníssim! "Al dente!" (Això si, la pasta triga una mica en fer-se, no és un fast-food, eh!) ^_^
.
Aprofiteu per anar-hi, ara que encara no és molt conegut. Aviat caldrà reservar-hi!

.

Valoració final: 7'8

.

Menjar (varietat): 5/10
Menjar (quantitat): 6/10
Menjar (qualitat): 10/10

.
Preu: 7/10
Servei (personal): 9/10
Ambient del local: 10/10
- .

Bombolletes de plàstic

Uau! Sabeu? sóc (com el 80% dels éssers humans) adicte a reventar les bombolletes de plàstic que sempre utilitzen per embolicar els nostres electrodomèstics i petits aparells elèctrics

No sabeu de que parlo? Mireu aquesta web!
(a més, te la opció de petar-les individualment o utilitzar el "manic mode!", que és com quan agafes el tros de plàstic i l'emboliques i el recargoles per petar-ne moltes de cop i produir un efecte sonor únic)

Uau doncs, atenció perquè ha sortit el gran invent de l'any (via No puedo creer que lo hayan inventado): El simulador per explotar bombolles de plàstic!!!

Fins ara, només teniem dues opcions: o trobar plàstic de bombolletes de veritat, o conformar-nos amb la simulació web. Però això suposava tanta limitació...

Pero TAXAN! els japonesos, un cop més, arriben fins no arriba ningú més. I han creat aquest simulador... "Puchi Puchi", comercialitzat per la famosa Badai. Més d'un milió de japonesos ja ho tenen!!! A que espereu vosaltres? ^__^

Aquí us deixo amb l'imatge oficial i un video demostratiu!! És genial o no? :-)

.

Air Berlin

Hi ha una cosa que em toca molt la moral: que s'actui contra el català o els catalans i catalanes que vivim a Catalunya o qualsevol altra part del món.
M'explico: no sóc anti-espanyolista ni actuo amb extremismes (no em considero una persona radical) però ningú em podrà negar mai que jo estimo la meva terra. Em sento 100% catalana (i si, d'acord, el meu cognom no és català, però no crec que sigui un problema!).
.
Defenso la meva llengua, el territori, la nostra cultura, les nostre tradicions i tot el que faci falta.
Però no puc soportar quan una persona que, per exemple, arriba a Catalunya a buscar feina i s'hi acaba instal·lant, no es digni a aprendre el català i a més critiqui la terra que l'ha acollit.
-
Ma germana viu a Madrid des de fa uns messos:

(Entra a La Caixa)
- Hola, venia para hacer una gestión
- Me dejas el DNI?
- Toma
- Lloret de Mar. Eres catalana?
- Sí.
- No lo pareces!!
- Por??????
- No sé, te veo así muy simpática y alegre
- ???????

Us juro que és cert!
.
I ara al tema del blog: Air berlin

Fa pocs dies el senyor Joachim Hunold, director general de la companyia aèria Air Berlin, que opera als territoris de parla catalana, amb vols entre Alemanya i Palma, Barcelona, València o Eivissa, feia unes afirmacions a l’editorial de la revista Air Berlin magazine on deixava clar el seu menyspreu cap a la llengua catalana i cap als ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en negar-se a escoltar les recomanacions del Govern Balear demanant més presència del català a la seva empresa.
-

Air Berlin ha començat a rebre les primeres protestes, però el responsable de l’aerolínia a Espanya i Portugal, el senyor Álvaro Middelmann, ha reafirmat les declaracions de Hunold. Com que Air Berlin no rectifica, des de la Plataforma per la Llengua es demana la col•laboració de tothom perquè hi aporti la seva queixa i aconseguir que Air Berlin no només no insulti el nostre poble i la nostra llengua, sinó que tingui en compte el català com a llengua apta per al mercat.

-

No es demana cap impossible: la web de la companyia esta traduïda a llengües amb igual número de parlants o menys que el català, (com el txec, danès, suec o finès).
.
Si no lluitem nosaltres, qui ho farà? Fes sentir la teva veu!

-

La cançó del video...

Per cert, la música que acompanya el video anterior, el de JFK, és de Craig Armstrong, i forma part de la BSO de Word Trade Center.

"John Rescued - Resolution"
(feia temps que una cançó no em feia plorar per si sola!) és tan maca...

[Ja he començat la memòria (uee!). Tinc una pàgina redactada: la introducció, jajaja. Però ja tinc un guió més o menys establert i ja sé que he de posar dins de cada apartat. 7 Dies i s'acaba! Aquesta nit faré un mega-intensiu!]
.

JFK Kennedy

Acabo de llegir una cosa que no sabia:

(Via Fogonazos)
El 8 de Juny de 1968 John F. Kennedy va morir assassinat (això si ho sabia, val?) (:D) (bueno, el dia i l'any no). Bé, el cas és que el seu cos va viatjar en tren vuit hores, des de Nova York fins a Washingnton.

Al llarg d'aquell llarg viatge, el cos sense vida del que havia estat president dels Estats Units va estar acompanyat de milers de persones que es van acostar a les vies per dir-li el seu últim adéu.
Aquest video (super emotiu) és un recull del que va passar..

.

.

Més pel·lícules...

.Seguim amb les pel·lícules (feia tant de temps que no en veia cap, que ara tinc una sobre-acumulació!) Em sento súper culpable de no haver començat encara amb la memòria del pràcticum... (si la deixo pel setembre, que passa? -_-)

1. Ella es el partido

Horrible. No la mireu.

Aviam, no és la típica peli que jo desitgi veure, però a la meva germana li van tocar dues entrades per anar al cine, (cortesia de discoteca St.Trop) i vaig anar al cine amb ma mare.

A ella li agraden les comèdies-romàntiques, per tant, vaig descartar Indiona Jones, IronMan i les de por i misteri. Estava entre aquesta, la de las Vegas (que m'hi vaig negar) i la de "La boda de mi novia" (que començava mitja hora més tard i també va quedar fora de plans)

La peli és carrinclona, absurda, somnífera i patètica.
Apta només per fans incondicionals de George Clooney.

.
2. Días de cine

Segona cutrilada que em trago aquest cap de setmana (amb pelis així, perquè no estaré fent la memòria del pràcticum??).

Decideixo mirar-la perquè adoro el cine espanyol... però el de qualitat. Aquesta peli no s'aguanta per cap costat, els trossos tristos fan riure i els trossos còmics fan plorar de lo penosos que són.

Interpretació, guió i escenografia per tirar a les escombraries.



.
3. Todos estamos invitados

I per fi una pel·lícula com deu mana.

M'ha agradat molt, tot i que potser li falta una mica de suc.
Trobo que és un tema que està poc tocat en el cinema fet al nostre país (el conflicte basc, les víctimes d'ETA, el silenci i la falta de llibertat d'opinió en molts ambients ....)

La pel·lícula té dos protagonistes: per un costat un etarra (Óscar Jaenada) que desprès d'un atac armat queda ferit al cap i perd part de la seva memòria) i un professor universitari (José Coronado) que critica sense por les accions de la banda terrorista.
.

La caseta

Avui he anat a una innauguració.
Es tracta de la botiga "La caseta", una nova tenda de llaminadures. Lo bo és que no només tenen això, sinó que també tenen algunes disfresses i jocs educatius i creatius (seguint una línia que poc es troba per Lloret).

La botiga està dirigida per l'Associació Mar de Lleure, que a part de dur un dels casals d'estiu que hi ha a Lloret, també organitza festes d'anivesari i activitats variades dirigides als més petits de la casa.
.
La veritat és que podria haver fer alguna foto millor, ja ho sé.... Però és que quan era a dins m'he oblidat i al sortir, he fet aquesta foto. L'he fet ràpid i des d'un costat... (la botiga encara no té el cartell del nom, però suposo que el posaran aviat).

Bé, només dir que espero que aquesta nova aventura comercial els hi vagi bé :)

.

Dues pel·lícules...

Vull comentar dues pel·lícules: una que he vist avui i una altra que vaig veure ahir (aah! com es nota que he acabat el pràcticum....!)

Hacia rutas salvajes (Into the wild)

Tot i que dura força estona (i a estones pot arribar a ser una mica pesada, pel meu gust) la pel·licula enganxa.

Tracta de la vida de Christopher McCandless, un noi de 23 anys que, un cop acaba els seus estudis universitaris, empren un viatge solitari cap a Alaska.

Sense avisar i exposat a qualsevol cosa, no es pot negar que el noi va viure la millor experiència de la seva vida.

Sincerament, els paisatges són espectaculars, i la interpretació de Emile Hirsh no deixa indiferent (aquest noi val, val!) (jajaj). Està dirigida per Sean Penn.

La pel·lícula esta basada en fets reals. No us diré com acaba però si clikeu al enllaç que us he posat al principi, podreu saber-ne el final. És molt maca i encomana les ganes de viatjar i veure món, la veritat!

-

.
La niebla
Fa escasos minuts que he acabat de veure-la.
Quina angoixa...

La pel·lícula està basada en una novel·la d'Stephen King, on alguns dels habitants d'un poble es queden atrapats voluntàriament a dins d'un supermercat a causa d'una extranya i amenaçant boira...

I no diré res més.

Jo l'he vist amb les llums apagades i embolicada amb l'edredon, i ho he passat fatal. M'he espantat (i sinó he cridat és perquè no tinc per costum fer-ho), he patit i he plorat. Et manté la tensió alta des del primer minut fins al final.
.