
Després de 210 hores, avui he finalitzat la meva estada en pràctiques a Metges Sense Fronteres (MSF-Spain).
Si bé no va ser la meva prioritat des d'un bon principi (jo volia el CCCB), ara he acabat aprenent moltes coses noves. Confeso que al començament no em va ser fàcil: els meus coneixements de medicina i geopolítica eren (i són) bastant limitats, però tot això ha constituït un repte que poc a poc he anat assolint i ara tinc una experiència que fa 3 messos no tenia.
- Ara conec més a fons aquesta organització i la seva manera de treballar
- M'he sentit més próxima al conflicte de Darfur, les eleccions de Zimbabwe o l'huracà de Myanmar que no pas la resta dels meus companys de pràcticum
- He après coses de malalties que amb prou feines coneixia, com la "enfermedad de chagas"; com s'agafa, com es cura, com s'ha de prevenir. (Entre moltes altres!)
- He descobert un munt de revistes especialitzades en medicina que no havia sentit mai (com el BMJ, el New England Journal of medicine, Transactions...) i altres revistes i diaris de caire internacional (ara trobaré a faltar el "The economist", "The Guardian Weekly" o el " Courrier International"....)
Ara se'm fa extrany pensar que a partir de dilluns ja no entraré diariament aqui:
.
Ni em posaré al meu pc:
.
Ara toca entregar la memòria i si tot va bé, en breus moments acabaré la diplomatura (ja tocava!).
Avui però, vull afegir un parell de línies més:
- Ara conec més a fons aquesta organització i la seva manera de treballar
- M'he sentit més próxima al conflicte de Darfur, les eleccions de Zimbabwe o l'huracà de Myanmar que no pas la resta dels meus companys de pràcticum
- He après coses de malalties que amb prou feines coneixia, com la "enfermedad de chagas"; com s'agafa, com es cura, com s'ha de prevenir. (Entre moltes altres!)
- He descobert un munt de revistes especialitzades en medicina que no havia sentit mai (com el BMJ
Ni em posaré al meu pc:
.
Avui però, vull afegir un parell de línies més:
Aquest migdia he dinat amb una amiga que diumenge marxa a París a treballar. Ens vam conèixer el primer dia de la carrera. En aquells moments només erem dues persones nascudes en un mateix any i amb unes vides força semblants (per posar un exemple: totes dues haviem fet un cicle formatiu de grau superior i totes dues haviem fet francès a l'escola, i no anglès). Durant aquests quatre anys hem anat seguint unes mateixes rutes, marxant d'erasmus en un mateix any i un mateix semestre, i experiències laborals internacionals quasi al mateix temps. Hem estat compartint classes, apunts i treballs en grup.
.
Ara ella comença una aventura nova, a forces km d'aquí..
Se que li anirà molt bé, però tot i així jo li vull recordar! TOT ANIRÀ BÉ :-)
(I aviat em tindràs allà, de visita!)
.