16 de juny 2019

Pel·lícules de la setmana: Isla de perros | Wonderstruck | El gran showman

Amb tanta sèrie pel mig tinc una mica abandonades les pel·lícules. ^^U
Faig un recull de les darreres que he vist. :-) Són aquestes:

Isla de perros (Wes Anderson)

Les pel·lis del Wes Anderson són exemple d'una creativitat desmesurada i amb una composició de les imatges fantàstica. Isla de perros és la darrera que va estrenar, al 2018, i va d'una ciutat on els gossos tenen com una malaltia i els exilien cap a una illa plena de basura. Un "vertedero", que ara no caic en com es diu en català.
Un nen, un nen VIP per ser més exactes, decideix iniciar un viatge cap a la illa merdosa aquesta i poder recuperar el seu gosset, i gràcies a l'ajuda d'un batallón canino amb ganes d'acció, aconseguiran revolucionar una mica la cosa.
Per mi no és de les millors en quant a argument, però tècnicament és impecable i ja per això val la pena que la mireu. De fet, perdoneu, però poques pel·lis d'aquest home m'han agradat en quant a argument es refereix, però estan ben fetes, això sí!! Cuida cada detall, fa ús del color d'una manera radiant i combina ficció i realitat d'una manera sublim. Però per exemple, la última, la del Gran Hotel Budapest no em va agradar.



Wonderstruck. El museo de las maravillas (Todd Haynes)


Aquesta pel·li és bastant fluixeta. I lo pitjor de tot és que dura 2 hores i malgrat que al final la cosa s'anima una mica, la resta és bastant infumable (li he posat un 3 a Filmaffinity i ja sabeu que jo acostumo a valorar sempre a l'alça).
La història va en paral·lel entre la vida d'una nena del passat (part en blanc i negra i muda, mal feta) i la vida d'un nen actual. El cas és que les seves vides estan més relacionades del que es pensen... i la peli va d'això i poc més.
Es podria dir que és una d'aquelles pel·lícules infantils que no dóna joc als adults. Us avorrireu si la mireu, que quedi dit.



El gran showman (Michael Gracey)

I acabo amb aquesta, que sí que em va agradar, i força! Potser és la que m'ha agradat més de les tres que nombro avui aquí.
La peli és un biopic de Phineas Taylor Barnum, un home que va viure entre el 1810 i el 1891 i que va fundar un dels circs més coneguts de la època, convertint-se en el que va ser conegut com el major espectacle de la terra. Es va fer famós per mostrar persones amb alguna particularitat (dones barbudes, persones amb enanisme o gegantisme, siamesos, etc. ja sabeu, molt típic d'aquells temps). En realitat moltes coses de les que mostrava eren trucs o il·lusions, però va tenir molta fama i es va fer molt i molt ric. Crec que la peli suavitza com era el personatge (si llegiu sobre ell ho podreu constatar) però és una bona pel·lícula. I és més: és un musical on les cançons estan molt bé (odio bastant els musicals, però creieu-me que aquí encerten) ;-)

15 de juny 2019

Restaurant de la setmana: Maur

Estava buscant aquest restaurant pel blog, doncs no és la primera vegada que hi anava... però es veu que no el vaig ressenyar en el seu moment.
En lo que portem d'any, he de dir que hi he anat diverses vegades per motius que ara no venen al cas, però he de dir que és un lloc que val la pena pel menú migdia que fan entre setmana i per la varietat de plats que donen a escollir.


Crec que tenen diversos locals. Jo vaig anar al del carrer Urgell, quasi tocant al mercat de Sant Antoni. Normalment he agafat menú, excepte un cop que hi vam anar durant cap de setmana i vam optar per un menú de calçotada. Si ve el menú diari és molt acceptable en quantitat i qualitat (quasi tot és a la brasa i és boníssim), he de dir que amb el tema dels calçots s'ho haguessin pogut currar una mica més. La carn bé... però els calçots més aviat pocs i sense possibilitat de repetir. I no sé vosaltres, però jo quan menjo calçots ho faig pels calçots, no per la carn ^^

Anem a pams
  • El local és força bonic i acollidor. Té com a decoració elements típics d'aquests de masia catalana amb antigues eines de treballar al camp i coses així. 
  • Són força ràpids. Malgrat la varietat d'opcions que t'ofereixen, van per feina i no t'has d'¡esperar massa. 
  • El pa està molt bo. Una peça ovalada per persona.
  • I aquí teniu un enllaç al menú: MENÚ MIGDIA. Com podeu veure, podem optar per 18 primers i 17 segons (els canelons estàn boníssims, per cert). També podeu escollir entre 9 postres. Com a beguda podeu triar aigua, copa de cervesa o vi de la casa. Tot això va inclòs en el preu, que són 12,50. (De beguda, si voleu un refresc haureu de pagar un suplement d'un euro).
Pel que fa a la calçotada. Aquí estic jo menjant calçots (tenia fotos de grup, que érem forces, però no tinc ganes de demanar permisos d'imatge a tanta gent, jaja). 


En aquells moments tenia una ferideta al dit (bé, em vaig tallar amb una llauna i a dia d'avui encara no estic del tot recuperada i tinc dolor si apreto fort, i ja fa més de 4 mesos). El cas és que vaig aprofitar el guant de plàstic que donen per fer-m'hi una protecció.



👉 Maur
📧 Carrer Comte d'Urgell, 9
💶 Menú migdia 12.50, i complet.

13 de juny 2019

[Lectures] Otras maneras de usar la boca (Rupi Kaur)

Sempre he dit que a mi la poesia ....(...). Buè.

Vull dir, a veure, no em malinterpreteu: no és que no la valori, simplement que a mi no m'arriba, no la sé entendre. Pràcticament cap d'elles. Sí que és cert que alguns autors sí, clar, no posaré a tothom dins un mateix sac, és com dir "totes les pelis de dibuixos animats són per criatures". Però ja m'enteneu.
Per això em va semblar raro quan un amic em va regalar un llibre de poesia pel meu aniversari, sap que és un gènere que no practico-ni domino-ni sé apreciar. Però anava pel bon camí.

El llibre (sense cap tipus de majúscula en cap moment) es divideix en 4 fases on l'autora explora (i descriu contundentment) els desprevistos de la vida, els abusos o el (des)amor. 

Kaur és una autora canadenca i compromesa que fa tallers i xerrades arreu del món. És,també, multidisciplinar: els poemes van acompanyats d'il·lustracions fetes per ella mateixa i explora diferents vies d'art per expressar tot allò que porta dins.

No sé on vaig llegir que era un bon exemple de "poesia urbana", m'agrada el nom. Rupi escriu versos enprosats que moltes persones podrien signar com a seus donat l'alt grau d'empatia que generen. Vaja, que tot un descobriment. :-)

12 de juny 2019

Matsuri, festival japonès a Barcelona

Aquest cap de setmana ha sigut la 7a edició del festival Matsuri, un festival japonès que es celebra a Barcelona anualment (al Moll de la Fusta). 

És un espai petitonet però suficient: es conforma d'un escenari principal i de diferents stands (de menjar i d'artesania, roba i/o objectes diversos). És una bona manera de conèixer la cultura japonesa sense sortir de Barcelona :-)

Hi vaig estar poca estona però em va agradar. 
I em vaig menjar un mochi boníssim!! :-)


11 de juny 2019

[Punts de llibre] Supernit a les biblioteques (alerta!)

Fa pocs dies es va celebrar el que es coneix com la "SUPERNIT", una col·laboració entre biblioteques públiques i el Club Súper 3. És el segon any que es fa.

I us explico perquè enguany hi havia una PETITA diferència en quant a punts de llibre. I ho vaig saber gràcies a Twitter. Mireu, jo vaig fer aquest tuit:


Fixeu-vos amb el text: "Vine el divendres 31 de maig a les 20h a aquesta biblioteca".

Doncs bé, em van dir que hi havia UNA SEGONA VERSIÓ, expressament feta per als bibliobusos. I observeu la diferència:



VINE... A LA BIBLIOTECA.
Ho veieu?? ja no diu "aquesta biblioteca"!


És un canvi molt subtil, quasi que ens pot passar per alt si ningú ens avisa. O sigui que espero que us hagi servit :-) (i per cert, disposo d'uns 10 o 12 repetits del model bibliobús... si algú el necessita només m'ho ha de dir i li guardo!!)

10 de juny 2019

FESABID i pòster "GADtecarios"

Fa poc es va celebrar a Barcelona les Jornadas Españolas de Documentación, organitzades per FESABID i que cada dos anys es fan en una ciutat diferent.

Només vaig poder anar-hi un dels dos dies (he canviat de feina, per cert!!!!) :-) ... i em vaig quedar amb ganes de més, però ja hi haurà altres ocasions. El cas és que amb una amiga vam presentar un pòster sobre nous perfils professionals:

GADTecarios

I també vaig fer un fil a Twitter del rollo "Sketch note" on vaig anar fent dibuixos de tot el que s'anava dient. Aquí comença el fil:


I aquests són alguns dels dibuixos que el componen. Són simples, ho sé, però com que els anava fent a mesura que anaven xerrant... més detall hagués sigut impossible ijijij (estan en castellà perquè eren unes jornades nacionals).



El meu preferit és aquest. L'hora de la pausa cafè. 

 I el #LifeOfEli corresponent. Ens vam fer unes samarretes a conjunt amb el nostre pòster :-)

09 de juny 2019

[Sèries] Sex education

Hi ha sèries que sembla que hagin de passar desapercebudes i després resulta que tothom les ha vist. Una d'elles és aquesta que avui us comento, la de Sex education (disponible a Netflix).
El seu punt fort és que és una sèrie fresca i juvenil ...però per a tots els públics. 


De què va? Doncs d'un noi que es diu OTIS i que és el típic nano friki i marginat que podem trobar a qualsevol institut de secundària. Ell té zero experiència en quant a sexe es refereix, però aconsegueix obrir un consultori sexual gràcies als coneixements obtinguts per part de la seva mare, que es terapeuta sexual, i l'impuls de la Meave, una noia amb qui té poc a veure però que veu en ell una possible font d'ingressos.

Al llarg de vuit capítols (d'uns 50 minuts cadascun) anirem veient situacions de tot tipus: des de les més còmiques fins a les més tendres... passant per situacions també més dures i més reflexives (i aquí està la gràcia potser de que hagi triomfat tant: no és una comèdia banal juvenil).

Jo per mi que us agradarà.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails