21 de juliol 2019

[Sèries] Atypical (2a temporada)

Fa un parell d'anys (ostres, ja?) vaig veure la primera temporada d'Atypical, una sèrie que corre per Netflix i que va sobre autisme. Aquí en vaig parlar
Doncs bé: va arribar la segona temporada. I la vaig veure, clar. No és que fos una súper sèrie que m'apassionés, però es deixava veure sense fer-se pesada... o sigui que l'he seguit :)


La segona temporada es limita a seguir el que la primera es va deixar. Us poso en situació: en Sam és un noi de 18 anys amb trastorn d'aspectre autista que viu amb la seva germana i els seus pares. La primera temporada es centrava sobretot en les ganes del Sam per tenir una nòvia i tot el que li va suposar, però (spoilers) hi havia altres fets al voltant: la seva mare li fa el salt al seu marit, la seva germana guanya una beca per anar a una nova escola... total, que tot això, vulguis que no, afecta a la tranquil·la vida del Sam. I en aquesta nova temporada tot es va consolidant (els pares es separen, la filla finalment marxa...) i el més important: en Sam es prepara per anar a la universitat i tot el què això suposa.

Segueixo pensant el mateix: sèrie distreta amb moments de tot (drama i comèdia) que es deixa veure i que no es fa llarga. I per cert, sembla que hi haurà tercera temporada.

20 de juliol 2019

Restaurant de la setmana: il mercante di Venezia

Avui us comparteixo un restaurant italià que està prop de Drassanes (baixant la Rambla i girant a l'esquerra). El vaig descobrir fa temps gràcies a una amiga que hi havia anat... però mai havia fet el pas d'anar-hi perquè no em venia de pas o no havia trobat la ocasió. Fins fa poc.

Il Mercante di Venezia és un local que amb la decoració vol simular un palau venecià del s. XVIII: tons vermellosos, cortines de vellut, il·luninació lleugera... us poso una foto extreta de la pròpia web:


No és pas nou: segons la web el local va obrir l'any 1996 amb la intenció d'oferir cuina italiana amb un bon ambient i personal italià. La veritat és que l'ambient em va agradar i no sé si és casualitat o que sempre és així, hi havia un ambient molt agradable i ningú parlava més fort que l'altre (hi ha restaurants que són molt sorollosos).

Aquesta foto la vaig fer jo quan vam entrar, que encara no hi havia gaire gent (si voleu anar-hi potser millor reservar abans, em va donar la sensació que era un lloc concorregut).


Jo em vaig agafar una pizza que em va atipar i ma mare, que és amb qui anava, es va demanar un parell de plats. Un era aquest:


Em va agradar el lloc, és un restaurant al qual hi tornaria.

👉 Il mercante di Venezia
📧 Josep Anselm Clavé, 11
💶 Preus estàndards (15-20)

09 de juliol 2019

[Punts de llibre] Consell Insular d'Eivissa

Us comparteixo uns punts que estan editats pel Departament de Cultura del Consell Insular d'Eivissa. Tenen il·lustracions per davant i per darrera i, malgrat que no ho indiqui en el punt, crec que son de Sant Jordi.

La col·lecció, en total, són 6 exemplars.



08 de juliol 2019

[Lectures] Atelier of witch hat

Atelier of witch hat és un còmic manga i obert, és a dir: encara no hi ha data de tancament. He dit moltes vegades que aquestes coses em maten... però de tant en tant caic en la temptació ;-)

De moment n'han sortit 4 volums.

Va de màgia i, salvant distàncies, s'acosta una mica a Harry Potter... per tant, si us agraden aquest tipus d'històries i us agrada llegir manga, no dubteu en buscar aquesta obra. A mi m'està agradant molt!

La protagonista és una nena que es diu COCO i que sempre ha volgut fer màgia. Però no pot: no ha nascut amb el do de fer-la (per entendre'ns: és una muggle). Però ah! un dia descobreix una cosa que li permet assistir a una petita acadèmia com a aprenent de maga. I voilà! 

Tanmateix, no és la única cosa que em recorda a la saga del jove mag: la Coco està com marcada pel destí. Alguna cosa en ella la fa diferent de les altres noies de la seva edat i de seguida s'endinsarà en un món mag més profund del que semblava en un bon principi.

El dibuix, com a molts manga, és quasi perfecte i amb tota mena de detalls. Les joves protagonistes són adorables (còmic on les 4 protagonistes són noies) i es generen situacions molt simpàtiques.
I ah, no puc evitar compartir-vos aquesta vinyeta. ;-)

05 de juliol 2019

Open House BCN: Espai Marc Martí + Museu secret


Potser Marc Martí així de bones a primeres no us sonarà de res... però si els busqueu a Google us trobareu el lema "líders en impressió digital" i... sí, bona part de la publicitat impresa que vieu pels carrers surten d'aquí. I és per això que és interessant visitar aquest espai, però també perquè al segon pis amaguen un museu publicitari que val molt la pena! :)

Per cert, la visita la vaig fer per l'Open House. Sí, ja sé que estem a juny i l'OpenHouse és a l'octubre... però és el que passa quan revises fotografies o quan hi ha temporades que no tens ganes de res i altres que tens ganes de tot ^_^.

Va doncs som-hi, us explico una mica i així serà com si ja hi haguéssiu anat.

L'empresa (o espai) Marc Martí es troba per la zona lletja del Poblenou. I perdoneu que ho expressi així, però la zona aquella fabril pels voltant de Llacuna em sembla una de les zones més inhòspites de la ciutat. A la entrada podem trobar-nos unes banderoles expositives:


Cal dir que l'empresa no té una sola ubicació. És molt gran i opera a nivell nacional i tb a alguns països de fora, però la seu del carrer Pallars (Pallars, 110) és on tenen tota la zona de logística i distribució de cartells. En la següent foto us en podeu fer una mica a la idea:


Segur que n'heu vist mil cops, oi?


Segons ens van dir, en aquesta secció hi treballen 110 treballadors de forma directa i després 10 "enganxadors" que van en moto o similars. Però que vaja, ja us podeu imaginar que per molt que siguin una empresa d'impressió digital a tots nivells, la major part de la facturació és la impressió en gran format.

EL MUSEU

Ara bé, com ja us he avançat, la seu logística amaga un secret: al pis de dalt hi ha un museu publicitari amb un munt de coses! 

Es tracta d'un espai dedicat al món de la publicitat i les arts gràfiques. El seu abast és principalment nacional (català i espanyol) però també hi ha alguna cosa de fora. Podem trobar-hi cartells però també objectes (multitud de formats). En total crec que hi ha 60.000 referències.

Té grans joies, sobretot del modernisme. I una de les darreres incorporacions és el cartell de la botiga Vinçon. Aquí us poso un mini vídeo interessant:


I algunes fotos més, ara del museu:
.





I un parell d'enllaços més per acabar de complementar:
  1. Col·lecció Marc Martí, passió per la publicitat 
    https://mnactec.cat/revista-eix/col%C2%B7leccio-marc-marti-passio-per-la-publicitat/
    Eix, la revista del mNACTEC (Data de consulta: 5 juliol 2019)
  2. Un museo secreto en el Poblenou custodia la memoria gráfica de Barcelona
    https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20151209/museo-secreto-rotulos-y-carteles-4735031
    El Periódico. Desembre, 2015 (Data de consulta: 5 juliol 2019)

Espero que us hagi semblat interessant!

30 de juny 2019

[Sèries] Conan, el nen del futur

Revisualitzar sèries mítiques de la nostra infància pot estar bé... o no. Generalment sol estar bé. Aquests dies tinc companys que estab veient Evangelion perquè l'han posat a Netflix i jo en el seu moment no la vaig mirar (potser ho faré aquest estiu) però m'ha fet recordar una de les sèries que vaig tornar a veure fa pocs mesos:



Exacte. El CONAN.
Quina sèrie més bonica i què maco ha sigut torna-la a veure.

Sèrie originàriament de 1978 i que TV3 va fer molt fet de portar i doblar. Són 26 capítols d'una mitja horeta cadascun i, el més important: a Youtube es troben lliurement amb l'àudio en català. Poca broma amb això: les veus dels personatges són sagrades (a més, tothom sap que a Catalunya fem bons doblatges). Vaig voler veure Candy Candy però només la trobo sencera en latino i em costa molt gaudir-la.

Però tornem a Conan. Va ser la primera sèrie dirigida pel gran Miyazaki i de fet, la cara dels protagonistes és igual a la resta de cares de la resta de pelis i sèries de la factoria XD.

  • De què va?

En un futur molt llunyà, la tercera Guerra Mundial deixa el planeta fet una merda i amb poc terreny a la superfície. Una de les illes habitades és on hi viu en Conan, un nen de 10 anys súper-fort que viu amb el seu avi (la resta d'illencs ja son morts quan comença la sèrie). Un bon dia arriba a l'illa una nena que es diu LANA... i aquí comença tota la acció. La Lana és una peça important en el món on ens trobem i uns malvats armats venen a emportar-se-la. Però en Conan es queda ben enamorat d'ella, clar, és la única nena que ha vist a la seva vida... i intentarà salvarla al llarg dels capítols.

M'he explicat fatal però resumint: la sèrie és un cant  a la vida, als recursos naturals, a l'aprofitament alimentari i a l'ús d'energies renovables.



Reviviu-lo:

Reinvidiquem la figura dels openings i els endings!

29 de juny 2019

Restaurant de la setmana: Il giardinetto (de Gràcia)

Fa unes quantes setmanes estava per Gràcia amb unes amigues i bé, allò que dius, "ja és hora de dinar, mirem a veure si trobem algun lloc per aquí a prop". I a dos carrers hi havia un lloc que es diu "il giardinetto".


El nom ens sonava molt, o sigui que vam entrar.
I bé, el cas és que hi ha dos Giardinettos, a Barcelona. El més conegut crec que és l'altre, el de Sarrià.

Aquest està ubicat en una antiga botiga-habitatge amb jardí. datada de 1880. Ha sigut seu de diversos negocis (una fusteria i una carboneria) però des de 1982 és un restaurant (l'any que jo vaig néixer, hehe).


La part del menjador on vam estar nosaltres era com un hivernacle. O sigui... no per la calor ni res, eh, sinó perquè és com un envelat. No sé com explicar-ho. Així com estil vinatge.  Us busco una foto a Google:



Veieu el que vull dir? com un pati cobert.
No és únicament un restaurant italià, sinó que hi fan una mica de tot. Jo vaig optar per pasta a la carbonara i la veritat és que hi havia massa salsa i semblava una mica una piscina de carbonara (a mi m'agrada més aviat tot el contrari). També com a punt fluix vull dir que el cambrer va fer un parell d'acudits una mica mmm... no diria dolents, diria com fora de to.

Les meves dues amigues van menjar-hi bé, eh? Ara no us penseu que és un mal lloc. Tripadvisor li confereix 4 estrelles. A mi no em va acabar de convèncer.

👉 Il giardinetto (de Gràcia)
📧 Sant Lluís, 37
💶 Preus estàndards (15-20)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails